YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → Por qué cada vez hay más depresión y ansiedad | José Luis Marín, psiquiatra

Por qué cada vez hay más depresión y ansiedad | José Luis Marín, psiquiatra — Transcript

by AprendemosJuntos · 12,146 words · 1,381 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:00La salut mental no existeix.
0:02I, no obstant això, portem
0:05sentint parlar de salut mental tots els dies durant els últims anys.
0:09Quan jo dic que no existeix la salut mental, o quan dic
0:12que l’ansietat no existeix, o que la depressió no existeix,
0:16estic simplement assenyalant
0:20que el sofriment d’aquestes persones,
0:22que és indiscutible, que és tremend, terrible,
0:26no necessàriament ha de ser convertit en un diagnòstic psiquiàtric
0:31i, molt menys, a ser medicalitzat
0:34de manera immediata.
0:40Soc José Luis Marín.
0:42Soc metge.
0:43Vaig estudiar psiquiatria, tot i que a vegades faig el possible
0:46perquè no es noti, però m’he dedicat fonamentalment, gairebé
0:50tota la meva vida professional, a la psicoteràpia.
0:53He tingut la fortuna que milers de persones han confiat en mi
0:56per a explicar-me la seva història, per a explicar-me el seu dolor,
0:59per a compartir el seu sofriment.
1:01I he tingut la possibilitat de constatar com,
1:05en moltes ocasions, aquest sofriment estava simplement etiquetat
1:09en forma de diagnòstic, de diagnòstic psiquiàtric i, amb massa
1:14freqüència per al meu gust, tractat farmacològicament.
1:18No podem separar els fenòmens mentals dels fenòmens
1:21corporals i, per descomptat, dels fenòmens socials.
1:25No es pot separar, de cap manera, de cap manera.
1:29Parlem molt de trastorns mentals actuals.
1:32Han augmentat els trastorns mentals en aquest moment?,
1:36com a mínim des que jo porto la pràctica mèdica de fa gairebé 50 anys?
1:41Doncs no estem segurs d’això.
1:42Del que sí que estem segurs és que el que estem vivint és
1:47una pandèmia de diagnòstics,
1:50no exactament una pandèmia de trastorns mentals.
1:53Jo no m’imagino que es pogués viure molt millor
1:57en l’Edat mitjana que ara, o potser en la postguerra espanyola.
2:01No. El que sí que vivim és una pandèmia de diagnòstics.
2:05Ara es diagnostica de trastorn mental
2:08molt més que quan jo vaig començar a veure pacients.
2:12Això sens dubte.
2:13Això és un fenomen que em preocupa molt, que ens preocupa molt
2:16a molts de nosaltres. És el fenomen de la psiquiatrizació
2:20de la vida quotidiana.
2:22Fins on estem convertint, llavors,
2:25en trastorns mentals respostes que són absolutament normals?
2:28Que una persona tingui ansietat enfront d’una certa situació de la seva vida
2:34quotidiana, això pot ser absolutament normal.
2:38No té per què ser un trastorn.
2:39Amb massa freqüència estem anomenant, per exemple, trastorn d’ansietat
2:43a una reacció de por.
2:45Por que, per cert, té habitualment molt sentit.
2:47Por que és perfectament legítima.
2:50Aquest fenomen ens atabala.
2:52Insisteixo, el fenomen de la psiquiatrització,
2:54el fenomen de la medicalització que veiem en totes les àrees, en totes
2:58les especialitats de la medicina, però de la psiquiatrització en concret, és
3:02el que permet que hi hagi tants diagnòstics.
3:06Perquè la nostra preocupació també és que d’un diagnòstic psiquiàtric,
3:10habitualment, el que trobem immediatament després
3:14és un tractament i, generalment, un tractament farmacològic.
3:18I això és una cosa que ens preocupa.
3:19Ens preocupa molt.
3:28Gràcies.
3:31Hola, José Luis.
3:32Soc la Lourdes Huesca.
3:33Em dedico a fer programes de benestar corporatiu fa 20 anys.
3:36I a mi m’agradaria preguntar-te què és la tristesa i què és el que passa
3:40al nostre cervell quan l’estem sentint.
3:43Que bé, que bonic, que interessant.
3:46Mira, per a continuar amb el que comentàvem abans, la tristesa és
3:49un exemple d’emoció que pot ser psiquiatritzada.
3:55La tristesa és una emoció fantàstica.
3:56Amb massa freqüència escoltem, i ho heu escoltat totes i tots,
4:00parlar d’emocions positives i emocions negatives.
4:04La tristesa, com la por o com la ràbia, se solen considerar, al meu judici,
4:08erròniament, com a emocions negatives.
4:11No, no, no de cap manera.
4:12No hi ha emocions negatives.
4:14La por, per exemple, ens salva la vida cada dia.
4:17La ràbia és una resposta que ha permès que evolutivament arribem fins aquí.
4:22I la tristesa té un costat molt bo.
4:25El que ocorre és que probablement
4:26en aquest moment en el qual estem vivint, en aquesta “happycracia”
4:30en la qual vivim, no hi ha lloc per a la tristesa, no hi ha lloc per a la tristesa.
4:35Però la tristesa és una emoció fantàstica.
4:37Té un costat molt brillant.
4:39Té un costat molt positiu.
4:41Per exemple, és l’emoció que et permet
4:45parar-te, callar,
4:47prendre consciència, fer autocrítica, reflexionar.
4:52Nosaltres sempre diem que els nostres pacients arriben a la consulta des de la tristesa.
4:56Poques vegades ho fan des de la ràbia o des de la por.
5:02Tampoc des de l’alegria o l’amor, lògicament.
5:05Venen des de la tristesa, amb aquesta capacitat per a fer autocrítica.
5:08La tristesa és, insisteixo, una emoció fantàstica.
5:11Què ocorre?
5:11Que quan la tristesa es manté,
5:16les emocions, per definició, duren poca estona.
5:19Quan la tristesa, no obstant això, es manté perquè es manté la situació,
5:23la situació contextual per la qual aquesta persona està trista,
5:28llavors no.
5:29Llavors aquesta persona, en aquesta situació de tristesa crònica,
5:32està sofrint un procés d’estrès crònic.
5:37La tristesa ja s’associa
5:39a la desesperació, a la desesperança, a la desconfiança, també.
5:44I això genera una situació d’estrès, d’estrès crònic que, com
5:49a tal situació d’estrès crònic, és impossible que no presenti símptomes.
5:54És absolutament impossible que no es manifesti.
5:57Però es manifesta només en l’àrea del psicològic com a depressió?
6:02No. Una altra vegada, aquesta tristesa es manifesta, aquesta situació d’estrès
6:07crònic relacionada amb la tristesa mantinguda, tristesa sense sortida,
6:13sense sortida perquè la persona el que sent, en aquest moment de la seva vida,
6:16és que no té sortida.
6:18Aquesta tristesa també es manifesta en l’àrea del corporal.
6:21I totes les persones deprimides tenen símptomes
6:24físics, símptomes corporals, totes, absolutament totes.
6:28I aquesta tristesa mantinguda que podríem anomenar depressió, que a vegades
6:33es diu així, també es manifesta en l’àrea de les relacions interpersonals.
6:38Aquesta persona, llavors, és més desconfiada,
6:42menys interessada en la relació, més apàtica.
6:48Aquí incidim en que
6:49és impossible i que no té cap sentit continuar parlant de salut mental.
6:52És a dir, quan s’afecta una cosa de la qual artificialment forma
6:56part de la salut mental, s’afecta la totalitat de l’ésser humà,
7:00perquè no podem fraccionar-ho.
7:02Però llavors, què ocorre al cervell?
7:05Ocorre al cervell, clar, sí que hi ha alteracions a la funció cerebral,
7:08sens dubte, però també
7:09ocorren alteracions en l’intestí, per exemple, i apareix el restrenyiment.
7:14Apareixen també alteracions en la pell i apareixen urticàries,
7:18un altre tipus de manifestació, apareixen amb molta freqüència.
7:21També veiem en medicina quadres de vertígens psicògens, de marejos.
7:26Vull dir, és fàcil, llavors,
7:29plantejar que, amb algunes d’aquestes alteracions
7:32en la funció cerebral que s’han pogut trobar,
7:37la depressió té a veure amb el fet que et falta serotonina al cervell.
7:41Us sona això? Ho heu sentit en alguna ocasió, veritat?
7:44La depressió és una malaltia.
7:47Sobre aquest matís, si volem, del que és una malaltia, podríem entrar més tard.
7:52No, no és una malaltia.
7:53La depressió, en tot cas, seria un trastorn relacionat
7:58amb una alteració en l’equilibri de la serotonina.
8:02No, jo crec que és una manera relativament tramposa de veure la relació.
8:08Això és, primer, et deprimeixes.
8:10Primer et deprimeixes i després s’afecta la serotonina.
8:14És a dir, el desequilibri en la serotonina no és
8:17la causa de la malaltia depressiva, molt menys de la tristesa.
8:22El desequilibri en la serotonina és una manifestació més de la depressió.
8:27Igual que us comentava abans que hi ha alteracions en la funció hepàtica,
8:32en la funció intestinal, en la funció immunitària, per exemple.
8:36En aquest sentit hi ha també un fenomen del qual venim parlant
8:39en medicina, en psicoteràpia, en psiquiatria, en els últims
8:43anys, que és el fenomen de la, i del que segurament heu escoltat alguna vegada,
8:46el fenomen de la invenció de trastorns, la invenció de trastorns mentals.
8:51Cada vegada que jo comento, en alguna ocasió, el que hi ha
8:54trastorns mentals inventats, que s’inventen els trastorns mentals, disminueix el meu
9:01crèdit d’amistats, amb tota seguretat.
9:04Això és una cosa que, lamentablement, alguns dels meus col·legues
9:09no els agrada escoltar i, segurament, doncs alguns dels meus pacients tampoc.
9:14I vull aprofitar, llavors, per a explicar el
9:17que és el fenomen de la invenció de trastorns.
9:20Per posar-vos un exemple, hem comentat la depressió,
9:23la tristesa i la depressió, la por i l’ansietat.
9:27Un fenomen al qual jo vaig assistir ja com a professional,
9:31en els anys 80, va ser la invenció de la fòbia social.
9:35Això és: existia la timidesa.
9:38Sabeu el que és la timidesa, veritat?
9:40És una emoció absolutament normal, una altra vegada, molt freqüent.
9:49En un moment concret, en els anys 80, es va decidir que la timidesa podia
9:53ser un problema mèdic.
9:54I llavors es va definir.
9:56Es va convertir la timidesa en un diagnòstic psiquiàtric que es diu
10:00fòbia social.
10:02De manera que les persones tímides, que tenien dificultats
10:06per al contacte interpersonal, saben molt bé el que és la timidesa.
10:09Aquestes persones podien, teòricament, beneficiar-se d’un psicofàrmac.
10:15D’un psicofàrmac o d’un antidepressiu, en concret,
10:18i que havien de prendre l’antidepressiu probablement
10:20per a la resta de la seva vida, o com a mínim durant temporades llargues.
10:24Bé, doncs això és al que ens referim quan parlem d’invenció de trastorns mentals.
10:28Aquest és un diagnòstic inventat.
10:30He d’advertir també
10:31que, per definició, tots els diagnòstics psiquiàtrics són diagnòstics inventats.
10:36Inventats no significa que no existeixi el sofriment.
10:38Vull insistir en això.
10:39El sofriment és innegable.
10:41El sofriment de les persones també, que tenen dificultats en la interacció
10:45interpersonal, això és indiscutible, absolutament indiscutible.
10:48Però ens sembla que no feia falta un diagnòstic psiquiàtric
10:52per a això i que, a més, hagués de medicar-se.
10:55A això ens referim quan parlem de psiquiatrització.
10:59Això és un exemple de psiquiatrització,
11:01convertir una emoció, convertir una resposta,
11:03convertir-la en un diagnòstic psiquiàtric
11:05i immediatament tractar-lo amb psicofàrmacs, que és el que
11:08la psiquiatria dels últims 40 o 50 anys, realment, és l’única cosa que sap fer.
11:13I ho dic amb tot el meu afecte i amb tot el respecte.
11:15Però és que l’única cosa que s’ha aportat en la psiquiatria
11:19dels últims 40 anys ha estat la psicofarmacologia.
11:22No hi ha hagut cap altre recurs.
11:25A això em referia amb el fenomen de la psiquiatrització.
11:28Hola, José Luis.
11:29Soc la Carolina.
11:30Jo volia preguntar-te si afecta a l’equilibri mental,
11:34el ritme de vida que portem avui dia.
11:37Sí, sí, Carolina, clar que sí, naturalment.
11:41Jo crec que això, per a qualsevol de nosaltres, és molt obvi.
11:46El ritme de vida, l’estil de vida,
11:51que gestiona actualment la societat occidental és incompatible amb la salut.
11:54I una altra vegada amb la salut amb majúscules.
11:57Perquè enrecordeu-vos, per si no ho he dit clar, la salut mental no existeix.
12:02Llavors, en la salut amb majúscules.
12:05I sí, aquest ritme de vida, de competència extrema,
12:09de tensió i d’estrès permanent, en el qual
12:15moltes persones viuen en condicions d’una precarietat
12:18d’inseguretat terrorífica, en relació amb el treball, amb l’habitatge, que estem
12:23dues hores al dia en el cotxe o en
12:26un altre transport públic,
12:31que estem menjant
12:32un menjar francament tòxic.
12:35La relació entre els aliments ultraprocessats, per exemple,
12:38i l’aparició de trastorns mentals és una relació òbvia.
12:41De trastorns mentals i, una altra vegada, de trastorns de tot l’organisme.
12:45Sí, sí, això és molt clar.
12:48La societat actual no està especialment pensada per a la salut de l’individu.
12:57Està pensada per a la salut del sistema,
13:00que és una altra cosa.
13:01Però no està cuidant, especialment, la salut de l’individu.
13:05Per això a vegades diem, també, que el sistema sanitari, que nosaltres
13:08els professionals sanitaris, ens vam oblidar de la salut fa molts anys
13:14i que realment de l’única cosa que parlem, també,
13:16en aquests últims anys, és de malalties.
13:18Gairebé exclusivament parlem de malalties, però no de salut.
13:22No, ens oblidem.
13:23Perquè algunes de les coses
13:27que podríem fer per a millorar la salut és millorar, també,
13:32el sistema, l’estil de vida, el sistema en el qual estem vivint.
13:37Així, en aquesta mateixa direcció, se m’ocorre, clar, seguint a un
13:41filòsof que a mi m’agrada molt i que segurament coneixeu, Byung-Chul Han,
13:47un filòsof que treballa en la Universitat de Berlín i és d’origen coreà.
13:52Byung-Chul Han
13:52parla de la societat del cansament.
13:55Ell diu: “No estem ni deprimits
14:00ni tristos, simplement estem cansats, estem esgotats”.
14:05Aquesta tristesa, també, de la qual parlàvem abans.
14:07Aquesta tristesa repetida, mantinguda,
14:11sense sortida, barrejada, al seu torn, amb por i, per descomptat, amb ràbia.
14:15No estàs deprimit, estàs rabiós.
14:19I el fet d’estar rabiós, probablement, és sa.
14:23El que ocorre és que el nostre sistema, el que hem construït entre tots,
14:28quan parlo del sistema no em vull col·locar
14:30fora, no hauríem de col·locar-nos fora, és un sistema social
14:34en el qual tots hem contribuït per a estar així.
14:38El sistema es gestiona molt millor
14:41amb deprimits que amb revolucionaris.
14:45Què hem fet?
14:46Convertir als revolucionaris en deprimits.
14:50Llavors, els tractem, a més, amb uns psicofàrmacs que, per cert, el que fan
14:54no és curar la depressió, mai ho han fet i mai ho faran.
14:58El que fan aquests antidepressius, els psicofàrmacs en general,
15:02és provocar estats mentals alterats
15:06que poden ser preferits, que poden ser preferibles,
15:09per a la persona que està sofrint i, per descomptat, per a l’entorn
15:14al voltant d’aquesta persona.
15:17En aquest sentit, volia
15:18assenyalar alguna cosa, també, que pot ajudar-nos a reflexionar.
15:23Portem molts anys en medicina buscant
15:27marcadors genètics, buscant
15:31dades genètiques que ens ajudin a entendre l’origen d’alguns trastorns mentals.
15:39Després de moltíssims anys i molt esforç econòmic
15:42i molta feina en la cerca d’aquests marcadors genètics, el que ens trobem en la pràctica
15:46és que pesa molt més el codi postal que el codi genètic.
15:51Entre municipis de la Comunitat de Madrid, com pot ser Pozuelo de Alarcón
15:57i Parla, municipis que tenen una
16:00distància de, aproximadament, 25 o 30 quilòmetres en línia recta, que estan molt a prop,
16:05doncs hi ha una diferència d’expectativa de vida de dos anys.
16:09La qual cosa em sembla una autèntica barbaritat, en relació
16:13amb l’estil de vida, amb la manera en la qual vivim.
16:17Quines són algunes de les diferències?
16:19La renda per càpita, sens dubte.
16:20Pozuelo de Alarcón és el municipi amb la renda per càpita més alta d’Espanya.
16:24I Parla és un dels municipis amb una renda per càpita sensiblement molt més baixa.
16:30Dos anys de diferència en l’expectativa de vida i, naturalment,
16:32una diferència abismal, també, en els indicadors de salut.
16:39Salut, l’única que hi ha. D’acord?
16:42Quines diferències hi ha, a més de la renda per càpita?
16:46Per exemple, una cosa tan important per a l’ésser humà
16:48com la contemplació de la naturalesa, la contemplació,
16:52directament, del color verd, que és una cosa que encara continua tenint,
16:56com no pot ser d’una altra forma,
16:57un efecte relaxant en nosaltres que som caçadors recol·lectors.
17:01La història del sapiens, es desenvolupa
17:07fa molts milers d’anys, entre altres coses perquè aprenen a xafardejar,
17:12aprenen a conversar entre ells, aprenen a crear contingut, com es diu ara.
17:17I una de les coses que té a veure
17:21amb el desenvolupament de la humanitat és estar en contacte amb
17:23la naturalesa, permanentment,
17:25estar en contacte amb el color verd.
17:27De fet, fa no molts anys, un grup de professionals, d’estudiosos universitaris,
17:35de la Universitat d’Utrecht a Holanda,
17:37van descriure una cosa que em sembla interessantíssima,
17:40que és el que anomenem la regla del 3-30-300.
17:45Ells s’adonen que
17:48si podem veure des del balcó del nostre
17:51dormitori, o del saló o des del balcó de casa nostra tres arbres,
17:55el 30% del nostre barri és una zona verda
17:59i vivim a menys de 300 metres d’un gran parc,
18:04els indicadors de salut són sensiblement millors.
18:08Quan no es compleix aquesta regla, hi ha molts més ingressos psiquiàtrics,
18:14molt més consum d’antidepressius, només parlant de manifestacions psiquiàtriques
18:21o psicològiques del sofriment.
18:22Hi ha també molts més ingressos i moltes més patologies corporals.
18:28Això té a veure, una altra vegada, amb el social.
18:30Això és el contextual. Com estem comentant,
18:34ens preocupa molt i hem de tenir tots molta cura
18:37per a no convertir en individual
18:40el que pot ser un problema col·lectiu.
18:43Recentment es publicava un estudi també molt interessant
18:47per a situar-lo en relació, ja no amb dos municipis diferents,
18:52sinó amb un barri del municipi de Madrid, de la ciutat de Madrid.
18:56Un carrer, el carrer Bravo Murillo, defineix dues àrees molt clares.
19:01El marge dret de Bravo Murillo, de Bravo Murillo a Plaza de Castella,
19:05el marge dret i el marge esquerre.
19:07Entre el marge dret de Bravo Murillo i el marge esquerre
19:11del mateix carrer, hi ha tres anys d’expectativa de
19:14vida perduts pel marge esquerre.
19:17Això està ocorrent en un barri de Madrid, ja
19:21no en dos municipis, en un barri, separats tan sols per un carrer.
19:25En resum, l’estil de vida, el com vivim, el com i el quan es netegen
19:31els nostres carrers, la neteja dels carrers, el treball municipal,
19:36influeix en les manifestacions de sofriment.
19:40Creen, si voleu dir-ho d’una altra forma, creen sofriment.
19:44Estem creant sofriment cada vegada que talem un arbre.
20:01Hola, soc Beatriz Belinchón.
20:03Soc mare, soc advocat.
20:05I en aquest estil de vida en el qual estem tots immersos,
20:10com afecta la falta de son o una mala alimentació en la nostra salut?
20:15Doncs afecta d’una manera absoluta.
20:18No sé si sabíeu que en una generació, aproximadament una generació ja sabeu
20:22engloba més o menys 20 anys, en una generació s’han perdut dues hores i mitja de son.
20:27S’han perdut dues hores i mitja de son.
20:29Dues hores i mitja de son en termes evolutius, perduts
20:32en una generació, és completament impossible que això no mostri símptomes.
20:36De fet, molts de nosaltres pensem, i hi ha dades, tot el que estic explicant
20:39aquí té dades científiques que ho avalen,
20:43que una part important dels problemes que podem trobar a la clínica
20:48infantil, dels problemes que els passen a les personetes petites,
20:52a aquests que anomenava
20:53Miguel Gila, “als bojos baixets”, això és de Miguel Gila, després ho cantava
20:58Serrat, però moltes d’aquestes coses que els passen a aquests bojos baixets és,
21:03simplement, que han dormit malament, que no han dormit el que havien de dormir.
21:08És impossible, no sé si alguna vegada heu passat una mala
21:11nit, no sé si alguna vegada heu dormit poc o menys, potser.
21:14Sí, no?
21:15Com esteu l’endemà quan passeu una mala nit?
21:20Malament, veritat?
21:21Podem reconèixer-ho, esteu malament.
21:24Si en lloc d’una nit de dormir malament, això
21:26no és una nit, és una darrere d’una altra, com esteu?
21:29Molt malament, veritat?
21:31Esteu, llavors, a punt de ser diagnosticats d’algun trastorn psiquiàtric.
21:36Clar, clar.
21:38D’això del que estem parlant.
21:39És aquest malestar que es pot manifestar sol, i ni més
21:44ni menys, perquè esteu dormint malament de forma repetida.
21:47Aquest malestar, aquesta irritabilitat l’endemà,
21:51aquest augment de la gana, per exemple, també està clarament definit,
21:55aquesta excitabilitat, aquesta hiperactivitat per a intentar compensar el son,
22:02la somnolència, un recurs que té el nostre cervell és hiperactivar-nos,
22:07aquesta dificultat en la concentració, tot això té a veure, molt a veure,
22:11segurament, amb què hem dormit malament, amb què hem dormit,
22:16no solament malament, no solament poc, a més de poc, malament.
22:19Així que el son és absolutament fonamental.
22:22Tots considerem que aquesta societat
22:25nostra té un dèficit crònic de son.
22:28Com els dic als meus alumnes i als meus pacients,
22:31tractar els trastorns del son, tractar el mal dormir, és una urgència.
22:38Hauria de ser una urgència mèdica.
22:39Hauria de ser una urgència psiquiàtrica.
22:42No sempre es fa així.
22:43A vegades ni tan sols es pregunta. Això és una preocupació.
22:46I pel que fa a l’alimentació, doncs fixa’t, suposant
22:50que acceptem, que hem d’acceptar, sens dubte, que les funcions cerebrals
22:54estan relacionades amb neurotransmissors, que això és indiscutible,
22:58no podem, al seu torn, negar,
23:01no podem desconèixer que aquests neurotransmissors són molècules
23:06químiques petites, de petita grandària, que procedeixen totes elles
23:09d’aminoàcids, d’aminoàcids que han de procedir de la dieta.
23:14Perquè nosaltres no fabriquem serotonina, nosaltres no fabriquem dopamina,
23:18no fabriquem noradrenalina si no és a partir
23:23d’una petita modificació en aminoàcids que hem de menjar, que hem d’ingerir.
23:30Perquè aquests aminoàcids són essencials i aquí sí que no fabriquem res.
23:33Podem tenir aquesta petita manufactura del triptòfan a la serotonina.
23:37Això sí ho fem, però no fabriquem triptòfan.
23:40En resum, el que mengem té moltíssima importància.
23:44El que deixem de menjar, també.
23:47Com ho mengem, si ho mengem sols, ho mengem en companyia,
23:51ho mengem en silenci, ho mengem 'mindful',
23:54ho mengem alegres, ho mengem tristos.
23:57Se us ha tallat alguna vegada la digestió en la vostra vida?
24:01Pregunteu-vos, llavors, si us plau, no tant què és
24:03el que heu menjat, sinó amb qui heu menjat.
24:07Sí, existeix la intoxicació alimentària, existeix la gastroenteritis.
24:13Això són malalties, és una autèntica malaltia.
24:16Sabem que hi ha un bacteri,
24:18un escherichia, hi ha una salmonel·la, hi ha un bacteri que
24:21infecta l’aliment i això et produeix alteracions.
24:27Clar, clar, això existeix.
24:29Ja, però jo parlant del tall de digestió,
24:31que no és tan relacionat amb una infecció.
24:35Aquest tall de digestió és emocional.
24:36Això té a veure amb les emocions.
24:39Perquè el menjar sempre és emocional, el menjar és emocional.
24:43Aprenem a regular les nostres emocions precisament menjant, mamant.
24:49Som una espècie que, com a cognom,
24:52té precisament una cosa relacionada amb l’alimentació.
24:56Som mamífers.
24:58Així que sens dubte, tot l’alimentari té moltíssim a veure en tota la nostra salut.
25:02Una altra vegada no, no caigueu en el parany
25:05de l’artifici entre el mental i el corporal.
25:09L’insomni, la falta de son nocturn,
25:12dificultat per a adormir-se a la nit, l’insomni comença amb l’esmorzar.
25:15És una cosa que volia plantejar-vos.
25:16Perquè també em sembla una mica perillós pensar que l’insomni és un trastorn.
25:21De fet, està com a trastorn.
25:23Clar, en el Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals
25:27figura com a diagnòstic i a mi no em convenç massa.
25:30A mi em sembla que l’insomni, com tants d’altres, és un símptoma, és un símptoma.
25:34És un símptoma que alguna cosa no està bé, que estem
25:37fent alguna cosa malament o que ens estan fent alguna cosa malament.
25:41També, que cal anar amb compte amb això, segons ho
25:43vaig pensant, és que hi ha alguna cosa que estic fent malament.
25:46Cura també amb caure en el que es diu el salutisme, que tot ho he de fer jo.
25:51Hi ha coses que jo puc estar fent malament, però també em sembla
25:54que pot ser útil que pensem en què és el que m’estan fent malament a mi.
25:59Doncs sí, l’insomni, quan el meu pacient ve
26:01queixant-se d’insomni, el que començo és preguntant-li com s’aixeca.
26:05“No, però si jo al matí no tinc problemes.
26:07Jo el que tinc és problemes per a adormir-me a la nit”.
26:09“No, no, segur que tens problemes
26:10per a dormir a la nit, però el teu insomni comença amb el despertador”.
26:15El teu insomni comença amb el moment en el qual t’aixeques,
26:18com t’aixeques, quina és la tensió acumulada ja
26:21en el moment d’aixecar-te, com t’aixeques i com esmorzes.
26:26L’insomni i gran part
26:28del teu malestar diari
26:31o una part del teu malestar diari té a veure amb l’esmorzar.
26:35Enllaçant el problema del son amb el problema alimentari, ho plantejaríem així.
26:41Esmorza millor.
26:42“A veure, què esmorzes?” No, jo esmorzo el normal, doncs cereals, llet, una magdalena”.
26:49Pensem en la possibilitat de millorar l’esmorzar i de millorar la nostra dieta, perquè
26:55aquests neurotransmissors als quals fèiem referència abans,
27:00el procés inflamatori cerebral, que ara es reconeix que tenen molt a veure amb
27:06les manifestacions psiquiàtriques del sofriment,
27:10comença una altra vegada amb l’esmorzar, perquè comença amb el menjar.
27:13Així que, per exemple, per a dir una cosa molt concreta, suprimeix absolutament
27:17el sucre refinat de l’esmorzar,
27:20i trigueu el doble del que trigueu a esmorzar.
27:24Per a això també us recomanaré, dins del paquet,
27:27una cosa que em sembla que podria ajudar-vos.
27:31Aixequeu-vos, si us plau, 20 minuts abans cada matí.
27:38“Com m’aixeco jo 20 minutos abans al matí
27:40si dormo poc?” “Ah, dorms poc, dorms poc, criatureta de Déu.
27:45Dorms poc perquè et fiques al llit tard perquè estàs veient la tele.
27:49Apaga la tele”.
27:51Veieu com el meu crèdit d’amics va reduint-se a poc a poc?
27:57No hi ha cap hipnòtic millor que un llibre.
28:00Aneu a dormir abans, aixequeu-vos 20 minuts abans i esmorzeu a poc a poc.
28:07Esmorzeu 'mindful' amb l’esmorzar, sense sucres
28:11refinats, amb proteïnes d’alta qualitat, en la mesura del possible,
28:15de les que són riques en triptòfan,
28:20en fenilalanina, en les molècules
28:23d’aminoàcids que després es convertiran en neurotransmissors.
28:26I sortiu de casa més relaxades i més relaxats, és a dir, amb menys tensió.
28:32Us aixequeu corrent, no esmorzeu, preneu un cafè de mala manera
28:36i, a més, us fiqueu en un cotxe o en un transport
28:38públic en el qual esteu una hora, hora i mitja amb embussos, amb clàxons.
28:43Amb la qual cosa, quan arribeu al vostre lloc de feina, esteu absolutament
28:46esgotats, esteu enfadades, enfadats, irritats, irritables.
28:51L’ambient laboral no és un ambient relaxant.
28:53Si un es vol relaxar no va a treballar,
28:56excepte en situacions que també hem vist a la consulta.
29:01Però en general no pots demanar-li a la teva feina que
29:04et relaxi i et faci la vida fàcil.
29:06No, desconfia de les feines en què us diuen:
29:08“Aquí som tots amics i tot això serà una història d’amor i luxe”.
29:12Bé, bé.
29:13Si jo vull tenir una història d’amor i luxe no se m’ocorre anar a treballar.
29:18I la meva feina, en concret, és fantàstica.
29:21Així que, tot això us va esgotant al llarg del dia,
29:25va omplint la vostra capacitat de tolerància, de suportar.
29:29Heu sentit parlar del cortisol?
29:30El cortisol el teniu altíssim, naturalment.
29:33Així, dia rere dia, dia rere dia.
29:36I després us poseu amb un informatiu de televisió de qualsevol cadena.
29:39I amb una miqueta de mala sort acabeu cridant-li a la tele.
29:43No us ha ocorregut mai?
29:44Parlant amb la tele, insultant a algun dels personatges que apareixen en televisió.
29:50I després preteneu dormir?
29:51I després creieu que es pot, que el nostre sistema nerviós
29:55que regula el cicle son vigília és un interruptor?
29:57Premo un interruptor i s’apaga.
29:59Estic cridant-li a la tele i després em puc adormir immediatament.
30:03Naturalment que no. Naturalment que no.
30:05Per això us deia el vostre insomni,
30:07qui tingui insomni, l’insomni comença amb l’esmorzar.
30:12Comença amb el com t’aixeques.
30:15L’insomni es va fent al llarg de tot el dia.
30:18No és una cosa que es pugui tractar
30:20amb medicaments, que és finalment el que volia assenyalar.
30:23I que és com, no obstant això, nosaltres,
30:25el sistema sanitari, el sistema social, és com ho tracta.
30:29“No puc dormir”.
30:30“Doncs pren una pastilla per a dormir”.
30:32Amb això estem cronificant l’insomni, cronificant el problema,
30:39i no mirant quins poden ser les causes d’aquest insomni.
30:44Què és el que està passant en el nostre intestí i com
30:47el nostre intestí es comunica directament amb el nostre cervell.
30:50Així que el que està passant en el tipus d’aliment, en el com
30:55el digerim, està afectant una altra vegada al nostre estat d’ànim.
30:58Està afectant les nostres emocions, a la nostra manera de pensar.
31:03Jo crec que no podem seguir.
31:04Un dels arguments, precisament, per a defensar això
31:08que la salut mental no existeix, que només existeix la salut amb majúscules,
31:12és precisament integrar això, que l’alimentació,
31:15que el sedentarisme, que el dormir, que l’estil de vida que comentàvem abans,
31:20que tot això és absolutament fonamental per a entendre la salut.
31:24I també, una altra vegada, tot allò
31:26que es manifesta en això que artificialment s’anomena salut mental.
31:31Hola, José Luis.
31:32Moltes gràcies per compartir tant de coneixement.
31:35Em dic Laura i estic molt interessada en la gestió emocional.
31:38Quina petjada deixen en el cos les emocions negatives?
31:43Totes les emocions deixen empremta en el cos.
31:46Una altra vegada, no tenim cos.
31:50No oblidis això. No tenim cos.
31:51Som cos.
31:54Així que no podem separar l’emocional, com una cosa sentida, només
31:58en l’àmbit del psicològic, l’emocional és sempre corporal.
32:03Totes les emocions deixen empremta en el cos.
32:06Les que es diuen, al meu judici mal anomenades, comentava abans, negatives, sens dubte.
32:11Però les que es diuen positives, també.
32:15Qui hagi tingut la fortuna d’haver
32:19estat enamorat, sap molt bé al que ens referim.
32:22Com l’amor deixa empremta en el cos, com el deixa, naturalment.
32:27Quan un està enamorat fa qualsevol tipus de disbarat
32:30i té tot tipus de simptomatologia corporal.
32:33Des de taquicàrdies, naturalment, fins a alteracions també en la pell.
32:38Totes les emocions tenen a veure,
32:47per alguns primers estudis sobre la fisiologia de les emocions de fa 50 o 60
32:54anys, amb una cosa exclusivament cerebral, que ocorria al cervell.
32:58No, en aquest moment, una altra vegada, insisteixo que tot l’emocional és corporal.
33:03Tot, absolutament tot és corporal.
33:06I quan qualsevol que sigui l’emoció de la qual estem
33:08parlant, penseu des de l’alegria, l’amor, la ràbia, el fàstic,
33:13la por, té manifestacions corporals.
33:16Heu percebut quines són les manifestacions corporals de la por, veritat?
33:20Quan teniu por per alguna cosa,
33:22que espero que en tingueu, perquè l’absència de por és
33:24una disfunció cerebral. Jo entenc que la por és una emoció
33:31i és una emoció, com dèiem abans, una emoció absolutament fantàstica.
33:33Però és impossible tenir por només a nivell psicològic.
33:37Les manifestacions de la por estan en l’intestí,
33:41naturalment estan en el cor, en la manera de respirar,
33:43estan en la sudoració, estan en tot, absolutament tot l’organisme.
33:47Això és completament normal.
33:48Però per definició, també, una emoció
33:51és una reacció de l’organisme molt intensa, però que dura poc temps.
33:56On apareixen i quan apareixen els problemes?
33:58Sobretot quan les emocions no poden ser regulades,
34:01quan les emocions no poden ser compartides.
34:04Quan jo tinc llavors al sistema emocional cerebral,
34:07el nostre cervell límbic,
34:11que és on s’organitza,
34:12es regula, quan el tinc permanentment excitat,
34:16aquesta emoció, sigui el que sigui, aquesta emoció connectada
34:22directament amb el cos, insisteixo, perquè amb el cos, i torno
34:26una altra vegada, amb el cos i amb les persones que t’envolten,
34:29amb les tres, l’àrea del biològic,
34:32del psicològic i social, que no es poden separar.
34:36Llavors, quan l’emoció no es pot compartir,
34:38quan tu no pots explicar que estàs enamorada o tu no pots explicar que estàs trista,
34:42o tu no pots explicar que estàs rabiosa, quan no ho podem compartir.
34:46Llavors, aquí és quan l’emoció es converteix en un problema.
34:50No l’emoció en si, us adoneu?, sinó la incapacitat per a poder regular l’emoció.
34:56La incapacitat que la major part de les vegades és contextual.
35:00És que o no m’han ensenyat quan era molt petitó a regular-la,
35:04o en aquest moment, el sistema no em permet expressar-la.
35:09Això ho veiem cada dia, ho veiem cada dia als hospitals.
35:11Un percentatge altíssim del
35:14que tractem en hospitals, en els serveis de medicina interna,
35:19en qualsevol especialitat i, per descomptat, en atenció primària,
35:21són manifestacions corporals del sofriment,
35:24manifestacions corporals de la falta de regulació emocional,
35:28la qual cosa vulgarment s’ha anomenat “malalties psicosomàtiques”.
35:32Jo no comparteixo exactament
35:35el concepte de psicosomàtica en el sentit que
35:38la psicosomàtica sigui una especialitat en la qual es tracten solament
35:43aquelles malalties corporals, que són la manifestació d’un conflicte psicològic.
35:47No, per a mi la psicosomàtica, i porto treballant en això des que era
35:50estudiant de medicina fa 50 anys, la psicosomàtica realment és una actitud.
35:55No és una especialitat, és una actitud. És una mirada.
35:57És una manera d’entendre a la persona, al pacient,
36:00acceptant que res del corporal està separat del psicològic.
36:08Dit d’una altra forma, des d’aquesta perspectiva i amb
36:11ànim de provocar, totes les malalties són psicosomàtiques.
36:14Per què?
36:15Perquè totes les malalties ocorren sobre una persona
36:18sencera, i les persones són psicosomàtiques.
36:22La salut és psicosomàtica, així que la pèrdua de la salut, també.
36:27Per això sempre diem, amb ànim de provocar,
36:30que la medicina només pot ser psicosomàtica.
36:34Perquè la medicina, quan deixa de ser psicosomàtica, es converteix en veterinària.
36:39Perquè una part important de la fisiologia, de
36:43les funcions de la fisiologia i de les malalties de l’ésser humà,
36:47són molt semblants a la fisiologia,
36:51la fisiopatologia de les malalties sobretot dels mamífers, naturalment.
36:57La diferència és precisament
37:00aquesta qualitat de l’humà, que és
37:02el que diferencia la veterinària
37:05de la medicina, que no em sembla que sempre s’hagi tractat adequadament.
37:10I de fet, en el sistema educatiu
37:13espanyol no es tracta.
37:14No sé si sabíeu que en el currículum de la formació de metges
37:18a Espanya només el 4% del total de les hores
37:24que s’estudien de medicina, només el 4%,
37:28està relacionat amb humanitats.
37:32Una cosa que portem anys constatant, i que també ens preocupa,
37:35que no formi part de la formació per a professionals sanitaris i
37:41que, no obstant això,
37:41és un coneixement que està absolutament reconegut ara mateix a tot
37:45el món és la relació que existeix entre les malalties de manifestació corporal,
37:50algunes molt clàssicament reconegudes com només malalties biològiques,
37:57com poden ser les autoimmunes, per exemple, o les malalties
38:01alguna com el tipus de la fibromiàlgia, la síndrome de l’intestí irritable,
38:05algunes dermatitis, bé, moltes malalties corporals
38:08i la seva relació amb el psíquic, amb l’emocional.
38:12I sobretot la seva relació amb l’experiència viscuda,
38:15amb les experiències, la qual cosa s’anomena
38:17les experiències infantils adverses, les experiències traumàtiques.
38:22En un estudi que hem dut a terme en els últims anys,
38:28en el qual vam tenir oportunitat de tractar,
38:31en un estudi organitzat i validat per un comitè d’assajos clínics
38:36d’un hospital de l’Assistència Sanitària Pública de la Seguretat Social Espanyola,
38:41sobre fibromiàlgia en concret,
38:43ens trobem amb xifres colpidores pel
38:47que fa a l’experiència prèvia d’abús sexual.
38:51L’abús sexual en la infància superava el 70% de la mostra.
38:56I l’altre 30%, vint-i-tants
39:01per 100 de la mostra, reconeixia, en tot cas, si no una experiència
39:05d’abús sexual, sí experiències traumàtiques significatives de tipus
39:09de la negligència, de l’abandó, de qualsevol altra forma de maltractament.
39:14Alguna cosa que ens explicaven els nostres pacients, i
39:16que vull compartir amb vosaltres perquè ens va preocupar
39:19molt, ja ho sabíem, lamentablement, però ens va preocupar constatar-ho.
39:23Aquestes 80 pacients ens van comentar, quan nosaltres els preguntàvem per
39:28les experiències traumàtiques, prèvies infantils, experiències adverses,
39:34que era la primera vegada que els ho preguntaven,
39:37que era la primera vegada.
39:39Les pacients, eren només 80 pacients, 80 dones,
39:45totes ens van comentar que era la primera vegada que els ho preguntaven, la primera vegada.
39:51Que elles estaven segures que allò, que aquella experiència
39:54d’abús sexual, d’abandó, de maltractament, estaven segures
39:58que tenia a veure amb això que estaven sentint en aquest moment.
40:02T’ho expliquin així,
40:03a més. És fantàstic escoltar les persones. “No puc amb la meva ànima”.
40:08Us sona aquesta expressió?
40:09“No puc amb la meva ànima, no puc amb la vida.
40:11Em fa mal la vida, em fa mal fins i tot l’alè”.
40:15Escrivia Miguel Hernández: “Per fer mal, em fa mal fins i tot l’alè”.
40:21Aquest dolor, que es manifesta en el cos, és un dolor que té història
40:26i que té a veure amb aquests antecedents personals no compartits.
40:31Deia: “És la primera vegada que m’ho pregunten”.
40:33“És, per tant, la primera vegada que ho explico”.
40:36“No li ho he pogut explicar a ningú, mai li ho vaig poder explicar, ni tan sols
40:40als meus pares.
40:41I quan els ho vaig explicar als meus pares, els meus pares no em van creure
40:45i després no li ho he explicat ni al meu marit ni als meus fills.
40:47No li ho he explicat a ningú. És aquí la primera vegada que ho explico”.
40:50I la pacient, amb freqüència, començava a plorar,
40:53amb un plor molt emocionat.
40:58I dèiem: “Bé...” “No et preocupis, no et preocupis". "José Luis, està bé, està bé.
41:02Necessito plorar”.
41:03Li dèiem exactament així: “Necessites plorar-ho”.
41:07Perquè aquest dolor no compartit, aquest dolor, aquest silenci,
41:11el silenci, el que ens fa mal, no és només l’experiència traumàtica.
41:16El que ens sembla haver pogut demostrar és que el que fa mal és
41:20el silenci sobre l’experiència traumàtica, no l’experiència traumàtica.
41:24Quan el trauma es pot compartir, deixa una cicatriu.
41:27Aquesta cicatriu serà per a tota la vida, segur.
41:30Però molts dels quals som aquí podem tenir alguna cicatriu en el cos secundària.
41:36Alguna intervenció quirúrgica que no ens complica especialment la vida.
41:40Us adoneu?
41:41El problema no és el trauma.
41:43El problema és el no haver-lo pogut explicar.
41:46Una de les meves pacients em deia: “Mira, jo estava segura que això
41:51que em passa ara”, que era fibromiàlgia,
41:55i si coneixeu algun cas, la fibromiàlgia és molt llarga, de molt llarga història.
41:59Han passat moltes coses abans, aquesta mateixa persona
42:02porta anys de metges, de psicòlegs també,
42:05des que van ocórrer les seves experiències adverses.
42:09“Jo estava segura”,
42:11em deia, “José Luis, estava segura que això tenia a veure amb aquell...”.
42:15I m’explica un episodi d’abús sexual infantil molt dolorós i
42:19impossible de compartir amb els seus pares.
42:21I em diu: “Fa com vuit o deu anys li ho vaig explicar a la neuròloga de l’hospital.
42:28Vaig anar a l’hospital i li vaig dir, ja portava temps sent
42:33diagnosticada i tractada de fibromiàlgia, li vaig dir: ‘Doctora, vostè no creu?
42:37Perquè a mi em sembla, vostè no creu que això
42:39que em va passar a mi, li explicaré, entre els sis i els 12 anys’”.
42:43I la pacient té el valor d’explicar-l’hi al seu metge.
42:47Aquesta companya, fent el que sé que ha de fer, està obligada a fer-ho.
42:51Està teclejant en un ordinador.
42:54No pot estar mirant a la persona.
42:55La persona li està explicant una experiència d’abús sexual infantil.
42:59Us imagineu el que és això?
43:00Explicant-ho, a una desconeguda.
43:04No vull que vegeu una crítica a la meva col·lega, al sistema potser sí.
43:09Ella està teclejant en l’ordinador mentre ella li explica.
43:12I llavors, mentre està teclejant, li diu: “No, no, no, no, no, no, no, no, no.
43:15Això no té. No, no, oblida’t d’això.
43:17No, això no té cap relació amb la fibromiàlgia.
43:19No, cap. Cap. Això, a més, va passar fa molt temps.
43:22La fibromiàlgia és una altra cosa.
43:24Això va passar fa molt temps.
43:25I això has de superar-ho ja. Això supera-ho ja.
43:28Tu, el que has de fer, és passar pàgina.
43:31El que has de fer és oblidar-te d’això.
43:32El que has de fer...” La pacient es queda esglaiada allí.
43:36Es queda callada, naturalment.
43:38Això que acabo de posar és un exemple del que anomenem
43:40retraumatització per part del sistema.
43:44I després, quan m’ho està explicant a mi, se li salten les llàgrimes.
43:47Un plor còmode, fàcil.
43:50Se li salten les llàgrimes.
43:52Estava bé, estava podent-ho compartir.
43:54I em diu: “Fixa’t,
43:56la doctora em deia que havia de superar-ho.
43:58Jo estic segura d’això.
43:59Però algú m’explica com se supera?
44:02Si ja sé que he de passar pàgina, ja sé que he d’oblidar-me’n.
44:05Si tot això ja ho sé,
44:06que he de seguir endavant amb la meva vida, que he d’oblidar-ho.
44:09Ja però, això com es fa?
44:11Com es pot fer això?” Fixeu-vos, això és el que estem comentant.
44:17Estan buscant, porten els meus col·legues anys buscant els famosos
44:23marcadors biològics de la fibromiàlgia, marcadors biològics de l’esquizofrènia.
44:28Us sona això?
44:29Buscar marcadors biològics
44:32del trastorn bipolar de la depressió.
44:35Marcadors biològics.
44:36Marcadors biològics és una cosa que es pot veure
44:38en un microscopi, en una anàlisi de sang, en una prova de ràdio imatge.
44:44Està bé, està bé.
44:46No discutiré la importància d’això.
44:49De moment, no s’han trobat marcadors biològics
44:51per a cap mena de trastorn mental d’una forma consistent.
44:55Però potser el que podríem fer també, entre tots, és buscar marcadors biogràfics.
45:01Són coses diferents.
45:02Marcadors biològics està bé.
45:03I, per descomptat, per a fer un diagnòstic d’una diabetis tipus 1,
45:07és molt clar, és un marcador biològic.
45:10L’excés de glucosa, la hiperglucèmia i la falta d’insulina.
45:14Quan jo tinc molta glucosa i poca insulina, això
45:17és un marcador biològic i faig
45:18un diagnòstic que, a més, és un diagnòstic que no té discussió amb un altre.
45:21És una diabetis insulino dependent.
45:25Em sembla que en psicoteràpia, en psicologia, en psiquiatria, estem massa
45:30obsessionats buscant marcadors biològics,
45:33però perdem l’oportunitat permanentment de trobar,
45:37perquè això cal buscar-los, però és molt fàcil trobar-los,
45:41trobar marcadors biogràfics, perquè el que avui sabem,
45:45el que tothom sap, és que la biografia, és molt important.
45:50No necessàriament determinant, però la biografia és
45:55molt important a l’hora d’entendre una malaltia en l’adult.
46:01Busqueu, llavors, marcadors biogràfics, no sols biològics.
46:24Hola, José Luis.
46:25El meu nom és Kerem.
46:27Encantada de ser aquí.
46:29I volia preguntar-te perquè, bé,
46:31jo soc mare de quatre nenes precioses
46:34i em sembla interessant saber,
46:37com a mare, com a pares, què podem fer per a cuidar
46:41el pensament dels més petits.
46:49Fixa’t, a mi em sembla que aquest és el quid de la qüestió
46:53quan parlem de salut, la cerca de la salut és aquí.
46:57Està en què feu, què fem, què podem
47:03fer els pares i com podem demanar-li al sistema de valors cultural
47:09que ens permeti fer-ho, als pares en relació amb els fills.
47:15Jo crec que aquest és el quid fonamental de la salut, de la cerca de la salut.
47:19Recordant allò que sempre comento, amb ànim de provocar,
47:23i és que la nostra història comença el dia en què els nostres pares es coneixen.
47:29Aquí comença la nostra història exactament.
47:31No quan estic al metge, no quan estic al psiquiatre presentant símptomes.
47:35La història comença el dia en què els teus pares es coneixen. Penseu en això.
47:38El dia en què els teus pares es coneixen
47:40hi ha ja una previsió d’una conjunció genètica, lògicament.
47:45I aquí els nostres pares, nosaltres, els que som pares, clar, comencem
47:50a pensar en el nostre fill, a imaginar al nostre fill o filla,
47:55comencem a pensar en el nom que li posarem,
47:58en les expectatives que col·loquem sobre ell i sobre ella.
48:02Així que la futura salut o la futura falta de salut,
48:06el possible trastorn mental d’aquesta personeta, ha començat aquí.
48:10Ha començat aquí.
48:11En psiquiatria jo sempre dic que parlar, de
48:15de sobte, és estrany, és estrany.
48:19En altres especialitats mèdiques, per descomptat que sí.
48:22En psiquiatria és molt estrany el de sobte.
48:25Això comença.
48:26Contestant més específicament a la teva pregunta, jo crec que la salut està en
48:30com els pares podem aprendre, com dèiem abans,
48:33podem aprendre, perquè no sabem, com ajudar
48:38els nostres fills a regular les emocions, per exemple.
48:43Com podem ensenyar-los a menjar?
48:46Ja en termes més concrets, com podem ensenyar-los a dormir?, també.
48:52Com podem ensenyar-los...?
48:54Perquè tot això s’aprèn.
48:55L’ésser humà neix amb un cervell capaç
48:58d’aprendre, però amb un cervell tremendament rudimentari.
49:02El cervell d’un nounat, si us heu adonat, si heu vist alguna vegada a un nounat,
49:06no val absolutament per a res
49:10que no sigui fer caca, fer pipí, plorar i
49:14plorar, fer caca i fer pipí i menjar.
49:18Vull dir, poc més.
49:20Així que és funció dels pares.
49:22I és funció dels pares el que els anem ensenyant, anem completant
49:26aquesta esponja que és aquest cervell tan rudimentari, l’anem emplenant.
49:31Tu em preguntes com? Estant.
49:34Si hagués de definir-ho en una paraula, és estant, estant amb ells.
49:40Això no significa que estiguem 24 hores diàries amb ell o amb ella.
49:43És impossible.
49:44En el món en el qual vivim això és, si no impossible, almenys és molt difícil.
49:49Però en tot cas, estant i sent presents quan estem.
49:53Aquest cervell, aquest cervell que dèiem cervell infantil, nounat, que serveix
49:59per a molt poc, serveix simplement per a regular les funcions internes,
50:05es construeix en la relació.
50:07És a dir, el cervell es fa en la relació amb un altre.
50:10No es pot fer sol, no es construeix sol, es fa en la relació amb l’altre.
50:14I amb quina part en concret de l’altre?
50:17Doncs mireu, amb la mirada, amb la mirada
50:20de l’altre que són les figures, les figures
50:24específiques d’inclinació, les figures significatives.
50:27Habitualment, en termes històrics, als qui anomenàvem papa i mama,
50:31les persones que ocupen, en tot cas, aquesta figura.
50:35La mirada,
50:37el menjar, el donar-li menjar, el com li donem menjar, com li donem menjar.
50:42Hem vist centenars de problemes alimentaris infantils
50:45en els quals el problema no és l’alimentació.
50:47“És que al meu nen no li agrada res, no menja de res”.
50:50Veuràs, el problema, abans parlàvem dels talls de digestió,
50:53el problema és que amb el menjar no s’ingereix només aliment,
50:57amb el menjar s’ingereix també afecte i no es pot separar.
51:02Això és un axioma.
51:02Això és un axioma de la teoria de la comunicació.
51:04El bebè pren aliment i, simultàniament, pren,
51:09ingereix, introdueix, inclou l’estat d’ànim de la mare.
51:15Sí, l’estat d’ànim de la mare que, al seu
51:18torn, depèn de l’estat d’ànim del context.
51:21Una altra vegada, lògicament, no sols de la mare.
51:24Així que el bebè, el seu cervell s’està construint
51:29amb la llet materna, amb la llet artificial,
51:32després amb el menjar, s’està construint
51:36amb el que incorpora a més de l’aliment.
51:41Com hem dit, la mirada és la paraula
51:46en la relació.
51:47No hi ha res que calmi més un bebè, res que calmi més un bebè desregulat,
51:52tots hem tingut alguna experiència en aquest sentit amb els nostres fills,
51:56que agafar al bebè en braços, estrènyer-lo.
52:01El tacte és el quart pilar del qual volia parlar-vos, el tacte, tocar-lo.
52:06Com toquem al bebè?
52:08Estrènyer-lo i parlar-li lentament, parlar-li suaument a cau d’orella.
52:15“Estàs malament, estàs malament.
52:17Ja sé el que et passa.
52:18Estàs disgustada, estàs disgustat.
52:20Estàs nerviós. Tens gana.
52:23Però això passarà.
52:25Fes-me cas, soc aquí.
52:27Soc aquí amb tu”.
52:29I després seguiu: “Amb 100 canons per banda.
52:32Vent en popa a tota vela.
52:34No talla la mar sinó vola un veler bergantí”.
52:38Li és exactament igual. El bebè té un mes.
52:40Us adoneu el que vull dir?
52:42Li és exactament igual el que li expliqueu.
52:43Amb molta freqüència
52:44els pares, molt preocupats, em pregunten: “Escolta, José Luis, llavors recomana’m
52:48algun conte per a llegir-li”, perquè saben que cal llegir contes als nens.
52:52“Quina edat té el teu nen?” “No, té un mes. Acaba de néixer”.
52:55“No, té tres mesos”.
52:56“Llegeix-li qualsevol cosa.
52:58És exactament igual.
52:59Si el que necessita ets tu, no té cap sentit.
53:01Aprofita per a llegir-te tu una novel·la.
53:04Aprofita per a llegir. Clar.
53:06Aprofita per a llegir una novel·la que és molt important.
53:08Per a llegir una novel·la.
53:09Per a llegir poesia.
53:10Llegeix poesia. Llegeix-li poesia.
53:13García Lorca, Miguel Hernández, Ángel González, Neruda, Bécquer.
53:18M’és exactament igual.
53:19Llegeix poesia al teu bebè.
53:21Que escolti la teva veu, la teva veu tranquil·la”.
53:24I cada nit, per a dormir,
53:27te’n vas amb el bebè i et poses a llegir.
53:30I és igual.
53:30Quan tingui quatre, cinc o sis anys, quan vagi sent més gran, bé, comences
53:34amb Harry Potter, sens dubte, però aquí ha de ser més gran.
53:37Però mentre és un bebè, qualsevol cosa.
53:40L’important és que t’escolti
53:41i que t’escolti en pau, que t’escolti tranquil·la.
53:44Aquest és un altre debat.
53:45“Com faig jo per a arribar en pau a les 18:00 de la tarda?”
53:48Abans comentàvem que potser aixecant-te abans al matí, bé, hi ha més coses que
53:52es poden fer.
53:54Però això és una mica el que se m’ocorre, saps?
53:57La mirada, la mirada, el tacte, la paraula,
54:02la veu, i tot això donant-li menjar.
54:07Hola, José Luis.
54:08Soc la Lluna.
54:09I com a professora, pedagoga i ara opositant
54:12per a l’especialitat de Pedagogia Terapèutica,
54:14m’interessa realment saber què opines sobre que, avui dia,
54:18als adolescents se’ls associï amb el concepte de generació de cristall.
54:24És a dir, consideres que realment, avui dia,
54:27els adolescents tenen més trastorns mentals que abans?
54:33No estic segur, però fixa’t que començo així.
54:37No estic segur.
54:38Jo crec, sincerament, que no estem segurs ningú.
54:43El fenomen adolescent, en aquest moment, és un fenomen que ens ha sorprès a tots.
54:47El fenomen adolescent, en relació sobretot amb la tecnologia, que és un problema,
54:52un problema latent ara mateix, que tenim tots els dies a la consulta.
54:54Què passa amb les pantalles?
54:56Què passa amb les pantalles? Això els està embogint o els està ajudant?
54:59Doncs això també té a veure amb la història de la humanitat.
55:03I amb els errors que hem comès en la història de la humanitat, quan
55:07en un moment concret ens semblava que una cosa era bona idea
55:10i, després, doncs anys més tard es demostra que no ho era.
55:13En aquests últims 20 anys, des de 2008, que és quan comencen, es presenten
55:18les xarxes socials al món, al nostre país
55:22hem lliurat en braços de la tecnologia a una generació sencera.
55:27I ara no sabem, realment, el que està passant.
55:30No sabem el que està passant.
55:31És una generació, que estan ara en l’adolescència, amb comportaments
55:35absolutament estranys, atípics, que tampoc sabem com etiquetar.
55:40Em preocupa molt des de la meva edat,
55:42des de l’edat que tinc, em preocupa el que comentàvem abans.
55:46És que en medicina i en psiquiatria i en psicologia, també, perquè
55:50la psicologia ha copiat el pitjor del model mèdic,
55:54quan no sabem què fer, etiquetem.
55:57Això em preocupa.
55:58Quan no sabem què fer, allò que ens han ensenyat
56:00és que, ràpidament, cal posar un diagnòstic.
56:01Sense diagnòstic, els professionals de la malaltia, perquè
56:05en algun moment hauríem de deixar d’anomenar-nos professionals de la salut,
56:09quan no sabem què fer, etiquetem.
56:11Ja està, posem una etiqueta, posem un diagnòstic.
56:14I això em preocupa, perquè ara ens trobem amb què hi ha adolescents que poden tenir
56:18tres, quatre o cinc diagnòstics, tranquil·lament,
56:20amb el sistema de diagnòstics psiquiàtrics que tenim.
56:23Què els està passant? No, no ho sé. No sé el que està passant.
56:25Estan sofrint molt, estan passant-ho molt malament, molt malament.
56:29Com em sembla també que la psiquiatria només es pot entendre
56:33si és social, no es pot entendre la psiquiatria d’una altra forma,
56:36doncs el que em pregunto sempre és no tant
56:40què els passa a ells, sinó què els hem fet nosaltres.
56:44A veure, per què aquesta generació ha caigut
56:48en braços de les xarxes socials, de la tecnologia?
56:52Per què?
56:53Doncs per una cosa molt simple, i que també és
56:56història de la humanitat, una cosa molt simple.
56:58A partir d’una manca afectiva.
57:01És una cosa, una altra vegada, que té a veure, al meu judici, amb els canvis
57:04en l’estil de criança, l’absència dels pares, els pares
57:08segrestats pel sistema, els pares segrestats per la hipoteca.
57:12Si voleu, simplificant-ho, per la hipoteca.
57:15Llavors, nosaltres els hem tirat en mans de les xarxes socials.
57:20I els les prohibirem? Bé, els les prohibim.
57:23A mi em sembla bé que es prohibeixi.
57:24Però si es prohibeix, estiguem preparats per al que apareixerà després.
57:29Perquè, com ho emplenaran?
57:31Prohibirem els mòbils als petitons, els telèfons intel·ligents,
57:37les pantalles, ho prohibirem, però, els donarem més pares?
57:44Això és possible?
57:44Això seria fantàstic.
57:46Si em preguntes: “Com resolem...?
57:48Resoldre, les solucions mai són tan fàcils, veritat?
57:51Però és una cosa que se m’ocorre si limitem l’ús dels telèfons
57:56intel·ligents, etc., que té molt a veure
57:59amb la manifestació del trastorn en l’adolescència,
58:03però ho prohibim perquè els donarem més hores de pares?
58:07Fantàstic.
58:07Més hores de pares amb Harry Potter, veient
58:11Dumbo a la tele, explicant contes, a la naturalesa, a la naturalesa.
58:16Una de les grans catàstrofes, que comentàvem abans, dels adolescents
58:20i dels éssers humans, dels adults, també, tots els éssers humans
58:23en l’actualitat al món occidental és la desconnexió amb la naturalesa.
58:27Els llevem l’iPad, els llevem el telèfon mòbil,
58:30però anirem tots els dies a
58:32un parc, una estona, amb
58:34ells al parc i els caps de setmana els portarem a fer senderisme?
58:38Els ensenyarem el que és un arbre i el que és...?
58:41No hi ha res millor per a un nen, res millor, res que gaudeixi més una personeta de tres,
58:46quatre o cinc anys, res que gaudeixi més, cap regal millor,
58:51que anar amb els seus pares a qualsevol parc, a qualsevol lloc, a la naturalesa.
58:56Res que gaudeixin més.
58:58El que ocorre és que com no portem als nostres fills als parcs
59:02ni veiem pel·lícules amb ells, amb ells, pel·lícules amb ells, no ells veient
59:06una pel·lícula i nosaltres una altra, no, no una pel·lícula amb ells i parlem
59:10després de la pel·lícula, com no fem res d’això, els donem un telèfon mòbil.
59:15I què fan ells?
59:17Com són, a més, molt ben manats i ens
59:20volen i volen deixar-nos bé, què és el que fan?
59:23Enganxar-se a què?
59:26Al telèfon mòbil.
59:26Però qui els ha donat el telèfon mòbil?
59:29Nosaltres. Llavors, què fan ells? Ja està.
59:31Enganxar-se al telèfon mòbil.
59:34I ara els el volem llevar.
59:36Bé, doncs ja ens podem anar preparant, els professionals de la malaltia,
59:39ja ens podem anar preparant per a veure nens
59:42i adolescents absolutament embogits, perquè alguna cosa hauran de fer.
59:46Us adoneu? El telèfon està emplenant un buit.
59:49El telèfon o qualsevol tipus de conducta, que és una conducta
59:54particular, solitària, aïllada.
59:57Us en recordeu de les xarxes socials que ens havien a connectar?
1:00:00Curiosament, l’ésser humà mai ha estat tan desconnectat com ho està ara.
1:00:05Llavors, bé, ja està.
1:00:06Doncs els desconnectarem de
1:00:09les xarxes, els llevarem això, però no farem res a canvi.
1:00:13Un pot fer a cada moment de la seva vida el que vulgui, però gairebé res és gratis.
1:00:18És a dir, que no creguem que aquestes mesures seran gratis.
1:00:22Hola, José Luis.
1:00:23Em dic María Teresa de Lara, però tothom em coneix com a Maite.
1:00:28Soc formadora d’agents de suport mutu en salut mental, agent de suport
1:00:32mutu en salut mental, també estudiant de psicologia
1:00:35i soc persona amb sofriment psíquic i també
1:00:38tinc diverses malalties físiques.
1:00:42Llavors, et volia preguntar si dediqueu
1:00:44els metges suficient temps als pacients.
1:00:49És una pregunta retòrica,
1:00:53Maite, perquè tu saps que no.
1:00:56Clar, tu i tu, i tu i tu, i tu i jo, vull dir.
1:00:59Tots sabem que no.
1:01:00I el metge que t’està atenent també sap que no.
1:01:05No, no li dediquem gaire temps.
1:01:07No, no, gaire no, no els en dediquem gens.
1:01:09No els dediquem suficient temps als nostres pacients, segur que no.
1:01:12I això és un problema estructural.
1:01:14És un problema francament important.
1:01:16Sí, sí, sí, segur, no.
1:01:17A la Comunitat de Madrid, l’últim estudi que jo recordo que va fer el Col·legi
1:01:22Oficial de Metges de la Comunitat de Madrid, al qual pertanyo,
1:01:26el metge interrompia al pacient
1:01:29en l’inici de la conversa quan li preguntava,
1:01:33la pregunta podia ser: “Què et passa?” O: “Què li passa a vostè?” “Què li passa?”
1:01:35I el pacient començava a explicar i el metge l’interrompia als 19 segons.
1:01:40Ahir a la tarda vaig llegir un article
1:01:42en aquesta mateixa línia als Estats Units.
1:01:45El metge, als Estats Units, interromp al seu pacient als 11 segons.
1:01:51T’interromp per a fer-te una pregunta.
1:01:54En la medicina espanyola, tots ho sabeu,
1:01:58quin és el temps que té el professional sanitari?
1:02:02No, els metges jo crec que són una víctima, també.
1:02:04A mi em sembla que els metges són, o som, jo he tingut possibilitats de treballar
1:02:10una part important de la meva vida professional
1:02:12en l’àmbit privat, amb la qual cosa he tingut molta fortuna.
1:02:15He estat un afortunat
1:02:16perquè he pogut organitzar-me el meu temps d’una altra manera.
1:02:19Però en el sistema públic jo crec que els metges són unes víctimes.
1:02:23Unes víctimes.
1:02:24Són els meus companys als quals estimo molt, em sembla que són, a vegades
1:02:29els veig, com a autèntics herois.
1:02:31Herois del sistema fent-se càrrec d’una cosa insostenible.
1:02:35Per això també, per cert, una part important d’ells estan cremats.
1:02:40La freqüència del ‘burnout’, la síndrome del cremat en medicina, és altíssima.
1:02:45Cada vegada n’hi ha més.
1:02:46Cada vegada hi ha més metges
1:02:48joves, ens preocupa molt, que estan abandonant
1:02:52la pràctica de la medicina, fins i tot a la residència.
1:02:55Quan comencen a prendre contacte amb el que els espera,
1:02:57estan deixant la pràctica de la medicina.
1:03:01Això és un problema, un problema important.
1:03:03Jo vaig ser professor
1:03:07de la Facultat de Medicina de la Complutense, també, i tinc
1:03:11molta participació en diferents universitats espanyoles.
1:03:16Jo crec que una part, també, del problema del sistema sanitari,
1:03:19em sembla que és, no sols el temps, és la gestió del coneixement.
1:03:23Jo crec que el problema sanitari
1:03:26comença a la universitat, en el que els estem explicant als estudiants.
1:03:31Són personetes amb 18 anys.
1:03:34Persones, amb 18 anys, amb un cervell sense acabar.
1:03:37El cervell humà triga molt temps a acabar, suposant que acabi.
1:03:40I, segurament, a vegades,
1:03:41tots pensem en algú, algú no ha acabat el procés.
1:03:46Però en tot cas, el procés de maduració del cervell humà és molt llarg.
1:03:50I amb 18 anys estan a la meitat, per dir una xifra.
1:03:55Però entren tots a la facultat i es creuen qualsevol cosa.
1:03:58Però que no troben la facultat?
1:04:00I, potser, a la universitat
1:04:03podríem ensenyar-los també part d’això que anomenem el “coneixement ignorat”.
1:04:09Que és aquest coneixement? Alguna de les coses les hem comentat
1:04:11aquí, aquest coneixement que sabem, que se sap, que està publicat,
1:04:14que està científicament validat amb les mateixes qualitats
1:04:19de transmissió de coneixement científic que s’utilitza a la universitat però que,
1:04:23no obstant això, curiosament està ignorat, s’ignora,
1:04:25s’ignora, ja està, no es transmet. Amb la qual cosa aquest metge,
1:04:30que entra a la facultat amb els seus 18 anys,
1:04:32i a qui només li transmeten una part de la ciència,
1:04:36que no els transmeten l’altra part de la ciència, doncs,
1:04:39finalment, està també molt limitat en la manera de gestionar.
1:04:44Fins i tot el poc temps que té,
1:04:46el poc temps que té, tampoc té tots els recursos que podria tenir
1:04:50si la formació fos una formació,
1:04:53em sembla, una mica més completa.
1:04:57Un exemple molt freqüent que podria explicar-vos
1:04:59en la meva pròpia experiència clínica.
1:05:02En la meva experiència clínica com a metge, i després us explicaré també
1:05:05una cosa de la meva pròpia experiència com a pacient.
1:05:06Però en l’experiència clínica,
1:05:09un perfil de
1:05:09persona que acudeix a la meva consulta, que ha acudit
1:05:12durant anys a la meva consulta és,
1:05:15anomenaré a aquesta persona Dolores.
1:05:18No us explicaré un cas d’una persona.
1:05:20Us explicaré un perfil de molts pacients, a veure si coneixeu alguna persona així.
1:05:25Dolores és una persona, és una dona de 45 anys, aproximadament,
1:05:32està en la quarantena i és una persona que m’explica, perquè jo li
1:05:36ho pregunto, que des de sempre va ser una nena delicada,
1:05:40que sempre va tenir problemes pediàtrics, problemes en la pell, que va
1:05:45tenir dificultats respiratòries, broncoespasme,
1:05:48que ara, de tant en tant, té, i llavors està en consulta de Pneumologia
1:05:52a l’hospital, a l’hospital que vulgueu de la vostra ciutat.
1:05:57Està en la consulta de Pneumologia des de fa molts anys.
1:05:59Després va començar a tenir també, allò
1:06:01va millorar una mica, però va començar a tenir problemes intestinals.
1:06:05Llavors, de sobte tenia diarrees que no se sabia molt bé per què.
1:06:08Després també va tenir una cosa que li van dir que era gastritis.
1:06:11De tant en tant vomitava, amb la qual cosa també té consulta
1:06:14en gastroenterologia, en el mateix hospital.
1:06:18Allí, en gastroenterologia,
1:06:20li van dir que el seu era dels nervis, així que la van enviar a psiquiatria.
1:06:23Llavors també té consulta en psiquiatria a l’hospital.
1:06:28Després, quan va començar amb el seu
1:06:32cicle menstrual, va començar a tenir també problemes.
1:06:34Tenia dolor, dificultats, dolors amb la menstruació.
1:06:37Li van diagnosticar una dismenorrea, que tampoc
1:06:40sabien molt bé per què, però ella sí perquè ha tingut consulta en ginecologia.
1:06:45Com en ginecologia també ha explicat que té dificultats
1:06:48en la relació sexual amb la seva parella, la van enviar a sexologia.
1:06:52També té ara una consulta en sexologia.
1:06:55En els últims anys, cada vegada que ella
1:06:59té alguna situació de tensió, així una mica més de dificultat, doncs li surten,
1:07:04com ella mateixa diu, granellades, faves, a la cara, a la pell.
1:07:08Té problemes en la pell, així que també té consulta en dermatologia.
1:07:13Fa menys temps van començar a fer-li
1:07:15mal les articulacions i alguns punts concrets en el seu
1:07:19cos quan s’estrenyia, així que la van passar a reumatologia.
1:07:23Té consulta en reumatologia i el reumatòleg, finalment, li va dir
1:07:27que allò podia ser fibromiàlgia, fatiga crònica, de tot
1:07:30una mica, però que li aniria bé que la veiés
1:07:33un psicòleg, una psicòloga, amb la qual cosa també està fent psicoteràpia.
1:07:38Aquest és un perfil de pacient que jo he vist
1:07:40en centenars de casos, i a qui jo anomeno Dolores.
1:07:42Té obertes cinc o sis o set històries clíniques a l’hospital.
1:07:47A més, està en psiquiatria i, a més, està fent psicoteràpia.
1:07:49Coneixeu algun cas semblant?
1:07:52Aquesta és una altra pregunta retòrica, per part meva, perquè sí que sé
1:07:54que en coneixeu.
1:07:56Jo he exagerat una mica, però tampoc massa.
1:07:59Aquesta és la història.
1:08:02Quan jo parlo amb Dolores, el que Dolores m’explica és la seva
1:08:06història, però no la seva història mèdica, que és l’única cosa que
1:08:09li han preguntat a l’hospital perquè tenen cinc minuts,
1:08:11li han preguntat solament pels seus antecedents mèdics.
1:08:14Quan jo li pregunto a Dolores per la seva història, i com va ser abandonada
1:08:17pels seus pares, i com va ser maltractada per la seva àvia
1:08:20al poble, i com va ser sistemàticament violada en la infància i com va ser...
1:08:24En fi, les històries que m’expliquen en la meva consulta quan ho pregunto.
1:08:29Perquè la qüestió és que ho preguntis,
1:08:30si no ho preguntes, no, lògicament no apareix.
1:08:34Com deia un dels meus mestres, José Ortega y Gasset,
1:08:36el problema que té preguntar és que a vegades et responen.
1:08:40Clar.
1:08:41Per això, els metges i els psicòlegs no sabem què fer amb
1:08:44unes certes respostes, i us deia abans que el problema està en els
1:08:49nivells formatius, com no sabem què fer amb
1:08:52unes certes respostes, per això no preguntem.
1:08:57Llavors, clar, Dolores, quan jo li pregunto a Dolores per la seva història,
1:09:01pels antecedents biogràfics, no pels marcadors biològics,
1:09:05Dolores m’explica la seva història.
1:09:08I la seva història
1:09:09és una història en la qual perfectament s’entén el pediàtric, l’adolescent,
1:09:14el ginecològic, el sexual, el dermatològic, tot.
1:09:18La depressió que finalment té.
1:09:20Com no ha de tenir depressió?
1:09:21Parlàvem abans de depressió.
1:09:22Amb aquesta història, naturalment que pot tenir una depressió.
1:09:26Llavors, quan mirem a la Dolores sencera,
1:09:29la Dolores t’explica la seva història i tu veus sencera a la Dolores.
1:09:33El que fem en el sistema sanitari occidental, no sols en espanyol,
1:09:37de cap manera.
1:09:38El que fem, us adoneu, és trossejar a la Dolores.
1:09:41Cada metge, d’aquests que he comentat abans com a exemple,
1:09:46cada metge veu una part de la Dolores.
1:09:48Us adoneu d’això? Veu un trosset.
1:09:51I ho estan fent bé.
1:09:51No vull que els metges s’enfadin amb mi més del que alguns ja estan.
1:09:56No, no, no, no estic fent una crítica de ningú.
1:09:59No vull fer una crítica de cap manera als metges.
1:10:02Em sembla, he dit abans, que són unes víctimes d’aquest sistema.
1:10:06Ells estan fent el que poden, allò que els han explicat, per cert.
1:10:09El que està en els protocols,
1:10:10una cosa que ens lliga molt als metges, la paraula ‘protocol’.
1:10:13Ells fan el que poden, però al mig hi ha la Dolores.
1:10:16I a la Dolores l’han vist set metges
1:10:20i dos psicòlegs, però realment l’han mirat? Us adoneu de la diferència
1:10:25entre veure a la Dolores i mirar a la Dolores?
1:10:28A la Dolores no l’ha mirat a ningú.
1:10:30A la Dolores, sencera, no l’ha mirat ningú.
1:10:32I tot el que li passa a la Dolores, des de les seves
1:10:35malalties pediàtriques fins les altres malalties corporals
1:10:39que estem veient ara, tot el que li passa a la Dolores és el mateix,
1:10:44tot és el mateix.
1:10:45És el resultat d’una successió de
1:10:50terribles dissorts des d’abans del seu naixement,
1:10:57però que ningú ha volgut o ha pogut escoltar.
1:11:00I tot el que li passa a la Dolores s’explica d’una sola manera, que és amb
1:11:04el que avui, a tothom, per fi estem en la línia
1:11:09de fer una atenció informada sobre trauma.
1:11:12El poder escoltar
1:11:14les dissorts, la història, la biografia, la vida de la Dolores,
1:11:22no sols les seves especialitats, no sols els seus òrgans aïllats.
1:11:28Tendim a veure, ara mateix, al pacient com un òrgan aïllat.
1:11:32Es parla de la cirrosi, és una cirrosi del llit vuit, la pneumònia de la 12,
1:11:38la pancreatitis del llit 16.
1:11:41Això era el que jo escoltava entre els metges que m’estaven ensenyant medicina.
1:11:48Allò no em va agradar.
1:11:50He de reconèixer que jo he estat sempre molt tafaner, molt tafaner.
1:11:54M’interesso, per això m’agrada molt
1:11:55la literatura, m’agrada molt el cinema i m’agrada molt la psicoteràpia.
1:11:58Precisament, perquè a mi sempre m’han interessat les històries
1:12:02més que els mitocondris, sempre.
1:12:06Els mitocondris estan bé, però són insípids.
1:12:09Sincerament, tenen poca gràcia.
1:12:11La persona sencera té, al meu judici, molt més interès.
1:12:16Jo soc una persona sana, bàsicament una persona sana, molt.
1:12:20Però bé, he tingut contratemps.
1:12:22Un d’ells fa com 40 anys,
1:12:25sí, aproximadament 40 anys, una mica més.
1:12:27Jugant al futbol, em van fer una falta traïdorenca
1:12:31i, llavors, vaig tenir una lesió de genoll en el genoll esquerre
1:12:35en el qual tinc una artrosi,
1:12:38perquè em van extirpar el menisc.
1:12:41Com sempre ocorre, em van operar a l’hospital en el qual treballava llavors.
1:12:45Em van operar els meus amics, com sempre ocorre en
1:12:46medicina, fet que s’anomena la síndrome del recomanat, tot
1:12:49el que podia sortir malament en l’operació va sortir malament, absolutament tot.
1:12:53I bé, doncs jo vaig haver d’estar una setmana o deu
1:12:55dies a l’hospital en el qual jo estava treballant.
1:12:57I eren els meus amics, i eren els meus coneguts.
1:13:01Jo treballava en aquest hospital, tot fantàstic.
1:13:03Però no deixava de ser el menisc del llit set, era el menisc de la set.
1:13:09I una vegada li vaig demanar a una de les infermeres de nit, portava
1:13:13dues o tres o quatre nits amb la cama aixecada, no podia canviar de postura.
1:13:16Li vaig dir que si us plau, em donés una benzodiazepina per a poder dormir.
1:13:22Necessitava dormir, pel que hem comentat abans.
1:13:25La infermera es va posar molt nerviosa.
1:13:26“Com em demanes una benzodiazepina?" Com si estigués esmentant el diable.
1:13:31"Com demanes una benzodiazepina per a dormir?”
1:13:33“És una. Una avui”.
1:13:34“No, però és que les benzodiazepines creen dependència”.
1:13:37“Però no, si us plau. És una.
1:13:40Una benzodiazepina.
1:13:41I és per a dormir”.
1:13:44Bé, doncs finalment va haver d’anar la meva dona, en aquest moment,
1:13:47amb una recepta que jo li vaig fer allí al llit.
1:13:49Aquest sistema arriba a ser així de curiós.
1:13:53Va haver de creuar a la farmàcia del davant de comprar-me la
1:13:57benzodiazepina, perquè jo em prengués la benzodiazepina i pogués dormir.
1:14:00No et donen la benzodiazepina per a dormir una nit o dues o tres en un hospital.
1:14:03Els hospitals ja sabeu que són institucions en
1:14:05les quals una de les coses que es cuida molt és que el pacient no dormi,
1:14:08o almenys es cuidava.
1:14:10Ara no, jo crec que això ha millorat.
1:14:11Però per suposat, en la meva generació, era típic que la qüestió és que el pacient
1:14:15no dormís, calia prendre-li la temperatura a les tres de la matinada,
1:14:19la tensió arterial a les sis del matí.
1:14:21“Però si m’és igual la tensió a les sis o les nou, no pots esperar?”
1:14:25Llavors, no et donen
1:14:27una benzodiazepina una nit per a dormir, que és la indicació ideal d’aquests fàrmacs,
1:14:32prendre’n una nit, o dues, en situacions d’estrès agut
1:14:36que saps que no es mantindran.
1:14:38I després, no obstant això, estem tractant amb benzodiazepines a persones amb
1:14:43aquest diagnòstic tan xocant de trastorn per l’ansietat,
1:14:46que poden estar la resta de la seva vida prenent benzodiazepines.
1:14:49Perquè és veritat que, a partir dels 15 dies,
1:14:51algunes d’elles ja és un problema retirar-les.
1:14:55Cosa paradoxal, també, del sistema.
1:14:58I això em preocupa.
1:14:59Em preocupa que això pot ser bastant freqüent
1:15:01en el sistema sanitari occidental.
1:15:02L’espanyol és dels millors que conec.
1:15:04Però bé, també passen aquestes coses.
1:15:07Molt bones.
1:15:08Soc la Isabel i, com a psicòloga,
1:15:12que treballo amb nens i amb adolescents i amb adults i amb les seves famílies,
1:15:16volia preguntar-te:
1:15:19Què ens recomanaries per a trobar el benestar?
1:15:31El benestar o la felicitat són d’aquests conceptes que no
1:15:34resulten fàcils de definir.
1:15:37I a mi em sembla més, potser com a persona gran que fins i tot com a professional,
1:15:42que el benestar, que la felicitat, té molt a veure amb la pau.
1:15:46Té molt a veure amb la calma i amb la pau i amb el silenci.
1:15:49Amb el silenci, no sols silenci extern, sinó sobretot silenci intern.
1:15:54Cerca allò que a tu et faci bé i ves amb compte, també, o aneu amb compte,
1:16:00per a fugir d’un corrent que fa alguns anys es va posar en marxa en tot el sistema
1:16:07mercantil en el qual vivim, que anomenem salutisme.
1:16:11I és que també, ara, la cerca de salut, s’ha convertit en una indústria,
1:16:16la cerca de la salut.
1:16:18Ens trobem amb persones, a qui de seguida se’ls
1:16:21posa nom: es diu ortorèxia, per exemple, o vigorèxia.
1:16:24Noms d’etiquetes de persones. L’ortorèxia, persones especialment interessades
1:16:30a seleccionar l’alimentació per a estar bé.
1:16:34Llavors, realment tenen un comportament obsessiu
1:16:37per a estar bé, amb la qual cosa no estan bé i no ho estaran mai.
1:16:42Com també hi ha una cosa que em pregunten amb una certa freqüència:
1:16:45“Tu creus que tothom hauria d’anar, hauria d’anar a psicoteràpia?”
1:16:49La resposta òbvia és que no, que de cap manera.
1:16:52Perquè, una altra vegada, podem arribar a convertir això,
1:16:55la cerca de la salut mental, que de fet ja s’ha fet, en una indústria.
1:17:00En una nova indústria que també, amb aquesta pressió, ens acaba emmalaltint”.
1:17:05Per al benestar, escolta’t.
1:17:08Escolta’t a tu.
1:17:09Una cosa que pot ajudar-nos, per dir-te una cosa molt
1:17:13concreta, també us recomanaré, per a acabar d’amargar-vos el dia,
1:17:17a més de ficar-vos al llit abans, aixecar-vos abans, també,
1:17:24busqueu 20 minuts al dia,
1:17:28si pot ser 20 millor, si no 15, 15 minuts al dia
1:17:31per a estar soles, per a estar sols, per a estar en pau,
1:17:34per a estar en silenci, per a gaudir del nostre temps,
1:17:38per a posar en contacte el que anomenem la “xarxa neuronal per defecte”.
1:17:42Per a escoltar-te a tu, no "el seu"
1:17:47que fem tots.
1:17:48“No, és que això ho fas perquè això és el seu”.
1:17:49Ara m’escoltaré a veure què és el meu.
1:17:53I escolta’t, entén-te,
1:17:57mira a veure el que t’està passant, tingues una mirada compassiva, també, amb
1:18:02el que t’està passant, distingeix el que és teu del que és d’uns altres,
1:18:06i bé, procura estar en calma.
1:18:10Reduir el soroll.
1:18:11I quan dic això del soroll, també està
1:18:16ben demostrat científicament, apagueu la música ambient.
1:18:20La música ambient, això de la música
1:18:21ambient dels hotels, dels restaurants, dels llocs públics.
1:18:25Això, a més de ser carrincló, és una cosa tremendament carrinclona, això fa mal.
1:18:30És a dir, el soroll ambiental fa mal.
1:18:32L’excés de soroll fa molt mal.
1:18:34Parlàvem abans de la regla del 3-30-300.
1:18:38Una cosa que se sap que fa molt mal a la salut, en general, és el soroll,
1:18:42el soroll ambiental.
1:18:44Bé, doncs jo em referia a aquest soroll ambiental.
1:18:46Però després, també, a l’altre soroll personal
1:18:50que ens envolta, que ens diu el que hem de fer, com ho hem de fer.
1:18:54Llavors, a mi em sembla que el benestar és personal, i que el benestar té a veure amb tu.
1:19:00El que necessites és que, allò que anomenem
1:19:07les tres àrees del cervell: el que necessites,
1:19:10allò que sents i el que penses, estiguin en harmonia, estiguin en pau.
1:19:16Signar la pau al cervell.
1:19:18El que necessites, allò que vols i el que penses estan bé.
1:19:23La salut mental és l’arbre que ens impedeix veure el bosc de la realització humana.
1:19:29No podem continuar separant el mental del corporal, social.
1:19:33No podem deixar de costat la importància del cultural,
1:19:37social, del contextual.
1:19:40Som éssers socials.
1:19:42L’itinerari és exactament al contrari.
1:19:45Primer és el social, després el psicològic i, finalment,
1:19:51el corporal com a conseqüència o com a manifestació.
1:19:55Em sembla que necessitem un canvi de mirada, un canvi de mirada
1:20:00en l’atenció, en la comprensió, en l’atenció,
1:20:05en el desenvolupament de les manifestacions del sofriment.
1:20:09Que es pugui entendre, de veritat, d’una manera soci-psico-biològica.
1:20:23Gràcies.

About this transcript

This page contains the full transcript of Por qué cada vez hay más depresión y ansiedad | José Luis Marín, psiquiatra by AprendemosJuntos, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 12,146 words across 1,381 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to translate the transcript into 100+ languages.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, translation to 100+ languages, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.