YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → ¿Para qué sirve la ética? | Adela Cortina, filósofa

¿Para qué sirve la ética? | Adela Cortina, filósofa — Transcript

by AprendemosJuntos · 9,415 words · 1,148 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:03Soc l'Adela Cortina,
0:04catedràtica emèrita d'Ètica i Filosofia Política
0:08a la Universitat de València.
0:10He escrit diversos llibres,
0:13entre ells els dos últims:
0:15'Per a què serveix realment l'ètica?'
0:18i 'Aporofòbia, el rebuig al pobre'.
0:25Hola, Adela. Soc en Juan Carlos Hervás,
0:28professor de Matemàtiques i director d'un institut de secundària.
0:32Estic encantat de ser aquí
0:36i de mantenir una conversa amb tu
0:38relacionada amb el teu món, que és l'ètica i l'educació,
0:42i el meu món, que és també l'educatiu.
0:44I per començar i per enquadrar, m'agradaria que ens comentessis
0:48què és l'ètica, què és ser ètic.
0:52I per què és tan important en el món de l'educació
0:54o en el dels infants i dels joves.
0:57La veritat és que és una pregunta que és com la pregunta del milió.
1:01La pregunten molt els periodistes, que diuen:
1:04"I què és això de l'ètica i què és això de la moral?".
1:08Perquè realment la gent parla molt d'això,
1:11però no hi ha manera que ningú ho sàpiga caracteritzar adequadament.
1:15Jo diria... Vaig escriure un llibre que es titulava
1:18"Per a què serveix realment l'ètica?".
1:20Perquè a l'editorial li va semblar important
1:22que es preguntés sobre coses
1:25de la vida dels éssers humans i què és això realment.
1:29I van tenir la bona idea de pensar
1:30que hi ha alguna cosa molt important que és l'ètica,
1:32i cal preguntar-se per a què serveix l'ètica,
1:35i jo crec que és una mica la pregunta que estem tractant.
1:40Jo començava sempre dient, crec que és important
1:43que la paraula "ètica" ve d'"ethos", que vol dir "caràcter",
1:47i crec que la primera tasca de l'ètica consisteix a forjar el caràcter,
1:52el caràcter dels nens, el caràcter de les persones,
1:55el caràcter dels pobles,
1:58el caràcter de les organitzacions...
2:01La forja del caràcter és una cosa fonamental,
2:04perquè sabem que els éssers humans naixem amb un temperament,
2:08un temperament que no hem triat, el que s'anomena la loteria natural
2:13que ens ha tocat,
2:14però després, al llarg de la vida, anem prenent decisions
2:18que ens porten a crear unes predisposicions
2:21a actuar en un sentit o un altre.
2:23I aquesta predisposició pot ser la predisposició
2:26a actuar amb prudència, la predisposició a actuar amb justícia
2:29o la predisposició a actuar amb injustícia.
2:32Aquestes predisposicions van formant
2:35el que s'anomena el caràcter de les persones,
2:38que després ens ajuden a anar en aquest sentit.
2:42Amb la qual cosa, forjar-se unes predisposicions és fonamental
2:45per després prendre decisions a la vida.
2:49Jo crec que l'ètica tracta de la forja del caràcter,
2:52que és una cosa... Una assignatura, nosaltres que sabem d'assignatures,
2:55la més important assignatura que es pugui cursar a la vida,
2:59perquè és important forjar-se un bon caràcter,
3:02ja que, d'alguna manera, està a les nostres mans.
3:06I a mi em sembla que aquestes predisposicions,
3:09quan són predisposicions que van cap a actuar bé,
3:13és el que s'anomena una paraula que està molt poc de moda,
3:16que és la paraula "virtuts",
3:19però que els grecs anomenaven una cosa molt bonica
3:22que és "areté", excel·lències.
3:25Són unes predisposicions que són excel·lents quan una persona
3:29acostuma a actuar amb justícia, amb fortalesa, amb prudència...
3:34Forjar-se un caràcter excel·lent crec que és una tasca molt important.
3:40Perquè tots els éssers humans
3:42volem ser feliços,
3:44i la veritat és que la felicitat és una cosa que,
3:47no és que s'aconsegueix treballant molt seriosament,
3:51perquè és una qüestió de l'esforç,
3:53però és també una qüestió del regal, del do.
3:56Però les persones que es preparen per rebre els regals
4:00també són persones que són més felices.
4:02Crec que, resumint,
4:03podria dir-se que està a les nostres mans
4:05forjar-nos un caràcter, amb més o menys dificultats.
4:09Necessitem també algun tipus de regal, de do,
4:12per a ser feliços,
4:14però el que nosaltres podem posar és saber també acollir els dons.
4:18Crec que és el més important que podem fer a la vida.
4:23Nosaltres, com a pares, com a educadors, ¿què podem fer
4:27per educar en l'ètica als nens i als nois?
4:32La gent acostuma a entendre que això de l'ètica
4:34és una cosa molt subjectiva, que això depèn de cada un,
4:38que cada un té la seva ètica...
4:40Però això no és veritat.
4:42Jo crec que cal anar acabant amb les "fake news", les famoses boles,
4:46perquè no és veritat que l'ètica depèn de cadascú
4:50i que la moral depèn de cadascú.
4:53I a mi m'agrada molt destacar una cosa que defensen
4:56corrents de filosofia en què jo m'apunto,
5:00que és que l'ètica no és molt subjectiva,
5:02sinó molt intersubjectiva.
5:04Es fa entre els subjectes, es fa entre les persones.
5:08No puc decidir jo per les bones què és dolent, què és bo,
5:13quines normes són correctes i quines són incorrectes.
5:16Som els éssers humans els que anem dialogant
5:19sobre què creiem que és el més just, què creiem que és el millor,
5:23què ens sembla que és el més oportú...
5:26Ho fem entre tots nosaltres.
5:28Al final, cada un té una consciència i ha de prendre decisions.
5:32Però ho fem entre nosaltres conjuntament.
5:35-Construcció conjunta. -És una construcció conjunta.
5:38No depèn de cadascú. I per a mi assassinar és bo,
5:41i per a l'altre assassinar és dolent.
5:44No, no, compte.
5:45Hem viscut molt al llarg de la història
5:48per anar adonant-nos que l'assassinat no és
5:51el més oportú per a la humanitat,
5:53que la mentida, el robatori i la corrupció
5:56no són bones per a la humanitat.
5:58Llavors, no és que jo opino que em sembla malament una cosa
6:02o em sembla malament una altra,
6:03sinó que ja hem anat històricament arribant a la conclusió
6:07que hi ha unes coses que són millors que d'altres,
6:10i ho hem fet conjuntament. Això és molt important
6:13perquè, si no, quan la gent està
6:16sempre criticant que hi ha corrupció, que hi ha maldat...
6:19Però per què critica vostè si cada un opina com vol?
6:23¿Què seria
6:26el que nosaltres podem fer millor
6:28per intentar treballar en l'educació de l'ètica?
6:31Jo crec que, en principi, el que hem de fer
6:34és creure'ns que és important educar en aquest sentit,
6:39perquè no tots els pares estan convençuts
6:42que és molt important educar èticament.
6:45Si el pare o el mestre són els primers que no s'ho creuen,
6:48l'educació porta mal rumb,
6:51perquè no s'aconseguirà absolutament res.
6:54Llavors, jo crec que sempre que parlem de l'educació,
6:58és una espècie de reflexió que una societat fa sobre si mateixa
7:02i sobre què és allò en el que realment creu.
7:06En parlar d'això, vam pensar: "Però efectivament,
7:08¿Ens sembla que és molt important ser ètics
7:11o ens semblen molt més importants moltes altres coses?".
7:15A mi m'ho diuen de tant en tant alguns pares desesperats:
7:19"Bé, és que estic educant els meus fills per ser kamikazes
7:23perquè els estic dient que han de ser honrats,
7:26ser honestos...
7:28I després es troben que, com que les coses no són així,
7:31als pobres els estic condemnant pràcticament al suïcidi".
7:34Bé, és clar, la resposta és que, vaja, no és bo educar ningú
7:38per al suïcidi, és clar que no.
7:40Però és que, ¿creiem que és veritablement important
7:43educar la gent per forjar-nos aquest caràcter
7:46que ens faci justos, honestos,
7:48o no és tan important?
7:50Primer, creure's que és molt important.
7:53Per això, els adults crec que hem de parlar també molt entre nosaltres
7:57per veure què és realment important a la nostra societat
8:00i a què donarem prioritat.
8:02Si no et sembla important, no ho pretendràs
8:05ni ho treballaràs. -Per res.
8:08Si el noi per si mateix resulta ser una persona meravellosa,
8:12doncs molt bé, però tu no hi posaràs res.
8:15Primer, la nostra societat
8:17ha d'estar convençuda de què és el que vol,
8:20quins valors posa en primer lloc. Això crec que és el més important.
8:24Quan algú està convençut d'això,
8:26té una gran quantitat de camins.
8:29El més important al meu parer, és clar,
8:33doncs és l'exemple que poden donar els pares i els mestres.
8:37Perquè crec que els alumnes, els nois,
8:41doncs són de tot menys ximples.
8:43I quan s'adonen que els adults diuen unes coses
8:47i en fan unes altres,
8:48doncs veuen que això és el que cal fer a la vida:
8:51dir unes coses que sonen molt bé,
8:53però després, a l'hora de la veritat, fer-ne unes altres.
8:56Amb la qual cosa, no estem encertant res.
8:59Jo crec que és veritat que, quan els pares o els mestres
9:02són exemplars i ells mateixos
9:05demostren amb la seva vida que creuen aquest tipus de coses,
9:08els nois, abans o després...
9:11Perquè això és una feina de llarga...
9:14de llarga fecunditat, no es veu el resultat immediatament.
9:18Però, alhora, això queda.
9:21I hi ha moments en la vida en què recordem
9:25el que feien els nostres pares i els nostres educadors
9:28i ens sembla una cosa molt important. -Però si a més estem...
9:32Ho dèiem molt a l'institut.
9:34Els educadors estem condemnats a ser coherents.
9:36O sigui, forma part, si no...
9:39Si la coherència no existeix,
9:42jo crec que la narració educativa es dissipa.
9:46-Totalment. -Perd força, perd pes.
9:48I en aquest tipus de coses, per exemple,
9:51jo que he treballat força en ètica de l'empresa,
9:53doncs molta gent diu: "Escolti, això és ètica o cosmètica?"
9:57I és clar... -És clar.
9:58Serveix a pèl per al que estem dient ara.
10:02És ètica o cosmètica?
10:03Vostè està donant la imatge que vostès són molt honestos, etc.,
10:08però, a l'hora de la veritat, res?
10:10Bé, doncs llavors és pura cosmètica,
10:12i la cosmètica
10:14es descobreix perquè, amb el temps, va desapareixent.
10:18-Perd la cara. -El maquillatge va desapareixent,
10:21i ens adonem que no hi havia res a sota.
10:24Bé, jo crec que cal fer ètica i no cosmètica,
10:27cal forjar el caràcter des de la coherència
10:29que els pares i els mestres han d'anar mostrant en la seva vida.
10:34Fins i tot quan el jove o el nen
10:37no està d'acord, potser, amb el tipus de valors
10:41que els pares estan defensant,
10:43però jo crec que el que més el desanima és veure que,
10:48siguin quins siguin els valors dels pares,
10:50no viuen d'acord amb ells.
10:52Si tu dius una cosa, per què en fas una altra?
10:54-És clar. -Puc no estar d'acord
10:56amb el que dius, però tu has de ser
10:59coherent amb el que dius, no?
11:01Llavors, jo crec que ja anem convenint
11:04en que això que es parla
11:06en moltes ocasions de l'exemplaritat
11:10és sempre el fonamental.
11:11Tots... Almenys a mi m'ha passat,
11:14que he optat per algun tipus d'actuacions
11:17perquè veia que hi havia gent que vivia
11:19una vida que em semblava digna de ser viscuda.
11:23Crec que això és el que més ensenya,
11:25quan un veu que algú està vivint una vida digna de ser viscuda.
11:28Per això, crec que exemplaritat i coherència...
11:31Després, hi ha molts mètodes educatius, però això em sembla que...
11:35I en els dos àmbits, a l'escola i a la família, no?
11:38Fixa't, en aquest punt, jo crec que hi ha una cosa
11:40en la que tu convindràs,
11:41i és que, és clar, ens cal a les escoles ser ètics
11:46i, a més, educar en ètica perquè no està clar que a les famílies
11:51estiguin ensenyant tampoc els millors valors.
11:54En moltes ocasions, ens sorprenem, a les escoles i a les universitats,
11:58quan ens vénen alumnes que porten uns valors apresos de casa
12:03que no són del més presentables d'aquest món.
12:07Jo recordo un institut, no explicaré més,
12:11però els pares eren els primers que estaven organitzant
12:15unes màfies en les quals els fills eren els que ajudaven
12:19als pares a ser mafiosos. És clar,
12:21el professor ha d'ajudar a desmuntar això.
12:25Amb la qual cosa, la feina de l'escola és molt important.
12:29L'educació ha de garantir que els objectius de l'ètica es donen.
12:32-Efectivament. -L'espai familiar, com dius,
12:35és més amagat. No ho pots garantir.
12:37Per això, que treballin pares i alumnes junts és fonamental,
12:41que estiguin d'acord és fonamental, però l'escola ha de saber
12:44que no sempre vindran els nois...
12:47Quan es feia tot allò de les reflexions
12:50sobre els valors que portes apresos. Sí, bé,
12:53però amb una perspectiva també crítica,
12:55que potser el que hem portat no és el millor del món.
12:58Els dos costats són indispensables, al meu parer: la família i l'escola.
13:03I un i altra han de criticar-se mútuament.
13:05Criticar-se i unir-se també en l'àmbit educatiu.
13:09És clar, l'ideal és que s'uneixin. Per descomptat, és clar.
13:13¿Quins creus que són els valors més urgents ara, els més necessaris,
13:18que caldria subratllar més en l'àmbit educatiu?
13:22Doncs, en principi,
13:24una cosa que crec que cal prendre's molt seriosament
13:28és que no existeix l'escola neutra.
13:32Quan en algun temps es volia fer una escola neutra,
13:36en la qual no es poden ensenyar valors perquè, si no, ja estàs marcant
13:40el rumb als fills... Això no és veritat.
13:42L'escola neutra no existeix.
13:44De valors sempre n'hi ha, a totes les escoles,
13:48en totes les societats,
13:49perquè no es pot viure sense valors. Això és així.
13:53Els valors són els que ens ajuden a condicionar la nostra vida,
13:57a fer-la vivible i habitable.
13:58En totes les èpoques hi ha valors, en tots els llocs hi ha valors.
14:02Per això, el que em sembla més important és que a l'escola
14:06traguem efectivament a la llum
14:09quins són els valors en què volem realment educar.
14:13Amb llum i taquígrafs, sense cap por i sense cap preocupació.
14:18-S'ha de ser valent. -No he entès aquesta obsessió
14:21perquè no hi hagi ètica a l'escola, perquè no s'ensenyi,
14:24sinó que es faci d'una manera transversal.
14:26Bé, però per a què?
14:28Podem perfectament tenir una classe en la qual parlem en veu alta
14:32sobre quins valors són els que ens semblen
14:35més importants, perquè n'hi haurà.
14:37Em sembla fonamental.
14:39L'educació no pot ser asèptica. -No, no.
14:41A vegades, quan treus temes com la violència de gènere ara,
14:44en el moment que hi va haver el tema de la guerra...
14:46Que hi ha gent que ho omple de tints polítics.
14:50És com que tens por de treure-ho i posar-ho sobre la taula.
14:53Però, ¿és que no estarem d'acord en què una educació per a la pau
14:56o una educació en la igualtat de gènere...?
14:58¿No podem estar d'acord en què són valors
15:01genèrics i educables? -Efectivament.
15:03Per això, quan s'insisteix: "No, bé, una classe...
15:06No cal una assignatura d'Ètica, sinó que cal fer-ho d'una...".
15:10No, miri, cal una assignatura d'Ètica en la qual,
15:13efectivament, de la mateixa manera que li donem als alumnes
15:16coneixements en Matemàtiques, en Llengua, en tota la resta,
15:20també en el que hem après la humanitat en la història.
15:24I llavors, és clar, en una sèrie de valors en què nosaltres
15:27estem d'acord que són els més valuosos.
15:31I hem de poder parlar sobre ells i oferir-los obertament.
15:35En aquest sentit, és clar, dèiem: "Quins valors són els més importants?".
15:40Doncs jo crec que en aquest món seguim, més o menys,
15:43amb la llibertat, la igualtat, la solidaritat,
15:46el respecte mutu...
15:49Si cada un d'ells els desgranem, crec que donen per moltíssim.
15:54Perquè una societat que sigui veritablement lliure
15:57és una societat que es pren seriosament que la llibertat no és res més
16:01que la independència respecte als altres
16:04i que ningú entri en el meu terreny, etc.
16:07Això és una forma de llibertat.
16:09Però hi ha més formes de llibertat i, en moltes ocasions,
16:13es confon la llibertat amb fer el que vull.
16:16Doncs no és això, sinó que és, tenint en compte als altres,
16:21tractar de participar activament, la capacitat de fer coses junts...
16:26Llavors, jo crec que la igualtat és un valor que no es practica
16:31pràcticament gens, malauradament, però és un valor fonamental.
16:36La solidaritat és indispensable perquè la societat vagi endavant.
16:41Jo crec que hi ha un valor, que és el respecte actiu,
16:44que és importantíssim per les diferències,
16:47saber respectar-les i valorar-les dins de tots els éssers humans.
16:52Crec que no és difícil posar-se d'acord en aquests valors.
16:55Tu hi estaries d'acord. -No, crec...
16:57A part de tots els que has dit,
16:59jo crec que l'escola és una microsocietat
17:03on poden assajar cada un d'aquests valors.
17:06O sigui, no tens...
17:08Donant-los una introducció teòrica, tens totes les oportunitats
17:12per treballar el respecte, per treballar la igualtat,
17:14la solidaritat...
17:16O sigui, poden sortir de l'escola ja treballadets, aquests valors.
17:20Totalment.
17:21Totalment.
17:22Bé, amb casos concrets, amb la seva vida concreta,
17:26pot sortir a llum quan la desigualtat s'està practicant.
17:29Per exemple, un tema que és aterridor és el tema de l'assetjament escolar.
17:34És un tema que ha de sortir a la llum també entre els nois,
17:38que s'adonin que estar danyant una persona constantment
17:43de tal manera que se li amarga la vida és absolutament injust.
17:46Però això ho han d'anar veient,
17:49i ho hem d'anar veient tots conjuntament,
17:52atenent justament a qui està pitjor situat
17:55i és més vulnerable.
17:57Surt a la llum tots els dies.
17:58I sabem que hi ha quantitat de mètodes educatius,
18:01des de la filosofia per a nens, des dels contes,
18:04des del que es reflexiona i des de, com tu dius,
18:07el que passa en la vida quotidiana, a l'escola.
18:10-La convivència. -Traient a la llum:
18:11"Bé, ¿us sembla bé
18:14que es tracti de manera desigual una persona
18:17perquè és d'un color o un altre?
18:20O perquè és d'una tendència sexual o una altra?
18:22O perquè és d'una religió o una altra? Us sembla bé?".
18:25Bé, doncs anem a treure-ho a la llum i a parlar-ho.
18:28Jo crec que no és difícil posar-se d'acord en quins valors són.
18:33Per això et deia al principi que això de que és molt subjectiu, no.
18:37És molt intersubjectiu.
18:38-És molt intersubjectiu, sí, sí. -Exacte.
18:40Ho anem fent junts i descobrint junts.
18:43Per això l'escola també és un procés de descobriment
18:47dels valors que més valen. -És clar.
18:49¿De quina manera convencem al noi
18:53que el camí ètic,
18:55el camí èticament bo, és el vàlid,
19:00quan estan veient en el panorama social
19:04altres exemples, altres exemplaritats,
19:06que van per altres camins diferents?
19:08Crec que ens hem conformat molt amb la cultura de la postveritat.
19:14Estem en temps de postveritat, què hi vols fer?
19:17Estem en temps de rumors, què hi vols fer?
19:20Estem en temps de... I sembla que això ja...
19:23Bé, això és el que tenim,
19:25no es pot dir de res que sigui seriós, que sigui fonamentat,
19:28en matèria d'ètica, vull dir, no?
19:31Sembla que ens hem convençut d'això, els mateixos adults.
19:35Amb la qual cosa, ja comencem amb poca convicció nosaltres.
19:38Quan estàs poc convençut, convences poc. Això per començar.
19:43És important, realment, adonar-se que no és veritat,
19:47sinó que hi ha unes conviccions ètiques profundes que realment
19:51surten a la llum en quantitat d'ocasions.
19:54I en aquest sentit, jo crec que és molt important l'argumentació.
19:59Per això em sembla important que hi hagi una classe d'Ètica
20:02i em sembla important que els pares també argumentin a casa.
20:05Perquè, quan algú manté que un valor val, sigui la llibertat,
20:09la igualtat, la solidaritat..., que val,
20:11també ha d'estar disposat a defensar-lo amb arguments,
20:15a tenir arguments perquè, si no, després el noi
20:19no sap què respondre davant de res.
20:21No sap on agafar-se.
20:23És un fonamentalista, al final, perquè no té arguments.
20:26Si no es tenen arguments, s'és dogmàtic i fonamentalista,
20:29no hi ha una altra cosa.
20:30Llavors, hi ha un autor molt interessant,
20:33en Hyde, que deia que la gent,
20:35en el tema moral, en el tema ètic, prenem decisions,
20:40diem que alguna cosa és bona o dolenta, intuïtivament i emocionalment,
20:45però que no tenim arguments.
20:47I a mi això em sembla molt seriós perquè crec que no és cert,
20:51crec que sí que hi ha arguments.
20:52El que passa és que, així com en matemàtiques
20:56o en altres sabers la gent intenta argumentar molt,
21:00en el tema de l'ètica no s'intenta argumentar,
21:03sinó que al final:
21:04"Això és bo, això és dolent, això es fa, això no". I és clar,
21:07si no tens arguments darrere, no tens raons,
21:10no tens on recolzar-ho,
21:12doncs vas actuant per aquí emocionalment, intuïtivament.
21:16I, realment,
21:18actuar en ètica només emocionalment és estar perdut.
21:22Total.
21:23Perquè llavors sempre arriba algú que sap manipular emocions
21:27i que maneja el que han anomenat molt encertadament
21:30les emocions corrosives: l'odi, el fàstic, l'enveja...
21:34És clar, és la pura emotivitat.
21:36És el que tenim ara a les societats democràtiques,
21:39la pura emotivitat en què es manegen aquestes emocions.
21:43Jo crec que l'emoció és fonamental i cal educar les emocions,
21:47però cal fer-ho també amb arguments.
21:50I per això cal, tant en la família com a l'escola,
21:55tenir un temps en el qual es parla
21:58de tots aquests valors i temes donant arguments.
22:02El professor ha de ser el primer que els té perquè, si no, malament anem.
22:07Ell ha de tenir arguments per defensar
22:10i per donar-los als nois,
22:13i els nois rebaten, i llavors parlem.
22:15I al final d'una deliberació, sempre arribem a un punt
22:19una mica diferent de per on havíem començat.
22:21Però crec que aquest moment argumentatiu és fonamental.
22:25Com de no serien les nostres societats si la gent tinguéssim arguments
22:29per a les nostres posicions! -És veritat.
22:31En comptes de tenir una pura emoció,
22:33que és el principi per descobrir tota la resta,
22:36però no és suficient. Emoció i argumentació.
22:39A més, anem a fórmules fàcils, anem a la recepta.
22:43Llavors, si tu vas a la recepta...
22:46Has posat un exemple molt clar. Perquè nosaltres,
22:49quan treballem les normes a l'aula,
22:51les normes a l'escola,
22:53volem que no es quedin amb la mateixa norma,
22:56sinó que intentin argumentar per què és important aquesta norma.
22:59Aquesta norma no ha sorgit del no-res, sinó que té una fonamentació
23:04en què, si això no es compleix, es trenca la convivència,
23:07o sigui, alguna cosa no va bé.
23:10Llavors, si no argumenten i no arriben a la profunditat de la norma,
23:13és quan al final es queda en la recepta de la norma.
23:17La recepta de la norma té caducitat. -És clar.
23:19Primer perquè, el que dius, arriba un moment en què
23:22o se li oblida la recepta o se li oblida per què era bo.
23:25O sigui, això...
23:26Una altra cosa que has dit que és important
23:29és el tema de la persona, del professor, l'educador.
23:35Si l'educador no està convençut, si tu no...
23:38Si la mateixa persona que ha de transmetre això no ho té,
23:43alguna cosa falla, no? Llavors, subratllar
23:45davant de totes les noves tecnologies
23:50que hi ha ara a l'escola,
23:51subratllar com a principi fonamental
23:54que l'educador és la clau de l'educació
23:56em sembla molt important.
23:58És clar, això és fonamental. I has tret un tema central,
24:01que és el de les tecnologies,
24:02que a mi em sembla que, gràcies a Déu, estan progressant
24:07d'una manera exponencial,
24:09perquè tenim unes grans avantatges enfront d'èpoques anteriors.
24:14La tecnologia està progressant
24:16i ens beneficia a tots els nivells.
24:19S'estan aconseguint unes coses
24:21realment extraordinàries i meravelloses.
24:25Però, és clar, el progrés humà té sempre dos costats:
24:29el progrés tecnocientífic i el progrés ètic.
24:32Els dos han d'anar de la mà.
24:35Perquè si és només el progrés tecnocientífic,
24:38al final s'acaba menjant l'ètic, i la cosa...
24:42Recordo una companya que en una ocasió estava preparant
24:45una memòria per a oposicions i em va venir a dir:
24:48"Què et sembla que posi un tema sobre tecnologia, sobre les TIC?".
24:53I jo li vaig dir: "Bé, però el tema, per a què?".
24:56I es va quedar molt sorpresa i va dir: "Com que per a què?".
24:59Doncs perquè les tecnologies han de tenir un per a què,
25:03i el per a què ha de tenir a veure amb els fins
25:06que perseguim els éssers humans.
25:08Perquè, si no, què estem fent? Llavors, la fi és l'argument.
25:12Per a què vull una tecnologia? A qui beneficia?
25:16A qui perjudica? Això tan bonic que deia Aristòtil,
25:18que tan bé fa els verins qui els utilitza per matar
25:22com qui els utilitza per curar.
25:24Llavors, les tecnologies ben utilitzades són extraordinàries.
25:28Mal emprades són un desastre.
25:29Però aquí és on hem d'anar a les finalitats de l'ésser humà,
25:32a les normes, als arguments de les normes.
25:36I això em temo que els adults tampoc estem
25:39ni molt preparats ni molt convençuts.
25:42Ho vivim molt a l'escola, on cada vegada hi ha més diversitat.
25:47I la diversitat té dues vies.
25:49Per a mi, és una riquesa sempre.
25:52Però és cert que, si hi ha diversitat, també hi ha actituds
25:57de discriminació, de xenofòbia, de racisme, no?
26:02Que sembla que el diferent,
26:05es veu més com una amenaça que com una riquesa.
26:09¿Quines aportacions donaria la filosofia, l'ètica,
26:12a l'hora de treballar o llimar aquestes actituds?
26:16A mi em sembla que viure en societats pluralistes
26:20és una sort i no és fàcil. Els dos costats.
26:25Crec que les persones tenim tendència a trobar-nos a gust
26:30amb els que pensen igual que nosaltres,
26:32amb els que són igual que nosaltres en tots els aspectes.
26:36Ens trobem com més reconeguts.
26:39Això hi ha una base neurocientífica, en el sentit que el nostre cervell
26:44ens porta a estar,
26:48a buscar la supervivència,
26:50controlant el medi, controlant l'ambient...
26:53Estem més a gust controlant-ho.
26:55Qui parla el mateix idioma? Meravellós.
26:58El que pertany a la mateixa, diguem-ne raça,
27:01perquè ja no sé què és això de les races molt bé.
27:04O la persona que té la mateixa tendència o religió.
27:08Tenim aquesta tendència a estar molt a gust,
27:10fins i tot biològicament, estar més a gust.
27:13I que ens sembla que ens molesta una mica l'estrany, el diferent.
27:18Precisament perquè la diferència intentem posar-ho entre parèntesis,
27:23el que és d'un altre tipus, d'una altra classe social o grup.
27:27Hi ha una resistència, fins i tot biològica,
27:31a estar a prop de qui és una mica diferent.
27:35I això és en tot aquest tipus de diferències
27:38i ha fet possible la misogínia, el racisme, l'antisemitisme...
27:42I tot aquest tipus de fòbies que coneixem.
27:45Llavors, és molt difícil estar disposat a reconèixer que l'altra persona,
27:51que té una altra tendència, una altra religió,
27:53que té una altra cultura, que té una altra classe social,
27:56és exactament igual que tu.
27:59És una dificultat enorme.
28:03I arribar a això que s'ha anomenat sempre la tolerància,
28:06tolerar que l'altre pensi d'una manera diferent.
28:09Però m'agrada dir que no només cal tolerar,
28:12sinó que cal respectar activament.
28:15En tots els països, per descomptat, és difícil, això és clar.
28:19Però a Espanya ens resulta molt difícil
28:22acceptar a qui és una mica diferent
28:26i fer el pas de dir: "Intentaré aprendre d'aquesta persona.
28:31Què és el que té la seva cultura que no té la meva?
28:34Què és el que té la seva religió que no té la meva?
28:37Què és el que té la seva tendència...?". És molt difícil.
28:40Jo crec que és una de les grans assignatures pendents
28:44que es troben a l'escola, a la societat...
28:47Però, és clar, si no comencem des de l'escola i la família,
28:50serà molt difícil després, estem d'acord.
28:52Perquè el pluralisme és una riquesa. -Així mateix.
28:56És un luxe, és una riquesa
28:59que cal potenciar i cal mantenir.
29:01Una cultura o una societat en la qual tothom pensa igual,
29:05tothom té el mateix color, tothom té...
29:09És avorridíssima.
29:11I, no obstant, no sabem aprendre la riquesa de la diferència.
29:16La gent ho diu: "Ai, la diferència!". No, no.
29:19Viure-la és dificilíssim, perquè anem a l'esquematisme:
29:24els bons i els dolents. Si us plau, això és molt simple.
29:28Cal intentar integrar, de tal manera
29:31que els nois s'adonin que són iguals en dignitat
29:35i, a més, diferents en unes aportacions
29:38de les que poden aprendre i que els poden donar poder,
29:41perquè poden sortir guanyant molt més
29:44que si sempre estan amb els del seu mateix estil.
29:48Això és viu a l'escola i és palmari,
29:51i cal oferir-ho com una oportunitat d'enriquiment, clarament, no?
29:57Et plantejo, Adela, ara una cosa que treballem molt a l'escola,
30:01i a més els agrada als nois
30:03perquè es plantegen davant de tessitures reals.
30:05I és un dilema moral.
30:08Un barri, una ciutat, on resulta que vénen un grup d'immigrants
30:15que s'ofereixen, és clar, que volen treballar.
30:17I resulta que un dels aspectes que es veu és que opten a treballs
30:22cobrant menys i accepten cobrar-los per pròpia necessitat,
30:27que altres... que els habitants locals, no?
30:30I això no ho veuen bé els habitants locals
30:34i de sobte, sorgeixen persones que diuen:
30:37"És que aquests han vingut per treure'ns la feina".
30:41I la pregunta és:
30:44Què tenim aquí?
30:45¿Deixem que els pensaments siguin lliures
30:48i les opinions siguin lliures i és la seva opinió al respecte?
30:51O realment
30:52hi ha un límit allà i veiem que pot estar encoratjant l'odi?
30:56On ens situem en l'opinió de la gent del barri?
31:01L'exemple que tu has posat,
31:02primer, no és veritat que els immigrants vénen
31:05a treure la feina, amb la qual cosa, per començar, és una bola.
31:08Un falsa notícia sempre és una mentida que s'està fent córrer
31:12per fer mal a algú. Sempre.
31:14Ara se l'anomena "fake news", em dona exactament igual,
31:17però és això: una mentida que s'està fent córrer
31:20per fer mal a algú en concret, en aquest cas als immigrants,
31:23els refugiats, que d'alguna manera molesten,
31:26i diem que el que passa és que ens treuen la feina,
31:29que no podrem pagar la Seguretat Social
31:31o qualsevol altra cosa per l'estil.
31:33Per començar, és mentida, amb la qual cosa,
31:35les mentides cal saber detectar-les i no fer-los cas.
31:38Cal educar els nois
31:39perquè detectin les mentides i no se les creguin,
31:42que no es creguin el primer que els expliquin per aquí.
31:45Això per començar.
31:46Però després crec que, en un segon lloc,
31:48hi ha una cosa molt important.
31:50I m'ha passat molt perquè he treballat aquestes coses
31:54amb juristes, i ells mateixos són els primers que diuen:
31:57"És molt difícil trobar criteris".
31:59I llavors els resulta molt bo quan arribem altres i diem:
32:03"Però és que l'important és educar èticament
32:06perquè ningú tracti de danyar tant a altres
32:10que la seva única preocupació sigui
32:12quan arribo al límit del que és delicte".
32:16Cal anar amb compte
32:17que la gent s'acostumi a danyar a altres
32:20amb mentides, amb atacs.
32:23Aquest acostumar-se a danyar a un altre, a fer mal a un altre.
32:27Bé, hem de posar un límit. El límit és quan ja és delicte.
32:32Llavors, no, perquè llavors puc anar a la presó o em puc passar...
32:36No, no. Hem d'educar a l'escola i a la família
32:39perquè no intentem fer mal a altres, perquè no diguem mentides,
32:43de tal manera que no se'ns ocorri estar senzillament mesurant
32:48fins on puc fastiguejar a un altre sense que sigui delicte.
32:53Això no és una societat que viu en pau.
32:55Llavors, jo crec que el problema de la llibertat d'expressió
32:59i delictes d'odi es resol amb ètica.
33:02Amb una ètica de la ciutadania que no vol fer mal a altres,
33:07precisament perquè s'adona que són dignes.
33:11I en aquest sentit, i d'altra banda, doncs en ocasions s'ha plantejat
33:15el famós discurs que una cosa és la tolerància
33:19i una altra cosa és també tolerar els intolerants,
33:24que es diu: "Què passa...?".
33:25Tolerància, tolerar els intolerants...
33:28Jo abans parlava del respecte actiu. Però sempre el respecte...
33:32Cal distingir dues coses molt clarament.
33:35A les persones cal respectar-les sempre.
33:40A les persones.
33:41Una altra cosa són les seves opinions.
33:44No totes les opinions són respectables, ni moltíssim menys.
33:48I recordo que, després de l'època de Franco,
33:50que érem tots molt educats, la gent deia qualsevol ximpleria,
33:55i es deia: "Aquesta és una opinió i, per tant, molt respectable".
33:59Doncs no. -Justament, no.
34:01Doncs no. Hi ha opinions que no són gens respectables.
34:05Les persones són respectables, les opinions, no.
34:08Les opinions s'han de guanyar el respecte.
34:11I el que no es poden tolerar
34:13són les opinions que no són respectables.
34:16Llavors, cal ser tolerant amb les persones que són intolerants,
34:20però no amb les seves opinions, no amb els seus punts de vista.
34:24No dir: "És una opinió i, per tant...".
34:27"Les dones són inferiors als homes".
34:29"Bé, és una opinió". No, si us plau. És una barbaritat.
34:34Llavors, la persona serà respectable, però l'opinió no és respectable.
34:38Els immigrants no són inferiors. Els negres no són lletjos.
34:42Llavors, evidentment, jo crec que cal distingir molt bé
34:46entre les persones... -El límit hi és.
34:48-... i els punts de vista. -Separar
34:50el que és la persona... -...dels seus punts de vista.
34:53I adonar-se que les opinions s'han de guanyar el respecte
34:57i que hi ha opinions que no són respectables
35:00i altres que, evidentment, sí que ho són.
35:02Però per això hem de fer la tasca ètica
35:05i hem de parlar en les societats d'això en veu alta
35:08i argumentar i desvetllar junts què és el que ens sembla que,
35:12efectivament, sí que és respectable i què no ho és ja.
35:17Perquè, si no, al final cadascú diu el que se li ocorre
35:20i sembla que és tot igualment valuós. Doncs miri, no.
35:24Hi ha coses que no són admissibles, que no són presentables
35:28i que no són respectables, i altres que sí
35:30i que cal abundar molt en això.
35:34Jo deia també, fins i tot, "problema de la persona".
35:37Quan una persona... Realment, el problema
35:39és que hi ha atur. I hi ha molta gent que no té feina.
35:42Però això no vol dir que la culpa la tingui aquest per venir.
35:46El problema és que no hi ha feina. I ho pateix aquest,
35:49i ho pateixo jo també. Però anem a l'arrel del problema.
35:52A vegades, per evadir l'arrel del problema
35:54ens ve molt bé una mica el tema que algú físic, visual,
36:00tingui la culpa. -És clar, és que
36:01jo crec que és la mateixa història de sempre
36:05del boc expiatori. -És clar.
36:06Sempre s'ha buscat algun cap de turc
36:09quan a algú les coses no li surten bé.
36:11I llavors, efectivament, en comptes d'acudir
36:14a la causa que realment està present,
36:17i és la de que hi ha un nivell d'atur molt gran...
36:20I per aquí podríem remuntar-nos a una gran quantitat de problemes,
36:24perquè no tenim, que és un problema de l'educació,
36:28no tenim competències fonamentals
36:32per dur a terme determinats treballs... Aquí hi ha tot un món.
36:36Doncs és molt més fàcil resoldre-ho dient:
36:38"Els immigrants ens treuen la feina". -Ja està.
36:41Aquests simplismes
36:43no van enlloc.
36:44És que trobar... O sigui, la veritat cal també...
36:49Cal buscar cooperativament la veritat.
36:51Cal buscar cooperativament la veritat,
36:53això està clar.
36:54No és fàcil trobar-la, però tampoc cal desesperar.
36:57Hi ha gent que diu: "La veritat
36:59no es pot...". Esperi, hem de buscar-la.
37:01Hem de buscar a veure què és vertader i què no.
37:04I si, efectivament, la culpa de tot això ho té
37:07que vénen uns senyors de fora traient-nos la feina
37:10o no és això, sinó que és una altra cosa molt diferent
37:13i hem de buscar les solucions... -... junts.
37:16Junts, en el tema del benestar social,
37:18de les mesures socials,
37:19de l'educació per trobar feines
37:23que, efectivament, no siguin precàries, etc.
37:27Aquesta és una feina, no? -Una feina, sí.
37:30Deia en Chomsky que és una feina intrínsecament humana
37:34el tema d'aconseguir amb el llenguatge
37:39establir pensaments,
37:40o derivar pensaments, en el llenguatge, i crear.
37:43D'alguna manera, estem creant el llenguatge.
37:45Però tu, en concret, el vas exercir en una paraula
37:48que ens va beneficiar a tots i que ens sembla molt...
37:52molt definitòria de moltes coses,
37:55que és l'"aporofòbia".
37:57I que, a més, has escrit molt sobre ella.
38:01M'agradaria que expliquessis una mica què és l'aporofòbia
38:04i quin és el seu contingut.
38:07Bé, doncs l'aporofòbia, que és una paraula bastant críptica,
38:11tant que, quan vaig escriure el llibre, des de l'editorial em van preguntar:
38:16"Quin títol posem?" I vaig dir: "Doncs 'Aporofòbia'",
38:19i em van dir: "Ni parlar-ne. No ho entendrà ningú".
38:22I, és clar, vaig haver de pensar com explicar-ho des del títol,
38:26i per això es titula "Aporofòbia, el rebuig al pobre".
38:29Perquè s'entengui... -Tot junt.
38:31... des del començament què és el que vol dir l'aporofòbia.
38:34Bé, doncs és una paraula que em va semblar
38:38que era important que estigués al diccionari.
38:41Des de fa, almenys vint i escaig anys,
38:43quan em vaig adonar que tots els pobles parlaven de xenofòbia,
38:47que vol dir "rebuig a l'estranger o odi a l'estranger",
38:51jo em preguntava si hi ha tant rebuig a l'estranger
38:54o a determinats estrangers sí i a determinats estrangers no.
38:58Perquè, quan vénen els turistes,
39:01traiem als diaris amb molt entusiasme:
39:06"Han vingut 81 milions de turistes aquest any".
39:09I són estrangers i no es diu amb desgrat,
39:14sinó que es diu content, amb felicitat, i tant de bo en vinguessin més,
39:19a veure si l'any que ve en vénen més...
39:21I a més, fins i tot hi ha un grau universitari,
39:24que són les Ciències de l'Hospitalitat, en què es prepara els graduats
39:29perquè atenguin els turistes
39:31en els hotels, als restaurants...
39:34Bé, hospitalitat.
39:36Per als turistes o per als estrangers que vénen amb diners.
39:41La qüestió és per a aquests altres estrangers
39:44que no vénen amb diners, sinó que vénen de l'altre costat de l'Estret,
39:48en el nostre cas.
39:49I als Estats Units, ja que es posa
39:53una tanca per als mexicans,
39:55però també per als nicaragüencs, per als...
39:58I, no obstant això, no per als xeics àrabs.
40:01Tota aquesta barreja porta a preguntar-se,
40:04i en tots els països passa,
40:06però, ¿realment molesten els estrangers o el que molesten són els pobres,
40:10siguin estrangers o siguin de la pròpia casa?
40:13Em sembla que el que molesten són els pobres
40:15i, a més, això és transversal, perquè molesten les dones pobres
40:19i els homes pobres i els...
40:22Tots ells molesten quan són pobres.
40:24Doncs em va semblar que és un fenomen universal
40:27i que calia trobar-li un nom perquè, si no,
40:30existeix i no ens n'adonem i, no obstant això, té molta influència.
40:34Llavors, bé, doncs em vaig adonar que,
40:36en donar una xerrada sobre el tema,
40:38la gent assentia com: "És veritat, això ens passa".
40:41I algunes organitzacions solidàries van començar a prendre el terme
40:45per utilitzar-lo ells en els seus congressos i trobades.
40:50I, bé, amb el temps, va anar creixent l'assumpte fins que,
40:53afortunadament, el 2017, es va crear la paraula
40:57i pertany al Diccionari de la Reial Acadèmia.
41:00Ara, el meu afany és intentar que s'universalitzi
41:04i estigui en els diccionaris de totes les llengües del món.
41:08L'única manera d'adonar-se que alguna cosa existeix...
41:11L'única no, però una de les maneres d'adonar-se que alguna cosa existeix
41:16és posar-li un nom per reconèixer-ho.
41:19Igual que li posem nom als fenòmens atmosfèrics,
41:23que ara es diuen David, Ana i Carmeta.
41:26Què té el pobre perquè se'l rebutgi?
41:29La pobresa s'invisibilitza.
41:30Per això era important que, almenys, hi hagués una paraula
41:34per a aquest tipus de fòbia, que és igual que les altres.
41:37Bé, jo, en el llibre,
41:39el que vaig intentar és veure si hi havia alguna base cerebral
41:42perquè fos un fenomen universal.
41:44I la meva conclusió és que sí que hi ha una base cerebral
41:49perquè sigui un fenomen universal.
41:51I és el que, d'una banda, com dèiem abans,
41:55doncs ens agrada estar amb els que són com nosaltres, etc.,
42:00que aquesta seria l'arrel de la xenofòbia,
42:03amb els que parlen com nosaltres...
42:05Perquè, al llarg de la formació del cervell,
42:07en el període de l'evolució,
42:09ens vam anar fent amb els del nostre propi grup,
42:12enfront dels grups estrangers, etc.
42:15Però, a més d'això, tenim aquest mecanisme dissociatiu
42:20pel que posem entre parèntesis el que ens molesta,
42:23el que ens causa algun tipus de preocupació.
42:26Ho posem entre parèntesis perquè hem de sobreviure, viure bé.
42:30I en aquest sentit, els que són d'altres races, etc.,
42:33doncs els posem entre parèntesis.
42:36Però després hi ha un pas més, que a mi em sembla molt important,
42:39i és que els éssers humans som el que s'anomena
42:42animals "reciprocadors",
42:45estem disposats a donar per tal de rebre.
42:48I, per això, l'arrel de la nostra societat
42:51és el contractualisme.
42:52Vivim de: "Jo estic disposat a complir els meus deures
42:55per tal que l'Estat protegeixi els meus drets.
42:58Jo estic disposada a donar les meves classes
43:00per tal que em paguin la nòmina.
43:02Jo estic disposat a...". És aquest donar i rebre,
43:05i vivim en la societat de l'intercanvi,
43:07del contracte, del pacte.
43:10Però què passa amb els que sembla que no tenen res interessant per donar?
43:14-Que oferir, és clar. -Que no poden donar res
43:17en intercanvi.
43:19L'immigrant aquest que ve i agafa un treball que és barat.
43:24Aquest no m'està donant res de bo a canvi.
43:26Estem acostumats a "avui per tu, demà per mi", etc.
43:30I aquí els que sembla que no poden donar res a canvi són els pobres.
43:34Per això, la paraula "aporofòbia"
43:36ve d'"áporos", que és "pobre" en grec,
43:39i "phobos", que és "temor, recel".
43:41I és el rebuig al pobre que, al meu parer,
43:45té una base cerebral i, per tant, és universal.
43:49Perquè, davant del que no pot donar-nos res interessant a canvi,
43:53o això creiem,
43:54el que fem és posar-nos en guàrdia, rebutjar-lo i deixar-lo de costat.
43:58Educativament,
43:59com podem treballar...? -Educativament,
44:02primer hi ha una excel·lent notícia, i és que el cervell és plàstic.
44:06És clar, el cervell...
44:08-Molt bona. -És una notícia excel·lent
44:10perquè, si el cervell estigués absolutament rígid,
44:13ja no tindríem solució,
44:15sinó que les tendències es converteixen en actuacions i no hi hauria remei.
44:19El cervell és plàstic, i aquesta és la base de l'educació.
44:22Podem canviar-lo. -Canviar.
44:24Podem forjar el nostre propi cervell,
44:27el nostre propi caràcter, les nostres pròpies...
44:31tendències i predisposicions.
44:33En aquest sentit crec que, en l'educació,
44:36hi ha una tasca impressionant.
44:38Perquè el que és clar, entre moltes altres coses,
44:41és que l'aporofòbia va en contra de la dignitat humana
44:46i en contra de la democràcia.
44:48La democràcia ha de ser inclusiva necessàriament.
44:51L'aporofòbia és excloent.
44:53No hi pot haver una societat aporòfoba i, alhora, democràtica.
44:58I, no obstant això, totes les societats que conec són aporòfobes.
45:03A mi m'escriu... que m'agrada molt això.
45:05M'escriu gent d'altres països.
45:09I molt gent jove, que és una cosa que m'agrada moltíssim.
45:13"Miri, hem estat fent un treball sobre...
45:16Ens adonem que nosaltres...". Gent de l'Uruguai, per exemple.
45:19"Nosaltres rebutgem als bolivians, als...".
45:22I d'altres, des de Mèxic: "Ens adonem que estem rebutjant als...".
45:26I gent de... -Tots els col·lectius.
45:29Tots els col·lectius veuen que, efectivament, deixen a altres al marge.
45:33I als nois joves i noies joves
45:36això els sembla veritablement significatiu.
45:39Però per què? Per què estem fent això?
45:42Per això em sembla que l'educació té molta feina,
45:47perquè els nois i les noies joves sí que consenten
45:52en sentir aquestes coses. Aprofitem aquestes tendències.
45:54Cal traslladar el que tu dius. És molt fàcil veure
45:58la separació que fan altres, o és molt visual,
46:01i no et fixes en la que fas tu.
46:03Llavors, quan parles amb els nois, amb els alumnes i tal,
46:07i els presentes aquestes aporofòbies que hi ha fora d'ells, en altres...,
46:11ho veuen fàcilment.
46:13Però quan els fas veure: "Vosaltres també teniu...
46:15Sou aporòfobs d'altres col·lectius",
46:18i llavors: "Doncs és veritat".
46:20És clar, això és el bo, que aquesta gent que m'està escrivint diuen:
46:24"Ens adonem que a nosaltres ens passa igual".
46:27Crec que aquest és el tipus de consciència
46:29que també hem de despertar.
46:31És a dir, fixa't que m'estàs dient
46:33que tens un paio que també és catedràtic d'universitat
46:37i estàs molt content, però no m'estàs dient
46:40que tens un paio que viu al carrer i que és un sense llar,
46:44perquè més aviat quan passes pel davant no vols...
46:48-... ni veure'l ni saludar-lo. -Llavors,
46:50jo crec que la aporofòbia, en aquest sentit,
46:54és un tema amb el qual cal acabar.
46:57I no només és educatiu, sinó que és institucional.
46:59Cal acabar amb les desigualtats en el segle XXI.
47:02Això està clar. Aquestes desigualtats...
47:05O reduir-les enormement. És un dels grans temes.
47:08Ja saps que, de tant en tant, ens cauen noves lleis.
47:12I un dels temes que tallen molt
47:16és el tema de l'Ètica,
47:18que a vegades han anomenat Educació per a la Ciutadania o Valors Ètics.
47:21I, després, el tema de la Filosofia, que a vegades és obligatòria,
47:25ara en un dels cursos de segon no és obligatòria...
47:29Bé, doncs això és un tema, jo crec, molt manejable amb les lleis educatives.
47:33Altres coses no es mouen. Però aquesta sempre la mouen, no?
47:36Com veus el tractament de l'Ètica i de la Filosofia a l'escola?
47:41Doncs la veritat és que, com tu dius, l'Ètica i la Filosofia
47:47estan anant d'un lloc a un altre cada vegada que hi ha canvis.
47:50Tothom les canvia de lloc. Hi ha grans batalles, grans disputes.
47:55La veritat és que és curiós quan,
47:57sincerament, a mi em sembla una obvietat
48:00que hi ha d'haver una assignatura d'Ètica
48:03a quart de l'ensenyament secundari obligatori,
48:05una assignatura de Filosofia a batxiller
48:10i una altra assignatura d'Història de la Filosofia.
48:12O sigui, dues assignatures a batxiller de sistemàtica i d'història
48:17i l'Ensenyament Secundari Obligatori.
48:20També he de dir que soc perfectament conscient
48:23que els alumnes tenen una gran quantitat d'assignatures
48:26que és veritablement sense misericòrdia. És sense misericòrdia.
48:30-És cert. -Realment,
48:31a la secundària obligatòria els nois arriben a tenir 13 assignatures
48:35i, efectivament, això és immoral.
48:38És que no es pot abastar, és que els pobres nois...
48:42Llavors, crec que és molt important que el Ministeri d'Educació
48:47i les conselleries d'educació estiguin molt atents i molt alerta
48:52i que facin una tasca molt bona, que sé que després
48:54ha de ser una gran quantitat de gestions
48:58i negociacions amb absolutament els professors,
49:01els sindicats, amb tothom. Ja sé que és així,
49:04soc conscient d'això i que són excessives assignatures.
49:08Però, tot i amb això, crec que cal saber seleccionar
49:11quines són les que, a l'escola, cal donar,
49:15perquè després no ho tractaran això.
49:17Hi ha moltes altres coses que aprendran per aquí després,
49:21però, quines són les fonamentals?
49:23Jo crec que, si ens reuníssim a parlar seriosament,
49:25podríem decidir quines són sense gran quantitat de...
49:29Si ho féssim amb serietat.
49:31Jo crec que, efectivament, aquestes hi han de ser,
49:34d'una banda, perquè l'assignatura d'Ètica,
49:37ho estem parlant tot el temps, però és que és necessària
49:41per a la formació bàsica dels nois
49:45en un moment en què podem parlar amb ells,
49:47que estan en un moment de canvi i pot ser decisiu per a ells.
49:52L'Educació per a la Ciutadania va ser una batalla,
49:54però hi havia una assignatura
49:56que era Ètica, la Vida Moral i la Reflexió Ètica,
49:59que era senzillament parlar
50:01de què passa a les grans propostes
50:05de Drets Humans, de feminisme, de...
50:08És clar que han de parlar-ho, i hem de parlar-ho
50:11a l'escola en un moment determinat.
50:14I després, efectivament, les humanitats són clau.
50:18I ha d'anar mà a mà amb les tecnociències
50:21perquè el progrés humà sigui un progrés colze a colze.
50:25I, per descomptat, la Filosofia té una gran tasca de desenvolupament
50:31de la capacitat crítica, de la capacitat d'argumentació.
50:34Per això, jo crec que en la Filosofia cal fixar-se també molt bé
50:39en quins programes es posen i què...
50:42Perquè no tota filosofia és la més interessant
50:46per a una etapa formativa.
50:48I jo veig que, en algunes comunitats autònomes,
50:51posen, per als nois d'Història de la Filosofia,
50:54alguns autors que no són la base formativa.
50:58Llavors, aquí cal... No cal ser cridaner
51:02i sensacionalista,
51:03sinó realment als nois donar-los les claus d'uns filòsofs
51:08que, si ens reuníssim,
51:09veuríem quins són. -Coincidiríem.
51:12Llavors, en aquest sentit, no tota filosofia,
51:15sinó una filosofia que de veritat ensenyi a ser crític,
51:19a ser respectuós, a ser tolerant, a ser constructiu, a ser universalista.
51:24Jo crec que són aquestes tradicions filosòfiques
51:26les que cal potenciar.
51:28A part, jo crec, jo posaria dos elements que ja has parlat...
51:33T'he sentit parlar d'ells concretament,
51:35que jo crec que també són un error, que és plantejar l'Ètica
51:40als instituts
51:42en alternativa amb la Religió, no? O sigui, unir-les, fer una...
51:46I jo crec que necessita una dissociació. T'he sentit a parlar.
51:50I, després, el tema de la Filosofia com aquesta preocupació...
51:54Que a més ho palpen els nois. Aquesta divisió tan gran
51:57entre humanitats i ciències.
51:59Quan, històricament, la filosofia ho unificava tot.
52:04Crec que tenen molt a donar-se mútuament.
52:06No obstant això, s'ha fet aquesta dissecció de:
52:09"o jo vaig per a un o per a l'altre".
52:11Sembla que el que va per lletres, doncs,
52:14no li interessa o no ha de raonar arguments lògics i tal.
52:19I, però, el que va per ciències sembla que no llegeix.
52:22Aquests dos elements que jo crec que estan sent molt perjudicials
52:26en el tema de l'ensenyament.
52:27Volia que comentessis alguna cosa. -Sí, totalment d'acord.
52:30D'una banda, l'Ètica no ha de ser alternativa a la Religió,
52:35sinó que l'Ètica l'han de cursar tots els alumnes.
52:38La batalla de les religions a part, la de l'Ètica és que l'Ètica
52:42l'han de cursar tots els alumnes, perquè tots ells formen part
52:46d'una societat pluralista i democràtica que comparteix una ètica cívica
52:51que ens uneix a tots i que tots hem de conèixer.
52:53I, després, s'han de viure en l'economia,
52:57a la universitat, en les professions, etc.
53:01Però és la mateixa ètica cívica que ens uneix.
53:03Llavors, els nois han de saber tots ells aquesta ètica cívica
53:08que ens sembla un llegat important.
53:11Després, faran el que vulguin. -És clar.
53:13Serà la seva vida, però hem de transmetre-la,
53:16i em sembla que això ha de ser per a tothom, és claríssim.
53:19I després, un altre tema que a mi em preocupa moltíssim,
53:22i és aquesta separació que s'ha vingut fent
53:26entre ciències i humanitats, quan realment
53:29hi ha una articulació i hi ha d'haver una articulació entre elles.
53:33Perquè el nostre món cada vegada és més tecnocientífic.
53:37I, si no, els alumnes manegen una quantitat d'aparells
53:40sense entendre res del que passa amb ells.
53:43I, d'altra banda, els que es fiquen al camí tecnocientífic
53:47sembla que no puguin ni escriure bé ni llegir bé.
53:51I això s'ha de plasmar a l'escola d'alguna manera
53:54i que no s'ignorin els uns als altres.
53:56Concretament, amb l'Ètica sembla que una de les seves crítiques
53:59és que no serveix per a res en aquest esquema de societat utilitarista.
54:04Llavors, ¿tu què penses de si una societat és realment rendible
54:08si treballa en l'ètica?
54:09Quan una organització funciona èticament
54:14o una societat funciona èticament,
54:17genera bàsicament confiança.
54:20Hi ha un capital fonamental en qualsevol país,
54:25en qualsevol organització, en qualsevol societat,
54:27que és la confiança. Sense confiança, les coses no funcionen.
54:32I quan hi ha confiança,
54:34ens podem estalviar quantitat de discussions,
54:38de negociacions, d'entossudiments... En tots els nivells.
54:43En aquest sentit, a mi sempre m'ha semblat
54:46un exemple molt bonic, un portat de València:
54:49el Tribunal de les Aigües,
54:51que és un tribunal d'institució secular.
54:54I és molt interessant, perquè allà s'està tractant
54:59de la distribució, les queixes i els conflictes que hi ha
55:02d'una cosa tan important per al camp com és un bé comú que és l'aigua.
55:07No hi ha registres de res.
55:08Arriba la persona que té...
55:12que planteja la seva reclamació
55:14i, llavors, el síndic que porta tots els assumptes
55:19l'única cosa que diu als que parlen:
55:21"Calli vostè, parli vostè, calli vostè, parli vostè".
55:24Exposen els seus problemes i, al final, es dona la decisió, que és també oral.
55:30La gent es retira,
55:32perquè s'entén que amb la paraula donada ja n'hi ha prou.
55:36Amb la qual cosa, s'estalvia una quantitat
55:40de despeses de transacció enorme.
55:44En un món en què funcionés la confiança,
55:47en què les gents no mentissin, sinó que diguessin la veritat,
55:51s'estalviaria molts diners que podríem emprar en sanitat,
55:55en educació, en cultura...
55:58Podríem emprar-ho en una enorme quantitat de coses
56:02i estalviaríem moltíssim. Per això jo deia, en algun moment,
56:07doncs que l'ètica serveix per guardar. Estalvia costos,
56:12estalvia diners, estalvia temps i, sobretot,
56:14estalvia patiment humà.
56:16I aquí hi ha la bonica llegenda que explicava Plató
56:21de l'anell de Giges,
56:24que és un anell
56:26que es posava el rei Giges.
56:29Quan una persona se'l posava, el convertia en invisible.
56:35Llavors, en el diàleg que es parla, que crec que és el de Glaucó,
56:40li plantegen a Sòcrates el problema dient: "Si un home just
56:45es pogués posar l'anell, l'anell que et fa invisible,
56:49en el moment en què es fa invisible aquest home,
56:53ja podrà matar, robar, etc.
56:56¿No serà que, quan el just es posa l'anell,
57:00pot ja fer totes aquestes coses i les farà?".
57:02I llavors, és clar, la contestació de Sòcrates és extraordinària:
57:07"Si un home, quan es posa un anell que el fa invisible,
57:10mata, menteix, etc., llavors no és l'home just".
57:15Però, és clar, aquí hi ha una clau molt important,
57:18i és la que a vegades la justícia es fa
57:22per por de perdre la reputació.
57:24I això crec que, en el moment en què un es queda sol,
57:28la por de perdre la reputació és clau.
57:30Fins al punt que s'han fet, com saps, una gran quantitat de...
57:35d'estudis en els quals es veu que les persones,
57:38quan se'ns està veient, actuem millor.
57:41Fins i tot quan s'han posat uns ullets que són falsos.
57:45Quan se'ns veu, actuem millor.
57:48Quan ningú ens veu, actuem molt pitjor
57:51i som molt menys amables.
57:53-Una mica. -Llavors, és un tema
57:55de consciència o reputació.
57:57Quin dels dos és fonamental? -Quin tries?
58:00-Cal educar la consciència. -Total.
58:02Em temo que no s'està educant massa en consciència.
58:05Parles també, i em sembla molt interessant,
58:10com els graus d'ètica que hi ha.
58:12M'agradaria que desenvolupessis una mica aquests graus ètics.
58:16És clar.
58:17Jo crec que hi ha una...
58:20una d'aquestes boles que corren,
58:23i és el que els éssers humans som individus aïllats
58:27que només busquem el nostre benefici.
58:29Crec que aquesta és una ètica paupèrrima i que, a més, és falsa,
58:33perquè no som individus aïllats, sinó que som individus en relació
58:38i, per això, és molt millor la cooperació
58:41que buscar arrumbar a tots els altres,
58:44que buscar el conflicte i la maximització.
58:47Educar per cooperar és molt més intel·ligent
58:50que educar per al conflicte.
58:53Cal generar aliats, no cal generar adversaris
58:57i, a l'escola,
58:58cal educar els nens perquè sàpiguen cooperar amb altres.
59:02El que coopera està intercanviant amb altres,
59:05però n'hi ha alguns que dona la sensació que no poden entrar
59:08en el joc de la cooperació perquè no poden aportar res.
59:12Llavors, sembla que queden fora i que són els exclosos.
59:16Crec que, d'una banda, cal superar la cooperació en la compassió.
59:22Crec que la gran virtut de les persones i de les institucions
59:27hauria de ser la compassió.
59:29La compassió consisteix no només en posar-se al lloc de l'altre,
59:33en el seu sofriment, sinó en comprometre's
59:37per sortir del sofriment.
59:39Crec que cal educar en la compassió i que, mentre no ho fem,
59:43no tindrem societats veritablement democràtiques
59:47i pluralistes.
59:49I crec que cal educar també
59:51perquè la compassió passi a la vida política
59:54i a la vida pública,
59:56que no es quedi res més en els terrenys privats
59:59i en els terrenys tancats.
1:00:01Aquest tercer grau seria educar aquest vincle compassiu
1:00:06que hauria d'unir-nos a tots els éssers humans,
1:00:10perquè som humans i res del que és humà ens ha de semblar aliè.
1:00:14Patir amb els que pateixen està molt bé,
1:00:17però comprometre's a sortir del seu sofriment
1:00:19ja no ho fan molts.
1:00:21I això jo crec que és el futur de l'educació
1:00:25per al segle XXI.
1:00:26Molt bé.
1:00:28Doncs, Adela, acabem.
1:00:30M'ha encantat la conversa, he après moltíssim.
1:00:34I jo crec que hem tocat temes clau
1:00:37en el món educatiu i en el món personal.
1:00:41T'agraeixo molt aquesta...
1:00:43Jo m'ho he passat meravellosament bé i me n'alegro moltíssim
1:00:47que els matemàtics i els filòsofs tinguem un mateix cor.
1:00:51-Vagin de la mà. -I que tinguem unes idees ètiques
1:00:54tan compaginables i tan compatibles. -Donem una exemplaritat de la unió
1:00:58entre ciències i humanitats.
1:01:00Hem demostrat que ciències i humanitats...
1:01:03-És possible. -... van de la mà. No possible...
1:01:05-És necessari. -És que és real, és necessari
1:01:08i cal portar-ho cap endavant. Moltíssimes gràcies.
1:01:11-Moltes gràcies, Adela. Per tot. -He gaudit moltíssim.

About this transcript

This page contains the full transcript of ¿Para qué sirve la ética? | Adela Cortina, filósofa by AprendemosJuntos, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 9,415 words across 1,148 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to translate the transcript into 100+ languages.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, translation to 100+ languages, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.