V. Completa. Herramientas para comprender a tu hijo adolescente. Alejandro Rodrigo, educador — Transcript

Full transcript

1. 0:03Soc l'Alejandro Rodrigo.
2. 0:05Des de fa més de 15 anys treballo amb adolescents
3. 0:07ajudant-los a millorar la relació amb la seva família
4. 0:10des de diferents àmbits.
5. 0:11Soc autor del llibre 'Com prevenir conflictes amb adolescents.
6. 0:15Claus per a una convivència feliç'.
7. 0:20Hola, Alejandro, com estàs? Soc en Roberto.
8. 0:23Soc pare d'una filla petita,
9. 0:25estic bastant conscienciat amb la seva educació
10. 0:27i la veritat és que la primera pregunta que et volia fer
11. 0:30és que quina és la teva visió general sobre aquesta època de l'adolescència.
12. 0:35Hola, Roberto, encantat d'estar aquí amb tu.
13. 0:38Que sàpigues que jo també soc pare d'una filla.
14. 0:41Tots hem estat adolescents, tu i jo hem estat adolescents,
15. 0:44i sembla que en un punt se'ns pot arribar a oblidar.
16. 0:47Però l'adolescència, sense cap mena de dubte,
17. 0:50és una època d'explosió de les emocions,
18. 0:53de gustos, d'experimentació.
19. 0:55El que passa és que l'adolescència és una etapa d'autoafirmació.
20. 0:59Això vol dir que els nens, la teva nena, la meva filla,
21. 1:03quan de sobte deixen de ser una nena petita
22. 1:06i passen a ser una nena gran,
23. 1:07i inicien l'etapa de la preadolescència,
24. 1:10és una etapa en què necessiten autoafirmar-se.
25. 1:12És a dir, començar a separar-se dels pares.
26. 1:15I això és una cosa dolorosa per a tothom, per a tu i per a mi,
27. 1:19per a ells també, perquè els envaeix la por.
28. 1:21Què passarà, quin adult seré...
29. 1:25I en aquest sentit és important definir
30. 1:29que, per tant, sorgeixen conflictes
31. 1:31i els conflictes no són una altra cosa que oportunitats de creixement.
32. 1:35Però és clar, nosaltres com a pares
33. 1:38hem de tenir la mirada ben enfocada
34. 1:41i ben apuntant a si tenim una crisi evolutiva
35. 1:44o una crisi involutiva.
36. 1:47Crisis evolutives són aquelles en què els nostres infants,
37. 1:50les nostres nenes,
38. 1:51s'enfrontaran a problemes i seran capaços de superar-los.
39. 1:55Però les crisis involutives són ja zones de major risc.
40. 1:59M'agrada apuntar de l'adolescència
41. 2:01que veritablement cada jove, cada adolescent
42. 2:04és un món en si mateix.
43. 2:06Això vol dir que no n'hi ha dos d'iguals.
44. 2:08Segurament la teva filla i la meva, estant properes en edat,
45. 2:11no són la mateixa persona.
46. 2:15En aquest sentit, quan un adolescent presenta una conducta desajustada
47. 2:19i un altre adolescent presenta la mateixa conducta,
48. 2:22moltes vegades no té res a veure el que estan demanant.
49. 2:24És per això que m'agrada molt parlar
50. 2:28del fet que nosaltres, com a pares,
51. 2:30tenim la responsabilitat de ser
52. 2:32uns veritables referents per als nostres fills.
53. 2:35El mirall en el qual es vulguin mirar.
54. 2:37Espanta una mica la referència.
55. 2:40És clar, perquè tu, a més, de fet, en els teus treballs i en el teu llibre
56. 2:43parles també dels estils educatius dels pares.
57. 2:46Quins estils educatius hi ha? Ens podries posar algun exemple?
58. 2:50Els estils educatius són aquestes maneres que tenim d'educar.
59. 2:54La manera en què tu, en què jo
60. 2:56ens presentem davant dels nostres fills
61. 2:58i intentem educar-los el millor possible.
62. 3:01Depenent dels estudis, o depenent dels autors,
63. 3:03la veritat és que hi ha molts estils definits.
64. 3:06A mi sempre m'ha agradat treballar amb set molt específics,
65. 3:10que són els que jo m'he anat trobant normalment.
66. 3:15Tenim l'estil protector,
67. 3:16l'estil autoritari, el punitiu,
68. 3:19el sacrificant, el negligent, l'absent i el diplomàtic.
69. 3:23Aquí no hi ha un pare 100 % punitiu,
70. 3:26o un pare 100 % autoritari.
71. 3:28Som una petita barreja, un petit percentatge.
72. 3:31T'anava a preguntar que després
73. 3:33de tots aquests estils educatius,
74. 3:36cada un té unes regles, unes formes d'actuar:
75. 3:39l'hora d'arribar a casa, de l'ús del mòbil...
76. 3:43tots aquests temes tan coneguts.
77. 3:45¿Podries donar-nos un exemple o eines
78. 3:48de cada un dels estils?
79. 3:50Sí, l'estil autoritari
80. 3:53és aquest pare o aquesta mare que imposa la seva llei.
81. 3:56És a dir, aquesta norma és així
82. 3:59i per tant no hi ha dubtes al respecte.
83. 4:01La fortalesa més gran de l'estil autoritari
84. 4:04és que els fills creixen sota una confiança plena.
85. 4:07El dolent, la debilitat de l'estil autoritari,
86. 4:11és que evidentment potencia una separació emocional,
87. 4:15una distància emocional amb els fills que s'ha de tenir en compte.
88. 4:18Això cal veure-ho.
89. 4:19L'estil protector crea molta seguretat als fills,
90. 4:24però des de la protecció directa del pare.
91. 4:26El fill sap que amb el pare aquí al costat
92. 4:28a mi no em passarà res.
93. 4:30La debilitat, però, si som excessivament protectors,
94. 4:34és que estem coartant la seva autonomia.
95. 4:36Això vol dir que el nostre fill no podrà ser capaç
96. 4:38d'enfrontar-se a conflictes i superar-los per ell mateix.
97. 4:41L'estil punitiu, aquest sí que té alguna cosa pejorativa,
98. 4:45és similar a l'autoritari.
99. 4:47És molt important saber diferenciar-lo tots dos,
100. 4:49perquè el punitiu vol dir que el pare utilitza el càstig
101. 4:52com a mitjà educatiu, és a dir,
102. 4:55tota l'estona el càstig està damunt de la taula.
103. 4:58El que aquí predomina és el càstig.
104. 5:00És clar, l'única fortalesa que té és que a curt termini
105. 5:04les normes es compliran.
106. 5:05Hi ha tranquil·litat a curt termini.
107. 5:07Tots sabem que hi ha càstig.
108. 5:09No obstant això, la debilitat
109. 5:11és que llavors tindrem adults
110. 5:13que es desenvolupen i creixen aprenent a evitar càstigs.
111. 5:17Un exemple molt clar
112. 5:18és quan vas per la carretera i saps que hi ha un radar
113. 5:21i, de sobte, redueixes la velocitat per passar el radar i després seguir.
114. 5:25Bé, ¿què volem, adults que sàpiguen circular amb normalitat
115. 5:29o adults que sàpiguen detectar radars i saltar-se'ls?
116. 5:33L'estil sacrificant és difícil de detectar,
117. 5:36però bàsicament la idea clau és que els pares
118. 5:39posen de manifest sempre els sacrificis que estan realitzant
119. 5:43pel benestar del seu fill.
120. 5:44És una mena de xantatge emocional, sense voler,
121. 5:47perquè té tota la bondat del món voler fer-ho bé.
122. 5:51Però és aquest pare en qui, a vegades, ens hi podem veure reflectits:
123. 5:55"De veritat, amb el psicòleg car que t'estic pagant i tot i així..."
124. 5:59"Amb el col·legi tan bo i car que t'estic pagant...".
125. 6:02Això portat a la comèdia, perquè he utilitzat un exemple còmic,
126. 6:05però és important tenir una bona actitud
127. 6:08per poder discernir si estem emprant això,
128. 6:12perquè són fills que aprenen a viure amb un xantatge emocional
129. 6:15i es relacionaran així quan siguin adults.
130. 6:18El negligent és un dels més dramàtics perquè és el que,
131. 6:22aquest pare o aquesta mare, que sense voler,
132. 6:24cometen negligències i, per tant, provoquen un dany directe en el fill.
133. 6:29I tu em deuràs preguntar: "I quina és la fortalesa d'aquest negligent?
134. 6:32No hi ha res de bo".
135. 6:33Bé, des de la meva experiència només he pogut veure
136. 6:37que els pares amb un estil marcadament negligent,
137. 6:40l'única cosa bona que tenen és que el fill a vegades
138. 6:43desenvolupa certa compassió cap al pare.
139. 6:45Podríem entrar en un debat de si això és bo o dolent,
140. 6:48però és l'únic aspecte positiu.
141. 6:50Crec que les debilitats no cal esmentar-les.
142. 6:52Un dany directe.
143. 6:54Ens queden l'absent i el diplomàtic.
144. 6:56El diplomàtic és el que, de moment, millor ens escaigui.
145. 7:00És aquest estil pel qual,
146. 7:01bé, fem certa democràcia a casa nostra
147. 7:05i podem debatre les normes.
148. 7:07La fortalesa, bé, és evident.
149. 7:09El fill se sent valorat.
150. 7:11"Estic a casa. Que bé que em té en compte".
151. 7:14La debilitat és extrapolar-lo
152. 7:16i acabar fent un debat de tot.
153. 7:18I tant, no podem debatre si anem al pediatre o no
154. 7:21o si anem al metge o no. Això no és debatible.
155. 7:24I finalment, sí que m'agradaria apuntar
156. 7:26i que quedi molt clar, si us plau, l'estil absent.
157. 7:29L'estil absent sí que és un estil que hem d'evitar tots,
158. 7:33perquè no es tracta de no estar a casa,
159. 7:35sinó que es tracta
160. 7:37de quan veritablement a mi el meu fill no m'importa.
161. 7:41I això els fills, siguin nens, o adolescents,
162. 7:44o preadolescents, ho noten.
163. 7:46És com si tu i jo anem a fer un cafè
164. 7:48i, de sobte, jo estic totalment pendent d'una altra cosa.
165. 7:51No m'interessa la conversa amb tu, tu ho notes.
166. 7:54Els nostres fills noten si nosaltres estem absents,
167. 7:56si a nosaltres no ens ve de gust estar amb ells.
168. 8:00I això requereix d'un grandíssim exercici
169. 8:04d'autoreflexió i d'introspecció,
170. 8:07perquè la major por que tenen els nens
171. 8:11i que tenen els adolescents
172. 8:13és sentir-se abandonats pels seus pares.
173. 8:15No hi ha res pitjor per a un adolescent que el fet que el seu pare l'abandoni,
174. 8:19encara que sembli el contrari,
175. 8:20encara que sembli que no vol estar amb tu.
176. 8:23Però aquest és el temor fonamental.
177. 8:25Però després, dins d'aquests, no sé si hi ha eines
178. 8:29o exemples bons que puguis donar,
179. 8:31tipus consell, en plan:
180. 8:33"Escolta, doncs d'aquest estil potser podem utilitzar
181. 8:36aquest tipus de tècniques que poden funcionar millor a casa".
182. 8:39Sí. Jo parlo de la caixa d'eines,
183. 8:41perquè sembla que parlar d'adolescència
184. 8:43i no parlar de normes i límits... això és un sacrilegi.
185. 8:46"Adolescència, si us plau, digues-me les normes".
186. 8:49En binomis resulta més fàcil.
187. 8:51Normes i límits.
188. 8:53Conseqüències i càstigs.
189. 8:54Recompenses i premis.
190. 8:56El 'quid' de la qüestió està en la temporalitat.
191. 9:00No és el mateix que tu informis al teu fill de:
192. 9:04"Escolta, si no compleixes aquesta norma,
193. 9:06el que passarà serà això".
194. 9:08Això és una conseqüència.
195. 9:10Això no és el mateix que el fet que incompleixi aquesta mateixa norma
196. 9:13i tu apliquis la mateixa conseqüència, sense haver-li-ho comentat abans.
197. 9:16Això és un càstig.
198. 9:18I des de la meva experiència,
199. 9:20l'adolescent, el preadolescent,
200. 9:22entén la conseqüència
201. 9:24encara que després vulgui protestar-la, però ell l'entén profundament.
202. 9:28No obstant això, no entén el càstig.
203. 9:30El càstig el tradueix com una agressió cap a si mateix.
204. 9:32És per això que insistim tant
205. 9:34en què les conseqüències sempre són molt millors.
206. 9:36Exactament igual que els premis i recompenses.
207. 9:40"Si estudies bé, si...",
208. 9:41el que cadascú vulgui posar segons l'estil educatiu que tinguis,
209. 9:45"...el que passarà serà que aconseguiràs aquest objectiu".
210. 9:48Això no té res a veure amb un premi.
211. 9:50El premi és aleatori.
212. 9:52Tot d'una, no s'entén, no s'esperava.
213. 9:55És aquest alumne que més o menys és d'un quatre, un quatre i mig
214. 9:58i de sobte treu un cinc i els seus pares,
215. 10:00amb tot el bon amor del món,
216. 10:02li regalen com a premi alguna cosa.
217. 10:04Està bé? I tant que sí, evidentíssimament.
218. 10:07Però cal tenir en compte que els premis després produeixen
219. 10:11cert nerviosisme, en el sentit de: "Si en el següent trimestre
220. 10:14ho aprovo tot, on és el meu premi?".
221. 10:18Les normes i els límits, m'agradaria ser molt breu en això,
222. 10:21les normes poden ser explícites o implícites
223. 10:25i són les regles que tenim a casa.
224. 10:28I els límits, és molt personal.
225. 10:30Els teus límits i els meus pot ser que no siguin iguals.
226. 10:33La veritable qüestió és ser un referent
227. 10:36per no haver d'arribar a establir un sistema de normes.
228. 10:39No estem a la feina,
229. 10:40estem a casa, en una dinàmica familiar,
230. 10:42amb harmonia i amor per sobre de tot.
231. 10:45En el pitjor dels casos,
232. 10:47ja posant-nos en situacions superincòmodes,
233. 10:49com poden ser faltes de respecte a un pare
234. 10:52o, fins i tot, insults o agressions
235. 10:55que crec que has estat bastant en aquest món,
236. 10:57en aquest tipus de famílies.
237. 10:59¿Quina és la primera reacció que hem de tenir com a pares
238. 11:03o què podem fer?
239. 11:04Sí, jo he treballat els últims 15 anys de la meva vida
240. 11:07en l'àmbit de les mesures judicials, sobretot dins del context familiar.
241. 11:12Cal puntualitzar que és un percentatge molt petit de la societat.
242. 11:16Que veritablement no s'hauria d'haver arribat fins a aquest punt,
243. 11:21però que existeix.
244. 11:22I per cert, en el que desenvolupen
245. 11:24una tasca els seus professionals, immensa.
246. 11:27La prevenció, aquí, és la pedra angular de tot.
247. 11:31De la prevenció se'n parla poc,
248. 11:33en tot, en el canvi climàtic, en política, en tot,
249. 11:35però la prevenció és radicalment importantíssima.
250. 11:39Què és el primer?
251. 11:41Cal saber diferenciar que no és el mateix
252. 11:44que estiguem davant d'un risc, que davant d'un perill.
253. 11:46Un risc ja ho parlàvem abans,
254. 11:48és que el meu fill possiblement estigui en una crisi evolutiva
255. 11:51en la qual s'està passant dels límits.
256. 11:53Nosaltres com a pares,
257. 11:56jo sempre animo a la reflexió de tenir una mirada
258. 11:59d'autenticitat al que està passant.
259. 12:01En no desviar la mirada perquè és fàcil,
260. 12:04és fàcil com un recurs de protecció:
261. 12:07"Bé, no serà per a tant. Se li ha escapat un insult",
262. 12:11però hi ha una prima línia que divideix
263. 12:13el fet de saltar-se les normes, els límits...,
264. 12:16a, de cop i volta, caure en actituds ja que són perilloses,
265. 12:19on sí que necessitem la mirada del pare i de la mare,
266. 12:23la mirada de protecció
267. 12:25i, sobretot, la mirada d'atendre què està passant.
268. 12:28Quan això succeeix, a mi m'agradaria subratllar
269. 12:32que alguna cosa li està passant a aquest fill. Això no és normal.
270. 12:35Quin missatge encriptat ens està llançant?
271. 12:38No és l'insult o no és la tensió,
272. 12:41és que té una necessitat que ni ell mateix,
273. 12:43moltes vegades, sap comunicar-nos.
274. 12:45La nostra tasca com a pares, la primera de totes,
275. 12:47és poder desxifrar aquest missatge i entendre què li està passant.
276. 12:52Per què està fent això? No tant quedar-nos en el fet,
277. 12:55sinó aprofundir i anar més enllà.
278. 12:57A mi, en aquest sentit,
279. 12:59treballo molt amb la piràmide de la discòrdia,
280. 13:02que són diferents nivells, i animo molt els pares,
281. 13:05els oriento a que facin un petit autoregistre.
282. 13:08És un concepte abstracte i per això és bo posar-lo en paper.
283. 13:11No és més que un gràfic
284. 13:13en el qual delimitem en nivells la intensitat dels conflictes
285. 13:17que poden succeir a casa, perquè hi ha vegades que, com a pares,
286. 13:20estem molt subjectivats emocionalment pel que està passant
287. 13:24i perdem la perspectiva.
288. 13:25Per això, quan anem a un professional o demanem ajuda al mestre,
289. 13:29per exemple, el primer de tots, ells són capaços d'estar objectivats.
290. 13:33És a dir,
291. 13:34veure-ho amb suficient objectivitat i distància per poder entendre
292. 13:38què està passant.
293. 13:39Perquè no és el mateix en un nivell baix,
294. 13:42de baix nivell de risc, un:
295. 13:45"No és afectuós,
296. 13:47no té molta comunicació amb mi
297. 13:50i a vegades, Alejandro, no hi ha qui l'entengui".
298. 13:52Això és un nivell baix, produeix tensió?
299. 13:54Moltíssima tensió,
300. 13:56perquè estar a casa i que el teu fill de 12 anys, 12,
301. 14:00que ni tan sols et saludi, que ni tan sols et doni un petó.
302. 14:03Això produeix una tensió com a pare molt important.
303. 14:06Això no és el mateix a un nivell mitjà de:
304. 14:09"No compleix les normes".
305. 14:10"És que no respecta molt els càstigs".
306. 14:13"Alejandro, se salta els límits".
307. 14:15Això estem en un nivell preocupant,
308. 14:17que en el famós autoregistre un pot veure-ho.
309. 14:20"Ah, és que ha incomplert tota l'estona en el mateix nivell de gravetat".
310. 14:25Què passa aquí?
311. 14:26Que el nostre fill ens està llançant un missatge.
312. 14:28"És que jo dic que arribi a les onze de la nit
313. 14:31i sistemàticament arriba a les tres del matí".
314. 14:35Les deu de la nit, per posar un exemple,
315. 14:37perquè ens puguem entendre, a les deu i quart,
316. 14:40el límit teu i el meu potser seria diferent, no?
317. 14:43Potser jo diria: "Un quart d'onze!",
318. 14:45i tu diries: "Home, un quart d'onze",
319. 14:46però tres del matí? Sembla una evidència.
320. 14:50Aquest nivell d'autoregistre és una eina molt útil
321. 14:53per poder entendre, també, què hem fet com a pares.
322. 14:56"És que ha arribat ja un moment en el que són les tres i ja ni m'altero
323. 15:01perquè ja he après que això és el normal".
324. 15:03Si això ho agaféssim al principi de tot, prevenció, de nou,
325. 15:07el primer dia que arriba a les tres, el més probable és que, en pijama,
326. 15:10sortim amb el cotxe a veure on és.
327. 15:12No obstant això, l'últim nivell de la piràmide,
328. 15:16el de dalt de tot, petitó,
329. 15:18i no obstant això dràstic en el seu nivell de gravetat,
330. 15:21és quan ja ha transgredit tot límit.
331. 15:24"Em falta al respecte de manera evident".
332. 15:26"M'insulta". "M'agredeix".
333. 15:28És clar, entrem aquí en un terreny en el que ja és molt difícil parlar,
334. 15:33i molt difícil apuntar.
335. 15:35Això no es tracta només de dur a terme una sèrie de reflexions
336. 15:40que cal fer,
337. 15:41sinó que cal demanar ajuda professional.
338. 15:43Per això és important ser conscients
339. 15:47que això és una escalada i anirà amb una corba exponencial,
340. 15:51no se solucionarà.
341. 15:53¿Recordes quan parlàvem de l'edat de la poca-solta
342. 15:55que en un any es passava?
343. 15:57Això no va així.
344. 15:58Quan el nostre fill ja passa del nivell de sota
345. 16:00al del mig, al de dalt, hem de demanar ajuda.
346. 16:02A vegades com a pares acudim a que ens ajudin professionalment
347. 16:07i manifestem un nivell d'ansietat terrible.
348. 16:09I és veritat. És legítim el nivell d'ansietat,
349. 16:12però després les dades ens diuen una altra cosa.
350. 16:14"Bé, però el nivell de gravetat és baix".
351. 16:17No obstant això, hi ha vegades que, paradoxalment, es dona el contrari.
352. 16:21Venim, o presentem, un nivell de desesperació,
353. 16:24possiblement perquè portem molt de temps ja.
354. 16:27"No em faig amb ell.
355. 16:29No va a classe, no em faig amb ell".
356. 16:30I no obstant això, el que podem veure,
357. 16:33quantificar-lo és un nivell de risc molt alt
358. 16:36en el qual ja no es tracta de modificar un estil educatiu,
359. 16:39sinó que hem de demanar ajuda.
360. 16:42Per això m'agrada treballar amb aquests nivells
361. 16:44que són molt gràfics,
362. 16:46no per al professional, sinó per als propis pares.
363. 16:51És clar, pel que fa a això, parlaves d'aquesta dicotomia que hi ha,
364. 16:55o no sé com es pot anomenar, a la responsabilitat i la culpabilitat.
365. 17:01No sé com ens explicaries aquesta relació
366. 17:03i fins a quin punt és el pare culpable
367. 17:06i responsable.
368. 17:07Com es pot explicar?
369. 17:09Bé, parlant de paternitat, de maternitat
370. 17:13i d'educació dels nostres fills,
371. 17:14la responsabilitat i la culpabilitat sempre hi és,
372. 17:18sobrevolant els nostres caps.
373. 17:20Quina és la diferència? La diferència és una prima línia,
374. 17:23finíssima, que separa el concepte responsabilitat
375. 17:25del concepte culpabilitat.
376. 17:27Culpabilitat a mi, traduït i perquè puguem treballar amb això
377. 17:31i entendre-ho de manera fàcil i directa,
378. 17:34m'agrada sempre puntualitzar que és aquesta acció
379. 17:38per la qual jo genero un dany en l'altre,
380. 17:40en una tercera persona.
381. 17:42Per tant estic generant un dany en el meu fill.
382. 17:44I això s'ha d'afinar bé.
383. 17:46Hem de tenir uns ulls ben oberts, amb una actitud crítica.
384. 17:49És gairebé posar-nos la nostra bata blanca de treballador
385. 17:52per poder diferenciar:
386. 17:54"Vaja, això que he fet ha causat un dany directe al meu fill",
387. 17:57havent-ho volgut o no, sent intencional o no.
388. 18:00Si això és així,
389. 18:02tenim una oportunitat magnífica per poder ensenyar, sent un referent,
390. 18:08què significa el penediment i la reparació del dany causat.
391. 18:12Perquè els nostres fills, quan ens veuen que hem obrat malament
392. 18:16i que sabem acceptar-ho, mirar-ho, identificar-ho
393. 18:19i poder reparar el dany, és un aprenentatge que s'enduen,
394. 18:23increïble, per a tota la vida.
395. 18:25La responsabilitat és un altre concepte més ampli.
396. 18:27I en les situacions de tensió que es generen a casa,
397. 18:30som responsables,
398. 18:32responsables de com ens enfrontem a això.
399. 18:35Som responsables d'elevar o de disminuir el nivell de tensió.
400. 18:39Escolta, ¿com és aquest moment en què arriben les primeres parelles
401. 18:43i no m'agrada gens la parella del meu fill o de la meva filla?
402. 18:46Com podem afrontar-ho?
403. 18:48M'agrada mirar-ho des d'una perspectiva nova
404. 18:52i entendre que els nostres fills, en aquest procés d'autoafirmació
405. 18:56en el qual m'estic separant de vosaltres
406. 18:58i que vaig a construir la meva vida d'adult,
407. 19:01realitza les primeres eleccions:
408. 19:03els seus amics, les seves amigues.
409. 19:05Estic triant.
410. 19:06Per què m'acosto a aquest grup i no a aquest altre?
411. 19:08Perquè és una decisió meva.
412. 19:10Alguna cosa tindran a veure
413. 19:12les meves necessitats, les meves inquietuds.
414. 19:15La parella és exactament el mateix.
415. 19:17És, de nou, una elecció que els nostres fills fan.
416. 19:20És clar, aquí hi ha un compendi de dues coses molt importants.
417. 19:23Primer, l'atracció física que és inexplicable.
418. 19:25Tu, potser com a pare pots dir: "Però, si us plau".
419. 19:29Però bé, l'atracció física hi és i això és una cosa molt instintiva.
420. 19:33I d'altra banda, cada vegada que tria a una persona
421. 19:38ens està donant una pista irrevocable
422. 19:41de quines són les seves inquietuds i, sobretot, les seves necessitats.
423. 19:44Nosaltres com a pares, jo aquí sempre animo,
424. 19:47això és una orientació,
425. 19:48a adoptar l'estratègia de l'aliança
426. 19:51en el sentit de validar la seva elecció.
427. 19:55Per cert, poques vegades són eleccions per a tota la vida,
428. 19:58com més jove això és més evident.
429. 20:01I simplement estar molt atent als riscos i els perills.
430. 20:04Si es fica en una relació de risc,
431. 20:06cal acompanyar perquè sigui ell o ella capaç
432. 20:09de superar aquests conflictes.
433. 20:11Quan tingui 38 anys tindrà problemes també,
434. 20:14haurà de ser capaç de superar-los.
435. 20:16No obstant això, una relació de perill, això és una cosa ben diferent.
436. 20:20Arriba un moment en l'adolescència que nosaltres som un referent
437. 20:23per una banda.
438. 20:24Haurem de revisar quines han estat i són les nostres relacions de parella.
439. 20:28I, d'altra banda, acompanyar-los en el procés
440. 20:30de resoldre els seus problemes,
441. 20:32perquè de res serveix estar tot el dia
442. 20:35salvant-li la papereta o criticant-lo.
443. 20:38Això produeix un rebuig enorme.
444. 20:40Sí, potser com més ho critiques tu, més el valida a ell.
445. 20:43Deu ser una mica aquest cercle viciós.
446. 20:46És un cercle viciós, com tu dius, que no acaba mai.
447. 20:48Podem seguir amb 60 anys
448. 20:50i ells amb 40 criticant el seu matrimoni.
449. 20:54Per més situacions d'aquest tipus,
450. 20:57per exemple, arriba el moment en què marxem de vacances
451. 21:00i ell o ella ja té l'edat en què et diu:
452. 21:03"No, jo ja no me'n vaig amb vosaltres".
453. 21:06Què podem fer?
454. 21:07No sé si hi ha alguna opció que ens convidin a anar amb ells
455. 21:10o alguna cosa així, o no es pot fer res.
456. 21:14Bé, recordem la nostra adolescència
457. 21:17i quan tenies en una mà anar amb els teus pares a la platja
458. 21:22i en la mateixa data
459. 21:23anar amb els teus amics i amigues a la platja,
460. 21:26sembla que és imbatible, oi? No es pot competir amb això.
461. 21:30Bé, fem aquí un exercici, de nou, de reflexió,
462. 21:34de com hem arribat a aquesta etapa,
463. 21:35perquè l'adolescència és una etapa breu.
464. 21:38Dels 12 als 18 ha succeït tot.
465. 21:42Què passava? Que amb sis no hi havia res més que venir amb nosaltres.
466. 21:46I què passa? Que amb 16 és tot el contrari.
467. 21:49Fora de les anècdotes còmiques
468. 21:53que amb humor ens en riem, tot el cotxe preparat, oi?,
469. 21:55"Anem", i que diu que no.
470. 21:58Però hi ha diversos missatges per llançar: Primer.
471. 22:00Quin estil educatiu tenim nosaltres?
472. 22:04Som diplomàtics i per tant:
473. 22:06"Va, votem. Vens o no?".
474. 22:08Som autoritaris?
475. 22:10Segon, quin sistema normatiu teníem a casa?
476. 22:13Les normes eren aquestes ja o no?
477. 22:15¿Com pot ser que haguem arribat al moment de tensió
478. 22:18de l'últim minut en què l'avió està sortint?
479. 22:21L'avió surt i no vol embarcar.
480. 22:24I finalment, i el més útil de tot això,
481. 22:28quin missatge ens està llançant el nostre fill?
482. 22:30Perquè poc importa que avui no vingui,
483. 22:32segur que ho solucionem.
484. 22:34O ve o no ve.
485. 22:37El que importa aquí és què li està passant.
486. 22:40Què missatge t'està llançant a tu com a pare
487. 22:42perquè de cop i volta es posicioni i no vulgui anar amb tu.
488. 22:45La clau no està en com aconseguir
489. 22:47que embarqui o que entri al cotxe,
490. 22:50sinó com aconseguir recuperar aquesta relació amb el teu fill.
491. 22:53Una altra situació per la qual et volia preguntar
492. 22:55és pel típic adolescent
493. 22:57que no ens deixa entrar a la seva habitació.
494. 23:00I ja especialment preocupant si ja no et deixa...
495. 23:03ni ell mateix surt per res del cau.
496. 23:07Què podem fer davant d'això?
497. 23:09L'habitació és
498. 23:11la primera trinxera de l'adolescent.
499. 23:15És aquest lloc que de sobte ha conquistat i que és seu.
500. 23:20Tantes vegades es posa a sobre de la taula
501. 23:23aquest diàleg irresoluble
502. 23:27de: "És la meva habitació".
503. 23:29"Jo he pagat la casa", no?
504. 23:32Bé, els dos tenen raó.
505. 23:33Jo quan m'enfronto a aquestes situacions dic:
506. 23:35"Sí, me'n vaig. M'aixeco i me'n vaig perquè teniu raó tots dos".
507. 23:38Bé, l'habitació...
508. 23:41podríem escriure llibres i llibres sobre anècdotes, exemples
509. 23:44i maneres de resoldre conflictes quan arriba aquest punt.
510. 23:48Hi ha punts molt crítics.
511. 23:50Hi ha exemples que s'han de posar a sobre de la taula
512. 23:53d'adolescents que arriben a bloquejar l'entrada de l'habitació.
513. 23:56Col·loquen l'armari de tal manera que ja ningú pot entrar.
514. 23:59Això és un exemple real
515. 24:01i quan parlem d'això,
516. 24:02al que estem fent referència és a un perill evident.
517. 24:05Això ja se'ns ha anat de les mans.
518. 24:06Aquí cal demanar ajuda.
519. 24:08Aquí cal fer un exercici
520. 24:09molt important d'analitzar què està passant.
521. 24:12Una altra cosa ben diferent és l'adolescent que amb 15 anys
522. 24:16no surt de la seva habitació ni per sopar.
523. 24:19Això sol ser una cosa molt recurrent:
524. 24:23el sopar fet, l'adolescent surt,
525. 24:25sembla que és un individu que viu en aquest pis compartit,
526. 24:29agafa el seu sopar, es fica a l'habitació, tanca
527. 24:32i de nou està aquí amb els seus aparells.
528. 24:35Bé, això genera un nivell de tensió molt important.
529. 24:38I aquí hi ha diverses claus que a mi m'agradaria puntualitzar
530. 24:41perquè cada un de nosaltres puguem analitzar cadascuna d'elles.
531. 24:45Perquè no es tracta de tenir una guia d'actuació, això és impossible.
532. 24:49Es tracta que cada un puguem analitzar
533. 24:52la realitat del nostre fill i puguem aplicar amb ell el missatge.
534. 24:56Primer, ¿l'adolescent vol estar a la seva habitació
535. 25:00o és que no pot ni tan sols sortir-ne?
536. 25:03On és la diferència?
537. 25:04Una cosa està en que ell vulgui el seu espai
538. 25:08d'autonomia, de privacitat,
539. 25:11que: "És que la mare entra i em mira els calaixos".
540. 25:14Això no pot passar.
541. 25:16Llavors el que faig és,
542. 25:17em parapeto a l'habitació i no surto d'ella.
543. 25:20És una decisió voluntària.
544. 25:21Si és una decisió voluntària, això és una meravella.
545. 25:24El nostre fill està en el moment de l'autoafirmació,
546. 25:28per tant, està volent separar-se de mi.
547. 25:30I aquí les dues petites "tips"
548. 25:34que recurrentment han ajudat molt és:
549. 25:38un, propiciar un ambient fora de l'habitació d'ell
550. 25:42que sigui atractiu.
551. 25:43O sigui, jo vull sortir al final perquè aquesta gent
552. 25:47s'ho està passant fantàstic allà fora.
553. 25:51I a poc a poc, amb temps, a poc a poc,
554. 25:53el nostre adolescent va apareixent per casa.
555. 25:56Això és una meravella perquè succeeix,
556. 25:58però cal modificar certes dinàmiques que tenim a casa,
557. 26:01perquè no és atractiu l'ambient que tenim si el nostre fill
558. 26:04vol i decideix ser-hi.
559. 26:07I la segona és, si us plau, posem de rellevància l'humor.
560. 26:11L'humor és una eina de la qual en parlem poc
561. 26:13quan estem en moments de tensió
562. 26:15i que, puntualment, els treu
563. 26:18literalment d'aquest "menja menja" que tenen.
564. 26:21Quan un pare s'acosta, obre la porta de l'habitació
565. 26:23i li diu: "Estem fora increïble.
566. 26:26Queda't aquí perquè a fora estem fantàstics.
567. 26:29Tu segueix amb això teu, amb les teves maquinetes".
568. 26:31L'adolescent el que vol és passar-ho bé,
569. 26:33vol divertir-se.
570. 26:34No vol tenir el pare tota l'estona aquí.
571. 26:36Això no vol dir que estiguem tot el dia de col·leguisme.
572. 26:39És una altra cosa molt diferent.
573. 26:41Però evidentment, alguna cosa haurem de modificar.
574. 26:44Ara bé, no té res a veure amb aquesta època,
575. 26:50aquest segle en què estem,
576. 26:51en què les noves tecnologies han envaït
577. 26:54les habitacions dels nostres fills
578. 26:55i per això puntualitzava jo el "no pot sortir".
579. 27:00Les noves tecnologies és un progrés imprescindible de la humanitat,
580. 27:04però en els nostres petits,
581. 27:07cada vegada més petits, literalment, els està manipulant.
582. 27:11No els deixen sortir.
583. 27:12Hi ha centenars d'enginyers darrere,
584. 27:15programant i dedicant-se perquè tu, com adult,
585. 27:18no vulguis desviar la mirada del teu dispositiu.
586. 27:22¿Què poden fer els nostres pobres fills de 14, 13, 12,
587. 27:2511 anys?
588. 27:27No poden, per més que els demanem que a "X" hora lliuri el mòbil,
589. 27:32estan atrapats.
590. 27:33És molt important poder diferenciar les dues coses.
591. 27:36No és el mateix que vulgui estar a la seva habitació
592. 27:38dibuixant i amb les seves coses, autoafirmant-se,
593. 27:43A "és que no pot".
594. 27:45És que hem d'ajudar-lo, hem d'aturar la dinàmica.
595. 27:48Això que deies també em recorda el que comentaves abans
596. 27:51de "l'exemple que som".
597. 27:53Els demanem que no juguin als videojocs
598. 27:56o que no estiguin davant de la pantalla "X" temps,
599. 27:58però nosaltres estem contínuament amb el mòbil,
600. 27:59amb les nostres coses o amb l'ordinador treballant a deshora.
601. 28:03Al cap i a la fi és l'exemple que li estem donant,
602. 28:05o dient una cosa i fent una altra.
603. 28:07A mi m'agrada puntualitzar això que acabes de dir
604. 28:10perquè som un exemple constantment:
605. 28:13en la manera com ens raspallem les dents.
606. 28:15Això és responsabilitat, no és culpabilitat, és responsabilitat.
607. 28:19Els nostres fills, tota l'estona el que volen,
608. 28:21i un adolescent el que busca
609. 28:24és sentir-se orgullós del seu pare.
610. 28:26Quan són al banc, parlen dels seus pares i de les mares.
611. 28:31I es nota molt l'adolescent que està orgullós
612. 28:33i el que està avergonyit.
613. 28:35Bé, es tracta que, a poc a poc,
614. 28:38sapiguem que la nostra condició de pare és fonamental
615. 28:41i per això l'adolescència és tan apassionant,
616. 28:43perquè ens fa créixer com a pares.
617. 28:45És un compromís diari per ser cada dia millor persona.
618. 28:47És clar.
619. 28:49Un altre clàssic de l'adolescència, crec que és el típic de:
620. 28:53"Escolta, el meu fill diuen que és un" crac",
621. 28:56que és superintel·ligent, però és molt, molt mandrós
622. 28:58i treu unes notes pèssimes.
623. 29:00I encara que podria ser en Bill Gates,
624. 29:02doncs el tinc aquí sense fer res tot el dia".
625. 29:04Què podem fer davant d'això?
626. 29:06Aquesta frase que tant hem escoltat, oi?,
627. 29:09jo en primera persona, he de dir-te que també:
628. 29:11"Amb com n'ets d'intel · ligent, podries treure millors notes".
629. 29:14Però de tu mateix?
630. 29:15-Sí, sí, és clar. -Ah, sí?
631. 29:19Bé, analitzem la frase:
632. 29:21"Amb com n'ets d'intel·ligent, treus males notes, ets molt mandrós".
633. 29:26Què hi ha darrere d'aquesta frase? normalment,
634. 29:29s'amaga la frustració del propi pare
635. 29:31de no entendre com amb la capacitat que té el meu fill
636. 29:35està donant aquest rendiment acadèmic.
637. 29:38És clar, mirat així, ara amb tecnicismes,
638. 29:41un ho mira des d'una altra perspectiva.
639. 29:43Cal donar-li la volta a aquesta situació perquè poguéssim estar parlant més
640. 29:47de la necessitat teva com a pare
641. 29:49de voler aquestes expectatives, que el teu fill triomfi
642. 29:53i no tant del que proposo, que és un acompanyament
643. 29:58en què t'estan llançant un missatge molt clar
644. 30:00de: "Acompanya'm, ajuda'm".
645. 30:02Com faig això?
646. 30:04Perquè en comptes d'estar estudiant
647. 30:05em dedico a estar amb les maquinetes que abans parlàvem.
648. 30:08L'aula, sense cap mena de dubte, l'aula, l'escola,
649. 30:13és l'espai de més fantasia que tenim,
650. 30:15en on succeeixen coses majestuoses, inimaginables.
651. 30:19És un lloc on tot nen vol estar:
652. 30:22a l'escola, amb la seva mestra.
653. 30:25L'adolescent igual, encara que no ho digui.
654. 30:27A l'aula succeeixen dues coses fonamentals.
655. 30:30Hi ha un mestre, una bateria de mestres que venen,
656. 30:33que ens expliquen unes coses increïbles:
657. 30:35l'univers, les matemàtiques, tot.
658. 30:38I també unes relacions socials molt potents.
659. 30:41En un moment que el nostre fill amb tanta capacitat,
660. 30:43s'enroca en allò que no vol estudiar, o alguna cosa passa,
661. 30:47de nou, ens està llançant un missatge evident.
662. 30:50Amb tot el nostre afecte i actitud d'ajudar,
663. 30:54puntualitzar-li que és molt mandrós
664. 30:56normalment provoca el rebuig que abans parlàvem de l'espiral
665. 31:00o aquest cercle viciós.
666. 31:02Aquí llanço una pregunta que poso sobre la taula
667. 31:05als pares amb l'únic afany de motivar.
668. 31:09"I estan vostès estudiant alguna cosa ara?
669. 31:12Sí, ja sé que tenim 55 anys, però...",
670. 31:15sol venir la resposta molt còmica i que tots hem escoltat de:
671. 31:19"És que això jo ja ho vaig aprovar".
672. 31:21Això provoca una distància emocional amb el fill profunda.
673. 31:24No obstant això, quan hi ha hagut pares que de sobte han vingut i:
674. 31:27"Alejandro, em dec haver tornat boig perquè m'acabo de matricular a Alemany
675. 31:32i estic estudiant".
676. 31:34El fill, encara que sigui un adolescent, entén,
677. 31:37aprèn i es produeix una sinergia una mica màgica
678. 31:41en la qual tots tenim clima i ambient d'estudi a casa.
679. 31:44Podria ser una de les claus que cada família
680. 31:47ho pugui traduir al seu entorn.
681. 31:50Has comentat en alguna ocasió i crec que, a més, també en el llibre
682. 31:53es parla molt d'aquesta importància
683. 31:55i que, a més, està també relacionat amb el que deies de ser exemple,
684. 31:59que tots hem estat adolescents
685. 32:01i sembla que ens n'hem oblidat,
686. 32:03que va ser fa tant de temps, que no som capaços d'empatitzar.
687. 32:05Com ho podries desenvolupar això? Quina reflexió faries?
688. 32:10Quan som pares de nens,
689. 32:12normalment estem molt connectats amb el nen que vam ser.
690. 32:15Tot d'una se'ns ocorre un:
691. 32:17"I jo quant temps vaig ser lactant?".
692. 32:20I vas a la teva mare i li preguntes: "Escolta, quants mesos vaig estar...?".
693. 32:24O, "Com va ser la meva... com vaig néixer?
694. 32:26Ja ho sé. Però com va ser?".
695. 32:28"Vau estar molt intentant-ho o no?".
696. 32:30Un va molt a l'infant que va ser.
697. 32:32"I quan vaig començar a llegir jo?".
698. 32:34Això és una cosa natural, normal.
699. 32:35En l'adolescència, però, a vegades ens envaeix la por.
700. 32:38I la por, que és un mecanisme molt útil per protegir-nos,
701. 32:43per no voler veure.
702. 32:46La por ens fa no recordar l'adolescent que vam ser.
703. 32:48Hi ha vegades que portem a la sessió, o a on sigui,
704. 32:52fotos dels pares adolescents.
705. 32:54Bé, la veritat és que és un exercici meravellós
706. 32:57de connexió emocional
707. 32:59amb el fill, perquè hi ha hagut cops que he hagut de dir a l'home,
708. 33:02al pare: "Home, no em critiqui les pintes perquè...
709. 33:05-les seves pintes..." -"Tu com anaves".
710. 33:06És clar.
711. 33:07És molt important connectar amb l'adolescent que vam ser
712. 33:10per poder entendre,
713. 33:11és una cosa per la que hem passat, no és una cosa aliena.
714. 33:14L'adolescent no és una cosa rara que hi ha.
715. 33:18En aquest sentit m'agrada reflexionar molt amb ells,
716. 33:21en què, veritablement, hi ha una idea prèvia.
717. 33:25No hi ha millor mirada
718. 33:26per entendre el que li està passant a aquest adolescent
719. 33:29que la del seu pare i la de la seva mare.
720. 33:32Els professionals podem aportar teoria i tècniques,
721. 33:35però el pare i la mare saben veritablement què li està passant.
722. 33:39Connectar-se amb l'adolescent que va ser
723. 33:42és veritablement un dels camins.
724. 33:45Un nen, un adolescent terrible,
725. 33:49Mozart, a mi m'encanta la música, Wolfgang Amadeus Mozart,
726. 33:53venia, després de tot, el més gran geni de la història de la música,
727. 33:57la perfecció,
728. 33:58venia a dir que l'ànima del geni no la compon
729. 34:01ni la intel·ligència, ni la imaginació, ni tan sols les dues juntes.
730. 34:05L'ànima del geni, el que la compon és l'amor.
731. 34:09Si com a artista, com a músic, tens amor, aquí va.
732. 34:12A mi m'agrada utilitzar una paràfrasi de Mozart,
733. 34:16amb tots els respectes, que ve a ser:
734. 34:19la dinàmica familiar no consisteix en normes,
735. 34:24ni tan sols en temps de qualitat, temps de qualitat amb el meu fill,
736. 34:27ni les dues juntes.
737. 34:29El veritable secret és l'amor.
738. 34:31L'amor que com a pares tinguem cap als nostres fills.
739. 34:35Per això és tan important tornar a entendre
740. 34:37què et passava a tu com adolescent.
741. 34:39És el primer pas per poder llavors entendre el teu fill
742. 34:42i que el teu fill sàpiga que l'estàs entenent.
743. 34:45Però no pot passar, perquè jo ara intento pensar en mi d'adolescent,
744. 34:49crec que més de jove, sí que recordo el que m'agradava i el que feia,
745. 34:53però crec que l'època de l'adolescència
746. 34:55és una mica difusa per al record.
747. 34:57T'ho dic així, em surt perquè intento pensar i dic:
748. 35:00"És que en realitat, potser, no sé si jo mateix intento amagar
749. 35:04quines pors o en quin procés estava, o com va ser aquest procés per a mi".
750. 35:09Concloc dient-te que és difusa perquè és molt ràpida,
751. 35:12és molt breu, dels 12 als 18.
752. 35:14I és apassionant, tan apassionant que no t'atures mai a escoltar.
753. 35:18Per això diem als pares que no s'ha de parlar tant,
754. 35:22sinó que s'ha de projectar,
755. 35:23perquè s'oblidaran de tot el que els vas dir,
756. 35:25però mai més oblidaran
757. 35:27tot allò que com a pare li vas transmetre.
758. 35:30Doncs moltes gràcies, Alejandro, ha estat un plaer.
759. 35:32Superinteressant tot el que m'has comentat.
760. 35:34Hauré de prendre alguna nota perquè no se m'oblidi,
761. 35:37però m'ha encantat. Moltes gràcies.
762. 35:39Moltes gràcies, Roberto. Ha estat un plaer.