YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → “Pensar es olvidar”: la neurociencia de la memoria | Rodrigo Quian Quiroga

“Pensar es olvidar”: la neurociencia de la memoria | Rodrigo Quian Quiroga — Transcript

by AprendemosJuntos · 14,930 words · 1,857 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:17Hola, el meu nom és Rodrigo Quian Quiroga.
0:22A mi m'agrada quan em presenten,
0:24quan faig xerrades a congressos... quan no saben què dir de mi,
0:27m'encanta quan no em poden encasellar.
0:29I ara em trobo jo en el compromís d'haver-me d'encasellar a mi mateix.
0:33Soc neurocientífic, fa molts anys que em dedico a la neurociència,
0:38però vaig començar per una altra banda, vaig començar estudiant Física.
0:42Oi que no endevineu d'on soc? M'imagino que ja us n'haureu adonat.
0:45Tinc un accent molt fort d'argentí.
0:47De Buenos Aires.
0:49Vaig estudiar a la Universitat de Buenos Aires.
0:51Física.
0:52Després, les voltes del destí em van dur a fer un doctorat
0:55en Matemàtiques a Alemanya, a la Universitat de Lübeck.
0:59Bé, i després ja em vaig començar a dedicar més i més
1:02a l'estudi de la neurociència, a l'estudi del cervell,
1:06i és el que faig avui dia,
1:07soc professor en una universitat d'Anglaterra,
1:09a la Universitat de Leicester.
1:11Bé, ja anirem parlant durant el transcurs d'aquesta xerrada
1:16de les coses que fem al laboratori.
1:20Però, en general, a veure, m'agrada escapar-me del meu motlle de científic,
1:24m'encanta ficar-me... M'encanta tocar d'oïda altres temes.
1:28M'encanta escriure,
1:29m'encanta interactuar amb gent que no és de ciència,
1:32però intentant fer coses relacionades amb la ciència.
1:35Bé, espero que en puguem parlar.
1:38Hola, Rodrigo. Vas estudiar Física i Matemàtica Aplicada,
1:41però has dedicat la teva vida a la neurociència.
1:43Per què vas decidir dedicar-te a la neurociència?
1:46I, com a expert mundial en aquesta disciplina,
1:49m'agradaria que ens expliquessis en què consisteix la neurociència.
1:53Les voltes de la vida et porten d'un lloc a un altre,
1:55és a dir, tractem una mica
2:00de tòrcer el nostre destí cap a la banda que més ens agrada.
2:03Jo vaig tenir sort que va acabar sent una cosa que m'agradava,
2:06que m'intrigava, et diria, des de sempre.
2:08A mi, de petit, el tema del cervell m'intrigava.
2:10Jo deia: "I com és això?
2:12¿Com és que aquí dins hi ha els pensaments
2:14i tot el potencial que tenim?".
2:16En el seu moment, em vaig dedicar a la física,
2:18vaig començar a estudiar Física, m'apassionava la cosmologia.
2:21Vaig acabar fent una cosa que s'anomena teoria del caos en Física.
2:25Un dia, la meva cap em va dir: "Bé, mira, t'aconseguiré unes dades,
2:29que és un sistema dinàmic, molt complex, perquè les estudiïs i tot això,
2:34són dades del cor".
2:36I jo deia: "Però a mi el cor no m'interessa tant.
2:39Sí, està bé, jo entenc que és un sistema complex...
2:42A mi m'interessa el cervell".
2:44I recordo que vaig parlar amb la meva cap en aquell moment,
2:47estava fent el meu treball de grau, és a dir, per llicenciar-me en Física,
2:51i jo li vaig dir: "Puc treballar amb el cervell?".
2:54Em va dir: "Si aconsegueixes les dades, cap problema".
2:57Literalment, vaig anar a picar a la porta d'un institut d'investigació
3:01de neurociència a Argentina.
3:04En aquell moment, vaig tenir molta sort de trobar una persona
3:07que es va interessar molt pel que jo li deia,
3:10el doctor Horacio García, que va ser el meu primer mentor en neurociència.
3:14A partir d'aleshores, em vaig començar a dedicar al que més m'apassionava,
3:18que era començar a contestar preguntes que realment m'interessaven,
3:21que és com... Com funciona el cervell?
3:24Bàsicament, la neurociència, per mi, és això, és...
3:29Són diverses maneres de tractar d'entendre
3:30què és el que fa el que tenim aquí dins,
3:33dins el cap.
3:34Hi ha moltes branques de neurociència,
3:36hi ha gent que es dedica a estudiar les neurones
3:39i què és el que fa que una neurona es dispari,
3:41tots els processos bioquímics que estan involucrats
3:43en com funcionen les neurones...
3:46A mi m'interessa una cosa una miqueta més,
3:48si ho voleu dir així, d'alt nivell, més elaborada,
3:51que és com les neurones, interactuant entre elles i activant-se,
3:55fan que jo et pugui estar veient en aquest moment,
3:57que jo sàpiga que estic aquí assegut a Madrid,
4:00que sigui conscient de mi mateix, que puguem tenir aquesta xerrada...
4:03Aleshores, si ho penses, tot això no és màgia,
4:07és l'activitat de les neurones que són aquí dins del meu cervell.
4:10Aleshores, el que jo tracto de fer és estudiar
4:12com darrere de l'activitat d'aquestes neurones
4:15hi ha tots aquests processos que tenim.
4:20Per altra banda, hi ha un altre aspecte que a mi em sembla fascinant,
4:24i t'ho explico d'aquesta manera.
4:27A mi, una cosa que em frustrava molt quan jo estudiava Física,
4:31era el següent. Jo llegia, jo estudiava Física,
4:35i la impressió que tenia, com a estudiant, era que jo deia:
4:38"Bé, però això ja està tot descobert.
4:40És a dir, vaig néixer tard, no?
4:42Perquè soc al segle... a finals del segle XX,
4:44i estudio coses que es van descobrir fa 100 anys, no?
4:49Relativitat, mecànica quàntica...".
4:51I era una mica la frustració de...
4:53Jo deia: "Quina meravella haver-hi sigut 100 anys abans,
4:55quan tot això passava,
4:57i ser part de la gran revolució en física".
5:00I és com que jo sentia: "Arribem tard, jo he arribat tard".
5:04I un dels aspectes interessantíssims de l'estudi del cervell
5:08és que la gran revolució està passant ara.
5:10Et diria que tot el que sabem del cervell,
5:12la major part de les coses que sabem del cervell,
5:16va passar fa deu o vint anys.
5:18És a dir, no és el coneixement de fa 50 anys,
5:21ni tan sols de fa 30 anys.
5:23Et parlo de fa cinc, deu anys.
5:26Els grans descobriments, els grans experiments,
5:29es fan ara.
5:30Aleshores, és ara el moment per estudiar el cervell.
5:33I això és fascinant.
5:35D'altra banda, estudiar el cervell és estudiar-me a mi mateix.
5:39És a dir, em tracto d'entendre a mi,
5:41tracto d'entendre què és el que em fa ser el que soc.
5:45Hola, Rodrigo.
5:46Sé que gran part de la teva feina està dedicada a estudiar la memòria.
5:49A mi m'agradaria saber què és i com funciona.
5:52Per exemple, ¿és el mateix recordar la capital del Perú
5:56que recordar com anar en bici?
5:57En principi, podríem dir que és emmagatzemar,
6:02i després evocar, experiències del teu passat,
6:06coneixement que vas adquirir en el passat.
6:09Des de fa molts anys, sabem que la memòria no és una cosa única,
6:12sinó que té diversos aspectes, hi ha diverses subdivisions.
6:15Aleshores, amb la teva pregunta just has tocat el tema
6:18de la gran subdivisió que tenim a la memòria,
6:20que s'anomena la memòria declarativa i la memòria de procediments.
6:25Anar amb bicicleta és memòria de procediments.
6:26És una cosa que vas aprendre a fer i que no ets conscient que fas.
6:30Quan vas amb bicicleta, no penses:
6:32"He de pedalejar per aquí, he de pedalejar per allà,
6:34he d'agafar el manillar".
6:36Ho fas de manera intuïtiva.
6:38El mateix que si jo et dic: "Lliga't els cordons de les sabates",
6:40no penses on poses cada tireta de la sabata,
6:43els cordons de les sabates, ho fas de manera intuïtiva, et surt.
6:46Això és un tipus de memòria, la memòria procedimental.
6:50És la memòria que, per exemple,
6:52tractem de generar quan entrenem,
6:56quan fem un esport d'alta competició.
6:58El que fas és...
7:00Quan Rafael Nadal fa un servei de tenis,
7:02ho fa automàticament, no pensa a quina altura llança la pilota
7:04o si la impacta una miqueta més enrere o més endavant.
7:07És com que ja li surt tot innat. És a dir, no hi pensa.
7:12D'altra banda, tens la memòria, que és la memòria declarativa,
7:16que són les coses de les quals sí que ets conscient.
7:19Jo et puc dir: "Mira, recordo que vaig ser a Madrid fa un mes,
7:22que vaig quedar amb un amic i que vam menjar en un restaurant
7:25i això i això altre".
7:26Són records de les meves experiències, és a dir, jo te'ls explico,
7:29jo els vaig emmagatzemar d'alguna manera i els evoco.
7:32És molt diferent de la memòria que tinc
7:35de com funciona com anar en bicicleta.
7:38Dins d'aquestes memòries conscients
7:41es fa una altra subdivisió,
7:43que és la memòria episòdica i la memòria semàntica.
7:46La memòria episòdica són els records que tinc del passat,
7:49del que vaig fer amb el meu amic quan vam anar al restaurant de Madrid.
7:54I les memòries semàntiques,
7:56tu has posat l'exemple que es fa servir a tots els llibres de text
7:59de neurociència: "Quina és la capital del Perú? Lima".
8:02Són fets. Memòria fàctica.
8:05L'exemple que sempre es fa servir és: "Quina és la capital de França? París".
8:08Són totes aquestes coses que no involucren una experiència,
8:11no involucren necessàriament una experiència personal.
8:14És coneixement.
8:16És saber que la matemàtica és una cosa que treballa amb els nombres
8:21i saber que la geografia treballa amb recordar rius,
8:25muntanyes i coses així. Són els coneixements fàctics.
8:27Però, bé, després d'haver-te dit això,
8:29que existeixen aquests compartiments dins la memòria,
8:32la distinció, si l'estudies de debò, no és tan rotunda,
8:35perquè de vegades... Jo et puc dir: "Mira, Lima és la capital del Perú".
8:39És un coneixement, és un fet.
8:41Memòria semàntica.
8:42Però jo recordo quan vaig aprendre que Lima era la capital del Perú.
8:45Recordo que la professora de Geografia em va dir:
8:48"Bé, fixeu-vos-hi, això és Perú i la capital s'anomena Lima".
8:51Aleshores, aquí, què és? Episòdica o semàntica?
8:54Perquè jo recordo el fet d'haver-ho estudiat,
8:56d'haver-ho après, però també tinc el coneixement.
9:01Aleshores, és com que tenim
9:02aquestes subdivisions dins la memòria,
9:05però no són compartiments estancs,
9:07són coses que de vegades és difícil categoritzar.
9:10Hi ha un experiment o hi ha un fet que va ocórrer en neurociència
9:14que va ser molt sonat.
9:17La distinció entre aquests dos tipus de memòries
9:19ve a partir de l'estudi d'un pacient molt famós.
9:22És el pacient més estudiat en la història de la ciència
9:25i, diria, en la història de la humanitat.
9:26Es deia H. M. Li diem per les seves inicials: H. M.
9:30Després que morís,
9:31ens vam assabentar del seu nom: Henry Molaison.
9:33Era un pacient dels Estats Units a qui, per intentar-lo curar de l'epilèpsia,
9:37un cirurgià va operar,
9:38li va treure una àrea del cervell que s'anomena "hipocamp".
9:40No importa el nom.
9:41És una àrea del cervell que és aquí dins,
9:43que avui dia sabem que és clau per a la memòria,
9:46cosa que, aleshores, el 1950 i escaig, no sabíem.
9:51Aquest home tenia epilèpsia,
9:53tenia moltes crisis, no les podia controlar,
9:55tenia problemes cognitius, ja no podia anar a treballar.
9:59Aleshores, van dir: "Bé,
10:01si les crisis epilèptiques venen de l'hipocamp...",
10:03com bé sabien en aquell moment,
10:05que van poder determinar que venien de l'hipocamp.
10:07"Què passa si quirúrgicament traiem aquesta àrea del cervell,
10:10que en principi sembla que no fa res?
10:13És molt probable que guarim el pacient H. M.".
10:16Van fer l'operació i H. M. es va recuperar de la cirurgia.
10:20En principi, semblava que tot estava bé. Tot normal.
10:24L'home parlava, però resulta que venien els metges nous,
10:27sortien i tornaven a entrar, i H. M. no sabia qui eren.
10:31Aleshores, és com que tu coneixes H. M. per primer cop
10:34i et presentes: "Mira, soc en Rodrigo, soc metge, i això i això altre...".
10:37Surto i torno.
10:39"Bé, seguim amb el qüestionari". I l'home em diu: "I vostè qui és?".
10:42"Com que 'qui és'? Si acabo de ser aquí.
10:44No em recorda?".
10:45M'acaba de veure. I l'home diu: "No, jo no l'he vist mai a la vida".
10:49Aquest home no podia tornar a formar records nous.
10:51Aleshores, a partir de l'estudi d'H. M., sabem que aquesta àrea,
10:56l'hipocamp, és clau per a la memòria.
10:58Si tu treus l'hipocamp d'un pacient, el deixes amnèsic.
11:02No pot tornar a formar records.
11:06Ara ve el més interessant.
11:07Va ser estudiat durant quasi 30 anys per una psicòloga canadenca brillant
11:11anomenada Brenda Milner. Ella va fer experiments
11:15per veure què podia fer i què no podia fer H. M.
11:18Va fer un experiment que era intentar fer...
11:22seguir el traçat d'una estrella,
11:25però mirant la seva mà a través d'un mirall.
11:27Aleshores, és com que tu ressegueixes...
11:29delinees una estrella,
11:31però ho has de mirar a través del mirall.
11:32És prou difícil perquè tot va a l'inrevés,
11:35perquè el reflex, òbviament, és a l'inrevés.
11:37Però, després d'un parell de proves,
11:40ho pots començar a fer, ho comences a fer bé.
11:42Del que Brenda Milner es va adonar és que H. M. aprenia,
11:46podia memoritzar aquesta tasca, és a dir, podia aprendre.
11:49És com que anava tenint una mena de memòria de com es feia
11:53i cada cop millorava i millorava.
11:56Evidentment, H. M. no n'era conscient.
11:58Cada cop que Brenda Milner li deia: "Pots dibuixar l'estrella?",
12:01l'home li deia: "No, jo no ho puc fer".
12:03De sobte, ho començava a fer i ell se sorprenia a si mateix
12:05i deia: "Però com ho puc fer?".
12:07Ell no recordava haver estat aprenent a fer aquesta tasca,
12:10però ho aprenia.
12:12Aleshores, la tasca de delinear el contorn d'una estrella
12:16mirant a través del mirall és una memòria procedimental,
12:19com aprendre a lligar-te els cordons de la sabata,
12:21com aprendre a anar en bicicleta. No és conscient.
12:25Del que es va adonar Brenda Milner és que aquest tipus de memòries
12:29estaven preservades,
12:31que no depenien d'aquesta àrea, de l'hipocamp.
12:33En canvi, les memòries que formava
12:36a partir de les seves experiències o de coses
12:38sí que depenien de l'hipocamp.
12:40Això sí que suposava problemes a H. M.
12:42A partir d'aleshores, del 1950, el 1957, crec que va ser,
12:45vam fer la gran distinció entre la memòria declarativa,
12:49que és la de les nostres experiències i tot això,
12:51i la memòria procedimental, que és més implícita, és inconscient,
12:56que són aquestes coses que H. M. sí que podia fer, com anar en bicicleta,
13:00fer el contorn d'una estrella o lligar-se els cordons de les sabates.
13:03Hola, Rodrigo.
13:05Vas descobrir una neurona que vas batejar com a Jennifer Aniston
13:09i que sembla que té un paper fonamental en la memòria.
13:13Tinc curiositat de saber per què l'has anomenada així
13:17i quina funció té realment aquesta neurona.
13:20Això són experiments
13:23que fem en pacients amb epilèpsia.
13:27¿Recordeu que us he parlat d'un pacient amb epilèpsia
13:29a qui li van treure l'hipocamp i que es va quedar amnèsic,
13:32que no va poder tornar a formar records?
13:35Encara que sembli mentida,
13:37la idea de treure l'hipocamp per guarir un pacient d'epilèpsia
13:40es continua fent.
13:42Però com deixes el pacient amnèsic com H. M.?
13:45No, perquè amb H. M. el que van fer va ser treure-li els dos hipocamps.
13:49L'hipocamp és una àrea del cervell que és aquí dins,
13:52a una banda i a l'altra.
13:53En tens dos, un d'esquerre i un de dret.
13:55El que van fer amb el pacient H. M. va ser treure els dos hipocamps.
13:59Aleshores, es va quedar amnèsic.
14:01El que es fa avui dia és,
14:03quan podem identificar
14:04de quina banda venen les crisis epilèptiques,
14:06si és que venen de l'hipocamp,
14:08treus l'hipocamp, però sempre deixes l'altre,
14:10el que està sa, el que no origina les crisis epilèptiques.
14:13Aleshores, molt probablement curaràs el pacient
14:17sense tenir un trastorn greu de memòria.
14:20Ara bé, ¿com saps quin és l'hipocamp
14:24que comença les crisis epilèptiques?
14:26És l'esquerre o el dret, si és que és l'hipocamp?
14:28És a dir, pot ser una altra àrea del cervell,
14:30però, en general, l'hipocamp sol estar involucrat
14:32en les crisis epilèptiques.
14:34Aleshores, el procediment que es fa clínic
14:36és implantar elèctrodes al cervell.
14:39Els elèctrodes són com petites agulletes
14:41que et posen dins el cervell
14:44per tractar de localitzar d'on venen les crisis epilèptiques.
14:47Aleshores, el que fem és
14:48deixar el pacient una setmana a l'hospital,
14:50en una sala de guàrdia,
14:51monitorem el registre intracerebral
14:54i veiem el que passa dins el cervell.
14:56El que fan els clínics és tractar d'identificar
15:00quina és l'àrea que origina les crisis epilèptiques.
15:03Cada cop que el pacient té una crisi epilèptica,
15:05miren el registre i diuen: "Ah, mira, comença d'aquest lloc en especial".
15:08I aquesta és l'àrea que, en principi, intentaran treure de manera quirúrgica
15:12o que consideraran treure de manera quirúrgica.
15:15Aquest és el motiu clínic
15:18pel qual nosaltres tenim accés
15:20a registres dins del cervell.
15:22Són registres invasius.
15:24Has de posar un elèctrode dins del cervell,
15:26però, bé, es fan per guarir el pacient,
15:28eventualment, per intentar guarir el pacient.
15:30Ara, ja que el pacient ha de tenir tant sí com no aquests registres,
15:33aquests elèctrodes dins del cervell, el que nosaltres fem és dir:
15:36"Bé, podem fer algun experiment senzill
15:39que no molesti el pacient i tractar d'entendre
15:42com funcionen les neurones que estem registrant".
15:44Quan dic "com funcionen les neurones",
15:46hi ha un milió de detalls tècnics que estic deixant de banda,
15:48perquè registrar neurones no és fàcil, però no importa.
15:51Tens elèctrodes dins del cervell i, fent un munt de matemàtiques
15:55i de detalls tècnics, pots registrar neurones.
15:58Aleshores, quan jo vaig començar a fer aquesta mena de registres,
16:00era a Los Angeles.
16:03Bé, de fet, jo era a CALTECH, però els registres els fèiem a UCLA,
16:07i era l'únic lloc on es feien.
16:10Aleshores, vaig començar a ensenyar fotos.
16:12Jo vaig amb el meu ordinador i obro l'ordinador.
16:14El pacient té com la tauleta on posa l'esmorzar, no ho sé.
16:17Bé, li apartem les coses. Jo obro el meu ordinador, el poso allà
16:20i li començo a ensenyar fotos.
16:22I jo, per altra banda,
16:23tinc sincronitzat el meu ordinador amb un cable amb el registre neuronal,
16:27perquè el pacient té cables
16:29a partir dels quals surt el registre.
16:30Es fa el registre del cervell.
16:31Això va a un amplificador i guarda el senyal del cervell.
16:35Jo, amb el meu ordinador, envio un senyal a l'amplificador
16:38per dir quan li he ensenyat cada foto.
16:40Aleshores, l'únic que faig és ensenyar les fotos.
16:42Tac, tac, tac.
16:44Jennifer Aniston, Halle Berry, Oprah Winfrey...
16:47Tota la gent coneguda per la gent dels Estats Units.
16:50Una darrere de l'altra. Sí? Centenars de fotos.
16:53Diversos cops cadascuna.
16:55És clar, quan analitzo les dades, dic:
16:58"Bé, ara que tinc el registre neuronal de totes les neurones...
17:01Ja sé quan vaig enviar la foto,
17:04a veure si alguna neurona ha respost a alguna foto que he ensenyat".
17:07Bé, de sobte en vaig trobar una,
17:11canal 53, neurona dos, mira, encara ho recordo,
17:15que va respondre a totes les fotos de Jennifer Aniston.
17:18Vaig ensenyar set fotos de Jennifer Aniston.
17:20A totes i a cap altra.
17:23No va respondre a Pamela Anderson, no va respondre a Halle Berry,
17:26a Julia Roberts, a Kobe Bryant, tota gent coneguda,
17:29actrius, actors, res.
17:31Només a Jennifer Aniston, i totes fotos diferents.
17:34A partir d'aleshores, ho vaig començar a ensenyar als congressos.
17:39Anava a un congrés i ho mostrava: "Mireu, he trobat aquesta neurona,
17:42mireu què fa". I tothom: "Ostres!
17:44A totes les fotos de Jennifer Aniston i a cap altra cosa?".
17:46"Sí".
17:47La gent la va començar a anomenar la neurona de Jennifer Aniston
17:50i li va quedar el nom.
17:51És a dir, no és que jo la bategés "la neurona de Jennifer Aniston",
17:53no és que jo m'assegués a veure com la podíem anomenar.
17:56Vaig començar a ensenyar aquesta neurona perquè va ser la primera.
17:59Així com vaig trobar la de Jennifer Aniston,
18:00en un altre pacient en vaig trobar una que va respondre a Halle Berry,
18:03una altra actriu.
18:04Un altre va respondre a Oprah Winfrey, un altre, a Luke Skywalker...
18:08Però l'interessant és que, en tots els casos,
18:10aquestes neurones responien a la persona, no a una foto.
18:15És a dir, no és que la neurona de Jennifer Aniston
18:17respongués a una foto d'ella
18:19perquè estava amb una tallada de cabells concreta
18:22i de perfil.
18:23No, responia a qualsevol foto d'ella.
18:25La mostrés com la mostrés.
18:27Amb la de Halle Berry
18:29vam fer una cosa encara més interessant: vam escriure el nom.
18:33Cada cop que ensenyava el nom de Halle Berry, la neurona responia.
18:37Si escrivia un altre nom, la neurona no responia.
18:41A la d'Oprah Winfrey vam fer una cosa encara més interessant.
18:44Responia a qualsevol foto d'Oprah,
18:48responia al text "Oprah",
18:50si jo escrivia "Oprah", responia, i responia a la veu "Oprah".
18:55Era el meu ordinador dient amb veu sintetitzada "Oprah".
18:59La neurona, pum, es disparava com una boja.
19:01Si l'ordinador deia qualsevol altra cosa,
19:03la neurona es quedava callada.
19:06Aleshores, què vol dir això?
19:07Això vol dir que tens unes neurones al cervell,
19:11en aquesta àrea, l'hipocamp,
19:13que després podem especular una miqueta més sobre què fa i per què,
19:16que responen a conceptes.
19:18Per què a conceptes? Perquè la neurona respon a Oprah,
19:21no respon a una foto en particular d'Oprah
19:24o a alguna cosa perquè ella té un pentinat així o aixà,
19:26respon a ella.
19:28Aleshores, si jo et mostro la foto d'Oprah,
19:30si jo t'escric el nom o si jo et dic el nom,
19:34és el mateix, és el mateix concepte.
19:36El salt d'escriure't el nom
19:39a dir-te el nom és brutal,
19:42perquè escriure't el nom és un estímul visual,
19:44va per l'ull, va a la part de darrere del cervell,
19:48és el processament visual,
19:50la informació va a la part posterior del cervell,
19:52després passa pel tàlem
19:54i té tot un circuit per anar d'una àrea a l'altra.
19:58Això està molt estudiat.
20:00Ara, l'estímul auditiu no entra per l'ull, entra per l'oïda.
20:04El camí que fa l'estímul auditiu
20:06dins el cervell és totalment diferent.
20:09Aleshores, de sobte tens dos estímuls totalment diferents,
20:13auditiu i visual,
20:14que signifiquen el mateix perquè és la mateixa persona.
20:17Conflueixen no només a l'àrea del cervell,
20:20sinó en neurones individuals que responen igual
20:23si dius o si llegeixes un nom
20:27o si ensenyes la foto de la persona.
20:30Per tant, la conclusió de tot això, el sorprenent en aquell moment,
20:34la gran història del descobriment, va ser que vam trobar neurones
20:37que representen conceptes abstractes en una àrea molt especial del cervell,
20:41que és l'hipocamp.
20:44Hola, Rodrigo.
20:45Tens un llibre que relaciona
20:47el conte de Borges 'Funes el memoriós'
20:50amb les teves investigacions. M'agradaria saber per què Borges
20:54i què aporta la literatura a la ciència.
20:57El tema és que jo vaig descobrir aquestes neurones
20:59de què us parlava fa una estona
21:01i ho vam publicar en una revista científica molt bona.
21:04En neurociència, va ser una gran sorpresa.
21:06El cert és que ningú s'esperava
21:08que hi hagués neurones que es comportessin així.
21:12Tothom se sorprenia, començant per mi mateix.
21:15Aleshores, la gran pregunta era:
21:19¿per què tenim neurones
21:21que representen aquestes abstraccions, aquests conceptes,
21:25en una àrea que se sap que és clau per a la memòria, l'hipocamp?
21:29Per què? Perquè si no tens l'hipocamp,
21:30acabes com el pacient que us he explicat, H. M.
21:33Aleshores, tens aquesta tasca que és clau per a la memòria.
21:35¿I per què tens neurones que responen d'aquesta manera,
21:38d'aquesta manera tan abstracta i conceptual
21:41en aquesta àrea que és clau per a la memòria?
21:44I un dia, parlant amb un col·lega,
21:47de fet, amb un periodista de 'Scientific American',
21:49vaig recordar el conte de Borges, 'Funes el memoriós'.
21:52Jo soc argentí.
21:53Vaig llegir molt Borges quan era adolescent, m'encantava.
21:58És clar, vaig dir: "Si no tens aquestes neurones, acabes com Funes".
22:02'Funes el memoriós' és un conte
22:06en què Borges relata els avatars
22:09d'Ireneo Funes,
22:10un peó de camp que un dia cau del cavall,
22:15es fa un cop al cap i recupera el coneixement
22:18amb l'habilitat extraordinària, si ho preferiu, amb la maledicció,
22:22de recordar-ho absolutament tot.
22:25Per què maledicció?
22:27Perquè, a l'inici, dius: "Això és meravellós.
22:30És a dir, a mi m'encantaria recordar més, molt més".
22:33Però Borges es planteja: "Bé, com seria tenir una memòria infinita?
22:36Com seria que no oblidessis absolutament res?".
22:39El conte va per aquí.
22:41Aleshores, Borges comença a pensar, a partir d'aquesta construcció,
22:44d'aquesta idea d'algú que es fa un cop al cap
22:46i, de sobte, ho recorda tot: "Bé, com seria això?".
22:50Borges explica moltes coses.
22:53Per exemple, diu que Ireneo Funes tractava de recapitular
22:56el que havia fet el dia anterior i tardava un dia sencer
22:59perquè no oblidava res.
23:01Aleshores, diu: "Quan ell volia recordar un arbre,
23:05no només recordava l'arbre, sinó que en recordava cada branca,
23:08cada fulla i l'aspecte de l'arbre cada vegada que l'havia vist".
23:12Aleshores, et comences a fer una idea
23:16que no està tan bé recordar-ho tot,
23:18perquè no vols recordar l'aspecte de la branqueta de l'arbre
23:22cada dia de la setmana que l'has vist.
23:24Prefereixes deixar-ho de banda.
23:26Prefereixes oblidar-ho.
23:27Bé, resulta que aquest personatge, Ireneo Funes,
23:29acaba arraulit en una habitació a les fosques en una cabana,
23:33on fos que visqués, i ja no volia ni mirar per la finestra
23:37perquè estava abarrotat de memòries.
23:40Bàsicament, això em va fer un clic,
23:44perquè vaig dir: "És clar, això és Funes".
23:47Si jo descobreixo unes neurones que representen abstraccions,
23:51conceptes i no detalls,
23:53perquè la neurona no em respon a Jennifer Aniston
23:56amb el pèl curt de perfil o amb el vestit violeta
23:59o amb això o amb això altre, em respon a ella...
24:01Els detalls no importen,
24:02la neurona ni s'adona dels detalls.
24:04Aleshores, tinc unes neurones que responen a conceptes
24:08en una àrea que és clau per a la memòria.
24:09Per què? Perquè aquesta és la manera en què recordem,
24:12perquè solem oblidar detalls, recordem les coses essencials.
24:17Aleshores, si avui dia em dius:
24:19"Bé, jo, d'aquesta xerrada, què recordaré?".
24:22Probablement, no recordes com jo anava vestit exactament,
24:25quin aspecte tenia.
24:26És més, és molt probable que no recordis les paraules que vaig fer servir
24:29per contestar la teva pregunta,
24:31però recordaràs la idea.
24:33Aleshores, bàsicament, el que faràs
24:35serà abstreure un concepte, dos, tres o els que siguin
24:39i els associaràs. Això serà com l'esquelet
24:44de la memòria que tindràs d'aquesta xerrada.
24:46I així amb tot.
24:48El que nosaltres solem fer
24:50és abstreure informació,
24:53deixar de banda detalls. És la manera en què recordem.
24:57Justament, aquestes neurones fan això.
25:00Et donen el basament neuronal
25:03per generar memòries a base de conceptes,
25:07a base d'abstraccions.
25:08Si no tinguéssim això, acabaríem com Funes el memoriós.
25:13Aquest és una mica el vincle que hi ha
25:16entre el que jo faig i Borges.
25:18Ara ve la segona part de la història,
25:20ve la segona part de la teva pregunta.
25:22De fet, et puc posar una tercera part també.
25:25La segona part és que a mi em va fascinar això.
25:27Jo era fanàtic de Borges. M'encanta Borges.
25:30És clar, a mi em va venir la pregunta, més una curiositat,
25:33deia: "¿Com se'n va adonar Borges si Borges no era neurocientífic?".
25:38És a dir, el que ell diu és una genialitat.
25:39És a dir, és totalment contraintuïtiu, perquè tots diem:
25:42"Sí, volem més memòria, és clar.
25:44M'anirà millor a l'escola, m'anirà millor a la universitat,
25:46m'anirà millor per fer xerrades, com més memòria, millor".
25:49I Borges diu: "No, un moment.
25:50Si ho recordes tot, comences a tenir problemes".
25:54El que diu Borges és, justament, que pensar és abstreure,
25:58és deixar de banda detalls, és oblidar.
26:01Aleshores, Borges et diu: "La gran capacitat del pensament
26:05no és recordar-ho tot, sinó oblidar un munt de coses".
26:10Aleshores, ell rescata l'oblit.
26:13Jo vaig dir: "Però i a ell com se li ocorre això?".
26:16Aleshores, bé, vaig contactar amb la seva vídua, amb María Kodama.
26:21Vaig tenir infinitat de xerrades amb María Kodama.
26:23María Kodama em va convidar a veure la biblioteca de Borges.
26:25Vaig començar a veure què sabia Borges de neurociència,
26:27quins llibres havia llegit,
26:28quines anotacions havia fet als llibres i això i això altre.
26:31Era una mica una cerca,
26:33tractar de veure quins coneixements tenia Borges sobre la memòria,
26:37però, en el fons, per mi era una excusa
26:39per fer una cerca interior,
26:40que era tractar d'entendre el meu propi descobriment.
26:42Es tractava d'entendre el significat de les coses que jo estudiava
26:47al cervell humà i, a partir d'això, bé,
26:49vaig acabar escrivint un llibre que es diu 'Borges i la memòria',
26:52que és la història de buscar el coneixement de Borges
26:56per intentar descriure una cosa que és fonamental
26:58i totalment contraintuïtiva, brillant, genial,
27:02sobre el funcionament del cervell humà.
27:05L'última part és una crítica a mi mateix i als meus col·legues,
27:08els científics.
27:09De vegades, els científics estem molt encaselladets
27:12a llegir les revistes tècniques i veure els últims experiments
27:16que es fan als millors laboratoris del món,
27:18publicats a les revistes més importants de neurociència
27:21o de ciència, si ho voleu.
27:23Per mi, això és una picardia, perquè deixem de banda
27:28un munt d'informació que és valuosíssima.
27:30És una mica com aquesta teoria arrogant per part nostra, no?
27:33Perquè, per exemple, seria molt arrogant per part meva
27:37que jo em posés a elaborar la importància de l'oblit
27:40i que deixés Borges de banda
27:41i que no tractés d'entendre el que ell mateix havia pensat,
27:45no ho sé, 70 anys abans que jo.
27:48Seria molt arrogant per part meva no aturar-me un instant a llegir
27:52el que pensava Aristòtil sobre la memòria.
27:54Aristòtil va dir coses molt interessants sobre la memòria.
27:57I així com et dic sobre la memòria,
28:00demà em trobaré amb un gran amic que es diu Gea.
28:03En Gea és un mag brillant
28:05i els mags saben molt més sobre atenció que els neurocientífics,
28:10perquè el mag fa tota l'estona això.
28:13En neurociència, estudiem l'atenció.
28:14Hi ha un munt de gent estudiant l'atenció,
28:16i jo de vegades dic:
28:18"Nois, a veure, no mireu què fan els mags?
28:21Perquè la veritat és que són els genis de manipular l'atenció.
28:25No us interessa com ho fan?".
28:27Jo vaig estudiar molt la percepció visual. Sí?
28:29Com veiem i un munt de detalls sobre percepció visual.
28:33Hi ha algú que sabés més de percepció visual que Rembrandt?
28:36Sí, probablement, sí.
28:37Però no t'aturaràs un minut a veure què feia Rembrandt?
28:42Com manipulava la percepció Rembrandt als retrats o a les coses que feia?
28:46Aleshores, per mi, l'art o moltes àrees del coneixement
28:51que són fora de la ciència, ens donen una informació que és valuosíssima
28:55i totalment ortogonal a la informació que tenim en ciència.
28:59A mi, una mica, haver llegit Borges o rellegit Borges
29:03i fer aquesta connexió amb Borges m'ho va fer veure molt claret,
29:06perquè Borges a mi em va fer entendre
29:09el que jo havia descobert i el que jo pensava
29:13sobre el funcionament humà.
29:16Aleshores, a mi m'agrada, com a científic,
29:18obrir-me al coneixement que es troba del tot fora de la ciència
29:22per tractar d'aprendre més de ciència, justament.
29:25Una idea que t'he sentit assenyalar
29:30és que t'atrau especialment la idea filosòfica
29:33sobre què és el que ens fa humans.
29:36La meva pregunta és, precisament, aquesta, què és el que ens fa humans?
29:40Si m'ho preguntes avui dia: "Què fas en neurociència?
29:42Quina és la pregunta que t'amoïna?".
29:44És aquesta. Què ens fa humans?
29:47Deixa'm fer-te una pregunta. Deixa'm elaborar la pregunta,
29:50perquè la pregunta és fabulosa, però a veure si, d'alguna manera,
29:54et puc fer entendre
29:56per què és tan fabulosa per mi, la pregunta.
29:59Això, per mi, és molt més important que la pregunta que et pugui donar.
30:02A mi el que em fascina és el següent, és clar, què ens fa humans?
30:05Tenim dos braços, tenim cames
30:07i et puc començar a descriure diferències anatòmiques
30:10amb els altres primats.
30:12Però deixem això de banda,
30:13això ho podem veure a qualsevol enciclopèdia o...
30:16Però hi ha una cosa que a mi m'apassiona.
30:18Imagina't el següent: imagina't un ximpanzé
30:21que és a la sabana d'Àfrica i mira les estrelles.
30:25Sí?
30:26I tu diràs: "Els ximpanzés són molt intel·ligents, per tant,
30:30no descartaria el fet que el ximpanzé s'adoni
30:34que hi ha estrelles i que estan quietes
30:37i que són una cosa diferent de la Lluna, que canvia de lloc, o del Sol,
30:40òbviament, no?".
30:41Aleshores, et podries posar a pensar en un munt de coses
30:44que el ximpanzé podria estar pensant,
30:47mirant les estrelles. De fet, perdoneu que us digui
30:50que els ximpanzés no solen mirar les estrelles,
30:51però imaginem-nos-ho.
30:54Amb tot, tens l'ésser humà,
30:59i nosaltres no és que només mirem les estrelles
31:01i veiem constel·lacions,
31:03nosaltres agafem vidre, el polim, creem lents,
31:07les posem a una distància en particular,
31:09fem telescopis, mirem cap amunt,
31:12ens adonem que les estrelles estan una mica vermelloses.
31:15Aleshores, diem: "Bé, això és per l'efecte Doppler,
31:17que vol dir que les estrelles s'allunyen".
31:19Comencem a veure que l'univers s'expandeix i, després, inferim
31:22que tot va aparèixer en un Big Bang
31:24i comencem a descobrir les lleis de l'univers.
31:27Aleshores, t'adones
31:28que hi ha un salt cognitiu infernal.
31:34Pots dir: "Però els ximpanzés són molt intel·ligents".
31:36És clar que són molt intel·ligents.
31:38Els ximpanzés quasi no poden comptar. Probablement, poden comptar
31:41i tenen nocions de quantitat. Però nosaltres no comptem.
31:44Nosaltres comptem, fem derivades, integrals, resolem teoremes,
31:49ens plantegem què fem en aquesta vida, l'origen de l'univers...
31:54Aleshores, hi ha una diferència cognitiva,
31:57de capacitats cognitives, que és abismal.
32:00I això no és per desmerèixer la intel·ligència d'altres espècies,
32:04perquè el ximpanzé sí que pensa, sí que té la seva intel·ligència,
32:08però és incomparable a la intel·ligència que tenim nosaltres, els humans.
32:13Dono tantes voltes a aquesta comparació
32:16perquè ara ve el més sorprenent.
32:18Tu dius: "Ah, bé, però el cervell humà és el cervell humà".
32:24¿Quants cops més gros et penses que és el cervell humà
32:26comparat amb el del ximpanzé?
32:27Com de diferent et penses que és?
32:30Sí, és diferent.
32:31El cervell del ximpanzé pesa 400 grams.
32:34Uns 400 o 500 grams.
32:36L'humà, 1.300, 1.350. Tres cops més gros.
32:40Quatre cops més gros.
32:42Tu em diràs: "No, no, però un moment,
32:43l'humà té àrees cerebrals que estan molt més desenvolupades".
32:47No, les àrees del cervell humà són quasi les mateixes que...
32:51les mateixes, et diria,
32:53que les àrees cerebrals que reconeixes al cervell del ximpanzé.
32:57Aleshores, em diràs: "No,
32:58però les neurones del cervell humà són especials".
33:01No.
33:02Tu vas i treus una neurona d'un cervell humà
33:04i treus una neurona d'un ximpanzé,
33:06de fet, una neurona d'un ratolí, i no saps quina és quina.
33:08Són iguals.
33:10És a dir, quan et pares a pensar, dius:
33:15"El substrat de tot això és el mateix".
33:19És a dir, està bé, és una mica més gros en l'humà
33:21comparat amb el ximpanzé.
33:25L'espècie que estudiem als laboratoris,
33:27quan nosaltres parlem de micos, experiments en micos...
33:30Els neurocientífics, en general, els experiments els fem en macacos.
33:34Són micos.
33:35El cervell del macaco és més petitó que el del ximpanzé.
33:38Tres, quatre vegades més petitó.
33:40El ximpanzé és més intel·ligent que el macaco.
33:42El macaco és un mico més petitó.
33:44El ximpanzé és clarament més intel·ligent que el macaco.
33:48Però ni de bon tros hi ha la diferència
33:51que hi ha entre el ximpanzé i l'home.
33:54Però per què aquí hi ha un salt enorme, i aquí, no?
33:58Aleshores, aquesta és la pregunta.
34:00Aquesta és la pregunta que a mi em torna boig.
34:02És a dir, per què? Per què? Què hi ha?
34:05Què té el nostre cervell de diferent amb el ximpanzé?
34:09Si en tot el que podem dir és quasi igual,
34:11potser una mica més gros, però és quasi el mateix,
34:13és quan venen les respostes possibles.
34:16És a dir: "Bé, què té de diferent?".
34:18No és que sigui més gros, no és que tingui àrees diferents,
34:20no és que tingui tipus de neurones diferents.
34:22El que ha d'estar passant
34:24és que les neurones han d'estar fent alguna cosa diferent.
34:28És a dir, no pot estar funcionant igual.
34:30Si funcionés igual, seríem, sí, una mica més intel·ligents,
34:33tres vegades més intel·ligents o deu, però no moltíssim més intel·ligents.
34:37Aleshores, aquesta és la pregunta que a mi em fascina.
34:39Aquesta és la pregunta a la qual jo dedico
34:42tots els experiments que faig amb el meu temps, el 100 %,
34:45cada cop que faig investigació.
34:46Què ens fa humans?
34:48Quan dic "què ens fa humans?",
34:49tracto d'entendre quin és el principi de funcionament,
34:53quins són els principis de funcionament
34:55del cervell humà, que són diferents dels d'un ximpanzé,
34:59d'un mico, d'una rata, d'un ratolí.
35:02Què és el que fan diferent?
35:05Aquesta és la pregunta.
35:06Si t'has quedat amb la pregunta, me'n vaig molt content.
35:09Ara, la resposta que et donaré és la meva resposta.
35:12És molt personal, és el que jo proposo.
35:15Em puc equivocar o puc estar... La puc encertar o em puc equivocar.
35:21El que a mi em sembla molt interessant, i que no crec que sigui coincidència,
35:24és que fins ara ningú havia trobat mai aquestes neurones de Jennifer Aniston
35:27al cervell del mico o al cervell de la rata.
35:29Fins on sabem, són exclusivament de l'ésser humà.
35:33No existeixen en una rata.
35:34La rata no té una neurona de Mickey Mouse o el que sigui.
35:38El que vulguis, d'una altra rateta.
35:39El mico no té una neurona que respongui a un altre mico que coneix.
35:43No existeix una representació
35:45com la que jo t'he descrit de Jennifer Aniston,
35:48Oprah Winfrey o el que sigui, no existeix en altres espècies.
35:52Fins on sabem, fins avui dia,
35:55és exclusivament humà.
35:58Aleshores, és quan començo a lligar caps
36:00i dic: "Un moment.
36:02No és que siguem més intel·ligents perquè el cervell sigui diferent,
36:05és que hi ha una cosa que passa que és diferent".
36:07Bé, una d'aquestes coses que passa,
36:10potser un component molt important de la intel·ligència humana,
36:14és que tenim neurones que representen conceptes,
36:17que representen abstraccions.
36:19Aleshores, és clar, dius: "I en una àrea de la memòria".
36:24Aleshores, tendim a recordar en termes de conceptes.
36:28Per tant, és com que arranques
36:29des d'un nivell molt alt per al teu pensament,
36:32perquè ja no penses en detalls o en termes de detalls,
36:35els detalls els has deixat de banda i penses en termes de conceptes,
36:40penses sobre pensaments.
36:43Aleshores, tens el que s'anomena "metacognició",
36:45és a dir, tens un nivell molt més elevat de pensaments
36:50que si estiguessis abarrotat de detalls,
36:52que si estiguessis representant amb les teves neurones
36:54tots els detalls que són irrellevants.
36:57Aleshores, la gran pregunta, per mi, "què ens fa humans?"
37:00és tractar de trobar
37:02què hi ha al nostre cervell que funciona diferent.
37:05El que jo proposo és que una de les coses
37:07que funciona diferent
37:08és que tenim aquesta mena de neurones representant conceptes que,
37:12fins avui dia, no s'han trobat en altres espècies.
37:15Aleshores, per què el ximpanzé no té aquestes neurones?
37:19Pel llenguatge.
37:20I diràs: "És clar, té sentit, no?".
37:22Perquè som aquí, estem parlant, estem interactuant.
37:26Probablement, vosaltres esteu adquirint algun coneixement nou.
37:29Et pares a pensar i, és clar, jo vaig anar a la universitat,
37:33vaig anar a l'escola... El fet que parlem...
37:36La meva mare em va ensenyar un munt de coses,
37:38els meus professors, els meus mestres, és a dir, ens ensenyem coses,
37:43i això fa que desenvolupis una cultura, que desenvolupis un coneixement
37:46i que siguis molt més intel·ligent que altres espècies.
37:51No, no passa per aquí. Això és cert.
37:54Això és un aspecte fonamental, que el llenguatge t'ajuda
37:58a transmetre coneixement i això t'ajuda a desenvolupar més intel·ligència.
38:02Però, per mi, la clau passa per una altra banda.
38:04Per què et dic això?
38:06Perquè hi va haver gent que es va plantejar exactament el mateix
38:08ja fa 70 anys i de 70 anys cap endavant,
38:11és a dir, del 1950 cap endavant.
38:13Aleshores, què van fer?
38:15Eren primatòlegs,
38:16gent que estudia els micos, és a dir, que dediquen la vida a estudiar animals,
38:20particularment micos, simis, per ser més clar.
38:25Aleshores, hi va haver diversos grups, diversa gent,
38:28que el que van fer va ser dir: "És clar, si és el llenguatge,
38:31pel fet de jo ensenyar-lo al meu fill,
38:33de poder-li transmetre el coneixement a partir de parlar,
38:35fem el mateix amb un ximpanzé".
38:38Aleshores, el que van fer va ser agafar un ximpanzé de bebè
38:41i el van tenir a casa seva.
38:42Això va ser un matrimoni, els Hayes, als Estats Units.
38:45El van tenir a casa seva i, alhora, tenien un fill que creixia.
38:49Aleshores, el que van fer va ser educar el mico, perdó, el ximpanzé,
38:53com educaven el seu fill.
38:54Aleshores, li parlaven, l'asseien a taula,
38:56aprenia les mateixes coses.
38:57El que van veure va ser que en els dos,
39:01el nadó humà i el bebè ximpanzé,
39:03el desenvolupament de la intel·ligència va anar creixent
39:06més o menys en paral·lel durant els dos primers anys.
39:09A partir del moment en què el nadó humà va començar a parlar,
39:13la seva intel·ligència es va disparar i la del ximpanzé es va estancar.
39:18Aleshores, no és que deixessin de transmetre-li coneixement.
39:21Li van transmetre el coneixement
39:22igual que el van transmetre al seu fill humà.
39:26Aquesta mena d'experiments els va fer molta gent.
39:28Hi va haver molts casos d'aquests en què van intentar d'educar un ximpanzé
39:32com un nadó humà per veure si era un tema de cultura,
39:35de transmissió de coneixement.
39:37I sí, òbviament, el ximpanzé comença a fer algunes coses,
39:42però s'estanca.
39:43No arriba a tenir aquest disparament cognitiu d'intel·ligència
39:48que té un nadó quan comença a parlar.
39:50Aleshores, per mi, el motiu és un altre.
39:55Em permeto tornar a Borges.
39:56Us he parlat de Borges fa una estona.
39:58Ara us explicaré un altre conte de Borges.
40:00Borges té un conte que es diu 'Tlön, Uqbar, Orbis Tertius'.
40:04És un conte molt curtet, com el de 'Funes el memoriós', també,
40:07unes deu pàgines o així.
40:09Borges especula en aquest conte,
40:11s'imagina un món anomenat Tlön, on no existeixen els substantius.
40:15Aleshores, ell diu que els substantius s'anomenen
40:19com una superposició d'adjectius.
40:21Per tant, no existeix dir "la Lluna".
40:24Es diu, no ho sé: "Una cosa sobre el firmament,
40:28que això i això altre".
40:29Aleshores, una superposició d'adjectius, de detalls,
40:33et generen el concepte de la Lluna.
40:36El que Borges acaba concloent
40:39és que, en aquest món imaginari, a Tlön,
40:43no existeix el pensament, no existeix la ciència ni el pensament.
40:47I el motiu és molt semblant al que vam discutir de Funes.
40:50És perquè no hi ha abstraccions,
40:51no hi ha representacions d'abstraccions.
40:54Aleshores, què és el que et dona el llenguatge?
40:57El llenguatge es troba en el fet que jo, per exemple, he anomenat Borges.
41:01Si el coneixes, és un escriptor argentí que va escriure contes fantàstics.
41:05Però jo et parlo de Borges assegut amb el seu bastó.
41:07No et dic que Borges era cec.
41:09No et dic que Borges era amic de Bioy Casares.
41:12No tens una representació específica de Borges o una altra,
41:17quin aspecte tenia Borges.
41:18Jo et dic "Borges" i és un concepte.
41:20Borges va escriure un conte
41:23en què conclou
41:25que en un món sense substantius no es pot pensar.
41:30Et poso un exemple més concret. Si jo et dic "cavall"...
41:33Et dic: "A mi m'agrada anar a cavall".
41:36Si és un cavall blanc, marró, negre o amb taques...
41:40Si és un cavall gros, petit,
41:43de cursa o que tira un cabriol, no importa.
41:46Jo et dic "cavall".
41:48Aleshores, el fet que jo faci servir el substantiu "cavall"
41:50implica una abstracció.
41:52Per tant, estàs escombrant un munt de detalls
41:54que ni tan sols tindràs en compte.
41:56Et concentres en el concepte de "cavall".
42:00Agafes dos conceptes,
42:02el meu concepte, "Rodrigo", i el concepte d'un cavall i els uneixes.
42:05No et perds en detalls,
42:07que si el cavall és així, que si és així o aixà.
42:10I és que els detalls et confonen, et distreuen de l'essencial.
42:14Deixa'm posar-te un exemple més. L'últim.
42:18Us he explicat que vaig estudiar Física, oi?
42:20Un dels grans genis de la física va ser Isaac Newton.
42:24Isaac newton va fer un munt de coses.
42:26Isaac Newton és famós
42:27per haver descobert la llei de la gravetat.
42:29Si tu dius: "Vaja, quin geni, va descobrir la llei de la gravetat".
42:32No és que un dia es va posar a escriure la fórmula de la gravetat.
42:35La genialitat de Newton va ser adonar-se
42:38que el que fa que una poma d'un arbre caigui,
42:42la llegenda del seu arbre de Cambridge, que la poma va caure,
42:46és el mateix que fa que la Lluna giri al voltant de la Terra.
42:49És el mateix principi, que és la llei de la gravetat.
42:53La llei d'atracció dels cossos.
42:54La genialitat de Newton radica en adonar-se'n,
42:57en fer una associació tan dispar com entre un objecte
43:01com una poma que cau
43:02i un objecte que és al firmament i que no cau.
43:06Ara bé, si Newton s'hagués concentrat en el fet que era una poma vermella
43:11o una poma verda, que tenia un foradet d'un cuc,
43:13que tenia tres fulletes, que era a la tercera branca de l'arbre
43:17i jo què sé, que la Lluna es trobava en quart minvant,
43:20que estava mig grogosa i que això i això altre,
43:23és com que els detalls et distreuen.
43:26Aleshores, potser el que cal és abstreure aquests conceptes.
43:28Dir: "Poma és un objecte que cau perquè és a la Terra.
43:31La Lluna és un objecte que no cau perquè gira al voltant de la Terra".
43:35És clar, els dos objectes responen al mateix principi,
43:39que és l'atracció de cossos, la llei de la gravetat.
43:42Aleshores, el que et dona el llenguatge
43:44és la capacitat de reforçar abstraccions,
43:48de pensar en termes d'abstraccions.
43:50El que jo crec, i ara especulo perquè no ho puc comprovar,
43:53és que l'Homo sapiens, nosaltres,
43:56els nostres avantpassats, des de fa 100.000 anys, més o menys,
44:00hem evolucionat fent ús del llenguatge.
44:03Hem anat desenvolupant el llenguatge.
44:07I el fet d'haver desenvolupat el llenguatge
44:10ens porta a pensar en termes d'abstraccions.
44:13"M'agrada anar a cavall". Abstraccions.
44:16Per tant, el fet que pensem en abstraccions,
44:21sorpresa, ens genera una representació d'abstraccions
44:23en una àrea que està lligada a la memòria:
44:25aquestes neurones del concepte, les neurones de Jennifer Aniston.
44:28Aleshores, jo crec que, en l'evolució de l'ésser humà
44:32o dels nostres avantpassats, hi ha hagut un cercle virtuós,
44:36i encara hi és. D'una banda, comencem a desenvolupar
44:39neurones representant conceptes i, de l'altra, el llenguatge.
44:42No dic que un vagi abans que l'altre,
44:44els dos es van anar desenvolupant junts i es van realimentant.
44:47El tema que tinguis representacions de conceptes
44:50t'ajuda a desenvolupar el llenguatge, i el tema que tinguis llenguatge
44:53fomenta la representació de neurones de conceptes.
44:56Jo crec que aquest és el cercle virtuós que és clau del nostre pensament
45:01i que no existeix en altres espècies.
45:03Hola, Rodrigo.
45:04Hem sentit parlar molts cops
45:06d'això que dormir bé ens ajuda a aprendre,
45:09perquè és aleshores quan la memòria es fixa.
45:12Però això per què és?
45:13Quin és realment el paper del somni en la memòria?
45:17Sí, la pregunta és molt interessant. Dius "somni" i dius "dormir".
45:22Aleshores, si trobes neurocientífics
45:25que es dediquin a aquesta àrea específica...
45:28Hi ha gent que es dedica a estudiar el fet de dormir, no?
45:32Què et genera dormir en processos cognitius.
45:35Quan els parles del somni, et diuen: "No, un moment, no, aquí no m'hi fico".
45:38Tendim a barrejar les dues coses.
45:40Una cosa és dormir i l'altra és somiar.
45:44El paper de dormir en la cognició està molt vist,
45:48està demostradíssim.
45:50Se sap que el fet de dormir consolida memòries,
45:53t'ajuda a afermar records
45:55sobretot el que has viscut durant el dia.
45:57El pitjor que pots fer, si estàs estudiant per a un examen,
46:00és quedar-te estudiant tota la nit, perquè no tens aquest moment
46:04en què consolides el que estàs aprenent,
46:07és el pitjor que pots fer.
46:08Sempre necessites dormir abans d'anar a un examen,
46:11perquè el fet de dormir, fixa't que dic "dormir" i no dic "somiar", eh?
46:15Tracto de ser curós amb la diferència.
46:17El fet de dormir t'ajuda a consolidar els records.
46:20Quan generes una nova memòria, la comences a consolidar,
46:25la vas consolidant, consolidant i consolidant.
46:27Hi ha fets molt puntuals
46:28que et mostren què passa quan no consolides la memòria.
46:31Per exemple, hi ha un llibre de neurociència
46:33que comença discutint el cas...
46:37¿Coneixeu el cas de lady Diana,
46:39que va morir en un accident de cotxe
46:43i que l'agent de seguretat o el xofer, no ho recordo, va sobreviure?
46:46Al judici, l'home no podia dir què havia passat.
46:50És que no ho podia dir perquè la memòria del que va ocórrer
46:53no la va arribar a consolidar perquè va estar grogui,
46:55és a dir, va estar inconscient.
46:59Molts cops passa que un boxejador, quan el noquegen,
47:03es desperta i no recorda la lluita,
47:05no recorda que l'han...
47:07que ha estat al quadrilàter lluitant,
47:09no recorda res.
47:10És perquè el que ha passat els darrers minuts,
47:13abans que el noquegessin,
47:15abans que perdés la consciència, no s'ha arribat a consolidar,
47:19no ha tingut aquesta etapa
47:20en què el cervell va repetint
47:24i fixant aquesta memòria, que és un procés molt normal.
47:28Això s'anomena "consolidació de la memòria".
47:30Dormir hi ajuda.
47:32Dormir és l'etapa del dia en què consolides
47:35la informació del que has après
47:37i, probablement, la poses en context.
47:39Ara, el que a mi em sembla més fascinant és el que no en tenim ni idea,
47:43que és el somni.
47:45Quina és la funció del somni?
47:46És a dir, ¿per què cada un cert temps un monstre em persegueix
47:49i jo, per més ràpid que vulgui anar, no n'escapo mai?
47:52Per què em cauen les dents?
47:53És a dir, per què camino per un núvol i no en puc baixar?
47:57Vull trepitjar terra, però estic volant i no puc baixar a terra.
48:02No ho sabem. No ho sabem.
48:04Tu ho preguntes a qualsevol expert del son,
48:07s'anomena "neurofisiologia del son", i no ho sap ningú.
48:11És més, la resposta més acceptada és que no ho sabem.
48:15La resposta més acceptada és dir: "Quina funció té el somni?
48:17No té cap funció".
48:18És que no ho sabem.
48:20És a dir, jo no ho sé. No ho sap ningú.
48:23Però a mi em sembla fascinant i, tant de bo...
48:26És a dir, jo no m'hi dedico,
48:28però m'encantaria que molta més gent s'hi dediqués.
48:32Però fixa't que hi ha un munt d'evidències que són fabuloses.
48:36El tema 'Yesterday' el va compondre Paul McCartney,
48:40el va compondre en un somni.
48:42La molècula del benzè, si saps de química,
48:44hi ha una molècula molt famosa, que és la molècula del benzè,
48:47que és com un hexàgon i és una molècula clau en química.
48:50Hi havia un home, crec que Kekulé, així es deia el químic,
48:53que va estar molt de temps pensant com aquests àtoms,
48:57com aquestes molècules, com aquests àtoms poden estar junts
48:59compartint aquests lligaments.
49:01Ho va somiar.
49:02Ell va somiar en una serp que es mossegava la cua
49:04i això li va donar la idea de la molècula del benzè.
49:08La màquina de cosir.
49:10Qui va inventar la màquina de cosir va somiar que hi havia aborígens
49:14que punxaven amb llances un lloc
49:16i aleshores va tenir la idea de l'agulla pujant i baixant.
49:20Va ser un somni.
49:21Aleshores, hi ha molta evidència, no sempre,
49:25però hi ha molta evidència que, de vegades,
49:27com a mínim de vegades, el somni et dispara la creativitat.
49:31Jo crec que al somni passa una cosa molt interessant
49:34que no passa quan estem desperts,
49:36perquè quan estàs despert estàs lligat, estàs lligat a la realitat.
49:39Sí? Bé, és a dir, jo soc aquí a Madrid.
49:43Jo no puc ser d'aquí un minut,
49:46no ho sé, al Japó, soc aquí.
49:48És físicament impossible.
49:50Jo no puc tenir 15 anys d'aquí un minut,
49:54tinc l'edat que tinc i d'aquí un minut tindré un minut més.
49:57Seré un minut més vell.
49:58És com que estem, d'alguna manera, encotillats,
50:00constrets a la nostra realitat,
50:03on som en el temps i en l'espai
50:05i a les coses que ens passen en aquest moment.
50:08Quan tu somies, tot això se'n va.
50:10Jo puc somiar que soc aquí, parlant amb tu.
50:13I, de sobte, d'aquí dos segons, soc un nen de cinc anys en una platja,
50:16no ho sé, al Japó.
50:18El somni, el tema que no tens els sentits actius,
50:23que no veus, que no sents
50:25o que no processes conscientment aquests sentits
50:28et treu
50:30durant un període de temps de la realitat,
50:33i és aleshores quan fem les associacions més esbojarrades.
50:36És a dir, jo penso en els meus compostos químics
50:39i en com és la molècula de benzè,
50:42estic tot el dia treballant en aquest tema
50:43i, de sobte, quan em treus de tot això,
50:46del que faig al meu laboratori,
50:47m'imagino una serp mossegant-se la cua i puf.
50:51Surt un vincle desbaratat, però que em dona la solució.
50:56Aleshores, tot això que et dic és especulació pura,
50:59perquè ningú sap res.
51:00Hi ha una cosa que em sembla molt interessant.
51:02Em sembla molt interessant que hi hagi tanta evidència
51:04de la creativitat durant el somni.
51:06No sempre, però de vegades,
51:08i em sembla molt interessant que el somni et despulli
51:12de la realitat i del continu de l'espai-temps
51:16i que et permeti fer les associacions més desbaratades,
51:19més esbojarrades, que poden ser una pèrdua de temps,
51:22però que, de vegades, poden resultar brillants,
51:24com en els casos que he descrit.
51:26Hola, Rodrigo.
51:27Has escrit un llibre, 'Neurociència ficció',
51:29en què m'ha cridat l'atenció
51:31com dius que tant el cine com la literatura han avançat molt
51:34els descobriments científics que es fan avui dia.
51:36¿Ens podries donar un exemple d'aquests descobriments
51:39que fa anys eren ficció i que avui dia són realitat?
51:43Havia de fer una xerrada
51:45en un centre de secundària a Argentina,
51:48nanos d'entre 14 i 17 anys.
51:52Jo pensava: "Ostres, m'encantaria transmetre'ls
51:57l'apassionant que és el que fem nosaltres en neurociència",
51:59perquè per mi és apassionant. De vegades,
52:01si no te'n vas emocionat i dius:
52:04"Uf, que infernal el que explica",
52:07és que jo he fallat. He fallat com... T'ho estic comunicant malament.
52:10Aleshores, jo pensava: "¿Com ho puc fer per transmetre'ls
52:13com de fabulós és fer neurociència actualment?".
52:17Aleshores, se'm va ocórrer dir, en comptes d'explicar-los experiments,
52:20per exemple, dir-los que en un laboratori de Boston
52:23hi ha un grup de gent que estimula neurones del cervell
52:27i que poden generar una memòria,
52:29dir-los: "Sabeu que el que...? Sabeu que 'Origen' és real?
52:34És a dir, la pel·lícula d''Origen', de Leonardo DiCaprio.
52:36Heu vist el que hi fan, que implanten una memòria?
52:38Sabeu que això ho fan en un laboratori de MIT?".
52:41"Ostres!".
52:42Per exemple, a mi, hi ha una pel·lícula que m'encanta.
52:45No és tan coneguda. Es diu 'Hasta el fin del mundo'.
52:48És una pel·lícula d'un cinematògraf alemany
52:50anomenat Wim Wenders.
52:52Aquesta pel·lícula és la història d'un home
52:56que viatja arreu del món amb una càmera.
52:58Ell, amb la càmera, va gravant el que veu
53:01i, alhora, grava els seus senyals cerebrals.
53:03Diguem-ho així. No? És una pel·lícula.
53:06No és un experiment real de laboratori.
53:09Però l'interessant és la idea.
53:10La idea que aquest bon home fa aquestes gravacions
53:14perquè el seu pare té un laboratori enmig del desert d'Austràlia.
53:19Aleshores, quan aquest home arriba i dona les gravacions al seu pare,
53:23el seu pare el que fa és transmetre els senyals cerebrals
53:28que va registrar mentre gravava les filmacions
53:31a la mare, que és cega.
53:35Aleshores, la idea és que la mare no hi veu,
53:37però la idea subjacent és que pots estimular les neurones
53:42tal com les estimula l'ull,
53:43és a dir, perquè l'ull no fa res màgic.
53:45El que fa l'ull és percebre.
53:47Té fotoreceptors i envia senyals nerviosos al cervell.
53:51Aleshores, dius: "Bé, si l'ull no funciona,
53:53li puc enviar els senyals, els impulsos nerviosos,
53:56d'alguna manera, elèctrics, al cervell d'aquesta dona
54:01i fer que tingui la sensació de veure-hi".
54:04La idea em va semblar brillant per a una pel·lícula de ciència-ficció.
54:08I ara ve el clic.
54:09Aleshores, mitjançant la pel·lícula, és clar, el científic diu:
54:13"Si jo puc implantar imatges
54:16al cervell d'una persona cega,
54:20potser puc fer el procés invers,
54:22potser puc llegir els senyals cerebrals
54:25i interpretar el que la persona pensa,
54:28potser puc generar imatges a partir dels pensaments".
54:31Aleshores, el que fa és començar a gravar registres cerebrals
54:34durant el son i comença a interpretar els somnis.
54:37Ve tota una discussió filosòfica de si això...
54:40De quines conseqüències té o no té això, però deixem-ho de banda.
54:44Aleshores, una mica per lligar-ho a les coses de què us estic parlant...
54:48Vam trobar aquestes neurones de Jennifer Aniston
54:50que responen a Jennifer Aniston.
54:51En tinc una que respon a Jennifer Aniston,
54:53una altra que respon a Kobe Bryant,
54:55una altra que respon a la torre de Pisa,
54:56una altra que respon a Pamela Anderson.
54:58Tots aquests són exemples reals.
54:59En el mateix pacient, en el mateix experiment.
55:02Vaig trobar unes deu neurones que responien a coses diferents.
55:05Aleshores, el que jo vaig dir va ser: "Jo vull fer com Wim Wenders.
55:07Vull fer com 'Hasta el fin del mundo'".
55:09Aleshores, em vaig preguntar:
55:11"¿Puc agafar el senyal d'aquestes neurones,
55:14mirar-les en línia i predir què pensa el pacient?".
55:19Aleshores, bé, és molt senzill.
55:20Agafo un algoritme matemàtic que pren el senyal d'aquestes neurones
55:25i, d'acord amb l'activació d'aquest grup de neurones,
55:29tracto de predir què és el que veu el pacient.
55:32I sí, ho vam fer, ho vam publicar.
55:36Més encara, després vam dir: "Podem fer una cosa diferent.
55:41Podem fer que el pacient pugui projectar el que pensa
55:44en un monitor d'ordinador".
55:46Sona a bogeria.
55:47Ho vam publicar.
55:48Vam dir a l'home: "A veure, pensa en Jennifer Aniston
55:52o en OprahWinfrey, sí?
55:54A veure si pots projectar el teu pensament
55:56al monitor de l'ordinador".
55:58I sí, ho va fer. Bàsicament, per a nosaltres era molt fàcil.
56:00Agafem la neurona, diem:
56:02"Quan es dispari la neurona de Jennifer Aniston,
56:04fica-hi la imatge de Jennifer Aniston,
56:06quan es dispari la neurona d'Oprah Winfrey, fica-hi la seva.
56:09Posa una mena de transparència entre les dues
56:12que vagi passant de l'una a l'altra".
56:14Sí, ho vam fer i ho vam publicar.
56:15És l'individu projectant els seus pensaments
56:18com a 'Hasta el fin del mundo'.
56:19Un cop vaig ser en una conferència als Estats Units
56:23i un professor brillant de San Francisco va fer una xerrada.
56:28El que l'home va fer va ser registrar senyals en MRI,
56:32ressonància magnètica per imatges.
56:35Aleshores, el que va fer és que tenia les persones mirant pel·lícules
56:39i ell en registrava els senyals del cervell.
56:42El que va fer després va ser deixar de posar-los pel·lícules,
56:45registrar-ne els senyals del cervell
56:48i tractar de predir què pensaven,
56:50però generant la imatge a partir de l'activitat del cervell.
56:55Quan jo vaig veure aquesta xerrada, em vaig quedar astorat,
56:58perquè el que ell treia
57:01era igual que el que jo havia vist a la pel·lícula de Wim Wenders.
57:04Després, li vaig dir: "¿Coneixes la pel·lícula 'Hasta el fin del mundo',
57:08'Until the end of the world'?". Em va dir: "No".
57:10"L'has de veure, germà.
57:12És a dir, això és la pel·lícula de Wenders dels 90.
57:15Les teves imatges reals són iguals que les de la pel·lícula,
57:18iguals, és una estètica molt semblant,
57:21mig difuses".
57:23T'explico la part final per concloure la història.
57:28A 'Hasta el fin del mundo',
57:30Wenders imagina llegir els somnis.
57:34Tornant al tema dels somnis.
57:36Projectar els somnis. Generar imatges dels somnis.
57:40Un home del Japó
57:43va agafar el que va fer aquesta persona de San Francisco
57:47i va dir: "Fem el mateix,
57:49però quan els subjectes estiguin somiant".
57:52Aleshores, va posar els subjectes a dormir dins el ressonador,
57:56dins la ressonància magnètica, cosa que no és fàcil
57:58perquè, si algun cop t'has fet una ressonància, és ta, ta, ta, ta.
58:00És un soroll molt fort, però, bé, amb música, auriculars, el que sigui.
58:05El que va fer va ser
58:08llegir el senyal que mesuraven quan dormien,
58:11quan somiaven,
58:12i tractava de predir què somiaven,
58:16les imatges del que somiaven, i no eren errònies.
58:19És a dir, sí que s'equivocaven, però la cosa anava per allà.
58:23També ho van publicar en unes de les revistes més importants.
58:26El que t'explico no va passar fa 20 anys.
58:28És a dir, el que t'explico de llegir els somnis ho van publicar
58:32no sé si a 'Nature' o a 'Science',
58:33que són unes de les revistes més importants de ciència,
58:35són molt sòlides, i és de fa cinc anys.
58:39Aleshores, quan jo et dic:
58:41"Per què és fabulosa aquesta neurociència?".
58:43Perquè passa ara.
58:45És a dir, no t'explico coses que van passar fa 50 anys,
58:47t'explico coses que van passar els darrers cinc o deu anys.
58:51Hola, Rodrigo.
58:52Abans ens parlaves de ciència i de ficció.
58:55Ara que ha avançat tantíssim la intel·ligència artificial,
58:57hi ha àrees en què fins i tot supera la ment humana
59:00i, en canvi, hi ha altres àrees en què s'afirma
59:02que no superarà la ment humana.
59:04¿En quines àrees guanya la intel·ligència artificial
59:07i en quines àrees guanya la ment humana?
59:09Pensa que fa 25 anys
59:15dèiem: "Sí, bé, les màquines, vaja,
59:18sí que poden jugar als escacs, però a Kaspàrov no el guanyen.
59:21D'acord, a mi em guanyen perquè jo no sé jugar.
59:23És a dir, jo jugo als escacs, moc les peces, és a dir, em defenso,
59:26però a un paio que es dedica als escacs, a un gran mestre, no".
59:30Avui dia, treus el teu mòbil, hi poses...
59:33Baixes un programeta d'escacs per internet...
59:35Aquest programeta que has baixat al mòbil
59:38deixa Magnus Carlsen com un drap brut.
59:40Magnus Carlsen no té cap oportunitat, té zero oportunitats,
59:42de guanyar el programeta d'internet
59:44que acabes de baixar en una app al teu mòbil, zero.
59:48És a dir, quan... No sé si ho recordeu, però quan...
59:51Allà al 2000, quan Deep Blue va guanyar Kaspàrov...
59:55El que teníem aleshores, com dèiem,
59:56és quan els humans guanyàvem en jugar als escacs.
59:59És una cosa en què cal pensar.
1:00:00La màquina, per força bruta, pot calcular jugades,
1:00:04però arriba un moment en què tens la intuïció de l'humà,
1:00:06i sempre l'acabàvem guanyant.
1:00:08No, no hi ha manera de guanyar un ordinador als escacs avui dia,
1:00:11no hi ha manera.
1:00:13Aleshores, vam dir: "Bé, però els escacs,
1:00:16dins del que cap, al cap i a la fi, són relativament limitats,
1:00:19perquè no podem moure les peces com vulguem,
1:00:20hi ha unes certes regles i el càlcul no és tan fort".
1:00:24Però hi ha un joc com el go, un joc xinès, el de les pedretes,
1:00:28en què poses les pedretes blanques i negres,
1:00:32a veure qui conquereix més territori, no ho sé.
1:00:34Al go, les possibilitats són moltíssim més vastes que als escacs.
1:00:38Tots els que vèiem els progressos de la intel·ligència artificial dèiem:
1:00:43"Vaja, als escacs, d'acord, ho accepto, però al go no hi haurà manera".
1:00:47Resulta que, fa menys de deu anys,
1:00:50tenim un programa, el van fer a Londres,
1:00:52que s'anomena Alfa Go i que guanya el campió mundial de go.
1:00:55Però no és que el guanyi, el deixa com un drap brut, el destrossa.
1:00:59Aleshores, vam dir: "Ui, i ara ens guanya també al go?".
1:01:04Reconèixer cares, jo et puc reconèixer.
1:01:06És a dir, et veig a fora i et puc saludar:
1:01:09"Sí, recordo que eres a la meva xerrada".
1:01:10Això, la intel·ligència artificial, no hi ha manera.
1:01:12La intel·ligència artificial reconeix cares igual que nosaltres ja.
1:01:15No et parlo que això vingui de fa un segle,
1:01:19això té... Del 2013.
1:01:22El 2013, es va generar un algoritme d'intel·ligència artificial
1:01:25que reconeixia cares amb un nivell més o menys com l'humà.
1:01:28L'escriptura.
1:01:30Tu, quan envies una carta que has escrit,
1:01:32vull enviar una carta a Toledo, codi postal i no ho sé,
1:01:35ho escrius així...
1:01:36Fa uns anys hi havia una persona que estava amb una lupa
1:01:39intentant desxifrar què havies escrit. Avui, no.
1:01:41Avui, una intel·ligència artificial ho fa millor que qualsevol persona
1:01:44i t'envia la carta al lloc correcte.
1:01:46Aleshores, ho miris com ho miris, dius: "La que ens espera".
1:01:51Amb tot, hi ha una cosa
1:01:52en què la intel·ligència artificial està en bolquers
1:01:55i en què nosaltres la deixem com un drap brut.
1:01:57Això és perquè ens posem ben coratjosos
1:02:00i diguem: "Ara, sí".
1:02:01La intel·ligència artificial
1:02:06treballa molt bé en àrees específiques, en tasques específiques.
1:02:12Aleshores, tu, per exemple, la intel·ligència artificial,
1:02:14el programa d'intel·ligència artificial que juga als escacs
1:02:18guanya a Carlsen, però no pot reconèixer cares.
1:02:22El programa que reconeix l'escriptura quan envies una carta
1:02:25no pot reconèixer l'àudio d'un idioma.
1:02:28És a dir, tens intel·ligència artificial que reconeix la paraula,
1:02:31tu parles amb Alexa
1:02:34i li dius: "Alexa, passa'm tal cosa", i ho reconeix,
1:02:36però aquest programa no pot reconèixer cares
1:02:38ni pot jugar als escacs.
1:02:40Aleshores, el que passa és que el progrés
1:02:43de la intel·ligència artificial està sempre molt...
1:02:47en compartiments, en tasques específiques.
1:02:50En tasques específiques ens guanya.
1:02:53Ara, tu pots dir: "Bé, el que faig
1:02:55és generar-me una superintel·ligència artificial.
1:02:58Hi poso un ordinador que jugui als escacs,
1:03:00un que jugui al go, un altre que reconegui cares,
1:03:04un altre que reconegui l'escriptura,
1:03:06una altra que reconegui l'àudio per traduir a un altre idioma
1:03:09i ja està, ens guanya".
1:03:11Sí, però la gran diferència
1:03:13és que això no té el que s'anomena "intel·ligència general".
1:03:17Vol dir que aquests ordinadors no es parlen entre si,
1:03:21són com compartiments estancs, estan desconnectats.
1:03:25El que tu fas tota l'estona
1:03:27com a ésser humà és generalitzar,
1:03:32és tenir un sentit comú per saber com reaccionar
1:03:36en situacions que et resulten noves.
1:03:38Un ordinador que jugui als escacs no pot jugar al go.
1:03:42De fet, sí que pot, Alfa Zero probablement pot,
1:03:46però el que has de fer
1:03:48per tenir un ordinador que jugui als escacs
1:03:50i comenci a jugar al go,
1:03:51l'has d'entrenar i entrenar i entrenar i entrenar i entrenar
1:03:55amb milions de casos.
1:03:56Ara, tu surts aquí al carrer,
1:03:59et passa alguna cosa que no t'ha passat mai a la vida,
1:04:01perquè són experiències noves, i saps com reaccionar.
1:04:04No cal que surtis un milió de vegades al carrer
1:04:07i que et passi aquesta experiència per aprendre com reaccionar,
1:04:09ho fas així. Per què?
1:04:11Perquè fas servir sentit comú.
1:04:12Què vol dir que fas servir sentit comú?
1:04:14Que fas analogies, que fas inferències.
1:04:17Aleshores, tu, d'acord amb les teves experiències passades,
1:04:22en un context totalment diferent,
1:04:24probablement, saps com reaccionar en un context nou,
1:04:27en una situació nova,
1:04:28i no necessites fer un munt d'exemples per aprendre,
1:04:31te n'adones, és sentit comú.
1:04:33És intuïció.
1:04:36Aleshores, això és el que en intel·ligència artificial
1:04:39s'anomena "intel·ligència general",
1:04:41això és el que encara no sabem com desenvolupar.
1:04:44Jo no dic que sigui impossible,
1:04:46potser d'aquí un parell d'anys em conviden a una xerrada
1:04:48i et dic: "Mira, ens han guanyat".
1:04:51És a dir, la màquina que juga als escacs ha començat a reconèixer cares
1:04:55perquè ha començat a transferir coneixement
1:04:57d'una àrea a una altra totalment diferent.
1:05:01Ara, aquest problema és un problema molt complex,
1:05:05perquè tu dius: "D'acord".
1:05:07Aprens a jugar als escacs, però, de sobte,
1:05:09aprendre a jugar als escacs t'ajuda a altres coses.
1:05:11Has transferit coneixements d'una cosa que has après jugant als escacs
1:05:15a una situació totalment nova
1:05:17que no té res a veure amb els escacs.
1:05:19No ho sé, sigui el que sigui.
1:05:22Però com ho fas?
1:05:24¿Com ho explico jo a un ordinador
1:05:27o com faig jo que l'ordinador desenvolupi
1:05:29una sèrie d'intel·ligència o el que sigui perquè s'adoni
1:05:33de quina informació ha d'extreure
1:05:35i com l'ha d'aplicar a un context diferent?
1:05:38Això és el difícil, no saps quina informació és la important,
1:05:41quina informació extreus.
1:05:43L'ordinador juga als escacs
1:05:45perquè sap com jugar contra qualsevol partida,
1:05:47contra qualsevol situació,
1:05:49però el que vas aprendre de jugar als escacs
1:05:51¿com ho transfereixes a una àrea de coneixement
1:05:53totalment diferent?
1:05:55Això és el que no sabem com fer en neurociència computacional,
1:05:58en intel·ligència artificial o el que sigui.
1:06:01Això és el que ens falta, intel·ligència general.
1:06:05Ho miro una mica des del meu punt de vista,
1:06:10però ho vull lligar a la xerrada que estem tenint tota l'estona.
1:06:12Si jo et dic:
1:06:14"El que li falta a l'ordinador
1:06:16és transferir coneixement
1:06:19d'un domini específic a un domini totalment diferent,
1:06:23a un context totalment diferent",
1:06:25el millor que pots tenir
1:06:27és que la representació d'aquest coneixement
1:06:29sigui independent del context.
1:06:31És a dir, que diguis: "Jo he après a fer això",
1:06:34però no importa si jugues als escacs, al go o reconeixes cares.
1:06:37Has après alguna cosa, no ho sé, el que sigui.
1:06:39Has après una cosa que, de sobte, aquesta cosa que has après
1:06:42la pots aplicar a un context o a una tasca totalment diferent.
1:06:47Aleshores, si el que has après no depèn del context,
1:06:50ho podràs transferir amb més facilitat.
1:06:53És justament el que fan les neurones de què us parlo.
1:06:56La neurona que respon a Jennifer Aniston
1:06:58respon a Jennifer Aniston la mostri com la mostri
1:07:00i fent el que faci.
1:07:02L'experiment que faci, si és un experiment de memòria,
1:07:04de percepció o del que sigui és independent del context.
1:07:08Aleshores, el millor que pots tenir, crec jo,
1:07:11per desenvolupar aquest tipus d'intel·ligència humana
1:07:14és tenir representacions independents del context,
1:07:17que justament és el que veiem
1:07:19amb les neurones de Jennifer Aniston o neurones de concepte.
1:07:21Hola, Rodrigo.
1:07:22La consciència és un terme que històricament està vinculat
1:07:26al món de la filosofia.
1:07:27Amb tot, recentment està sent tractada per la ciència.
1:07:31Em podries dir què és la consciència?
1:07:33El meu cap, és a dir, quan jo era a CALTECH, a Califòrnia,
1:07:36un dels meus mentors era un científic brillant
1:07:39que es deia Christof Koch.
1:07:42Parlant de la definició de la consciència,
1:07:45ell es dedicava a una neurociència més de processos,
1:07:50de disparaments de neurones,
1:07:51coses molt biofísiques, molt de detall,
1:07:54de com funcionen les neurones i això i això altre.
1:07:58Ell es va començar a ajuntar i a fer xerrades molt interessants
1:08:01amb un científic brillant,
1:08:03potser un dels científics més brillants del segle passat,
1:08:06que es deia Francis Crick.
1:08:07Francis Crick va ser qui va codescobrir la doble hèlice de l'ADN.
1:08:12Va guanyar el Premi Nobel per això.
1:08:14Francis Crick vivia a San Diego.
1:08:17Christof tenia el seu laboratori a CALTECH, a Los Angeles.
1:08:21Aleshores, pujava al cotxe els caps de setmana
1:08:24i xerrava amb Francis Crick.
1:08:25Francis Crick estava molt interessat en la consciència,
1:08:28i Christof Koch, també.
1:08:29Els dos tenien aquesta passió per tractar d'entendre la consciència
1:08:32i, permet-me que ho digui així, robar-la als filòsofs,
1:08:35perquè era, com bé dius, una cosa que es discutia en filosofia.
1:08:39El primer que van fer va ser dir:
1:08:42"Deixem de donar voltes a la definició de la consciència
1:08:46perquè els filòsofs no es posen d'acord".
1:08:48Tu fas una conferència de la consciència amb filòsofs
1:08:51i et donen una definició i que no, no la pots definir així
1:08:53perquè això i això altre, que la definició és aquesta altra,
1:08:56que això i això altre.
1:08:57De sobte, Christof i Francis van dir: "No ens hi escalfem més el cap.
1:09:01Tots sabem de què parlem.
1:09:03És a dir, tu saps de què em parles.
1:09:05Tu saps sobre què em preguntes.
1:09:07Prou de definicions, fem els experiments".
1:09:10Una mica, el que ells van fer va ser escapar de les definicions
1:09:13i dir: "Prou de filosofar.
1:09:16Filosofar està molt bé".
1:09:17De fet, Christof és filòsof també.
1:09:20"Però passem a fer ciència.
1:09:23Per tant, provem les hipòtesis,
1:09:25proposem coses i provem-les".
1:09:27Això va ser un canvi radical.
1:09:29Va ser a mitjans dels 90,
1:09:31que és quan els científics
1:09:34ens vam començar a ficar més i més en la consciència.
1:09:37Vam començar a demanar permís als filòsofs
1:09:40per ajuntar-nos amb ells i començar a discutir mà a mà
1:09:43sobre aquesta mena de temes.
1:09:45Hi ha diverses coses que anomenem "consciència".
1:09:47Una cosa és dir: "Estic conscient. Per què?
1:09:49Perquè no estic dormint
1:09:50o perquè no estic amb anestèsia en una llitera, anestesiat".
1:09:53Quan estàs anestesiat en una llitera, no estàs conscient.
1:09:56No parlo d'això.
1:10:00Jo, per exemple, estic conscient...
1:10:02Soc conscient de tu.
1:10:04Això, en anglès, no sé si existeix la paraula en espanyol,
1:10:06s'anomena "awareness".
1:10:09És a dir, jo sé que tu ets aquí i que em fas una pregunta.
1:10:12És a dir, jo soc conscient de la teva presència.
1:10:14Mirem-ho d'aquesta manera.
1:10:16Això ho anomenem, si vols i és visual, ho anomenem "visual awareness".
1:10:20Hi ha un munt de ciència, de neurociència, que va per aquí.
1:10:24Aleshores, què és el que fas? Fas aquest experiment.
1:10:26Bé, què passa quan jo et reconec comparat amb quan jo no et reconec?
1:10:31Per exemple, perquè et poses un barret que et tapa la cara
1:10:34i jo tinc una neurona que respon a tu.
1:10:37Com les neurones de què us parlo.
1:10:39De sobte, la teva cara, tu te l'amagues una mica,
1:10:41i jo no estic segur de si ets tu o no.
1:10:44Què farà la neurona? Com respondrà?
1:10:46Bé, això és exactament el que et dic,
1:10:48és un experiment que vam fer.
1:10:49En comptes de posar un barret,
1:10:51el que vam fer va ser ensenyar les fotos molt de pressa,
1:10:54així que de vegades les reconeixes, i de vegades, no.
1:10:57Què vam veure?
1:10:58Que cada cop que el pacient deia: "He reconegut la foto",
1:11:03la neurona corresponent es disparava.
1:11:05I cada cop que el pacient deia: "No he reconegut la foto",
1:11:07per més que la foto fos exactament la mateixa,
1:11:10i que la mostressis la mateixa estona, l'estímul visual era idèntic,
1:11:13la neurona es quedava callada.
1:11:17Com aquest experiment
1:11:18vam fer una sèrie d'experiments sempre jugant amb la mateixa idea.
1:11:22El que vam veure és que aquestes neurones de què et parlo
1:11:25van lligades a la percepció conscient del subjecte,
1:11:29al fet de saber que estàs veient una persona
1:11:32i no una altra o que no estàs veient res.
1:11:35Això és el que nosaltres vam treballar
1:11:38o el que treballem amb altres experiments.
1:11:40Te'n puc explicar un altre, per exemple.
1:11:41Tom Cruise i Ashton Kutcher, dos actors estatunidencs.
1:11:45Tenia una neurona que responia a Ashton Kutcher
1:11:48i no responia a Tom Cruise.
1:11:49Aleshores, el que vam fer és una fusió de les cares,
1:11:52vam generar una cara ambigua
1:11:54que tenia la meitat d'Ashton Kutcher i la meitat de Tom Cruise.
1:11:57Aleshores, quan la veus, dius: "Qui és? No ho sé, sembla Tom Cruise.
1:12:00No, és Ashton Kutcher". No ho saps.
1:12:03Pot ser un o pot ser l'altre.
1:12:04Dèiem al pacient: "Bé, jo t'ensenyo la foto.
1:12:07Digue'm qui és".
1:12:08Aleshores, li ensenyàvem la mateixa foto que era meitat i meitat.
1:12:11Aleshores, teníem una neurona que responia a Ashton Kutcher
1:12:14i no a Tom Cruise.
1:12:15Quan li ensenyava aquesta foto, que era com un híbrid entre els dos,
1:12:19la neurona no em responia per la meitat.
1:12:22La neurona responia, cada cop que el pacient
1:12:24em deia que era Ashton Kutcher, responia al 100%,
1:12:27igual que si li ensenyava la foto d'Ashton Kutcher.
1:12:30Cada cop que el pacient em deia que era Tom Cruise,
1:12:33exactament la mateixa foto,
1:12:35la neurona es quedava totalment callada.
1:12:37És a dir, és la mateixa foto. Molt bé.
1:12:38És una foto ambigua, però és la mateixa foto.
1:12:40Depenent del que diu el pacient, la neurona respon o no
1:12:44exactament al mateix estímul visual.
1:12:48Aquestes neurones van lligades a la consciència que té el subjecte
1:12:53d'allò que veu, la "visual awareness".
1:12:56Això d'una banda.
1:12:57D'altra banda, una altra cosa que és molt interessant
1:13:00és que aquestes neurones no responen a l'estímul en si mateix.
1:13:05Responen a allò que el pacient creu que veu.
1:13:07Responen al significat de l'estímul.
1:13:10Si la foto aquesta híbrida que jo t'ensenyo
1:13:13significa que és Ashton Kutcher,
1:13:16la neurona respon.
1:13:17Si la foto aquesta significa que és Tom Cruise,
1:13:20perquè interpretes que és Tom Cruise, la neurona no respon.
1:13:22De fet, si ensenyes la foto d'Ashton Kutcher,
1:13:24ja no ensenyes la foto que està mig barrejada.
1:13:27Si ensenyes Ashton Kutcher sense barrejar-lo amb Tom Cruise,
1:13:31la neurona respon igual
1:13:32que si el pacient et diu que és Ashton Kutcher.
1:13:34Aleshores, això és fonamental.
1:13:36Això és fantàstic perquè la neurona respon
1:13:38al significat d'allò que veus, no al que veus en si,
1:13:41sinó al que significa el que veus.
1:13:45Vam començar a contestar
1:13:47moltes preguntes relacionades amb la consciència.
1:13:49Aquests experiments que t'explico
1:13:51mostren com nosaltres som conscients
1:13:54de percebre una persona o de no percebre-la
1:13:57i com les neurones responen o no responen
1:13:59segons aquesta percepció subjectiva de si veiem o no veiem una persona,
1:14:04el que en anglès anomenem "visual awareness".
1:14:07Hi ha molts aspectes
1:14:09que ja comencem a entendre sobre la consciència.
1:14:11Aleshores, tu em dius:
1:14:12"Però hi ha una cosa que en filosofia s'anomena 'qualia'".
1:14:15¿Veus com els científics ens comencem a ficar amb els filòsofs
1:14:18i els comencem a provocar?
1:14:20Què és això de la qualia?
1:14:22Quina és la sensació d'alguna cosa?
1:14:24Per exemple, la sensació d'una rosa.
1:14:29Sí, bé. Però la sensació d'una rosa... Quina sensació?
1:14:32Jo et puc dir: "Bé,
1:14:32tinc neurones que em responen a una rosa,
1:14:35però la rosa, el color vermell o rosa de la rosa, el que sigui,
1:14:39bé, tenim unes altres neurones en àrees visuals
1:14:41que responen al color vermell.
1:14:42Unes altres d'olfactives que responen a l'olor específica de la rosa.
1:14:46Unes altres en àrees somatosensorials que responen al tacte,
1:14:49a la sensació tàctil d'una rosa".
1:14:51Aleshores, tu em dius: "Si comences a combinar
1:14:54totes aquestes sensacions olfactives,
1:14:56visuals, auditives, tàctils,
1:14:59comences a tenir la qualia de la rosa".
1:15:03Tu em dius: "No, un moment, però quan jo et parlo de la meva mare,
1:15:06per exemple, la meva mare, jo soc conscient de la meva mare".
1:15:08Sí, bé, ¿però ets conscient de la teva mare
1:15:10i també tens la imatge de la teva mare dins el cap?
1:15:13Sí, tens àrees visuals que s'activen
1:15:15perquè s'activen amb la imatge de la teva mare,
1:15:18tant si la veus com si la recordes.
1:15:22La veu de la meva mare.
1:15:23Bé, tens àrees a l'escorça auditiva que s'activen específicament
1:15:26amb el so de la veu de la teva mare.
1:15:28Si té una olor específica, la teva mare, que te la recordi
1:15:31o si et va fer alguna cosa,
1:15:34un àpat que et recorda la teva mare...
1:15:36I els records de la teva mare, bé, sí,
1:15:38tens records codificats al cervell.
1:15:39Comences a evocar diversos records de la teva mare i, de cop,
1:15:42no te n'has adonat,
1:15:43però comences a tenir la sensació subjectiva de la teva mare.
1:15:46Comences a posar totes aquestes coses juntes
1:15:49i tens la consciència d'estar pensant en la teva mare.
1:15:52Aleshores, a poc a poc,
1:15:54comencem a contestar aquesta mena de preguntes.
1:15:58No les contestem del tot, ens queden un munt de detalls,
1:16:02ens queden un munt de foradets que cal omplir,
1:16:05però em sembla que ja no és tan inabastable la pregunta,
1:16:08no és tan esquiva.
1:16:09Crec que ja, fent experiments,
1:16:11seguint el que plantejaven Christof Koch i Francis Crick fa,
1:16:16no ho sé, 25 anys, 30 anys,
1:16:18comencem a contestar certes preguntes.
1:16:21Ara bé, hi ha una que se'ns escapa i que és la més fascinant de totes,
1:16:25que és la pregunta del que en anglès s'anomena "self consciousness".
1:16:29La consciència que tenim de nosaltres mateixos.
1:16:31És la consciència que tinc,
1:16:32que jo tinc d'estar aquí assegut contestant-te aquesta pregunta,
1:16:35de saber que soc aquí a Madrid, de saber que existeixo,
1:16:38de saber que soc una persona, que estic viu.
1:16:41Aleshores, la pregunta és
1:16:42¿quina és la diferència entre tenir-me a mi assegut aquí
1:16:44o tenir un androide que s'assembli a mi
1:16:46i que sigui capaç de contestar preguntes?
1:16:49Si vols, te la faig d'una altra manera.
1:16:51Des d'un punt de vista més subjectiu, si vols.
1:16:54Què ens falta?
1:16:56¿Què ens falta perquè la intel·ligència artificial
1:17:00algun dia es desperti i sigui conscient de la seva existència?
1:17:04Tu tens algun programa en un ordinador,
1:17:07en un supercomputador, si vols, com a 'Terminator',
1:17:10o posa't la imatge que vulguis de la pel·lícula que vulguis...
1:17:13Tens un supercomputador
1:17:14i el supercomputador comença a resoldre diversos problemes,
1:17:18es va tornant cada cop més intel·ligent perquè aprèn.
1:17:21La intel·ligència artificial aprèn de tots els exemples que li dones
1:17:23i de totes les teves experiències.
1:17:27¿Què necessitaria tenir un robot,
1:17:30un androide o una intel·ligència artificial
1:17:33perquè de sobte, clac,
1:17:35es despertés i tingués consciència de la seva pròpia existència?
1:17:39És una pregunta fabulosa.
1:17:41La resposta és: "No en tenim ni idea".
1:17:44Què hi ha?
1:17:46Hola, Rodrigo.
1:17:48Conèixer com funciona el cervell avui dia,
1:17:51fins a l'actualitat,
1:17:53ens porta a canviar moltes coses en diversos àmbits.
1:17:57M'interessa l'àmbit educatiu, per exemple.
1:18:01¿Creus que tots aquests coneixements
1:18:04ens poden dur a trobar un món millor?
1:18:10Sí. És a dir, jo crec que, de la manera que has formulat la pregunta,
1:18:14ja l'estàs encertant.
1:18:15És a dir, si tu em dius quins beneficis aporta tenir aquests coneixements,
1:18:20un que és enorme i que és immediat és a l'àmbit educatiu.
1:18:25Té molt a veure amb el que parlem,
1:18:27té molt a veure amb 'Funes el memoriós' de Borges,
1:18:29amb tenir aquest tipus de neurones,
1:18:31té a veure amb com funciona el cervell humà.
1:18:35Jo tinc la idea, de vegades, ja com a neurocientífic,
1:18:39recordant com jo aprenia a l'escola,
1:18:43que és remar a contracorrent.
1:18:44És com si fossis en un bram que s'ho emporta tot
1:18:48i tu vols continuar remant a contracorrent.
1:18:50És com si la tractessis de sostenir,
1:18:53com si tractessis de mantenir l'aigua amb els dits oberts
1:18:56i se t'escolés pels dits, és a dir, no té sentit,
1:18:59és realment anar en contra d'una cosa que no existeix,
1:19:02que no és natural.
1:19:04Què et vull dir amb això? Ara seré molt més específic.
1:19:07Recordo que quan jo anava a l'escola teníem una matèria rere l'altra.
1:19:11Arribaves a les... no sé quina hora era...
1:19:13les vuit del matí, i tenies Geografia. Després tenies Història,
1:19:17en acabat tenies Química, després Matemàtiques,
1:19:19en acabat Biologia i després te n'anaves a casa.
1:19:21És clar, arribaves a casa amb el cap fet un embolic,
1:19:23que confonia les molècules amb els rius i amb el teorema de Pitàgores.
1:19:28Després, tenies els exàmens.
1:19:30Aleshores, tenies examen de Matemàtiques
1:19:32i havies de recordar tot el que...
1:19:34Bé, a Matemàtiques has de pensar una mica,
1:19:36però posa-hi Geografia,
1:19:37tots els rius i les muntanyes de Sud-amèrica.
1:19:40Després, Història i les dates
1:19:42i el nom de tots els pròcers i tot això i això altre.
1:19:46Jo recordo que, bàsicament, el pitjor que et podia passar a l'escola
1:19:50quan estudiaves, quan no estudiaves no,
1:19:51però quan estudiaves, és que et deien:
1:19:54"Ai, no ha vingut el professor, passa la prova a la setmana vinent".
1:19:57Tu dius: "No, me n'hauré oblidat.
1:19:58La setmana que ve no recordaré res.
1:20:00Ho he d'estudiar tot de nou".
1:20:02Si havies estudiat,
1:20:03que et passessin la prova a un altre dia et matava,
1:20:06perquè havíem après a estudiar d'una manera
1:20:08en què recordàvem informació,
1:20:12la vomitàvem en un moment concret i, després, ens quedàvem en blanc
1:20:16i tornàvem a ficar-hi informació de nou.
1:20:18Era ficar-hi informació, vomitar-la, ficar-hi informació, vomitar-la,
1:20:20i així ens avaluaven a l'escola.
1:20:23Això va en contra de com funciona el cervell humà
1:20:26i va en contra del que jo crec que és el més important.
1:20:28El més important no és repetir informació.
1:20:30Si no, Funes hauria sigut el paio més intel·ligent de la història.
1:20:33I no, no ho era, era un home
1:20:35que Borges conclou que era molt discapacitat
1:20:38perquè ho recordava absolutament tot
1:20:40i Borges conclou que aquesta persona no podia pensar.
1:20:43Aleshores, si voleu pensar en el sistema educatiu...
1:20:46Jo no treballo en educació, vaig fer classes a universitats,
1:20:49vaig fer classes a escoles també,
1:20:51però no sé si estic capacitat per proposar alguna cosa concreta,
1:20:56però potser una idea.
1:20:57La idea és la següent: en comptes de tenir un programa,
1:21:00no ho sé, si tenim Història,
1:21:02si voleu, no ho sé, que els nanos recordin
1:21:05tot el que va passar a la Revolució Francesa,
1:21:08a la Revolució dels Estats Units i d'aquí i d'allà,
1:21:11i que a cada classe és un fet nou,
1:21:14acabes el curs amb un embolic al cap que t'explota.
1:21:18Aleshores, el que jo proposaria és dir:
1:21:20"Intentem trobar quina és la informació essencial,
1:21:25la que volem que realment l'alumnat recordi
1:21:27i anem-ho aprofundint".
1:21:29Aleshores, no estudiem la Revolució Francesa
1:21:34i després la Revolució dels Estats Units
1:21:35i després la Revolució Llatinoamericana.
1:21:38I ho repetim i prou.
1:21:40No, quedem-nos amb menys fets
1:21:42i aprofundim-hi més, tractem d'associar-les.
1:21:45A veure, per què hi va haver una revolució a Llatinoamèrica?
1:21:47Just quan Napoleó estava en guerra contra Espanya,
1:21:52perquè estan molt lligades. Sí? Per què?
1:21:54¿Què té a veure la Revolució dels Estats Units
1:21:56amb la Revolució de Llatinoamèrica?
1:21:57Em sembla que això et dona una capacitat cognitiva,
1:22:00una capacitat d'enteniment, moltíssim més profunda
1:22:04que la que tens estudiant un munt de fets i de detalls aïllats
1:22:09que repeteixes com un lloro.
1:22:11El que et dic no ho dic jo,
1:22:13ho va dir Aristòtil fa 2.500 anys.
1:22:16Aristòtil deia que la base de la memòria
1:22:19era, justament, construir aquests telers,
1:22:21era associar coneixements, els telers de la memòria.
1:22:25Aleshores, si vols recordar una cosa per sempre,
1:22:28el que fas és una associació.
1:22:30Et poso un exemple molt concret.
1:22:31Jo ja no m'oblido més que el 1817 va ser la batalla de Chacabuco.
1:22:36Com recordo que va ser el 1817?
1:22:38I tu em diràs: "Perquè treballes en la memòria,
1:22:41tens una regla mnemotècnica
1:22:42o alguna cosa que fa que recordis els nombres".
1:22:44No, és molt fàcil.
1:22:46Ho recordo perquè sé que va ser l'any després
1:22:47de la declaració d'independència.
1:22:49La independència me la sé perquè ho hem après sempre, el 1816,
1:22:52l'any després, el 1817.
1:22:55Aquesta ximpleria que us explico és un exemple molt senzill
1:22:58perquè el coneixement quedi molt més fixat
1:23:02en contextualitzar-lo.
1:23:03El que vaig fer, en comptes de recordar: "La independència va ser el 1816,
1:23:07fet u,
1:23:08la batalla de Chacabuco va ser el 1817, fet dos".
1:23:11No, els vaig ajuntar,
1:23:12els vaig associar i vaig dir: "Un va ser l'any després de l'altre".
1:23:16Té sentit, ho entenc molt millor.
1:23:18Em queda clar perquè hi va haver la batalla de Chacabuco
1:23:21i perquè vam acabar de declarar la independència.
1:23:23Aleshores, el nivell d'enteniment que tenen
1:23:25és moltíssim més profund sense tenir-ho com informació aïllada,
1:23:30sinó per anar-se quedant amb menys informació,
1:23:33però contextualitzada, intentant-la associar,
1:23:35intentant-la ajuntar.
1:23:37Ara bé, si tenen un programa
1:23:39que passa dels rius i muntanyes de Sud-amèrica
1:23:43a la molècula del benzè, a la batalla de Chacabuco
1:23:46i d'aquí a no sé quina cosa i a una altra i a una altra,
1:23:48si els bombardegen amb informació,
1:23:50com si l'alumnat fos com Funes el memoriós,
1:23:53així és impossible.
1:23:55Aleshores, no sé quina és la solució,
1:23:57però jo crec que, si hi ha una cosa que la neurociència diu a crits
1:24:01és que el bombardeig d'informació no és la millor manera d'aprendre.
1:24:06A més, el nostre cervell no està fet per a això.
1:24:09Jo crec que és important entendre-ho
1:24:13i que cal començar a repensar una mica com ensenyem el nostre alumnat.
1:24:17Bé, i més enllà d'aquestes xerrades que tenim
1:24:21sobre les coses que t'explicava sobre l'educació,
1:24:24l'impacte que pot tenir la neurociència en l'educació,
1:24:26jo crec que hi ha un aspecte que és encara més profund.
1:24:33Fa poc, jo vaig escriure un llibre, o vaig publicar un llibre,
1:24:35titulat 'Neurociència ficció',
1:24:37que és justament veure com la neurociència
1:24:39es lliga amb la ciència-ficció.
1:24:41És un joc de paraules.
1:24:42Ciència-ficció, neurociència, neurociència ficció.
1:24:44Les coses que eren ciència-ficció fa pocs anys
1:24:47ja són una realitat al laboratori.
1:24:48Són neurociència pura.
1:24:51Aquests dos aspectes, neurociència i ciència-ficció,
1:24:53tenen un tercer component que és fonamental, que és la filosofia.
1:24:57Perquè molts cops les preguntes que ens fem,
1:24:59tant en ciència-ficció com en neurociència,
1:25:01tenen una base filosòfica de molts segles.
1:25:06Moltes preguntes que jo em faig ara
1:25:08se les va fer Descartes, se les va fer Aristòtil o Plató.
1:25:12Aleshores, a mi m'agrada jugar amb la idea d'ajuntar aquestes coses,
1:25:16d'ajuntar les idees esbojarrades de la ciència-ficció
1:25:19amb el que passa als laboratoris,
1:25:21amb les idees dels pensadors, dels filòsofs.
1:25:24Jo crec que una de les grans contribucions
1:25:26de la neurociència d'ara,
1:25:28no et parlo de fa 50 anys, sinó d'ara, dels últims deu anys o vint,
1:25:33és que, modestament, jo crec que està reescrivint la filosofia.
1:25:36Jo crec que la filosofia ha canviat.
1:25:38Jo crec que ha canviat en els últims deu anys, vint anys.
1:25:41Les grans preguntes que tenia Descartes a la seva època,
1:25:44Leibniz es plantejava aquestes coses sobre la consciència, per exemple,
1:25:48jo crec que han canviat totalment el focus avui dia,
1:25:51al segle XXI.
1:25:52Jo crec que la filosofia del segle XXI, dels últims deu o vint anys,
1:25:56és molt diferent de la filosofia dels últims 2.000 anys.
1:26:00Crec que ha canviat radicalment
1:26:02i crec que el canvi ve de l'evidència
1:26:06que ens dona la neurociència sobre el funcionament del cervell,
1:26:09que, en el fons, és el funcionament de nosaltres mateixos.
1:26:13Moltes de les preguntes
1:26:14que fa segles que ens fem,
1:26:17com per exemple la consciència, es comencen a contestar,
1:26:21però en comencen a sorgir moltes altres.
1:26:24Aleshores, jo crec que, per mi, és a dir, com a curiós que soc,
1:26:28digue'm científic, digue'm filòsof o digue'm el que vulguis,
1:26:32per mi, això és el que jo penso que és
1:26:33la contribució més forta de la neurociència,
1:26:35que ho està canviant tot, està canviant la filosofia,
1:26:39està canviant el nostre coneixement, i jo crec que és apassionant.
1:26:43Bé, només em queda agrair-vos-ho.
1:26:46Ho he passat molt bé, ha sigut una xerrada molt amena,
1:26:49molt divertida per mi,
1:26:51així que moltes gràcies.

About this transcript

This page contains the full transcript of “Pensar es olvidar”: la neurociencia de la memoria | Rodrigo Quian Quiroga by AprendemosJuntos, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 14,930 words across 1,857 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to choose a caption track available on the video.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, caption language selection, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.