YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → Por qué tus emociones afectan a tu cuerpo | Marian Rojas-Estapé, psiquiatra y escritora

Por qué tus emociones afectan a tu cuerpo | Marian Rojas-Estapé, psiquiatra y escritora — Transcript

by AprendemosJuntos · 10,463 words · 1,209 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:03Soc la Marian Rojas-Estapé,
0:04psiquiatra i autora de 'Cómo hacer que te pasen cosas buenas',
0:07i soc una gran apassionada del món de la ment, de les emocions
0:11i del comportament humà.
0:13Hola, Marian. Em dic Melania, soc periodista i és un privilegi
0:17poder compartir amb tu una xerrada sobre neurociència,
0:21psicologia i intel·ligència emocional.
0:23Moltíssimes gràcies, Melania. Per mi és una alegria ser aquí.
0:26Tu, que ets psiquiatra, has estudiat la ment
0:29i el comportament humà, i dius que no hi ha dreceres
0:31ni vies ràpides que assegurin la felicitat.
0:34M'agradaria que ens parlessis una mica més sobre això.
0:36Estem en un moment de la història on sembla que existeix una obsessió
0:41per ser feliços, que hi ha dreceres fàcils:
0:44"Gaudeix amb això i aconseguiràs la felicitat ràpidament".
0:47Però la felicitat no és això.
0:48La felicitat depèn del sentit que cadascú de nosaltres
0:52donem a la nostra vida.
0:53Però què succeeix? Que en una societat,
0:55que ha perdut el sentit,
0:57en una societat que en moltes ocasions ha perdut el nord,
1:00hem substituït el sentit de la vida per sensacions.
1:04Aquestes sensacions poden ser massatges, menjar, alcohol, xarxes socials...
1:08No tot ha de ser dolent, però és autodestructiu
1:12quan substitueix el veritable sentit de la vida.
1:14Cada vegada s'investiga més sobre aquest sentit de la vida.
1:17Els japonesos ho denominen "ikigai",
1:19i avui dia se sap que, quan existeix aquest "ikigai",
1:23aquest sentit que es dona a les coses,
1:25es pot tenir millor salut física i psicològica,
1:28inclús milloren els marcadors cardiovasculars,
1:30però també millora la felicitat.
1:32Cadascú de nosaltres, tots els que ens escolten,
1:35tu i jo, Melania, estem lliurant una batalla
1:38en algun tema de la nostra vida.
1:40Tots nosaltres patim constantment
1:43per alguna cosa: un tema econòmic, un tema de salut, un tema familiar,
1:48un tema professional...
1:49Sempre hi ha alguna cosa que ens amoïna, i aquestes batalles ens marquen.
1:53I com gestionem aquestes batalles
1:55marcarà el que denominem "felicitat",
1:58perquè la felicitat consisteix a connectar amb allò bo
2:02que passa cada dia, i que allò dolent que succeeix cada dia,
2:04les batalles, les sapiguem gestionar de la millor manera possible.
2:08Té un matís amb la plenitud.
2:10La plenitud és un estat on jo noto que les meves necessitats estan cobertes
2:14i no vull res més.
2:15Per tant, pots estar patint molt
2:18però ser feliç en aquell moment,
2:19perquè saps connectar amb allò petit i bo
2:22que et succeirà cada dia.
2:24És a dir, la felicitat és connectar amb les coses petites
2:28que van sorgint en el dia a dia.
2:30T'he llegit en diverses ocasions
2:31que molts cops l'antídot per al patiment és l'amor.
2:34Què vols dir amb això?
2:36El millor antídot al patiment i al dolor és l'amor.
2:38És sentir-se estimat, és sentir que no estàs sol.
2:42La sensació de soledat no buscada, la soledat involuntària,
2:46és una sensació terrible per a la psique, per a la ment
2:49i per al cor.
2:51Per això, en moltes ocasions, quan estem sols, tenir algú,
2:54una persona "vitamina", una persona que et doni suport...
2:57Una persona que t'escolta, que no et jutja, que t'entén,
2:59a qui expliques alguna cosa
3:00i, automàticament, et fa sentir millor...
3:02Que és igual que faci un any que no la veus,
3:04que saps que amb aquesta persona les coses són molt més senzilles.
3:08Aquesta senzillesa en les relacions humanes que tant anhelem.
3:12L'amor a qui? Bé, l'amor a un mateix.
3:14Això és l'autoestima. Estimar-se de manera sana.
3:17No estimar-se en excés, que aquí entrem en el narcisisme,
3:19ni estimar-se poc,
3:20que entren els quadres d'inseguretat tan destructius per la ment humana.
3:25I això està molt relacionat amb la veu interior.
3:27Tots nosaltres tenim una veu interior
3:29que determina com serà la nostra autoestima
3:31i com ens tractarem.
3:33El segon és l'amor de parella.
3:35L'amor de parella ens fa ser valents.
3:37Ja ho deia Plató: "No existeix ningú tan covard
3:40a qui l'amor no transformi en algú valent".
3:42Jo crec que estic segura que tots coneixem algú
3:44que, de sobte, s'ha enamorat i es transforma,
3:47i res li fa por i assumeix riscs que no hauria assumit mai.
3:51L'amor de parella és impressionant: quan tens aquest amor de parella,
3:55quan et sents estimat, aquesta sensació de confiança...
3:58Fins i tot millora, avui dia, el sistema immune.
4:00Tens millor salut física i psicològica.
4:02El tercer és l'amor a la resta: la cooperació, la solidaritat,
4:06l'amor als teus pares, als teus amics, als teus germans,
4:09inclús a la gent de la teva feina.
4:11Quan ens trobem en harmonia amb les persones del nostre entorn,
4:15som capaços de mitigar els efectes que l'estrès pot produir en nosaltres.
4:18Si vius ansiós o preocupat per alguna cosa,
4:20un tema econòmic, però et sents estimat,
4:22l'estrès que això et produeix és molt menor.
4:24Després, tenim l'amor a les creences i als ideals.
4:28"Les idees es tenen, en les creences s'està",
4:30deia Ortega y Gasset.
4:32Quan creus en alguna cosa i estimes les teves creences, tens força,
4:36tens fortesa i ho superes gairebé tot. I, finalment, l'amor als records.
4:41Jo crec que, potser, de tots els amors és el que em sembla més diferent,
4:44i per això sempre m'encanta parlar d'ell.
4:46Fa uns anys, Susumu Tonegawa, Premi Nobel de Medicina,
4:49va descobrir que quan una persona recorda alguna cosa amb intensitat,
4:53el record d'aquesta imatge, que és agradable,
4:57activa els mateixos mecanismes al cervell
4:59que quan això succeïa a la realitat. Això és màgic.
5:02Quan estem angoixats...
5:04Per això hi ha moltes tècniques de relaxació.
5:06Quan treballem amb MDR o amb tècniques
5:09que ajuden a millorar els estats d'angoixa,
5:12portar a la ment imatges agradables,
5:16records de persones on hi havia amor, on et senties estimat,
5:19on et senties agraït, de sobte, produeix, efectes bioquímics
5:24en el propi organisme.
5:26Per tant, aquest amor, quan inunda la nostra ment,
5:29el nostre organisme,
5:30ens ajuda també a ser millors amb la resta,
5:33a convertir-nos en persones que no jutgem, que empatitzem,
5:37que som afectuosos, que busquem interessos comuns...
5:40Jo soc molt de dir a la gent que busqui interessos comuns
5:44amb la resta, que pregunti a la resta com se sent
5:47i, quan li ha preguntat com se sent, que recordi aquestes dades.
5:50Això ho vaig aprendre del meu pare. El meu pare recorda totes les coses
5:53i ell porta a la seva agenda del telèfon els telèfons de tot el món,
5:58però al costat té posat: "El seu pare té artritis",
6:01"La seva dona té Alzheimer",
6:03"El seu fill ha tingut un fracàs escolar".
6:05I, així, quan alguna vegada truca a algú,
6:07sempre busca aquest punt en comú.
6:09Avui dia anem tan accelerats amb les nostres preocupacions
6:12i els nostres pensaments que ens costa prestar atenció
6:15a les preocupacions de la resta.
6:16Per tant, l'amor, efectivament, Melania...
6:18Jo crec que tots ho sabem,
6:20però l'amor és un dels millors antídots
6:22als moments dolents.
6:23Marian, m'agradaria que ens expliquessis
6:26com afecten les emocions i els pensaments a l'organisme
6:30i, d'altra banda, què ens passa
6:32quan ens preocupem per alguna cosa constantment.
6:35Bé, jo crec, Melania, que aquest és dels temes més apassionants
6:38i, probablement, dels que més m'agrada parlar.
6:41Quan vaig estudiar medicina... Jo vinc d'una família de psiquiatres.
6:44El meu avi era psiquiatre, el meu pare és psiquiatre,
6:46tinc una tieta psiquiatra, un cosí psiquiatre i tinc molt...
6:49La meva germana és psicòloga...
6:51És a dir, visc envoltada de persones que treballen i estudien
6:53el món de la ment i del comportament.
6:56Però em costava, mentre jo estudiava els apunts i la carrera de Medicina,
7:00veure que faltava sempre el punt emocional en les malalties.
7:03Jo crec que tots som conscients que estàs nerviós
7:05i tens taquicàrdies.
7:06Tens un examen i, de sobte, tens la panxa una mica més revolta
7:10o, de sobte, se t'adorm la parpella.
7:11És a dir, hi ha símptomes físics que estan relacionats amb les emocions,
7:14però on hi havia el nucli? On s'unien la ment i el cos?
7:18Vaig començar a llegir, a investigar, a tractar moltíssims pacients
7:22i vaig arribar a una conclusió fàcil d'explicar i didàctica
7:26perquè tot el món, sigui on sigui, a qualsevol part del món,
7:28ho pugui entendre i aplicar a la seva pròpia vida.
7:30Imagina't, Melania, que tu i jo som aquí
7:32i, de sobte, comencen a sonar les alarmes
7:34i algú crida: "Foc!".
7:36Automàticament, tu i jo ens aixequem
7:39i ens posem nervioses i ens comença a bategar el cor.
7:41Per què? Perquè el senyal d'alerta, d'amenaça,
7:45ha activat un lloc al nostre cervell, l'hipotàlem, que llança un senyar
7:49a les glàndules suprarenals i s'activen dues hormones:
7:53l'adrenalina, coneguda per tots, i el cortisol.
7:56I, automàticament, què passa?
7:57Que el meu cervell busca mecanismes de supervivència,
8:01que són la lluita i la fugida.
8:03I comencem amb taquicàrdia:
8:04el cor em batega per portar la sang als teixits
8:07i poder lluitar o córrer, que és el que cal.
8:10Després, comença la taquipnea, que és la necessitat
8:13de posar més oxigen al cos perquè els meus músculs i les meves cèl·lules
8:16tinguin més oxigen i poder lluitar.
8:18La glucosa es mobilitza, els greixos es comencen a mobilitzar
8:22i, en aquest moment, jo ja no puc raonar,
8:24perquè em trobo en un moment d'alerta
8:25i l'escorça prefrontal, que és la que s'encarrega de reflexionar,
8:29de pensar, de buscar solucions als problemes,
8:31de sobte, ja no em deixa pensar tan bé.
8:33És com si em perdés, perdés el fil del que estic explicant.
8:36L'hipocamp, que és la zona dels records
8:38i on emmagatzemem les dades, és hipersensible al cortisol
8:41i, per tant, ens falla la memòria i tenim llacunes
8:44en el que volem dir.
8:46Aquest pic de cortisol trigarà diverses hores
8:49a tornar al seu estat original.
8:50Per què és això tan important?
8:51Perquè aquest estat de cortisol que s'eleva
8:54canviarà el nostre organisme. El cortisol és una hormona cíclica:
8:59a la nit és baixa, i ha de ser baixa
9:01perquè jo pugui dormir, i al llarg de la nit puja
9:04fins a les vuit del matí més o menys, quan té el seu pic més alt.
9:08I a les vuit del matí torna a baixar
9:10per fer front als desafiaments del dia a dia.
9:13Però què passa si visc preocupat per alguna cosa constantment?
9:15Aquí entra una de les idees més importants
9:18que et transmetré avui: que la meva ment i el meu cos
9:22no distingeixen una amenaça real d'una d'imaginària.
9:26Davant una cosa física real que em passa,
9:28com l'alarma, que m'ataquin pel carrer,
9:30que em truquin per dir-me que el meu fill està malalt,
9:33que em diguin que el meu pare està ingressat...
9:36Aquesta activació del cervell per alguna cosa real
9:38es produeix de manera molt similar
9:40si jo estic assegut a la feina, a casa, i començo a pensar:
9:43"I si el meu fill es droga?", "I si no arribo a final de mes?",
9:46"I si m'atraquen pel carrer?".
9:47El 90 % de les coses que ens preocupen no ocorreran mai.
9:52De fet, és el 91,4 %.
9:54Però la meva ment i el meu cos ho viuen com si fos real.
9:58És a dir, tant el que em passa com el que em preocupa
10:00té un impacte directe en la meva ment.
10:02I això és clau perquè,
10:04si més del 90 % de les coses que ens preocupen no ocorren,
10:08això significarà que induiré al meu organisme
10:11un estat d'alerta mantingut: el que jo denomino de forma senzilla
10:15"una intoxicació de cortisol".
10:17I començo a induir al meu organisme a entrar en el que denominem
10:21"sistema nerviós simpàtic", que és aquest estat d'alerta
10:24on se segrega el cortisol, i aquesta intoxicació de cortisol
10:28generarà canvis a tres nivells en el meu organisme:
10:31a nivell físic, em cauen els cabells... Per què em cauen els cabells?
10:35Perquè, quan estem en un estat d'alerta,
10:36en un estat d'amenaça,
10:38és com si estiguéssim a les trinxeres
10:40i, aleshores, l'organisme busca que els recursos de l'organisme
10:43s'utilitzin de la millor manera possible.
10:44Aleshores, si tu estàs en guerra, si tu estàs en una batalla,
10:46si et persegueixen pel carrer, els cabells no són un organisme primari
10:50per fer front a aquest repte
10:52i, per tant, de sobte comences a perdre cabells.
10:55El cortisol inhibeix la correcta recuperació
10:58del fol·licle pilós o dels fibroblasts a la pell
11:02i, per tant, apareixen les temudes arrugues,
11:04les taques, la pell canvia de color...
11:07D'altra banda, comences a sentir
11:08una sensació d'opressió al pit constant,
11:10manca d'aire, et costa respirar,
11:13tens problemes a nivell gastrointestinal,
11:15que ara explicaré amb més detall,
11:16la musculatura la tens tensa
11:18perquè vius sempre a punt de sortir corrent
11:20o a punt de lluitar.
11:21I, aleshores, si de sobte fas un moviment una mica estrany,
11:25potser tinguis una contractura o que et quedis al lloc,
11:27o que notis que et fa mal tot el cos, el cos pesat,
11:31que et costa moure'l... Et notes més rígid.
11:35Això a nivell físic.
11:36Però també el cortisol altera el funcionament
11:39dels estrògens, de la progesterona o de la testosterona.
11:42Quan coneixem com funciona aquesta hormona,
11:44sabem que, quan vivim intoxicats de cortisol,
11:47al cos succeeixen molts temes, però n'hi ha un de clau, Melania,
11:50que et vull explicar: l'estat d'estrès mantingut
11:53el que farà és modificar el sistema immunològic.
11:56I, per mi, aquesta és la clau.
11:58En un moment d'estrès puntual, el cortisol actua com a antiinflamatori,
12:02però quan l'organisme viu constantment
12:04en un estat d'estrès crònic, el que passa és que es dissocia
12:08el sistema immunològic, la inflamació, el cortisol i el cos,
12:12i el que succeeix és que ens comencem a inflamar:
12:15gastritis, gastroenteritis, amigdalitis, còlon irritable, dermatitis...
12:19És a dir, entra una inflamació latent, lleugera, lleu a l'organisme,
12:24que és molt perillosa,
12:25perquè quan entres en un estat d'inflamació al cos,
12:28es poden encadenar moltíssims problemes físics i psicològics.
12:31I entro, per exemple, en l'aparell intestinal,
12:33que jo crec que tot el món ho nota.
12:36Avui dia, sabem que és el segon cervell.
12:38Per què? Perquè està envoltat d'una potent xarxa neuronal
12:41i té un impacte directe.
12:43El que penso, el que sento, té el seu impacte en l'organisme.
12:46Qui no té un examen, té una cita romàntica
12:49o una cita de feina i sap que la seva panxa aquell dia
12:51li envia un senyal que passa alguna cosa?
12:54Al costat dels intestins hi ha les artèries i les venes
12:57per on anirà allò bo del que jo vaig menjant
13:00per nodrir tot el meu organisme, i dins l'intestí,
13:03dins la llum, hi ha les vellositats intestinals
13:05per on s'absorbeixen els nutrients i la famosa microbiota, clau.
13:09Avui dia és un dels grans temes
13:11que estem estudiant amb més profunditat.
13:13Jo soc una gran apassionada de la microbiota.
13:15És el conjunt de bacteris, de microorganismes bons i dolents,
13:18que ajuden que aquest equilibri
13:20sigui bo per l'absorció de nutrients,
13:23per integrar les substàncies dins l'organisme.
13:26Avui dia és clau,
13:27però sabem que els estats d'estrès mantinguts
13:29pel famós cortisol o pel que mengem
13:32modificarà la microbiota.
13:34I quin és el problema d'això?
13:36Que, a través d'aquestes ferides, entren coses, coses entre cometes,
13:40dins la sang, que no hi haurien d'entrar.
13:43És a dir, el filtre, la permeabilitat intestinal està danyada
13:47i entren coses a la sang que no hi haurien d'entrar
13:50i que són tòxiques per a l'organisme?
13:51Avui dia sabem que es troben en la causa d'algunes malalties neurològiques
13:55o neurodegeneratives.
13:57Però, d'altra banda, estàs fermentant, estàs amb la microbiota alterada,
14:01i això el que genera és gas, i tens aquestes inflors abdominals
14:04i aquests gasos tan molests.
14:06És a dir, algunes vegades, quan les persones em pregunten:
14:08"Com sé si estic inflamat?",
14:10jo els dic: "Mira't les genives", perquè és un gran...
14:13Si un es renta les dents i nota la sang.
14:15O: "Mira si, per exemple, tens la panxa inflada
14:17o com se t'assenta el que menges, i t'adonaràs
14:20si aquí tens aquest estat d'inflamació".
14:21A nivell psicològic, el primer que ocorre és que estàs irritable:
14:26saltes a la mínima, estàs en un estat d'alerta
14:28i estàs molt més vulnerable i molt més susceptible.
14:32El segon que t'ocorre és que no dorms bé:
14:35arribes a la nit i, com que tens aquest estat d'alerta elevat,
14:39el que et passa és que et poses al llit
14:40i comences a donar voltes a les coses i comences a girar al llit
14:43i no t'adorms.
14:44A vegades, de l'esgotament, aconsegueixes caure rendit al llit,
14:47però t'aixeques a les tres o a les quatre del matí
14:49amb una sensació de preocupació, amb alguna cosa que t'inquieta
14:52i no et deixa dormir.
14:54En altres ocasions, dorms d'una tirada,
14:56però t'aixeques amb sensació d'esgotament,
14:59perquè aquest estat d'alerta impedeix que arribis al son profund
15:02i, per tant, encara que hagis dormit les hores que necessites,
15:04el teu cos no se sent descansat del tot.
15:07I després, en moltes ocasions, et pots posar trist.
15:11I és una altra idea importantíssima que et vull transmetre avui:
15:14moltes depressions provenen d'estats d'alerta permanents.
15:19I aquí jo ho puntualitzaré: quan tu tens un moment
15:21de moltíssima tensió, de moltíssima feina,
15:24on has estat molt preocupat per alguna cosa, per un repte,
15:27un desafiament, quan tens alguna cosa en ment...
15:30Fisiològicament, quan això acabi, el teu organisme es veurà afectat
15:35i la teva ment estarà una mica trista, una mica apàtica.
15:39Jo recordo que quan el meu marit va aprovar les oposicions,
15:43el seu preparador em va dir:
15:44"A mi el que més em sorprèn dels que es preparen
15:47per a les oposicions és que, tant si aproven com si suspenen,
15:49els mesos següents estan tristos, estan apagats.
15:52Per què és això?". Perquè, fisiològicament,
15:56quan el cervell ha estat lluitant contra una cosa molt de temps
15:59i això acaba, de sobte, està trist, està apagat, està apàtic.
16:03És a dir, quan un coneix, quan un entén tot això...
16:07Comprendre és alleujar, i quan un comprèn
16:09pel que passa la seva ment, se sent alleujat, perquè si no,
16:14el que passa és que és esclau de símptomes físics,
16:18psicològics, i va perdut per la vida.
16:20Poder arribar a unir la ment i el cos
16:22i entendre que som el que pensem en moltes ocasions,
16:25que aquest pensament em porta a una emoció,
16:28que aquesta emoció té el seu impacte en el cos,
16:31m'ajudarà moltíssim a poder desarticular
16:33aquesta intoxicació de cortisol i aquests moments d'estrès mantingut.
16:37Amb el ritme de vida tan accelerat que portem,
16:39constantment vivim situacions d'estrès, de por,
16:43de frustració i, com bé dius,
16:45si no es canalitzen o s'interrompen correctament,
16:48poden derivar en depressions, ansietats...
16:51Com podem prevenir
16:52i gestionar de manera saludable aquests estats?
16:55Bé, una de les coses que més recomano a tot el món,
16:58a joves, a estudiants, a més grans, a gent adulta...
17:02Siguis on siguis, treballis en el que treballis,
17:04és que tinguis unes nocions bàsiques de com funciones com a ésser individual
17:09i com funcionen la ment humana i l'organisme humà en general,
17:13i que en facis una unió i diguis: "Ah, això és el que em passa a mi".
17:16Si tu ets dels que té problemes d'esquena, has de saber
17:19que en els teus moments d'estrès, l'esquena
17:21és qui t'enviarà un senyal d'avís.
17:24Si, de sobte, ets dels que tenen visió borrosa
17:26o dels que tendeixen a tenir canvis a la pell,
17:28o dels que els canvia l'aparell intestinal
17:31o dels que somatitzen a nivell neurològic
17:33i els tremola la parpella o se'ls adormen les mans...
17:35Entendràs molt millor
17:37el funcionament del teu cos i del teu organisme.
17:39El primer és la consciència d'un mateix.
17:41"Qui soc jo? Com és la meva forma de ser?
17:43Soc tímid, soc sensible, soc impulsiu,
17:47soc obsessiu, soc perfeccionista? Dono moltes voltes a tot?
17:51Soc desconfiat?
17:53Soc dependent de l'opinió de la resta?
17:55Soc insegur?".
17:56I, a nivell psicològic: "Potser soc dels que tenen ansietat
17:59o atacs de pànic, o em poso trist...".
18:01I fer un petit diagnòstic d'un mateix.
18:03Per mi, això és la clau.
18:04"Quins són els factors que m'estressen?
18:07Quins són els factors que em posen en mode alerta?
18:09Quins són els factors que em posen en el sistema nerviós simpàtic,
18:12en aquest cortisol del qual hem parlat?".
18:14Poden ser persones, coses, records, moments, circumstàncies...
18:17Però quan coneixes quins són els teus factors d'estrès,
18:20veuràs com es transforma la teva personalitat davant l'estrès.
18:23Per exemple, el sensible, quan està sota un factor d'estrès,
18:27es converteix en una persona molt vulnerable.
18:29"Ara estic bé, ara estic malament, ara estic bé, ara ploro,
18:31ara estic angoixat, ara torno a estar bé...".
18:33El tímid, quan està sota factors d'estrès, es bloqueja.
18:36L'impulsiu, sota factors d'estrès, és més agressiu.
18:40Qui dona voltes a les coses, sota factors d'estrès,
18:43és més obsessiu i entra en pensaments en bucle.
18:46El perfeccionista, quan està estressat,
18:48té una sensació d'insatisfacció vital
18:50perquè res està a l'altura del que vol.
18:52Quan un es compren, se sent alleujat.
18:55Aleshores, quan em preguntes què ens pot ajudar:
18:58fer aquest esquema.
18:59Jo, a tots els meus pacients, els faig aquest esquema.
19:02Com ets tu? Quins són els teus factors d'estrès
19:04i en què es transforma això?
19:06Quan entens el teu cos, quan entens la teva personalitat,
19:08és molt més fàcil fer-hi front.
19:10El segon és viure una vida com més antiinflamatòria millor,
19:13és a dir, la gent va inflamada pel carrer.
19:16Jo sempre dic que si tinguéssim un detector d'inflamació,
19:18el detector es trencaria, perquè la gent, més que mai,
19:21va amb tanta incertesa i amb tant d'estès
19:24que hi ha un estat d'inflamació latent a la societat.
19:26Jo crec, i sempre ho he dit, t'ho dic a tu també amb estima,
19:29encara que ens escolti molta gent, que cal anar amb compte
19:31amb el menjar, però sense obsessionar-se.
19:33Menjar amb coneixement del que ens assenta bé i malament,
19:37conèixer les coses.
19:38És cert que, avui dia, s'ha demostrat
19:40que molta alimentació inflama i altera l'organisme
19:43i, per tant, intentar menjar al millor possible.
19:46Que el menjar dolent sigui l'excepció i no la regla.
19:49El segon és l'hàbit del son. Avui dia és clau.
19:52Quan dormim malament, la probabilitat que tot s'esgavelli és altíssima,
19:56perquè durant el son, reparem la nostra ment,
19:58reparem el nostre organisme, reparem el nostre sistema immunològic,
20:02el nostre hipocamp, la zona d'arxiu dels records se soluciona.
20:06És com si tot s'anés posant en ordre
20:08i, quan no dormim, i avui dia dormim molt malament
20:10per la pantalla, per les preocupacions, etcètera,
20:13això ens altera.
20:14Un parell d'idees per dormir bé:
20:16el primer, evitar els sopars copiosos, amb alcohol.
20:19Això sempre farà que dormim pitjor.
20:21El segon, compte amb la pantalla:
20:23la llum de la pantalla transmet un tipus de llum
20:27que inhibeix la correcta secreció de la melatonina,
20:29que és bàsica per dormir bé. Per tant, cuidar aquest son.
20:33El son serà un tema bàsic.
20:35I després, una altra cosa que jo crec que pot ajudar
20:37en aquest món que portem és tenir vies d'escapament sanes
20:42per aquests moments d'estrès. L'exercici, bàsic.
20:45Amb l'exercici desmembrem aquest cortisol,
20:49gairebé l'evaporem de l'organisme.
20:51Compte amb l'exercici excessiu, que et poses en mode alerta,
20:54però jo parlo de l'exercici normal i saludable que tots coneixem.
20:57També recomano l'educació d'aquesta veu interior,
21:00és a dir, compte, perquè sabem ja que aquesta veu interior
21:02tindrà un impacte en la meva vida.
21:04Que la meva veu interior serveixi per donar-me suport i no per enfonsar-me.
21:07Fer un diagnòstic: com em tracto jo.
21:09Tercer, les persones que m'envolten.
21:12Compte, que a vegades parteix del problema
21:15que visc envoltat de persones que em posen en mode alerta.
21:18Quart, l'ésser humà no està dissenyat per viure
21:21en el sistema nerviós simpàtic constantment.
21:23Una mica em pot ajudar a, de sobte, ser profundament eficient,
21:27profundament efectiu,
21:29per arribar a les coses de la millor manera possible.
21:32Però, si ho mantinc en el temps, corro el gran risc d'emmalaltir.
21:35Per això, l'important és sortir de tant en tant
21:38d'aquest mode alerta, d'aquest sistema nerviós simpàtic,
21:40al parasimpàtic, al de la meditació,
21:43al de la relaxació, el de la respiració,
21:46la connexió amb un mateix, connexió amb la resta,
21:48connexió amb allò gran, amb la transcendència.
21:51Perquè, quan soc capaç de desconnectar del mode alerta
21:53per connectar amb el mode relaxació o el mode parasimpàtic,
21:58recupero el meu organisme, recupero la meva ment,
22:00recupero les meves habilitats, inclús recupero el meu sistema immunològic
22:04per tornar a fer front
22:06als desafiaments que em van sorgint en el dia a dia.
22:08Suposo que som molts qui tenim una gran curiositat
22:11pel funcionament del cervell, i a mi m'agradaria
22:14que ens expliquessis alguns dels seus processos
22:17per entrenar-lo i que ens ajudi
22:19a millorar la nostra qualitat de vida.
22:21En el cervell passen moltes coses.
22:22La gent ve, i quan ve a la consulta, et pregunta:
22:25"Marian, m'ha passat això. Per què?".
22:27I, quan ho expliques, hi ha una sensació d'alleujament.
22:30És a dir, això té un sentit, no és que m'estic tornant boig,
22:32no és que el meu cap... O soc una persona estranya.
22:36Aleshores, quan expliques que hi ha coses que són,
22:38no dic comunes, però sí freqüents,
22:40o que tenen una explicació neurocientífica,
22:42se senten molt més alleujats.
22:44La sort que tenim és que, avui dia, la ment i el cervell
22:47s'estan investigant cada cop més, i hi ha una cerca de respostes.
22:51El cervell és el gran desconegut, però hi anem entrant, aprenent,
22:55gestionant, i és al·lucinant.
22:56A mi m'encanta estar com més al dia millor
22:58de tot el que va succeint,
23:00i cada vegada que es descobreix una cosa nova és un món apassionant,
23:03que en el meu cas particular sempre penso:
23:05"I això a veure com s'explica a la gent".
23:07Perquè és tot a vegades tan difícil d'entendre, perquè la ment...
23:11Però, bé, jo t'explicaria coses.
23:13Penso, per exemple, en el famós segrest de l'amígdala,
23:16que moltes vegades, la gent em pregunta de què es tracta.
23:18El segrest de l'amígdala és una resposta automàtica de la ment
23:21davant una cosa que ocorre. I tens una reacció desproporcionada.
23:25I és com si l'amígdala en aquell moment
23:27tingués una comunicació amb l'hipocamp, que és on es troben els records,
23:31i l'amígdala és on hi ha l'emoció,
23:33l'ansietat, l'angoixa, on reaccionem.
23:36Aquest canal de comunicació ha de ser al més sa possible.
23:40Aleshores, si de sobte hi ha un record que no s'ha quedat ben arxivat,
23:44si de sobte tornes a una cosa relacionada amb aquest record
23:46que no està ben arxivat al teu hipocamp,
23:48la reacció a l'amígdala serà fortíssima.
23:50Aleshores, molta gent pot dir,
23:52escoltant això: "Doncs a mi això em passa amb una persona,
23:55o amb un animal, o amb la por de volar,
23:57o amb coses, que de sobte em poso malalt, o amb els fills".
24:00A vegades, un té reaccions de segrest d'amígdala
24:03en l'educació dels fills, perquè s'enfada moltíssim
24:06davant una actuació que veu en ells i reacciona de manera desproporcionada.
24:10Aleshores, bé, el primer, com sempre explico, és ser conscient
24:13que ens passa això.
24:14Intentar veure com curtcircuitar
24:17aquest bucle explosiu que tenim a la ment.
24:19A tots nosaltres ens passen esdeveniments diàriament,
24:22i uns, de sobte, ens afecten moltíssim, i d'altres, molt poc.
24:25El teu fill pot arribar un dia a casa, haver suspès totes les assignatures
24:27i que aquell dia a tu t'hagin apujat el sou,
24:30i et sembla que això de les assignatures... "Ja aprovarà".
24:33Si aquell dia t'han abaixat el sou o has perdut la feina,
24:35que a més hagi suspès les assignatures
24:37pot generar en tu una reacció molt negativa contra el teu fill.
24:41És a dir, la vida no és el que és.
24:43Hi ha coses que, lògicament, són més o menys realistes,
24:46però l'important és la interpretació que fem del que succeeix,
24:50i tots nosaltres interpretem la vida d'una o una altra manera,
24:53depenent d'una sèrie de factors.
24:55Els dividiré en tres. El primer és el sistema de creences:
24:59tots nosaltres tenim unes idees prefixades
25:02sobre com ha de ser la vida, com vull que em tractin,
25:04com vull que es governi el món...
25:06És a dir, en l'àmbit ètic, en l'àmbit moral, en l'àmbit polític,
25:10en l'àmbit personal, en l'àmbit econòmic...
25:11Jo vull viure en aquest tipus de casa, vull que els meus caps em tractin així,
25:15vull que la meva parella em tracti d'aquesta manera,
25:17jo vull que els meus fills siguin així, jo vull...".
25:19Tenim unes expectatives, unes aspiracions personals,
25:22professionals, nostres, del nostre entorn,
25:26però també de com ha de ser gestionada la vida.
25:28Hi ha paraules, persones, personatges, polítics,
25:31que dits generen automàticament una reacció,
25:35i això és el sistema de creences.
25:36Fins al més tolerant té un sistema de creences limitant.
25:40Per què? Perquè moltes vegades
25:41volem que els nostres fills siguin enginyers, metges...
25:44I, de sobte, et ve un fill...
25:45Estic pensant en un pacient que tinc,
25:46que el fill li va dir que volia ser pianista.
25:48Tota la família són enginyers, i la mare no ho entenia.
25:51Li va deixar de parlar perquè, per ella, era un drama, però el seu fill
25:53tenia un do per al piano. Però ella no ho podia percebre.
25:56Ella no ho veia. Per què? Perquè el seu sistema de creences
25:59era que tot el que no fos ser enginyer era un problema,
26:03perquè venien de no sé quantes generacions
26:04d'enginyers a la família.
26:06El tema del piano li semblava que era una cosa que no tenia ni cap ni peus.
26:09Moltes vegades cal rompre el nostre sistema de creences.
26:12Jo crec que el més important és conèixe'l.
26:15"Quin és el meu?".
26:16Tots tenim un sistema de creences
26:18que fa que les coses que ens expliquin o que ens succeeixin
26:21les interpretarem d'una manera o d'una altra,
26:23segons aquest sistema de creences. I és el més difícil de canviar.
26:26Quan un pensa en algun tema, d'alguna manera,
26:29a vegades no es pot modificar, i és com xocar contra un mur,
26:33perquè jo puc tenir davant un pacient que noto
26:35que és un sistema de creences limitant.
26:37"Accepta el teu fill, accepta aquest tema en tu,
26:39accepta el teu passat, accepta que això passa a la teva feina".
26:42"No vull, em nego".
26:44I, moltes vegades, aquesta resistència al canvi
26:47és el que impedeix que gaudim de la vida.
26:49D'altra banda, tenim l'estat d'ànim.
26:52Si estem contents, la interpretació de les coses
26:54és molt més gran. Jo recordo sempre quan va guanyar Espanya
26:57el Mundial de futbol amb el gol d'Andrés Iniesta
26:59que, per mi, és un bon amic,
27:01ell i la seva dona Anna són bons amics meus...
27:03Jo ho recordo com un dels moments pletòrics
27:05a nivell... M'encanta el futbol. Em va encantar.
27:08I, aleshores, recordo que, l'endemà, a l'hospital
27:10tot el món estava content.
27:11La gent se saludava, la gent, al carrer...
27:13La gent feia sonar el clàxon pel carrer,
27:15hi havia una sensació de gresca al carrer.
27:18Estat d'ànim de felicitat, de benestar, per una alegria.
27:22Però anem a allò seriós.
27:23Aquest estat d'ànim determinarà la nostra interpretació de les coses.
27:28I de què depèn aquest estat d'ànim? Depèn de com dormim.
27:31Ho hem explicat ja, però depèn de com dormim.
27:34Depèn de les circumstàncies.
27:35No és el mateix viure en plena pandèmia que viure en un moment
27:37en què no hi havia cap problema de virus al voltant.
27:39D'altra banda, la personalitat. La interpretació de les coses,
27:42si tu ets profundament sensible, això afectarà el teu estat d'ànim.
27:46Si tu ets profundament desconfiat, això afectarà el teu estat d'ànim
27:51i, per tant, la teva interpretació de les coses.
27:54I, a vegades, en aquesta vida,
27:55si el que vols és ser una mica més feliç,
27:57aquesta felicitat de què parlem,
27:59a vegades el que has de fer és veure aquesta cosa
28:00de la teva manera de ser, que és el teu taló d'Aquil·les
28:02i que t'impedeix gaudir el dia a dia.
28:04Si et sols queixar, si sols anar de víctima...
28:08Treballar la personalitat, perquè això, automàticament,
28:10millora el teu estat d'ànim, i això, automàticament, millora
28:13la teva interpretació de les coses.
28:15I, finalment, el que es denomina
28:18"sistema reticular activador ascendent".
28:21Té un nom terrible, però té una funció màgica.
28:23És una zona que es troba aquí darrere, al tronc encefàlic,
28:27i és una zona molt primitiva de neurones que té múltiples funcions,
28:31però en té una de molt interessant, que és filtrador:
28:33és com un rastrejador del cervell i és la zona que s'encarrega
28:37de filtrar tot allò que em passa i de quedar-se amb el que m'interessa.
28:41És a dir, el nostre cervell rep constantment moltíssima informació
28:46a través dels sentits, especialment a través de la vista,
28:48però a través dels sentits.
28:50Però només es queda amb el que li interessa.
28:52Si tu estàs buscant un treball d'un tema específic
28:54i et poses a preparar-te sobre aquest tema,
28:56el teu cervell farà tot el possible per trobar aquest assumpte.
28:59Jo he explicat molts cops una anècdota que em va passar fa uns anys quan,
29:02estudiant la carrera, vaig anar a les Nacions Unides a un esdeveniment,
29:06una entrega de premis, i el rector de la meva universitat
29:09em va demanar que busqués Kofi Annan,
29:10que era el secretari general de les Nacions Unides.
29:13Jo em vaig començar a preparar tota mena de coses sobre Kofi Annan
29:16per si me'l trobava per convidar-lo a la meva universitat,
29:19a un esdeveniment que hi havia.
29:21I no vaig veure mai Kofi Annan, però en un moment donat,
29:23vaig anar al lavabo
29:24i em vaig trobar amb una senyora rossa amb un rostre molt pàl·lid.
29:27Vaig començar a parlar amb ella i li vaig explicar diverses coses:
29:30li vaig explicar com funcionaven les Nacions Unides,
29:31els premiats de l'esdeveniment al qual anàvem i em vaig acomiadar d'ella.
29:36Quan vaig tornar a Madrid, era a l'avió i la vaig anar a saludar.
29:39Vaig dir: "Que curiós, la senyora del lavabo".
29:41I estava asseguda al costat d'un home que em va presentar,
29:44que era Kofi Annan, que era el seu home.
29:46Aleshores, molts cops em vaig preguntar: "Com és possible?".
29:49Bé, jo havia estudiat Kofi Annan i, probablement, la meva ment
29:54havia captat fotos amb la seva dona, i quan la vaig veure la vaig distingir.
29:58És a dir, deia Louis Pasteur:
30:01"La sort afavoreix la ment preparada".
30:03Cal preparar-se, cal estudiar, cal saber, perquè qui es prepara,
30:06qui estudia, qui sap, percep millor les oportunitats.
30:10I l'important en aquesta vida és activar el nostre sistema reticular.
30:13Si el tens en negatiu, veus allò negatiu de tot.
30:15Quin és el principal inhibidor d'aquest sistema reticular?
30:19La pantalla. Per què? Perquè la pantalla t'ofereix
30:22gratificacions instantànies, guspires de dopamina.
30:25És una vida "fake". És una vida digital.
30:29Les coses bones passen a la vida real.
30:31Aquesta vida digital i aquestes guspires de dopamina
30:33van generant moments de gratificació instantània,
30:37però, a la llarga, ens produeixen un buit.
30:39Tenen un mecanisme molt similar,
30:40les pantalles i el mecanisme de la dopamina,
30:43amb les drogues.
30:44Per això, avui dia, moltes addiccions a la pantalla,
30:47moltes addiccions a la pornografia, als videojocs,
30:49es tracten amb mecanismes similars a les drogues,
30:53i això és un enorme problema,
30:54perquè vivim en un moment de la història,
30:56com diu el filòsof José Luis Ruiz,
30:58en què som drogodependents emocionals,
31:00som cada cop més addictes a experiències vibrants
31:02que ens arriben a través de la pantalla. I per què és això tan important?
31:06Perquè tot això frenarà la nostra escorça prefrontal.
31:09Aquí entro en un camp interessantíssim a nivell educatiu, a nivell de pares
31:13i a nivell personal.
31:14L'escorça prefrontal, que ja n'hem parlat
31:16en diversos moments, és una zona fonamental
31:20per l'atenció, la concentració, la resolució de problemes
31:24i el control d'impulsos.
31:25És la zona que ens fa ser éssers superiors,
31:28que ens ajuda a prestar atenció al que volem,
31:32a estar quiets en un lloc i escoltar.
31:34Estar en una pastisseria, jo que soc molt de dolç,
31:36i no menjar-te els bombons mentre te'ls estan servint,
31:39sinó que controles aquests impulsos, et gestiones per dins.
31:43L'escorça prefrontal és una zona profundament immadura
31:46quan un nadó neix.
31:47Quan un nadó neix, aquesta zona està completament immadura
31:50i es va evolucionant a mesura que passen els anys.
31:53Madura abans en les dones que en els homes.
31:56Les nenes maduren abans l'atenció i la concentració que els nens.
31:59Això és molt important en l'àmbit educatiu.
32:01Els nens estan a 4.000 coses encara
32:03i les nenes són molt més consciencioses des que són més petites.
32:07Amb què s'estimula l'escorça prefrontal d'un nadó?
32:10Amb tres coses: llum, so i moviment.
32:14Qui no ha vist el seu nadó, que de sobte veu passar el seu pare,
32:16o veu una llum que s'encén o una musiqueta i va girant el cap?
32:19Què volem nosaltres per aquest nadó?
32:21Que, a mesura que es vagi fent gran,
32:22aquest nen presti atenció a objectes immòbils,
32:25a un professor que li parla, a un adult que li parla,
32:28a un amic que li està explicant una història,
32:29que estigui quiet en la sala d'espera del metge,
32:33que sigui capaç de llegir un llibre quiet...
32:35És a dir, que aquesta escorça prefrontal vagi madurant
32:38i no només s'activi l'atenció amb la llum,
32:41amb el so i amb el moviment,
32:42sinó també, de sobte, connecti amb una posta de sol,
32:45amb un quadre, amb una música, etcètera. És a dir, amb coses diferents.
32:49Però si tu a aquest nen li poses una pantalla
32:51des que és molt petit, què és la pantalla?
32:53Llum, so i moviment.
32:56El que passa és que la seva atenció es veurà estimulada
32:58per una eina externa, que és aquest dispositiu.
33:01I el cervell funciona com un mecanisme que es denomina "use it or lose it":
33:05o l'utilitzes o el perds.
33:07Si nosaltres utilitzem només Vikipèdia per trobar dades,
33:11el que passa és que el nostre hipocamp, zona de la memòria,
33:14cada vegada funcionarà pitjor.
33:16Si utilitzem Google Maps o Waze per orientar-nos sempre,
33:20cada cop ens orientarem pitjor.
33:22Com menys actuació tingui el nostre cervell per se,
33:25pitjor funcionarà en aquesta eina estrictament particular.
33:30Si nosaltres aconseguim treballar les coses,
33:33prestar atenció, fomentar la nostra orientació,
33:35fomentar la nostra memòria,
33:36millorarem la neuroplasticitat cerebral.
33:39És a dir, ens trobem en un moment en què la neuroplasticitat cerebral,
33:42que és la capacitat de generar noves neurones...
33:44Jo, quan vaig estudiar Medicina, les neurones que teníem
33:46eren les que teníem, i no hi havia manera de generar-ne més.
33:50Avui dia sabem que la il·lusió, tenir il·lusió a la vida,
33:54aconsegueix que es produeixi una migració de neurones
33:56fins a l'hipocamp, que és la zona de l'aprenentatge.
33:59Avui sabem que hi ha mecanismes per millorar les connexions neuronals,
34:03que, si potenciem alguna zona del nostre cervell,
34:06aquesta zona funcionarà cada cop millor.
34:08Doncs en el tema de l'atenció jo crec que, avui dia,
34:11ens trobem en un moment de la història
34:12en què hi ha una crisi de l'atenció, la gent no sap prestar atenció.
34:16Per molts factors: perquè vivim hiperestimulats,
34:18perquè no tenim temps,
34:19perquè és una cosa i una altra i una altra,
34:21perquè et prens un caramel
34:22i aquest caramel té quatre sabors diferents,
34:24vas a un lloc i passen 74 coses i, aleshores, no connectes sensorialment
34:28amb alguna cosa puntual, sinó que tot són múltiples emocions i sensacions.
34:33I tot això amb la pantalla pel mig.
34:35Aquesta pantalla, que el que va fent és que l'escorça prefrontal
34:39cada cop em funcioni pitjor, perquè està dissenyada per alleujar.
34:43Però el que estàs ensenyant al teu cervell
34:44és a no saber gestionar l'avorriment, que és el bressol de la sorpresa
34:48i la creativitat, i a no saber gestionar l'estrès,
34:51que és el que determinarà la teva qualitat de vida.
34:52Una persona amb voluntat arriba més lluny que una persona intel·ligent,
34:56i la voluntat es troba a l'escorça prefrontal.
34:59Aleshores, què recomano jo per enfortir l'escorça prefrontal?
35:04La voluntat és la capacitat de posposar la recompensa.
35:07I avui dia estem en un moment en què ho volem tot i ara.
35:09"Vull sentir ara i vull la gratificació instantània ara".
35:12És a dir, en lloc que jo ho vull tot ara,
35:14menjar i el que necessito, jo enforteixo la meva voluntat
35:18posant-me petits reptes.
35:20"Aquesta setmana no menjo això".
35:21Aquesta setmana no veuré aquesta sèrie, només veuré un capítol".
35:25"No em compraré res aquí".
35:27Només em posaré uns minuts a Instagram".
35:29És a dir, vaig educant la meva escorça prefrontal,
35:32vaig educant la meva voluntat i soc capaç
35:34d'arribar molt més lluny a la vida. I això a què m'ajudarà?
35:37U, que quan m'avorreixi i deixo que la meva ment marxi,
35:42i que marxi i vingui...
35:44Cap gran descobridor va arribar als seus resultats
35:47i les seves conclusions en un moment frenètic. Mai.
35:50Un es trobava sota un arbre i va veure caure una poma.
35:52L'altre passejava pels jardins d'Atenes.
35:54És a dir, en un moment de passejada, de parasimpàtic, de relaxament,
35:57de sobte, clic, va sortir una idea.
35:59En un moment d'estrès frenètic,
36:02no arribes als grans temes de la vida,
36:04vas de manera superficial i no aprofundeixes.
36:06Al fil del que comentes sobre l'atenció,
36:09al meu cercle més proper
36:10tinc diversos amics professors i professores
36:13amb què parlo moltíssim d'aquest tema.
36:15Ens podries donar algunes pautes per millorar l'atenció,
36:17la concentració i, sobretot, aquesta força de voluntat
36:21que comentes que és tan necessària a les aules?
36:23Bé, Mel, hi ha un tema molt interessant,
36:25i és que nosaltres esculpim el nostre cervell en temps real
36:29segons a què posem atenció.
36:31Però això, avui dia, segons al que posem atenció
36:35i la capacitat que tinguem de concentració, d'atenció
36:38i aquesta força de voluntat, determinarà en gran part
36:41la nostra qualitat de vida, la nostra qualitat intel·lectual,
36:43la nostra qualitat cognitiva, les notes de classe,
36:48però no només les notes, sinó la capacitat que tenim
36:50de gaudir, de connectar amb les persones,
36:52amb el coneixement, amb la natura, amb tot.
36:55Per tant, fomentar això és molt important.
36:57Jo crec que una de les coses que ens pot ajudar
36:59per enfortir aquesta concentració, aquesta capacitat de posar atenció,
37:03aquesta força de voluntat...
37:04La primera és aprendre a enforcar-nos en coses positives.
37:07És a dir, prendre la decisió, i això pot ser un exercici de classe,
37:11un exercici personal, de dir:
37:13"Avui em fixaré en tres coses bones que em passin",
37:16i parlar d'aquestes tres coses.
37:18Només cal mirar amb molt d'interès perquè es torni interessant.
37:22Una cosa que pot ser una cosa molt petita,
37:24que estàs al carrer i seus a un banc,
37:25veus algú passar, ets a classe, et fixes en un company,
37:29en la professora o en el professor, en alguna cosa que t'estan comentant.
37:32I això ho treballes i en parles i hi penses i ho medites,
37:36i inclús ho escrius, això et pot ajudar a enfortir la teva atenció.
37:41Una altra cosa és assaborir. Assaborir des dels sentits.
37:44A vegades, estem atordits de tanta hiperestimulació.
37:47Aleshores, de sobte, menjar alguna cosa i dir: "Això té gust...".
37:50I si hi ha una barreja, aquí hi ha tomàquet, aquí hi ha formatge,
37:52aquí hi ha macarrons, aquí hi ha pèsols...
37:55És a dir, quin gust té el menjar.
37:57Frenar aquest atordiment
37:59per, de sobte, assaborir els sentits,
38:02en els nens és una cosa màgica.
38:04De sobte, dir: "Silenci, què escolteu?".
38:07Un cotxe de bombers, un cotxe de policia, una música,
38:09una melodia, el crit d'algú.
38:12Això ajuda al fet que els sentits tinguin més importància
38:15i jo ho freni tot per enforcar-me en una cosa particular.
38:18I, quan aconseguim enfocar-nos en una cosa particular,
38:21estem enfortint la nostra capacitat de posar atenció.
38:23Ensenyar els nens a discriminar, a saber on està el bé i el mal,
38:27a saber donar pilars segurs de criteri.
38:30Perquè, si no, et poses a internet
38:31i no saps on és allò bo i allò dolent,
38:33no saps on t'estan enganyant i on no.
38:36Hi ha un moment en què t'arriba tanta cosa al telèfon
38:38que cada dia és una notícia. Jo, tot el que arriba, ho comprovo.
38:41Hi ha vegades que hi ha coses tan surrealistes que dic:
38:43"Això segur que és mentida". I, de sobte, t'adones que és cert,
38:45però sé buscar si està bé o està malament.
38:49Jo crec que l'aula hauria de ser ara mateix
38:51un lloc on ensenyar a buscar si està bé o està malament
38:55per aprofundir, per filtrar, de tot el que ens arriba,
38:59el que realment val la pena i no atordir aquesta escorça prefrontal,
39:03que arriba un moment en què no és capaç de llegir un llibre,
39:05no és capaç d'entendre una conversa.
39:06Hi ha un hàbit que es feia a casa meva: cada diumenge llegíem tots
39:10abans de menjar, asseguts a la sala de casa
39:12amb música clàssica, i el meu pare, a cadascú, segons l'edat que tenia...
39:15Tots llegíem i era una cosa que enfortia la nostra lectura.
39:18A mi em sembla importantíssim tornar a la lectura,
39:21la lectura és a la ment el que l'exercici físic al cos.
39:24Cal llegir. I jo recomano llegir en paper,
39:26perquè no llegim igual en paper que llegim en pantalla.
39:30En paper llegim amb més profunditat, i ja ho sabem avui dia.
39:33Quan tenim el paper, el llibre, va passant la pàgina...
39:35Hi ha una cosa que sorgeix al cervell
39:37on és capaç de posar-se millor en la història.
39:39És cert que, per llegir, que la gent llegeixi el que vulgui,
39:42però jo ho recomano.
39:43Sobretot, quan llegim, per exemple, notícies, hi ha tants anuncis
39:46i tantes coses que surten
39:48que la nostra capacitat de dispersió és altíssima.
39:50I aquesta famosa multitasca de la qual tant ens han parlat
39:53no és així.
39:55És una alternança continuada de l'atenció.
39:58És com una atenció completament distorsionada:
40:00"Poso atenció a això, a això i a això",
40:02i canvio el focus d'atenció rapidíssim.
40:04Aleshores, fer moltes coses alhora baixa eficiència,
40:07encara que pensem el contrari.
40:08És cert que tenim la sensació de fer molt i ens sentim, de sobte,
40:10molt satisfets, però la realitat és que ho hem fet tot
40:13molt més superficialment.
40:14Aleshores, el que facis, fes-ho posant-hi tota l'atenció possible.
40:17I, si poses cor a l'assumpte, és una passada.
40:20És a dir, t'estic escoltant i t'escolto no només des dels sentits,
40:23sinó també des del cor.
40:25És a dir, utilitzo aquest sentiment, utilitzo la compassió, utilitzo l'ànima,
40:29utilitzo allò bo, la generositat per connectar amb tu
40:32de la millor manera possible.
40:33Aquesta entrega pura.
40:35Independentment del que facis, des d'allò més quotidià fins a allò...
40:39Efectivament, perquè jo crec que poques coses en aquesta vida,
40:42poques floretes ens agraden tant que dir,
40:45quan ets amb algú,
40:46que aquesta persona té tots els seus sentits posats en mi.
40:48És a dir, hi ha alguna cosa especial que sorgeix, que es transforma,
40:50que apareix quan estàs amb algú i que notes que el món s'atura
40:54i només li importa allò teu.
40:55Jo, a la meva consulta, per exemple, no tinc posat un ordinador.
40:58Jo escric en paper perquè necessito que la persona que tinc davant
41:01no noti que hi ha cap disruptor,
41:03que no hi ha absolutament res que ens trenqui.
41:05Jo ho escric tot en fulls i ho guardo en fulls,
41:07perquè quan soc amb aquesta persona, necessito que sàpiga, que s'adoni
41:11que només l'escolto a ella. Per això, molts cops hem d'anar amb compte.
41:14Quan som amb els nostres fills, deixem el telèfon,
41:16mirem-los als ulls, inclús ajup-te i posa't a la seva mida.
41:20Quantes vegades escolto, i els meus propis fills m'ho diuen:
41:23"És més important el telèfon que jo?".
41:25Per això, quan arribis a casa, treu el telèfon,
41:28posa-te'l a la butxaca, a la motxilla, a la bossa de mà, on sigui.
41:30Les dues mans obertes per abraçar, per connectar.
41:33I posa atenció a qui tinguis al davant, tant si és el teu marit,
41:36el teu pare o qui sigui,
41:37però si entres amb el telèfon a la mà,
41:39ja has generat un disruptor i ja has generat que aquesta connexió,
41:42aquesta capacitat de posar atenció al de davant,
41:44d'on sorgeix l'empatia, d'on sorgeixen aquestes neurones mirall
41:47que s'activen: tu somrius, jo somric, t'abraço, i tot això meravellós,
41:51aquest moment tan especial, tot s'ha distorsionat
41:54perquè una mà està ocupada o perquè estic acabant d'enviar una cosa
41:56que, probablement, és terciària.
41:58I, si és una cosa tan important, acaba-la al replà.
42:01I, quan l'hagis acabada i tinguis la teva atenció posada
42:04a les persones que tens dins de casa, obre la porta,
42:07però, si no, espera't.
42:09I jo crec, Melania, que això de què tu i jo
42:12parlem avui aquí és el que busquem:
42:15tenir una societat a la qual li importi la resta,
42:17que no vagi només enfocada en aquest dispositiu, que et poses a dins
42:20i t'oblides de la resta, sinó que siguem capaços
42:23d'aixecar la mirada, connectar amb els ulls de qui tens al davant
42:26i donar importància a allò que realment la té.
42:28Una de les coses que comentaves és la força de voluntat.
42:31Em sembla un terme preciós i que realment ens forma com a persones
42:35i ens ajuda a viure una vida més plena.
42:38Dius que es pot aprendre des de petit, que es treballa
42:41a l'escola, a les aules, però també seria possible
42:45haver-la après de pares, d'avis, d'amics...?
42:49Tenir un model d'identitat a la vida és clau, i en voluntat, molt més.
42:52En el meu cas, són els meus pares.
42:53Els dos tenen una força de voluntat excepcional.
42:55És a dir, jo he après d'ells l'ordre, la constància
42:59i la perseverança.
43:00Com actuen, si tenen una cosa a fer,
43:03és el que es fa.
43:04Fes el que has de fer ara, en aquest instant,
43:06a vegades: "Això ara no, això no ho facis ara
43:08i posposa la recompensa més tard".
43:10"Et ve de gust això? Ara no és el moment".
43:12I, quan tu això ho veus en els pares,
43:14és molt més fàcil que tu ho facis com a fill.
43:17No podem pretendre que els nostres fills facin coses que nosaltres no fem.
43:21No podem pretendre que els nostres fills tinguin una gran atenció
43:23si a nosaltres ens veuen amb el telèfon perdent el temps.
43:26Si veuen que ens cuidem, que cuidem la nostra ment,
43:29que cuidem la nostra alimentació... I els teus fills et diuen:
43:31"Pare, per què no ens prenem...?". I dius: "Després de sopar".
43:34Els petits "tips", els petits consells,
43:37els fills els van aprenent i saben que el que et ve de gust
43:40no ho fas quan et ve de gust,
43:42sinó que hi ha coses que convenen i no convenen.
43:45I no és un tema de restringir o de control o de reprimir,
43:49sinó de gestió, de gestió sana.
43:51Perquè si no saps controlar o si no pots controlar
43:53tot allò que et ve de gust, tot aquest impuls i frenar,
43:57també hi ha l'escorça prefrontal, aquest impuls...
44:00Concentrar-te en el que ara tens i gaudir-ho
44:01en lloc de pensar en el que faràs en mitja hora
44:04i aquesta intensitat, i que ho necessito fer...
44:06A la llarga, a la vida, et sentiràs molt més frustrat.
44:09Quines altres eines ens poden ajudar
44:11a fer una bona gestió del cos i de la ment i d'aquesta obsessió
44:15que a vegades tenim per aprofitar el temps al màxim?
44:18Bé, jo crec que hi ha una obsessió, efectivament,
44:19com tu dius, d'aprofitar el temps,
44:21el famós FOMO del qual ara es parla tant,
44:23el que es denomina "fear of missing out",
44:25la por de perdre'm alguna cosa.
44:26Constantment, em poso, miro si ha passat alguna cosa en l'àmbit mundial,
44:30personal, familiar, em poso als xats,
44:32em poso als portals de notícies, amb por constant.
44:36I, avui dia, en aquest món digital, ens hem vist immersos
44:41en un estat d'alerta constant.
44:42Jo recomano moltíssim treure's les notificacions de la pantalla.
44:46Soc jo qui domina el dispositiu, soc jo qui domina les alertes,
44:49no les alertes a mi, perquè sempre passarà alguna cosa.
44:51Sempre hi ha alguna cosa.
44:52Has escrit en un xat, el xat de l'escola dels teus fills,
44:55les notícies que estan passant tot el dia en l'àmbit mundial,
44:57de qualsevol cosa, perquè sempre passen coses.
44:59És a dir, la pantalla ens ha convertit en unes persones
45:02que ens costa molt més relaxar-nos
45:04i posa la nostra ment en aquest estat de mode simpàtic,
45:08de mode de cortisol, de mode d'amenaça, tan tòxic per a l'organisme.
45:12D'altra banda, tenim la cronopatia, que és la malaltia del temps.
45:16"Pathos", malaltia. "Crono", temps.
45:18Sempre fent coses, sempre fent coses, no pots parar mai.
45:21Deia Marañón:
45:22"La rapidesa, que és una virtut, engendra un vici, que és la pressa".
45:25Doncs, a vegades, aquesta pressa, sense parar a un lloc o a un altre,
45:28fa que no siguis capaç de frenar.
45:30La persona que pateix aquesta necessitat constant,
45:33la hiperactivitat i l'hiperactivisme,
45:36quan la frenes de cop, té ansietat i, per tant,
45:40en aquests casos, a vegades el que és necessari és dir:
45:42"Ep, un moment, no pots passar de tot a res.
45:45Has d'aprendre a poc a poc a baixar els esglaons,
45:48perquè el teu cervell no permet aquest salt".
45:50Aquest salt tan immens, de sobte, pot generar un atac d'ansietat.
45:54I, en alguna ocasió, jo ho he vist a la consulta.
45:57I després, d'altra banda, tenim el perfeccionisme.
45:59El perfeccionista, per definició, és l'etern insatisfet.
46:03Sempre està inquiet, alerta,
46:05perquè hi ha defectes en tot allò del seu entorn.
46:07"Això podria estar millor, això es podria fer d'aquesta manera.
46:10La meva tesi doctoral, la meva feina,
46:11la meva casa, l'ordre, la roba, els nens...".
46:14I això, a la llarga, genera una insatisfacció vital,
46:17perquè la vida té un component molt gran
46:18d'imperfecció.
46:20Quan un és molt perfeccionista, això es pot desenvolupar
46:22en trastorns obsessius, trastorns obsessius compulsius,
46:25i conèixer l'impacte que això té en la salut serà molt important.
46:29Aleshores, per aquest estat d'alerta mantingut,
46:31tant per la cronopatia, pel FOMO, pel tema digital,
46:35pel perfeccionisme, per la necessitat de fer coses constantment
46:38en aquest món tan frenètic en què ens ha tocat viure,
46:41apassionant però frenètic, en què ens ha tocat viure...
46:43Tenim eines.
46:44Algunes ja les hem anat comentant durant aquesta estona de conversa,
46:48però m'agradaria puntualitzar-ne d'altres.
46:50Hem parlat de l'esport, que em sembla clau,
46:53i m'encantaria: esport amb natura.
46:55Hi ha estudis molt interessants sobre que no és el mateix fer esport
46:58en una ciutat que fer esport a la natura.
47:00Inclús aquests estudis s'han realitzat posant a la gent
47:03pantalles immenses amb un bosc, amb un llac,
47:06i veure què passa al seu cervell i com van eliminant aquest cortisol
47:09i com es va gestionant tot aquest estat de benestar.
47:11Se sap avui dia que quan aconseguim
47:14fer esport a la platja, a la muntanya, a la natura,
47:17ens relaxem molt més.
47:18Hi ha una part nostra que a la natura connecta molt millor
47:22i entra en aquest mode parasimpàtic molt millor que en un gimnàs.
47:26Compte, si només tens el gimnàs, doncs endavant,
47:28perquè és el que el teu cos necessita.
47:30D'altra banda, em sembla fonamental tot el tema
47:33d'aprendre a conèixer el nostre cos
47:35i conèixer com va somatitzant el meu cos.
47:38Aleshores, com que el primer mecanisme davant l'angoixa és hiperventilar,
47:43la taquipnea, aquesta necessitat de generar més oxigen al cos,
47:47aquestes taquicàrdies...
47:48Avui dia coneixem una manera fàcil, fàcil entre cometes,
47:51de frenar aquest estat ràpid de taquicàrdia,
47:54aquest estat d'alerta.
47:55Per què? Perquè, com hem comentat al principi,
47:57quan jo noto una amenaça, el primer que succeeix
48:00és que els meus pulmons i el meu cor canvien la seva forma de bategar.
48:05De sobte, agafo molt més aire,
48:07tinc una respiració molt més tallada i superficial,
48:10però el que ocorres és que entra més oxigen del que hauria d'entrar
48:13i tot el canvi de l'oxigen i el CO2 al meu cervell
48:17generarà aquesta visió borrosa, els formiguejos,
48:20aquesta sensació de malestar tan coneguda...
48:22És a dir, aquest estat físic de tantíssim malestar,
48:25en un primer moment, està molt relacionat amb aquest oxigen
48:28i amb aquest CO2 que surt i entra de forma disruptiva al meu organisme.
48:33Per tant, si en aquest moment, aprenem a respirar de manera profunda
48:36i amb consciència,
48:39som capaços de generar un estat de calma dins nostre.
48:42I això està molt relacionat amb diversos músculs del meu cos,
48:45entre ells, el diafragma,
48:47que és l'encarregat que tot això succeeixi.
48:49Quan jo respiro profundament i mantinc la respiració uns segons
48:53i després la trec amb profunditat
48:55i ja, si soc capaç de posar-li un pensament positiu...
48:57Jo sempre dic de pensar en algú a qui estimes molt
48:59o un pensament d'agraïment.
49:01De sobte, uns minuts més tard, el meu cos funciona millor.
49:05Al final, no deixa de ser un moviment físic,
49:06on nosaltres anem treballant diferents tipus de respiració,
49:10mantenir la respiració, encara que al principi costa,
49:12però com un hàbit, inclús per dormir de nit.
49:15A moltes persones, quan no aconsegueixen descansar,
49:17els dic que facin alguna tècnica de respiració
49:19abans de dormir, i el seu organisme aconsegueix posar-se
49:22en aquest estat de calma baixant al sistema nerviós parasimpàtic.
49:26Recordo que, en una ocasió, estava en un avió, i una senyora,
49:29vaig sentir per darrere que tenia molta por de volar i cridava,
49:32i el de l'altra banda deia: "Però respiri",
49:34i li deia: "No, si el que passa és que estic respirant massa".
49:36Bé, recordo que vaig acudir darrere de l'avió
49:39a ajudar aquesta senyora a respirar, però era incapaç,
49:41s'havia descontrolat i estava en un atac d'ansietat
49:44dins l'avió.
49:45Però, quan la vam anar relaxant a poc a poc,
49:47el fet d'aquesta respiració profunda i conscient la va ajudar a poder volar
49:51i a poder aguantar tot el vol.
49:53I avui dia coneixem el tema del "mindfulness" o l'atenció plena.
49:57Em sembla que és una tècnica molt interessant d'entendre,
50:00perquè consisteix a connectar amb un mateix
50:04i tenir consciència d'un mateix, del que sento, de com em sento,
50:08de les sensacions que arriben al meu cos.
50:10És a dir, hi ha vegades que la gent ho confon amb una forma de meditar,
50:14perquè tot aquest assumpte està molt en voga avui dia.
50:17Jo crec que és important que cadascú
50:18tingui els seus propis mecanismes que l'ajudin.
50:21Després de tants anys, he conegut tota mena de persones
50:25que connecten amb diferents mecanismes, que, de sobte, els ajuden.
50:29I el que se sap és que les persones que són capaces de frenar
50:33per connectar amb un mateix, amb un pensament,
50:35dir-me alguna cosa agradable que m'ajudi a no ser el meu pitjor enemic,
50:39a no fer-me autoboicot,
50:40mentre deixo passar aquest cúmul de pensaments negatius,
50:44ajuda moltíssim.
50:45Això sí, tant si medites, respires, fas "mindfulnes"...
50:50Hi ha dues coses que ajudaran a fructificar això millor,
50:55i són dues eines: l'acceptació i l'abandó.
50:57Acceptació, que jo no ho puc controlar tot.
51:00O aquest abandó que a vegades ens angoixem
51:04perquè sembla que o nosaltres podem amb tot el que portem a la nostra vida
51:07o ens trencarem.
51:09I, quan nosaltres treballem tot aquest tipus de tècniques,
51:11ens ajuda a sentir-nos millor.
51:13Però si el que succeeix és que jo busco relaxar-me des del control,
51:18el que farà és generar-me un estat d'alerta encara més gran.
51:20I jo crec que connectar ment i cos i saber que en aquest punt,
51:25que avui dia, jo crec que és dels únics que coneixem,
51:27on hi ha aquesta simbiosi tan brutal,
51:30on s'uneixen la ment, la psique, l'ànima i el cos, tot això en un,
51:34i ho podem fer de manera conscient,
51:37jo crec que ens obre un món apassionant.
51:39Finalment, m'agradaria que compartissis amb nosaltres
51:41i amb totes les persones a les quals arribarà aquesta xerrada
51:44una idea meravellosa que escrius al teu llibre,
51:47que és el camí que tenim tots per davant
51:49per arribar a la nostra millor versió.
51:51Bé, com comentàvem al llarg d'aquesta xerrada,
51:53nosaltres, a vegades, estem en mode alerta,
51:55i quan estàs en mode alerta, vas en mode supervivència,
51:58i supervivència és aconseguir cada dia sobreviure al que et va passant.
52:03Fills, feina, diners, salut, el que sigui.
52:06I aquí és molt difícil connectar amb tu mateix.
52:08Hem parlat de maneres al llarg del dia
52:10per desconnectar d'aquest mode alerta
52:12i connectar amb aquest sistema parasimpàtic.
52:14Però això és completament necessari.
52:16Però també, a la vida, a vegades necessitem aconseguir
52:19un moment de pausa, un cap de setmana, una setmana, 15 dies,
52:23en què, de sobte, ens, entre cometes, retirem del soroll mundanal
52:26per poder dir: "Jo què vull aconseguir en aquesta vida?
52:30Quin és el meu sentit? Quin és el meu 'ikigai'?
52:31Quines són les respostes a les grans preguntes?
52:34La tinc? No la tinc? M'angoixa pensar en alguna cosa més?".
52:38I aquí m'he de veure a mi en perspectiva, en 3D, en 4D, en 5D,
52:42i veure cap on em dirigeixo i buscar treure el millor que porto a dins.
52:46Aquesta "la teva millor versió" de la qual parlo tant.
52:48Faig una equació matemàtica, encara que em sembla que en poques coses
52:52es poden utilitzar menys les matemàtiques
52:53que en psicologia i en psiquiatria,
52:55però m'agrada aquesta equació matemàtica perquè ens pot ajudar a comprendre'ns.
52:58La teva millor versió seria una suma entre els coneixements,
53:02el que jo aprenc, el que jo estudio, el que jo sé, més el projecte de vida,
53:07és a dir, tenir unes metes a la vida, saber cap on em dirigeixo,
53:11més la voluntat, és a dir, aquesta escorça prefrontal,
53:14aquesta capacitat de posposar la recompensa i aquest ordre.
53:17Coneixements, més projecte de vida, més voluntat,
53:20i tot això multiplicat per la passió.
53:22La passió multiplica, la resta suma.
53:25Què és la passió?
53:26La passió és posar el cor en el que fem.
53:29El món està ple de gent que no posa passió a la vida.
53:33El món està ple de gent que no posa el cor al que fa.
53:36I tots els treballs poden transformar la vida de les persones
53:39i la d'un mateix.
53:41Doncs la millor versió consisteix en el fet que, si ets metge, periodista,
53:44si ets mestressa de casa, si ets...
53:47Si cuides els teus fills, tinguis la feina que tinguis,
53:50tens l'oportunitat de transformar-te i transformar la resta
53:54si utilitzes aquest cor,
53:55però per això necessites en algun moment frenar,
53:58reflexionar sobre la teva vida, reflexionar sobre el que saps,
54:01reflexionar sobre les teves metes, reflexionar sobre aquesta voluntat,
54:05aquest ordre i aquesta constància.
54:07Posar una mica tot en perspectiva i, d'aquesta manera, és molt més fàcil
54:10que treguis la teva millor versió.
54:12Marian, moltíssimes gràcies una vegada més
54:14per compartir tots aquests coneixements tan útils
54:17i tan necessaris. Ha estat un veritable plaer.
54:20Gràcies a tu, Melania.
54:21Espero que, a través d'aquestes paraules
54:23i d'aquestes xerrades, puguem ajudar moltíssima gent
54:26a assolir l'equilibri que tots anhelem.
54:29Gràcies.

About this transcript

This page contains the full transcript of Por qué tus emociones afectan a tu cuerpo | Marian Rojas-Estapé, psiquiatra y escritora by AprendemosJuntos, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 10,463 words across 1,209 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to translate the transcript into 100+ languages.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, translation to 100+ languages, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.