YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → Criar con salud mental | María Velasco, psiquiatra infantojuvenil

Criar con salud mental | María Velasco, psiquiatra infantojuvenil — Transcript

by AprendemosJuntos · 10,005 words · 1,247 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:05Soc la doctora María Velasco. Soc metge.
0:07Soc psiquiatra especialista en psiquiatria infantojuvenil
0:10i autora del llibre Criar con salud mental .
0:16Hola, María. Benvinguda.
0:18Em dic Jimena, soc mestra
0:20i és un plaer ser aquí amb tu per parlar d'un tema
0:24del qual es parla, per fortuna,
0:26cada vegada més en la societat, que és la salut mental.
0:29El plaer és meu, per descomptat que sí.
0:32Bé, tu ets psiquiatra, ets psicoterapeuta
0:34i ets experta en salut mental de nens i adolescents.
0:39En la teva experiència, creus que es dona suficient importància
0:42a la salut mental avui dia, socialment?
0:46Jo crec que no.
0:47Jo crec que comencen a ser visibles
0:50o es comencen a visibilitzar les malalties mentals
0:53gràcies a moltes persones que diuen a les xarxes
0:57i als mitjans de comunicació que han tingut una depressió,
1:00que han tingut ansietat...
1:02Però la salut mental és una altra cosa,
1:04no és simplement l'absència d'una malaltia mental,
1:07sinó poder viure
1:09en un equilibri entre forteses i capacitats
1:13que ens ajudin a afrontar la vida,
1:16a poder-la viure d'una manera acceptable,
1:20aprenent, evolucionant, compartint amb la resta,
1:25podent treballar, podent-nos integrar.
1:27Tot això no és el mateix que no tenir una malaltia mental.
1:31Podríem dir que...
1:32Podria semblar...
1:34És el mateix no tenir un infart o no tenir una malaltia cardíaca
1:38que tenir una vida saludable? Doncs no és el mateix.
1:41I jo crec que cal fer un pas més i parlar de salut mental
1:45perquè realment hi ha moltes coses que estan a les nostres mans,
1:48com ens cuidem, com creixem,
1:52com ens prenem les coses, com les superem i les elaborem,
1:56com ens entenem a nosaltres mateixos. En tot això està la salut mental.
2:00L'ansietat, la tristesa,
2:02la soledat, el buit, no tenir sentit,
2:06la baixa tolerància a la frustració...
2:09Són trastorns
2:11que veiem que han augmentat en la infància i en l'adolescència.
2:15El que veiem és tot molt reactiu
2:17a la societat en què vivim.
2:19I quines creus que són les causes
2:21que provoquen aquests trastorns mentals que has dit que han anat augmentant?
2:25És un problema complex.
2:28Hi ha un augment de l'exigència, per exemple, en l'àmbit social.
2:33Això està potenciat per les xarxes socials.
2:37El mòbil ens persegueix a tot arreu.
2:39Ens comuniquem més, tenim més informació,
2:42però també ens sentim més exposats amb el telèfon mòbil.
2:46I, a més, mirem més no només el que fa el veí,
2:49que abans ens podíem comparar amb el veí, amb un familiar,
2:52sinó amb persones que estan molt lluny de nosaltres,
2:54que creiem que compartim amb ells moltes coses i, no obstant això, tenen
2:58vides que no ens mostren i dificultats que no ens mostren,
3:01però que creiem que compartim la vida de la mateixa manera.
3:05Aleshores, a través d'aquests mecanismes, en el fons,
3:08comencem a tenir una sèrie de creences del que és normal,
3:12d'allò a què podem aspirar, del que necessitem, també,
3:18que són molt exigents
3:20a tots els nivells, des de l'estil familiar,
3:22la perfecció del cos, els plans que podem fer...
3:26I això, per exemple, en els adolescents, en els menors, ja marca
3:30una cosa molt complicada
3:31perquè pensen que han de ser d'una determinada manera.
3:34És a dir, han perdut molta llibertat.
3:37La infància, els menors i l'edat adulta
3:39també han perdut el límit.
3:41Hi havia un límit que, clarament, separava l'edat adulta de la infància,
3:45i ara aquest límit s'ha esborrat.
3:46Al final, en lloc d'anar al seu món,
3:49fem que els adolescents i els nens vinguin al nostre.
3:53S'adonen de problemes adults,
3:55estan una mica enmig de la parella, veuen contingut adult a la televisió.
3:59Si tu et fixes ara mateix, a la televisió,
4:02pel·lícules que abans eren per majors de 18, ara són per majors de 12 anys.
4:08I jo a vegades em pregunto: "Però qui decideix això?
4:12Quina capacitat...?".
4:13Estaríem parlant d'això, de quina capacitat
4:16té el meu fill o la meva filla d'aquesta edat
4:20per comprendre o per assimilar el contingut que mira.
4:25Realment, hi ha molt de contingut
4:27al qual estem exposant els nostres menors
4:30que acabaran normalitzant.
4:32L'augment, per exemple, de la violència té a veure amb això.
4:35És a dir, si jo m'exposo molt a la violència, l'acabo normalitzant,
4:38l'acabo veient com una cosa normal.
4:40La soledat que tenen...
4:42Hi ha molta soledat.
4:44Si ens posem en una família mitjana, en una ciutat,
4:48on la mare treballa, el pare també,
4:52ja parlem d'un nivell d'exigència molt alt
4:55per part de menors i per part dels pares,
4:58amb molta pressa, on hi ha molt poc de temps,
5:01on pensem que tot ens ha de resultar molt rendible
5:06i que hi hem de treure molt de partit,
5:09i que, si no, estem perdent el temps.
5:12I jo crec que les coses importants de la vida
5:14succeeixen en les coses petites,
5:17en les mirades, en el temps que compartim
5:20on la complicitat sorgeix, on ens coneixem de debò,
5:24on coneixem de debò els nostres fills.
5:28Crec que hi ha massa informació,
5:30que els pares i les mares busquen molta informació
5:34que, al final, és desinformació.
5:35Ara mateix, informació ens sembla també
5:39l'opinió d'una persona en l'àmbit personal.
5:41No contrastem que el que sentim tingui a veure amb el coneixement,
5:46amb la ciència, amb l'experiència, per dir-ho d'alguna manera.
5:50Hauríem de tenir el valor de sortir del corrent
5:54perquè vivim en una societat que ens va portant
5:58com si fos el corrent d'un riu.
6:00Realment, és complicat sortir d'aquest estil de vida,
6:03de les pautes i de les exigències que tenim,
6:06de sentir-nos comparats, de sentir-nos jutjats,
6:10de no voler suspendre cap assignatura.
6:12Ens hem cregut que ho podem aprovar tot i treure notes molt bones.
6:17Les mares i els pares ho volem.
6:18És a dir, volem ser molt perfectes i molt excel·lents en tot.
6:23És un tema d'exigència, és un tema d'ambició,
6:26és un tema de creure que aquesta és la felicitat, tenir-ho tot.
6:31I, no obstant això, la vida va molt d'acceptar, de poder parar.
6:37"Fins aquí arribo". "Qui ets tu?".
6:40"Qui soc jo?". "Què puc fer jo?".
6:42"Què pots fer tu?". De connectar de debò.
6:45I tot això, que és la criança
6:47i el que necessiten els nostres fills de nosaltres de debò,
6:51no els ho podem donar.
6:53Aleshores, jo crec que s'ha de poder parar i reflexionar
6:57què necessiten realment els menors
7:00i què necessito jo com a adult, com a pare i com a mare
7:02en la meva vida personal, en les meves relacions familiars
7:08i en la relació amb el meu fill
7:09per poder tenir aquesta relació tan especial
7:13que és el que anomenem criança.
7:16Doncs parlem dels pares i de les mares d'aquest segle.
7:19Has dit que van a 100 per hora o anem a 2.000 per hora.
7:23No ens volem equivocar, volem fer les coses bé.
7:28Què els passa? Què els pots dir?
7:31Què els passa i què poden fer amb el que els passa
7:33per oferir una criança al més sana possible?
7:40Jo no sé si volem fer les coses bé
7:43o les volem fer perfectes. I no és el mateix.
7:46La perfecció és enemiga d'allò bo,
7:49i crec que les volem fer perfectes per un tema també molt narcisista.
7:56Tenim diverses parcel·les a la nostra vida.
7:59Jo crec que vivim d'una manera molt desintegrada.
8:03Tenim el nostre paper professional, tenim el nostre paper de parella,
8:07tenim el nostre paper com a mare i com a pare.
8:10Tots aquests papers...
8:11Volem ser molt excel·lents en aquests papers.
8:14Tolerem regular el fet de no arribar a tot
8:17perquè, a més, comprem a les xarxes socials
8:21que hi ha persones que arriben a tot, quan això no és veritat,
8:24això no són persones de veritat ni vides de veritat.
8:26Però ara mateix crec que la mentida,
8:30la falsedat, els filtres, simbòlicament,
8:35els filtres que s'utilitzen a les xarxes socials,
8:38que dissimulen la realitat, és el que creiem que és real.
8:41És a dir, confonem ja moltes coses.
8:44La realitat del que és la vida, de la realitat d'una subrealitat,
8:48d'una identitat, podríem dir,
8:54a la qual estem molt venuts, de la qual som molt esclaus
8:58i que ens impedeix aturar-nos a reflexionar i a admetre moltes coses.
9:03Aleshores, crec que les mares i els pares,
9:05en aquest paper de mares i pares, perfectes,
9:09s'informen molt per fer-ho bé,
9:14però no volen renunciar a res.
9:17Em sembla que la paraula "renúncia" és una paraula que està mal vista.
9:23-És lletja. -És lletja? Per què és lletja?
9:26Perquè és molt total, no? I no ens agrada això.
9:31No obstant això, hi ha molta pau en la renúncia.
9:33És a dir, una cosa és que et treguin coses i l'altra és que tu hi renunciïs,
9:39que tu sàpigues que no pots amb tot i que puguis tenir unes prioritats
9:45i viure o organitzar la teva vida en concordança amb aquestes prioritats,
9:50i que aprenguis a renunciar.
9:52"Jo no ho podré fer tot,
9:54però sí que vull fer l'important".
9:56I això dona moltíssima pau.
9:58Jo crec que vivim ara mateix un temps de molta angoixa.
10:02Les persones estan molt angoixades,
10:05molt perdudes.
10:06Suporten un nivell d'incertesa enorme,
10:09i una renúncia és una seguretat
10:11perquè tu has renunciat i voluntàriament has dit:
10:14"Jo a això no arribaré ni ho voldré.
10:17Ho deixo aquí i vaig per això i per això, que sí que és important".
10:21A les nostres llistes de la vida,
10:23el número u i el número deu estan al mateix nivell.
10:26Ho volem tot i crec que hi ha
10:28una filosofia molt individualista i molt narcisista al darrere.
10:32Aquest missatge d'"ho pots tot", "viu el moment", "t'ho mereixes tot",
10:38crec que ens està intoxicant com un verí, realment.
10:42I a més, sense que ens n'adonem.
10:44Crec que tenim també una actitud molt victimista,
10:47molt de "m'ho mereixo tot i quan no ho tinc tot
10:50soc una víctima".
10:52Això, al final, fa que tinguem aquesta major incertesa,
10:55és a dir, que no puguem
10:57sentir una mica un cert control i un cert sentit de la nostra vida,
11:02que també està en la renúncia i en acceptar la vida com és,
11:05amb la seva cara i amb la seva creu,
11:06amb la seva tristor i amb la seva alegria.
11:09Això de "seré feliç" que comprem
11:12i que es troba a qualsevol tassa on bevem el cafè
11:18ens ho hem cregut.
11:20I, és clar, després els adolescents arriben a l'adolescència
11:23i veuen que això de la felicitat és una cosa que se t'escapa de les mans.
11:28Les mares i els pares no estan feliços.
11:31Les persones no estan felices.
11:34Les consultes de salut mental s'omplen per infelicitat.
11:36Sens dubte.
11:38Però els nostres avis van passar unes guerres,
11:42el món va passar unes guerres,
11:44i no parlaven de ser infeliços, parlaven d'aconseguir coses,
11:48que les seves vides tenien sentit, de crear coses per a la resta.
11:52Jo crec que estem en un moment molt individualista
11:55on jo penso el que jo necessito,
11:57on jo crec que he de ser bona mare
12:01i jo em jutjo
12:03i temo molt com em jutja la resta,
12:06però en cap moment pregunto al meu fill què és el que necessita.
12:11En cap moment m'aturo a mirar-lo als ulls
12:15i em poso al seu nivell,
12:17entenc que està en la infància, en una etapa diferent,
12:21entenc que està en l'adolescència, en una etapa diferent,
12:24i que jo he de seguir sent la seva mare i el seu pare
12:28perquè és la meva responsabilitat.
12:30Una altra paraula, mira: "renúncia"
12:32-i "responsabilitat". -No, aquesta m'agrada.
12:35-Aquesta m'agrada. -Aquesta t'agrada?
12:37No obstant això, és una paraula que tampoc està gens ben vista
12:41perquè la paraula "responsabilitat" lliga, limita,
12:45va molt en contra del missatge de "jo puc amb tot,
12:48jo m'ho mereixo tot i, si em surt malament, jo en soc la víctima".
12:52És clar, parla d'un paper actiu, d'un paper de conseqüències.
12:55Si jo prenc decisions,
12:57el meu jo infantil no pot guanyar el meu jo adult,
13:01si estic criant un fill, per exemple.
13:04És clar.
13:06La maduresa implica aquestes coses que estem comentant, és clar.
13:10Si intentem posar-nos per davant dels nostres fills
13:14amb una actitud molt individualista i molt narcisista,
13:17tenim una actitud molt infantil.
13:20Com els ajudarem a créixer
13:22si nosaltres estem situats en un paper molt infantil?
13:26Doncs és molt complicat.
13:28María, al teu llibre Criar con salud mental
13:31parles d'un concepte, "infància envaïda".
13:35Ens en pots parlar, si us plau?
13:38Abans la infància no existia.
13:40Els nens treballaven, eren mà d'obra
13:44i eren persones sense cap mena de dret
13:47sobre les quals es podia abusar a tots els nivells.
13:51Després, a mesura que vam anar avançant en la nostra història,
13:55vam anar guanyant en drets,
13:56i uns d'aquests drets són els drets de la infància.
14:01No obstant això, en els últims anys, hem envaït la infància.
14:05L'hem envaïda amb el món adult,
14:07amb els problemes adults, amb la filosofia adulta.
14:10Hem arrabassat a l'adolescència
14:13els seus credos, diguem-ne.
14:17Tots volem ser un adolescent.
14:20Els lemes que regeixen les nostres vides,
14:23el "viu el moment", el "tu tot ho pots",
14:25el "no importa el demà", "l'ara", són lemes adolescents.
14:30Un adolescent és una persona amb una amígdala,
14:34que és on hi ha les emocions, hiperfuncionant
14:36i una cortesa que s'està modelant,
14:38per tant, no pot gestionar bé la seva impulsivitat
14:42i té unes emocions molt poderoses.
14:44Els adults ara es comporten així.
14:46Un adolescent és una persona que posa en el físic
14:49i en el canvi físic que està patint
14:52molt de la seva pròpia valoració,
14:55del seu propi èxit, de la seva pròpia comunicació amb la resta.
14:59I ara mateix els adults neguem les canes, les arrugues,
15:03no volem envellir, no volem madurar.
15:07Això, al final,
15:08fa que ens hem apropiat de l'adolescència, directament.
15:12Però, a sobre, als nens
15:13els hem ficat en la vida dels adults.
15:15Els nostres propis desitjos,
15:17la nostra pròpia satisfacció personal del nostre ego,
15:22l'hem dipositat molt en els nens
15:23que han de fer milers d'extraescolars,
15:26aprendre milers de coses,
15:27quan els nens el que han de fer és jugar, fonamentalment.
15:31Quan som a casa volem descansar.
15:33Com que no volem que ens molestin, els connectem a les pantalles.
15:37O fem amb ells plans que els nens no necessiten.
15:39Els nens no necessiten anar a restaurants,
15:41no necessiten estar connectats a les pantalles.
15:43El que necessiten és córrer,
15:45estar amb altres nens de moltes edats diferents,
15:48avorrir-se per poder jugar.
15:51Tot això, al final, fa que les nostres pròpies necessitats,
15:55les necessitats dels adults,
15:57amb elles hem envaït la infància
15:59i, a més, hem trobat les excuses suficients
16:03per defensar aquest punt de vista:
16:05que així desenvolupen més la intel·ligència,
16:08que els nens així s'avorreixen menys,
16:11que estan més estimulats, etcètera, i, aleshores, els nens no van bé.
16:17La infància i l'adolescència ens estan dient
16:20amb el seu malestar general que no anem bé,
16:25que la societat està perdent coses importants.
16:28Jo sé que és important avançar.
16:30Jo sé que és important aprendre coses noves.
16:34També sé que, quan hi ha un salt generacional
16:38i quan hi ha un canvi d'etapa en la història de la humanitat,
16:43tots tenim por i mirem les coses com: "Quin horror, quin horror!",
16:47com deien els nostres avis quan la roba va canviar
16:51o quan certes coses de la societat van canviar.
16:54Però no tot el que hem viscut està malament.
16:58Moltes de les coses per les quals moltes persones
17:00s'han deixat la vida
17:02en anteriors èpoques
17:03les hem de poder rescatar i donar-los un valor.
17:06Crec que cal evolucionar.
17:07Crec que el secret de la nostra espècie
17:12és no fer punts i a part en la nostra història,
17:16ni en la nostra història personal ni en la història de la societat,
17:20de la humanitat, sinó poder dir: "Això no ens ha anat bé,
17:24en això hem d'evolucionar, però això ens ha servit i ens ho emportem".
17:29Si fem un punt i a part,
17:31al final estem sempre començant de zero, sense aprendre coses
17:35o sense poder emportar-nos coses que realment eren un regal.
17:40Si tu preguntes a les persones
17:41que tenen 50, 60, 40, anys, 70 anys,
17:47han tingut una bona infància.
17:49Et diran que la seva infància és una bona infància,
17:51a menys que hi hagués situacions traumàtiques.
17:55Hauríem de pensar: "Per què?".
17:57Perquè no és una infància que tingués gaires coses.
17:59No eren adolescents que tinguessin gaires coses materials,
18:02tampoc que tinguessin facilitats per estudiar.
18:05I estem envoltats d'excel·lents professionals ara mateix,
18:08persones que han lluitat, que s'han esforçat,
18:11que han estudiat les seves carreres treballant,
18:14que tenien una ètica, que tenien uns valors,
18:17que tenien un sentit de la família, que escoltaven els seus avis.
18:22Hi havia una jerarquia que ordenava i que donava pau.
18:25Pensem que tenir milers d'opcions
18:28i donar moltes opcions als menors, per exemple, és positiu
18:33i, no obstant això, crea molta angoixa.
18:36Quan nosaltres érem petits i anàvem a la gelateria,
18:38hi havia tres sabors i escollies entre tres.
18:41I ara vas a una gelateria i hi ha gelat de, no ho sé, de violeta,
18:45que és una meravella, però hi ha 30 eleccions que has de fer.
18:51Si tot a la vida i al llarg del dia són 30 eleccions, i 30 eleccions,
18:55connectem amb aquesta part narcisista
18:57on, si tinc tantes opcions i m'equivoco, jo soc qui s'equivoca.
19:02Si, a més, a mi en les xarxes socials
19:04i en la cultura social em diuen que equivocar-se és impossible...
19:09Perquè una cosa en què estem evolucionant
19:12és que podrem evolucionar en el fet d'admetre que hi ha malalties mentals,
19:16que tenim ansietat, que tenim depressions.
19:20Però no admet ningú que s'equivoca.
19:23És a dir, l'equivocació, rectificar, demanar perdó,
19:27admetre que no saps alguna cosa,
19:30que no ets especialista en això, que no pots opinar,
19:34que t'has equivocat, que has tingut un mal dia...
19:37Però, legítimament, no com es fa ara:
19:40"Jo he tingut un mal dia, que m'aguanti qui sigui", sinó:
19:43"No, he tingut un mal dia i em faig responsable
19:45de les conseqüències del meu mal dia.
19:47Em faig responsable del meu estat emocional,
19:48em faig responsable de les eleccions que prenc, em faig responsable de...".
19:54Això, que és una actitud madura i adulta, també l'estem perdent.
19:58També ens situem una mica en la infància.
20:01Per això, al final, els nens no poden ser nens
20:04i els adults hem envaït la infància amb les nostres necessitats.
20:10-Que no són les seves. -Que no són les seves.
20:12És a dir, ells tenen unes necessitats molt específiques
20:17perquè està el seu sistema nerviós central en creixement,
20:20tot el seu aparell emocional,
20:22tota la seva identitat, tota la seva necessitat de vincular,
20:25tota la seva necessitat d'amor, d'escolta, de mirada.
20:29Això no es fa en cinc minuts.
20:30Tu no connectes amb algú en cinc minuts.
20:33No és cert que el temps de qualitat sigui suficient.
20:36No és cert.
20:37Desgraciadament, això no és cert
20:39perquè les petites coses, les importants,
20:42passen en les coses quotidianes, en la proximitat,
20:46en la complicitat que s'estableix entre dues persones.
20:49I la criança per sobre de tot, és una relació humana.
20:53Crec també que hi ha una professionalització de la infància,
20:56com si en les nostres facetes,
20:59aquestes tan divertides entre "soc dona o home treballador", o no sé què,
21:05la criança fos un treball més.
21:07Hi hem de treure un rendiment,
21:09hem de tenir
21:10unes conseqüències favorables immediates.
21:15És a dir, si jo tinc cinc minuts amb tu,
21:17que ets la meva filla i jugaré amb tu,
21:19he de veure clarament que ho he fet bé.
21:22És a dir, de seguida has de fer el que jo pensi o el que crec.
21:25I, és clar, els fills no són un objecte,
21:28són persones, persones amb les seves necessitats
21:32que hem de saber quines són.
21:34I, per molt que estiguem escoltant les nostres,
21:36ells seguiran necessitant les mateixes coses.
21:39I crec que, en part, aquest patiment que hi ha ara mateix, aquesta soledat,
21:43aquest estar tan perduts, tan angoixats i tan tristos,
21:48té a veure
21:49amb el fet que no se'ls estigui escoltant de debò.
21:53Parles, a més, del concepte de "latència".
21:56Ens pots explicar què és el concepte i per què creus que és tan important?
22:01La infància té les seves etapes i, a més, són molt importants
22:06perquè no podem passar a una altra etapa, ho deia Piaget,
22:10sense haver après
22:12aquests ítems que hem d'aprendre primer.
22:16Ho tenim ben clar, per exemple, en el desenvolupament psicomotor.
22:19Tots entenem que no podem córrer si no hem après a caminar.
22:23És impossible.
22:24No obstant això, quant a les emocions i al psiquisme, no ho tenim tan clar.
22:29A partir dels sis anys entrem en la latència.
22:32Els nens, tota aquesta força que tenen en la infància,
22:36que mengen fins a empatxar-se,
22:40cauen rendits i dormen a qualsevol lloc,
22:44que tot ho volen saber, que tot ho volen provar,
22:46que tot ho volen gaudir...
22:48De sobte, si tot va bé,
22:50si els hem ajudat a travessar l'època de la infància,
22:54entren en la latència.
22:56I la latència es diu "latència"
22:57perquè sembla que tota aquesta força que tenien ha desaparegut.
23:01De sobte, els nens, si són nens i els deixem ser nens,
23:06entren en un període en què els agraden que les coses
23:09estiguin organitzades,
23:11els agrada dibuixar, els agraden els jocs de taula,
23:17aprenen a estudiar,
23:18es queden de sobte mirant dues hores una pel·lícula,
23:22els agraden les històries,
23:24els agrada acompanyar-te i veure què fas i aprendre.
23:28Els agrada aprendre molt i és un període molt important
23:32perquè desenvoluparan una sèrie de qualitats
23:34que, si no desenvolupen en la latència,
23:36entraran a l'adolescència sense elles.
23:39Aleshores, la latència és un període de la vida fonamental
23:42per aprendre a estudiar, per aprendre a aprendre, per fer amics.
23:47Els nens i les nenes en aquesta època surten fora,
23:50volen tenir amics.
23:51Ja no és el seu pare i la seva mare
23:52o la persona que exerceix la funció materna o paterna,
23:55sinó que són els amics.
23:57Dels amics aprenen altres coses, aprenen com són ells amb els amics,
24:01aprenen que hi ha altres tipus de famílies.
24:04Desplacen una mica la idealització
24:06i la necessitat que tenen amb nosaltres
24:08a professors, monitors d'esport, de l'assignatura en què són bons.
24:14Aprenen a conviure, aprenen què és la convivència.
24:18Per això en aquesta època és tan important tot el tema escolar.
24:23I en la latència, a més, aprenem una sèrie de valors ètics
24:27que són molt importants: el pudor, la vergonya, el fàstic,
24:31que són una mena de dics
24:35que ens fan poder viure en societat.
24:38És a dir, l'ésser humà ha desenvolupat moltes coses
24:42al llarg de tota la seva trajectòria,
24:43però un dels pilars que ens permeten viure en societat
24:47són determinats límits per poder respectar la resta.
24:52No tot val.
24:53Aquest concepte de la llibertat
24:56que implica que jo puc fer el que vull
24:59ens deshumanitza perquè no és cert que jo pugui fer el que vulgui.
25:03Jo ho puc fer fins que t'agredeixo a tu, fins que t'envaeixo a tu.
25:07Perquè, si vivim en el mateix espai, he d'aprendre a respectar-te,
25:11he d'aprendre a viure en societat, a saber on hi ha els meus límits.
25:15No tots els meus desitjos es compliran, ni són ordres per a tu,
25:19ni tu tampoc ets un objecte
25:21que estigui al meu servei,
25:23ni el que jo pugui sentir ho puc expressar sempre.
25:27Hauré d'aprendre a expressar-ho amb respecte.
25:30Totes aquestes coses s'aprenen en la latència
25:33perquè després els nostres fills i les nostres filles
25:36arriben a l'adolescència,
25:37on tindran una dificultat per a la impulsivitat,
25:40en què les seves emocions seran molt importants,
25:42en què la sexualitat arriba i ho envaeix absolutament tot,
25:46i han de poder tenir certs límits
25:50per poder sobreviure a l'adolescència
25:52i no entrar en un estat caòtic
25:56en què no aconsegueixes desenvolupar
26:00aquestes característiques importants per poder tenir una vida plena,
26:03que és poder treballar,
26:05poder viure en societat i poder tenir un sentit pel qual viure.
26:10Molt bé.
26:11Has parlat de les escoles.
26:13Pel teu tracte diari amb nens i adolescents
26:18que passen gran part de la seva vida formativa
26:23i també relacional als centres educatius.
26:27Què passa a les escoles?
26:30Jo crec que a les escoles el que passa és
26:34el que podríem dir que és el símptoma
26:38del que passa a les famílies.
26:40El que passa és a les famílies i en l'àmbit social.
26:43I això es demostra a les escoles
26:45perquè a les escoles és on conviuen els nostres fills.
26:49Els problemes més greus que hi ha ara mateix,
26:52que són poder-me esforçar i poder estudiar,
26:56poder conviure, respectar l'altre,
26:58que l'agressivitat no sigui una opció,
27:02que desenvolupem la capacitat de parlar,
27:06de poder expressar el que sentim amb respecte,
27:09poder-nos desenvolupar a molts nivells, poder conviure,
27:12això es fa a l'escola.
27:14Si no ho aprenem a fer a casa, si no ens ensenyen,
27:18si no es dona valor a aquestes coses,
27:20arribem a l'escola i no ho sabrem fer.
27:23I els professors no poden ensenyar als nens.
27:26És cert que la figura del professor és imprescindible.
27:31Jo conec molts menors i adolescents
27:35als quals els ha salvat la vida un professor o una professora.
27:38Em sembla una figura importantíssima a la vida de determinades persones
27:42que no han pogut tenir una família, una mare o un pare
27:47perquè estaven deprimits, perquè estaven amb altres coses,
27:50i ha aparegut una figura que ha cregut en ells
27:53i que en mirall els ha tornat que són molt valuosos, que ho poden fer.
27:58A mi em sembla que la figura
27:59d'un mestre o d'una mestra és fonamental,
28:02però no podem posar en les escoles, en els professors ni en els mestres
28:06ara mateix la solució d'un problema que està en la família.
28:10Si al teu fill a casa no li poses uns límits,
28:13arriba a l'escola i no respectarà els professors.
28:16Si no respecta els professors,
28:17com ha de pensar que ha d'aprendre alguna cosa dels professors?
28:22Com respectarà el ritme de la classe?
28:24Com respectarà que cal estar en silenci
28:26per poder aprendre?
28:27Per què voldrà créixer si ja ho té tot?
28:29Per què aprendrà alguna cosa si el que li espera és tot pitjor?
28:33Hem parlat abans de l'actitud victimista dels adults.
28:38Per què voldran créixer els nens si ens veuen tot el dia protestant?
28:42Si la nostra vida és espantosa.
28:43"Ai, la feina", "Ai, no hi arribo", "Ai, faig tard",
28:46"L'embús...".
28:47Ens veuen i diuen: "Això de ser gran és un autèntic desastre.
28:50Jo em quedo aquí on soc,
28:52que almenys tinc moltes coses, tinc temps, tinc...".
28:56Crec que aquest problema de frustrar els nens,
29:02d'ensenyar-los a frustrar-se amb esportivitat,
29:07es confon amb el maltractament.
29:09Està tot el món molt confós
29:13pensant que dir a un nen "no",
29:16"espera't", "més tard"
29:19o "no pot ser" és traumatitzar-lo.
29:23Crec que aquesta paraula s'utilitza amb una lleugeresa increïble,
29:27quan el trauma, un trauma psicològic, un trauma emocional,
29:31és una cosa molt greu,
29:35molt important en les vides de les persones que pateixen un trauma.
29:40I em sembla més traumàtic que no et diguin mai un "no"
29:44perquè això significa que arribaràs a l'escola i que no aprendràs.
29:47No podràs acceptar el "no" d'un professor.
29:50Diràs: "Vull anar al pati a jugar"
29:52i el professor et dirà: "No perquè estem fent matemàtiques"
29:55i no ho podràs gestionar, no ho sabràs fer.
29:57Jo parlo molt amb professors
30:00perquè en salut mental estem molt coordinats amb els professors
30:03i m'expliquen la profunda impotència que senten
30:08de poder treballar amb el seu alumnat.
30:10No hi ha una jerarquia,
30:11no hi ha una validació de la nostra autoritat.
30:15Com hem d'ensenyar a dirigir una classe
30:18si no tenim autoritat?
30:20Com podrem treballar amb uns adolescents
30:23que estan amb l'atenció en una altra cosa, llançant-se papers,
30:28si no hi ha autoritat, si no hi ha mai una conseqüència al seu comportament?
30:32Perquè, és clar, els professors potser intenten tenir autoritat,
30:36però després arriben els pares a l'escola i els desautoritzen.
30:39"El meu fill ha de ser tractat a l'escola com a casa,
30:44amb un tracte superespecial perquè, si no, el traumatitzarem".
30:48Aquest discurs el sento cada dia a la consulta.
30:53Aleshores, és clar, si vols que el teu fill arribi a classe
30:55i sigui el centre de l'univers, hi ha 40 centres de l'univers en una aula.
31:00I què fa la mestra? Com gestiona això? Això és impossible.
31:05A mi em sembla
31:06que el primer que hem de pensar és quina autoritat i reconeixement
31:10tenen els professors, quants alumnes tenen,
31:13quantes gestions administratives han de fer a més de fer classe.
31:18Perquè, per exemple, parlarem
31:20del tema de l'assetjament escolar.
31:23Quan hi ha un cas d'assetjament escolar en una escola, el professor
31:27ha d'emplenar una quantitat de papers...
31:30Així és.
31:31...que ja no té temps de gestionar l'assetjament, directament,
31:34perquè ja són tants papers, tanta burocràcia,
31:37que no pot gestionar l'assetjament escolar.
31:39La violència ha augmentat en els menors
31:42perquè se'ls exposa més a la violència a les xarxes socials i estan més sols.
31:47Jo sempre ho dic: els pares i les mares no s'adonen
31:52que hi ha tres elements educant els seus fills, ells i internet.
31:57La violència és una actitud,
32:00és una acció,
32:03no és una emoció.
32:05Tu et pots posar violent perquè tens un tumor cerebral.
32:09Tu et pots posar violent perquè tens una esquizofrènia,
32:12però et pots posar violent perquè estàs en una hipoglucèmia.
32:15Però et pots posar violent perquè estàs enfadat,
32:17perquè tens son, perquè estàs trist.
32:21Hi ha moltes coses darrere de la violència.
32:25Però justifiquem molt
32:28les actituds violentes quan hi ha malestar emocional.
32:31És a dir, com que no em trobo bé, expresso violència.
32:35I això ho tolerem molt. Com que m'enfado, expresso violència.
32:39Com que cada vegada més les coses m'enfaden
32:41perquè tinc menys tolerància a frustrar-me
32:43i estic cada dia més frustrat
32:45perquè ningú m'ensenya a frustrar-me
32:47perquè si m'ensenyen a frustrar-me m'estan traumatitzant,
32:51jo no tolero cap frustració
32:53i, al final, em sento moltes vegades malament al llarg del dia
32:56i, en lloc de comprendre que és part de la vida i saber-ho gestionar,
33:00el que faig és ser violent.
33:03L'assetjament escolar és més violent.
33:07A més, ha entrat el ciberassetjament, que és,
33:10a més de poder assetjar amb una pantalla i gravar-ho,
33:14que això sigui un repte i que tinguis més likes
33:16i que al final l'important és ser famós i tenir molts likes
33:21en lloc d'ajudar la resta, ser un bon alumne,
33:25tenir bones notes o ser qui millor actua en teatre, és igual.
33:31És a dir, cadascú té una capacitat.
33:33O ser el més divertit, cadascú el que sigui.
33:36Al final, és ser famós i tenir likes .
33:38Ja paguem qualsevol preu per tenir un like i un d'ells és
33:43gravar la violència i que això es difongui i que això es comparteixi.
33:48L'assetjament escolar és una cosa que passa a totes les escoles,
33:52a totes, i que ha passat sempre.
33:54Sí, així és.
33:56Però ara passa també
33:57quan els nostres fills són a l'habitació
33:59i pensem que estan tranquils
34:01perquè, a través del mòbil, els assetgen, els insulten.
34:07Això de l'assetjament, que és una cosa molt greu
34:09i que fa que sigui una de les raons dels suïcidis,
34:14no es pot demanar ara mateix, com estan organitzades les coses,
34:18a les escoles...
34:19No en són responsables les escoles,
34:22però sí que crec que és el lloc de prevenció.
34:26Sí que crec que la salut mental i l'educació
34:31han d'anar lligades totalment.
34:34Crec que els professionals de la salut mental
34:36hem d'entrar a les escoles i ajudar els mestres
34:40en prevenció de la violència,
34:42en prevenció que els menors sàpiguen conèixer-se,
34:47sàpiguen viure en comunitat,
34:50aprendre a dir el que pensen amb respecte,
34:53l'empatia, tantes capacitats humanes.
34:56Crec que el lloc comú de la infància és a les escoles,
35:01des de primària, una assignatura
35:04on poder treballar l'aspecte humà de les persones,
35:07la convivència, els valors ètics,
35:10que es treballi de manera activa, diguem-ne, pràctica i teòrica.
35:16Crec que el canvi i la prevenció sí que són a les escoles,
35:19però la responsabilitat és a les famílies.
35:22Totalment d'acord.
35:23Anem una mica enrere, si us plau,
35:25perquè diguis a tot el món d'una forma clara i per sempre
35:29que tolerar la frustració és bo.
35:34Tolerar la frustració és imprescindible
35:38perquè ens frustrem tot el dia.
35:40Naixem amb narcisisme.
35:43Venim del ventre de la nostra mare. Allà no tenim cap necessitat.
35:47Existim en una sensació de benestar complet
35:51i d'aquí cap endavant.
35:53D'aquí a sortir a aquest món on fa fred,
35:56on hi ha sorolls, on tenim gana,
35:59on no ens podem ni canviar de postura,
36:01no ens podem ni canviar de postura al bressol, imagina-t'ho.
36:04Hem d'aprendre a tolerar la frustració,
36:06a desenvolupar capacitats per créixer en l'adversitat.
36:11No tot el que ens fa sentir malament és negatiu.
36:16La tristor és important,
36:18la ràbia és important, la frustració és important.
36:22Ens ensenya coses de nosaltres,
36:24ens ajuda a desenvolupar capacitats que ens permeten adaptar-nos a la vida
36:29perquè ens hi hem de poder adaptar.
36:31Un nadó sobreviu perquè la seva mare el cuida,
36:35però un nen sobreviu perquè s'adapta,
36:38perquè és capaç d'adaptar-se a la vida.
36:41L'adaptació és el secret.
36:43No és "creixo i visc els dies per ser feliç".
36:48Visc per tenir un sentit, per estar al més adaptat possible,
36:52per poder, encara que és una paraula que a tu no t'agrada, renunciar...
36:56-Ara ja sí. -Ara ja t'agrada, oi?
36:59Per poder renunciar al que no em serveix,
37:01per poder tenir una visió més realista d'on puc arribar,
37:06què em pot donar la resta, què puc esperar de la resta,
37:09què puc agrair de la resta i quines coses no.
37:12Poder viure al món real.
37:14Tots tenim un món intern on som els protagonistes
37:18del nostre món intern, dels nostres somnis,
37:20dels nostres malsons, de les nostres pors.
37:23En som els protagonistes. I després hi ha el món extern.
37:26I l'equilibri entre aquest món intern i aquest món extern
37:31ens el facilita la capacitat per frustrar-nos.
37:35Si no ens sabem frustrar,
37:36viurem molt al nostre món intern,
37:39al nostre jo, al nostre narcisisme, etcètera.
37:44Si tampoc sabem...
37:46Per exemple, les persones que viuen molt de temps en la submissió,
37:49que viuen sempre per a l'altre,
37:52per saber quin estat emocional té l'altre,
37:55per estar pendent de la reacció de l'altre,
37:57en què s'anul·len completament per ser en funció de l'altre...
38:00-Sí, per acceptar. -Per acceptar, per ser acceptats.
38:04Tot el que sigui molt extrem ens fa emmalaltir,
38:08i la intolerància a la frustració
38:10és una de les característiques
38:12que defineixen els trastorns de personalitat,
38:15que són persones, algunes d'elles amb un patiment molt gran
38:19i principalment molt desajustades a la vida,
38:22que no són capaces de tenir relacions humanes,
38:24de treballar, d'adaptar-se.
38:26Als nens cal ensenyar-los a frustrar-se.
38:29Com? Frustrant-los.
38:31Jo sé que dic una cosa
38:33que no està ben vista, però soc psiquiatra
38:36i estic tan dolguda de veure què suposa
38:41per a una persona no saber-se frustrar,
38:44les vides que esbiaixa, directament,
38:46i els talents que esbiaixa la intolerància a la frustració
38:51que dic: "Déu meu, si us plau.
38:52Mares, pares, persones que se n'ocupen,
38:55i no parlo del professorat, sinó d'ocupar-se de qualsevol menor,
39:00cal ensenyar-los a frustrar-se frustrant-se".
39:04És a dir, en aquestes emocions negatives de tristor, de ràbia,
39:07de frustració, aprenem a mentalitzar,
39:11és a dir, a poder-nos pensar amb diferents estats emocionals
39:15que són conseqüències de situacions internes,
39:18a vegades pensaments, o externes,
39:21i a poder-nos veure des de fora, a poder-nos pensar,
39:24a poder saber què he de fer per gestionar això,
39:27per gestionar-ho sense agredir, per gestionar-ho sense agredir-me.
39:32Per exemple, darrere de tantes autolesions
39:36que tenim ara en els adolescents, de tants talls,
39:40hi pot haver una tolerància a la frustració.
39:43Hi pot haver una barreja d'idealització de la vida
39:46on jo penso que tindré un cos esculpit
39:50a base de cirurgia estètica i de filtres,
39:52com m'ensenyen a les xarxes, i jo aspiro a això.
39:55Com que no ho tinc i no tinc una vida i no em van bé les notes,
39:58tampoc tinc un èxit social com sembla que té tot el món,
40:01perquè tot el món surt amb uns plans, etcètera,
40:04doncs jo què faig? No ho tolero
40:06i en lloc de pensar, actuo,
40:10perquè no m'han ensenyat a pensar en la frustració
40:13o a saber esperar que se'm passi
40:16aquesta emoció de por, d'inseguretat, d'incertesa, de ràbia, etcètera,
40:20i després poder pensar estratègies, sinó que actuo i em tallo.
40:25-Passo directament a l'acció, sí. -Efectivament.
40:27És molt important
40:28ensenyar als nens, i no a qualsevol edat,
40:31sinó quan els toca, que és dos, tres, quatre anys,
40:34a tolerar la frustració
40:36de manera gradual, d'una manera tolerable.
40:38És a dir, tampoc farem que un nen de dos anys
40:42tingui una frustració immensa.
40:44Són frustracions tolerables, però progressives.
40:48No aprenem sols a frustrar-nos.
40:50No aprenem sols a ser empàtics tampoc.
40:53L'empatia és una capacitat humana.
40:55La tenim, tenim la capacitat,
40:58però si no ens ajuden a desenvolupar l'empatia, no serem empàtics.
41:01Ens serà igual l'altre, el veurem com un objecte
41:04que ve a cobrir les nostres necessitats.
41:06Per això és tan important frustrar,
41:08perquè dins de la frustració hi ha un límit,
41:10un "fins aquí pots arribar. També existeixo jo".
41:14"Fins aquí pots arribar. També existeix aquest nen.
41:16Cal deixar-li el cubell".
41:17"Fins aquí pots arribar. No hi ha diners per a tot.
41:20Què hi farem? No et puc comprar això.
41:23T'has d'aguantar".
41:25I això desenvolupa moltes capacitats, no només la frustració,
41:28sinó l'empatia i altres.
41:32María, has comentat en un moment al llarg de l'entrevista
41:36que internet és com el tercer...
41:39Element.
41:40El tercer element educador,
41:41conscient o inconscient, dels nens.
41:47Ens podries donar algun consell sobre com gestionar, sobre com limitar
41:51o com fer un bon ús
41:53d'aquestes tecnologies, dels accessos, els temps...?
41:57Jo crec que, en primer lloc, hem d'acceptar el risc
42:00que tenen els nostres fills quan accedeixen a internet
42:03o a una pantalla, el que estan perdent,
42:06des d'aquesta capacitat de poder viure en la innocència,
42:11que el món adult no els envaeixi a través d'internet,
42:15des que puguin desenvolupar la creativitat
42:17perquè s'avorreixen i han de crear
42:19i han de poder jugar amb una capsa de cartró.
42:23Tot això queda inhibit.
42:24És a dir, hi ha unes capacitats humanes que només podem desenvolupar
42:28en un determinat moment de la nostra vida.
42:31Si seguim avançant i complint anys i no les hem desenvolupat,
42:34no les desenvoluparem.
42:36Les pantalles produeixen una manca
42:40de desenvolupament de determinades habilitats imprescindibles
42:43perquè les persones siguin capaces
42:46de desenvolupar tot el seu potencial i adaptar-se.
42:49A més, produeixen una hiperestimulació visual i auditiva
42:53que els nens després estan molt nerviosos,
42:55no saben com gestionar-ho.
42:57Produeixen problemes d'insomni, produeixen problemes relacionals.
42:59Ara mateix, els adolescents...
43:01Fer una trucada de telèfon per a ells és una cosa molt invasiva
43:04perquè no estan acostumats
43:06a haver de tolerar la resposta immediata de l'altre.
43:10Prefereixen enviar un àudio, rebre'l, veure com el responen o no el responen.
43:15Al final, estem perdent la capacitat de poder ser naturals
43:20d'una manera increïble.
43:22Estem renunciant a una llibertat que abans teníem,
43:25a una espontaneïtat, a una connexió genuïna,
43:28a poder mostrar-nos com som, sense filtres, sense mesurar-nos
43:32i acceptant molt més el risc que comporta que l'altre ens rebutgi,
43:36l'altre no ens faci gaire cas, l'altre no pugui, l'altre...
43:39Hem de saber
43:42què tenen de bo les noves tecnologies.
43:47Que pots accedir a informació. Però és informació veraç?
43:50Perquè abans tenies una enciclopèdia. Estava contrastada.
43:54La gent que escrivia en una enciclopèdia havia de tenir una titulació.
43:58Hi havia una legislació,
44:01no podia escriure qualsevol persona qualsevol cosa.
44:04I els nostres fills ara busquen a internet
44:06creient que poden accedir a un gran contingut,
44:09però no sabem qui ho ha escrit,
44:10qui els l'ha donat ni quina titulació tenen.
44:14És per estimulació? Doncs no.
44:16És per més coneixement? Tampoc.
44:20És perquè facilita la connexió? Depèn de com l'utilitzis.
44:24Si estàs molt lluny i pots fer videotrucades, aleshores és clar.
44:28Però si parlem de missatges,
44:30si parlem de grups on t'exclouen o no...
44:35A mi em sembla difícil donar uns tips ,
44:42però sí que tinc clar que, tal com estan les coses,
44:46les noves tecnologies per a la infància
44:48són com el tabac al segle XVIII.
44:52Es pensava que era bo
44:53perquè no havíem tingut les conseqüències.
44:56Quan vam començar a veure que hi havia conseqüències per fumar,
44:59perquè la gent moria,
45:01de sobte ens vam adonar que el tabac era negatiu.
45:04Estem veient ja conseqüències negatives
45:07en els nostres menors i els nostres adolescents.
45:09No parlem, per exemple, de l'escriptura,
45:11de com és d'important per a la memòria escriure.
45:14Si tot ho teclegen, es perdrà l'escriptura, que és
45:18una de les eines més humanes que existeixen,
45:20la lectura i l'escriptura.
45:22Hi ha unes conseqüències que estem començant a veure,
45:25però que encara no podem mesurar.
45:28Però, entre els beneficis de les pantalles
45:30i les noves tecnologies
45:31i el dany que poden fer als nostres fills,
45:34clarament el dany és major.
45:36Haurem de pensar
45:39quan els deixem accedir
45:41i com de progressivament i a quin contingut,
45:45sabent sempre que el risc sempre és molt més alt que el benefici
45:48ara mateix, perquè no està prou regulat.
45:52Perquè a internet hi ha massa coses,
45:54perquè el control parental es queda una mica curt a l'hora de gestionar...
45:59Perquè nosaltres, la nostra generació com a pares, no estem al dia.
46:03Hi ha un salt generacional immens entre ells i nosaltres.
46:07Ells saben treure les cerques que han fet a internet.
46:10És a dir, ens fan trampes perquè van molt més avançats que nosaltres.
46:15L'aprenentatge tampoc és millor perquè hi hagi noves tecnologies,
46:19perquè els nens facin els deures amb l'iPad.
46:22De fet, els pares i les mares estan molt angoixats
46:24perquè no saben si els seus fills estan estudiant, si no estan estudiant,
46:27si estan mirant vídeos, el professor ja es comunica amb els nens.
46:32Tu et queixes, com a pare i mare,
46:33molt exclòs, d'aquesta cadena que era l'aprenentatge.
46:39Aleshores, crec que cal frenar.
46:42Crec que cal plantejar-se molt les coses,
46:44entendre que les conseqüències les haurem d'assumir nosaltres
46:50com a mares i com a pares dels nostres fills
46:53i que hauríem de poder tenir el valor i el sentit comú
46:57de no sumar-nos una mica al que ens estan explicant.
47:01És a dir, que seria una mica pensar primer
47:03què i per a què, com sempre ha estat, d'altra banda.
47:06I protegir. La infància és una edat de protegir.
47:10I als adolescents també cal protegir-los,
47:12que moltes vegades creiem que ja ho saben tot per la seva actitud
47:16i que ja poden amb tot
47:17i, no obstant això, segueixen necessitant moltíssim
47:19que seguim sent les seves mares i els seus pares.
47:23Entre el risc i el benefici,
47:26jo em decanto per ser més restrictiva ara mateix
47:30quant a pantalles i xarxes socials,
47:33perquè si em quedo curta, no li faig mal,
47:38però si em passo, sí que hi ha un risc que hauré d'assumir.
47:42Doncs seguim una mica amb els consells,
47:44però, si et sembla ara una mica més general.
47:47Amb els adolescents,
47:48quins consells podries donar o voldries donar per acompanyar-los
47:54en aquesta etapa tan frontissa i bestial que és l'adolescència?
47:59A mi m'apassionen els adolescents.
48:02Crec que tenen una veritat,
48:05que són molt valents,
48:06però no molt valents perquè facin coses inconscientment,
48:10sinó perquè conserven
48:14una sèrie d'ideals, de valors
48:18i de capacitat de lluita
48:21a la qual els adults hem anat renunciant.
48:24Una puresa, oi?
48:25Una puresa, efectivament,
48:27a la qual hem anat renunciant, tacant, restant-li valor.
48:31Però també són molt fràgils.
48:34Tenen unes defenses enormes,
48:36és a dir, ells es mostren com si fossin irrompibles, autosuficients.
48:43Són grans lluitadors, els adolescents,
48:46i un adolescent que no lluita
48:47no és un adolescent, no està en l'adolescència,
48:50és un latent que s'està desenvolupant físicament.
48:55Un adolescent molt bo, molt dòcil, molt estable, molt responsable,
49:01no és un adolescent, perquè l'adolescència és un dol.
49:03-Sens dubte. -És un dol.
49:05Has de renunciar a la infància,
49:07als ideals de la infància, al pare i la mare perfectes,
49:10a tot el que m'han explicat,
49:11al cos que jo pensava que tindria,
49:14a les capacitats mentals que també pensava que tindria,
49:16al que jo creia que mereixia i que m'arribaria així,
49:19caigut del cel.
49:20De sobte, passo a adonar-me que no,
49:23a tenir problemes socials, a témer ser exclòs.
49:28El meu primer consell per als pares i les mares
49:31és que recordin la seva pròpia adolescència.
49:33I no és tan diferent l'adolescència dels nostres adolescents de la seva,
49:37però sembla que és una altra cosa l'adolescència d'ara.
49:40Jo crec que ens hem buscat una supermegaexcusa
49:44per, quan els nostres fills són adolescents,
49:47ja no tenim res a fer, ja estan criats.
49:49No, els adolescents són adolescents
49:52i necessiten una funció materna i una funció paterna
49:55en un moment crucial de la seva vida.
49:57Necessiten límits,
49:58necessiten que diguem que no, necessiten que mantinguem la jerarquia.
50:03Ells tenen un desordre emocional i mental increïble
50:07i, encara que protestin, la nostra seguretat
50:10i la nostra jerarquia els donen seguretat.
50:13Doncs entrem en la jerarquia.
50:15La relació entre pares i fills
50:17no és una relació igualitària i no és desitjable que ho sigui.
50:20No ho ha estat mai i no ho és.
50:23Crec que la paraula igualtat
50:25la comprem com si fos, no ho sé,
50:30el tresor més increïble del moment actual
50:33i l'hem confós amb l'equitat, per exemple.
50:37Hi ha una imatge on es veuen tres nens
50:40intentant mirar l'altra banda d'un mur. N'hi ha un que és molt petitó,
50:44un altre que és mitjà i un altre que és alt.
50:46Aleshores, la igualtat és donar-los als tres la mateixa caixa.
50:50I poses tots tres sobre la mateixa caixa.
50:52El petit segueix sense veure res, el mitjà veu una mica
50:55i al gran li sobra per veure.
50:58L'equitat seria donar al petit una caixa gran,
51:01al mitjà una caixa mitjana i a l'alt una caixa petita.
51:05Aleshores, tots tres podrien veure igual.
51:06Això de la igualtat ho hem confós amb l'equitat.
51:11Barrejat amb el nostre propi narcisisme,
51:14amb el nostre jo infantil que potenciem,
51:16al final, a casa no se sap qui exerceix
51:20la funció materna i la funció paterna,
51:22i els nostres fills, encara que nosaltres vulguem ser adolescents,
51:26estar en la joventut, aspirar a tot, no renunciar a res,
51:30ser meravellosos i viure-ho tot,
51:32continuen tenint les mateixes necessitats
51:35que han tingut sempre els nens i els adolescents,
51:37que són amor i límits.
51:40Sempre és una balança on hi ha dos factors.
51:45Que no hi hagi una jerarquia implica que no hi hagi uns límits,
51:49que no hi hagi ningú al capdavant, que ningú sap cap on anem,
51:53que tots decidim.
51:55Pot ser una manca de responsabilitat
51:57o pot ser una manca d'interès per part dels pares.
52:01Pot ser un esgotament important perquè hem de fer tantes coses
52:06i totes són igual d'importants per als adults,
52:08perquè no volem renunciar a res, que al final arribem a casa esgotats.
52:13I l'últim que podem fer és posar un límit.
52:16És moltíssim més fàcil: "Mira, tu ja ets un adolescent. Tu ja ho saps".
52:19O: "Mira, entesos, posat amb la tauleta i a mi deixa'm descansar,
52:23que quin embolic he tingut a la feina o en la meva relació de parella".
52:28També tenim una idea tan idealitzada del que és la vida que sembla
52:33que qualsevol circumstància difícil, contrària o frustrant
52:38és un gran drama, la veritat.
52:40En lloc de: "Bé, això forma part de la vida
52:43i jo he de seguir amb la meva responsabilitat
52:45i exercint la meva responsabilitat".
52:48La criança és una relació humana, íntima i especial,
52:52però on hi ha una jerarquia perquè hi pugui haver
52:54aquesta funció materna de cuidar, sostenir,
52:58ser el teu fan número u,
53:01donar-te suport, incentivar-te.
53:03I aquesta funció més paterna...
53:05Que no és que les exerceixin la mare i el pare,
53:07sinó que són com dues funcions diferents
53:10que les pot exercir la mateixa persona, però que jo crec que és important
53:14dividir-les en dos conceptes per tenir-les clares.
53:19I aquesta funció paterna són límits, és dir: "Tu pots",
53:22és dir: "Aixeca't i serra les dents, que això és la vida.
53:27I lluita, tingues voluntat i posposa les gratificacions.
53:32I no tot és fàcil, no tot és immediat, no tot t'ho mereixes.
53:36Els somnis no cauen del cel,
53:38cal lluitar i inclús lluitant hi ha vegades que no arriben".
53:41I, perquè això funcioni així, la relació ha de ser jerarquitzada.
53:47Una altra cosa que, per exemple, aconsellaria
53:49als pares d'adolescents
53:52és que no intentin ser els col·legues dels seus fills
53:56perquè els nostres fills adolescents ja tenen molts amics,
53:59però de mare i de pare només en tenen un.
54:02Necessiten un far, necessiten un límit,
54:04necessiten una atenció, una escolta, una mirada adulta que els digui:
54:08"Sé que estàs ficat
54:10en una voràgine emocional,
54:12instintiva i mental increïble,
54:16però jo em mantinc a fora.
54:18L'adolescent ets tu.
54:20Jo segueixo a fora, exercint el meu paper,
54:23ajudant-te a créixer i pendent de tu".
54:27Això, moltes vegades, ho fan els pares i les mares
54:30perquè diuen que tenen molta por de posar aquest límit
54:33i que aquest límit els separi dels seus fills.
54:36"Si no hi soc gaire a prop, no m'adonaré dels problemes".
54:39I jo sempre els dic:
54:40"Si te n'adones del tot, què faràs?".
54:44És a dir, si t'adones, per exemple,
54:46de la seva primera relació amorosa o sexual,
54:50si t'adones d'algun suspens que ha tingut
54:53que està intentant remuntar...
54:55No pots seguir el dia a dia del teu fill o de la teva filla
54:59perquè ells també necessiten créixer fora de tu,
55:02trobar altres solucions, altres mirades,
55:04equivocar-se, rectificar, demanar altres opinions.
55:07I, com que ells són adolescents, se separaran.
55:11Un altre consell que els donaria és que,
55:12quan el teu fill o la teva filla se separin,
55:14quan intentin buscar altres referents,
55:17quan et facin la contra, quan et diguin que no,
55:19no t'ho prenguis com un fracàs personal, no pensis que ho has fet malament
55:23o que és desagraït amb tu després de tot el temps
55:28i el desgast personal que has tingut en un fill.
55:32És normal que es vulgui separar per trobar-se.
55:35Els fills intenten simbòlicament
55:38matar els seus pares i les seves mares en l'adolescència.
55:42S'hi allunyen, acaben de construir la seva identitat i tornen.
55:48I això ho necessiten fer.
55:50Si nosaltres ens ho prenem com una cosa personal,
55:52entrarem en retrets.
55:54"Amb tot el que jo he fet per tu.
55:56Fixa't com m'ho tornes".
55:58La nostra filla o el nostre fill tindrà només dues opcions:
56:03lluitar encara més fort
56:05o quedar-se al nostre costat per por de perdre la nostra relació,
56:10una relació que necessiten per sobreviure.
56:14I això és una altra cosa que jo diria a les mares i als pares:
56:18vosaltres també heu de viure un dol
56:20d'un fill i d'una filla que ja no és un nen i una nena,
56:24que ja és un adolescent.
56:26Heu de renunciar a una etapa de la vostra vida, la de la joventut.
56:29Perquè l'adolescència dels fills ens sol caure a sobre
56:33quan nosaltres també estem entrant en una època diferent,
56:37que és la de la maduresa, on notem canvis físics també.
56:41Aleshores, ens pot resultar difícil.
56:44"Bé, no, tu seguiràs sent un nen,
56:46jo seguiré sent la teva mare i el teu pare
56:48perquè així em mantinc en la meva joventut".
56:50I hem de fer un dol personal d'una altra etapa de la vida,
56:54hem de fer un dol que la nostra nena i el nostre nen
56:57ja no són la nostra nena i el nostre nen,
57:00sinó que són adolescents.
57:01I això requereix també un treball personal
57:05que hem de poder fer,
57:06si estem en parella, en parella i ajudant-nos,
57:09i, si no, amb amistats o amb qui sigui,
57:12però que és difícil a vegades.
57:14Parla'ns una mica de la projecció dels pares cap als fills
57:19i per què no és tan bona.
57:22Hi ha determinades vivències que tenim, cadascú les nostres,
57:26que ens poden fer que fem projeccions massives.
57:32Amb els fills fem projeccions.
57:33És impossible no fer-les, impossible.
57:36Des de voler que compleixin somnis que nosaltres no hem pogut complir
57:40a fer projeccions,
57:44bé, més normalitzades,
57:47però podem fer projeccions molt negatives,
57:50podem posar als nostres fills molt d'odi,
57:54podem posar en ells figures que ens han fet mal,
57:58podem posar en ells el càstig que creiem que mereixem.
58:02I aquestes projeccions són molt importants
58:06perquè totes, les bones, les dolentes,
58:09és a dir, les que els ajudaran a créixer en llibertat
58:12o les que els robaran la seva pròpia identitat,
58:16els construiran.
58:18Les projeccions els nostres fills les assumiran,
58:21no es podran defensar d'elles.
58:24Si tu ets la meva filla i jo penso que ets un ésser meravellós,
58:29creativa, lliure,
58:33tu et creuràs això encara que jo no t'ho digui amb paraules
58:36i tu creuràs que ets vàlida, que pots
58:41i que potser la teva diferència amb la resta
58:44és un regal que t'ha tocat perquè ets diferent, etcètera.
58:47Ara bé, si jo penso, per exemple,
58:50que tu ets com la meva germana, que sempre m'ha volgut treure el lloc
58:55i que per això plores tant, perquè vols cridar l'atenció,
58:58pensaràs que el teu plor és per cridar l'atenció,
59:02creuràs que les teves necessitats són negatives,
59:06que a mi em fan allunyar-me de tu.
59:08Aleshores, callaràs les teves necessitats,
59:11no demanaràs les coses, et sotmetràs a aquesta projecció.
59:16Sempre fem projeccions amb els fills.
59:19A vegades, si en tenim diversos, ho veiem
59:22perquè, és clar, depèn del moment en què han nascut, com parlen,
59:26el sexe que tenen, el moment en què...,
59:29projectarem unes coses o altres.
59:32L'important és ser conscients de les projeccions.
59:35I si veig que hi ha un fill que em treu de polleguera,
59:38demanaré ajuda professional
59:40perquè és una projecció que poso en ell.
59:43Hi ha alguna cosa que se m'escapa
59:45que fa que jo interpreti el meu fill d'aquesta manera.
59:48I, a més, li torno aquesta projecció,
59:50i aquesta projecció construirà la identitat del meu fill.
59:52És a dir, jo he vist pares i mares
59:54que m'han explicat que el seu fill era un psicòpata
59:57i el nen ha acabat sent un psicòpata
1:00:00per complir aquesta projecció dels pares.
1:00:02És a dir, no la podem resistir.
1:00:04Quan les mares i els pares projecten alguna cosa sobre nosaltres,
1:00:07és una força contra la qual no podrem lluitar.
1:00:13Sobretot, si és massiva, si és l'única projecció que rebem.
1:00:16Si el pare i la mare s'alien i fan la mateixa projecció,
1:00:19serà molt dolorós i molt difícil.
1:00:24Ja, si en tenim més, una família, una àvia que ens mira diferent,
1:00:29un professor que ens mira diferent, dubtarem.
1:00:31"Potser no soc aquesta persona...".
1:00:36I els pares no és que vulguin fer projeccions,
1:00:38sinó que tenen les seves vivències, històries que no s'han curat,
1:00:43infàncies difícils i complicades,
1:00:46i les projecten inconscientment en els seus fills.
1:00:49Per això jo dic, si hi ha un fill que et fa sentir malament,
1:00:54demana ajuda, perquè és una cosa difícil de fer conscient.
1:00:57I, no obstant això, quan es fa conscient,
1:00:59es desembrolla aquesta relació
1:01:02i es pot tenir una relació amb un fill o una filla meravellosa.
1:01:08María, una cosa que sembla molt important també
1:01:11són els estils educatius.
1:01:14Ens podries parlar d'ells i de l'estil
1:01:17que creus que és el més apropiat o el més beneficiós?
1:01:21Jo crec que és important parlar-ne
1:01:23perquè ara mateix les mares i els pares
1:01:25estan molt exigits amb un estil educatiu
1:01:28que, a més, va una mica per modes.
1:01:31Sí, la criança respectuosa,
1:01:32però ningú explica bé què és la criança respectuosa
1:01:35o és difícil d'entendre-ho bé.
1:01:37Al final, jo crec que és important poder fer reflexionar
1:01:42sobre quin estil educatiu tens tu
1:01:44perquè el sàpigues distingir del que necessita el teu fill.
1:01:47Podríem dir que hi ha un estil educatiu
1:01:50que s'assembla més a una funció materna,
1:01:52que seria un estil de criança protector.
1:01:54Sí.
1:01:56L'estil de criança protector és un estil
1:01:58en què tu potencies el teu fill o la teva filla,
1:02:03el mires, l'escoltes, l'entens, tens molta disponibilitat.
1:02:08El protegeixes, entens que és un nen, que no és un adult.
1:02:12Un estil molt de cures.
1:02:14L'estil educatiu autoritari seria més el dels límits,
1:02:18el de "t'has d'aixecar i continuar,
1:02:21esforça't per aconseguir les coses".
1:02:22Una criança sana seria un estil educatiu equilibrat
1:02:26entre aquests dos estils de criança.
1:02:29El problema, i per això separem aquests estils educatius,
1:02:33és si avancem.
1:02:34És a dir, si l'estil protector
1:02:37es converteix en un estil educatiu sobreprotector,
1:02:40que és el que ara estem veient
1:02:43que és la causa de l'augment de les consultes en psiquiatria.
1:02:49Per què? Perquè és un estil en què el nen està supercuidat.
1:02:54S'atenen molt les seves necessitats físiques i talentoses,
1:02:58diguem-ne.
1:02:59És a dir, que estigui molt estimulat, que vagi a molts llocs,
1:03:02etcètera, que no s'avorreixi mai,
1:03:05que no senti malestar,
1:03:07però després no hi ha uns límits.
1:03:09"T'apago el llum", "et trec el telèfon si veig que no són hores",
1:03:13el que són uns límits.
1:03:15Aquest estil de criança té una conseqüència molt important,
1:03:19i és incapacitar els nens per desenvolupar totes aquestes forteses
1:03:24que els ajudaran a sobreviure a la vida.
1:03:26I, a més, potencia aquest narcisisme
1:03:28on jo em crec el centre de l'univers,
1:03:30on crec que totes les meves necessitats seran escoltades i es tindran en compte
1:03:35i on la resta són, a més, objectes.
1:03:38És a dir, no desenvolupo l'empatia,
1:03:40no desenvolupo la mentalització, no desenvolupo l'assertivitat.
1:03:44Munto rabioles, no sé controlar les meves emocions.
1:03:47I després arribo a la vida adulta,
1:03:49on hi ha molts problemes i on hi ha molts reptes,
1:03:52i no m'omple la vida.
1:03:53I per què viuré així, si només sento malestar?
1:03:57L'altre estil educatiu, que estaria anant més enllà de l'estil autoritari,
1:04:03seria un estil educatiu que fos ja una tirania.
1:04:08És a dir, no escoltar els nens,
1:04:10que els nens fossin objectes, que tu manis.
1:04:13I aquest estil educatiu, que és una negligència,
1:04:17és el que més coneixem.
1:04:19Però només tenim present aquest estil educatiu com a negligència.
1:04:23I, no obstant això, se'ns escapa
1:04:25que la sobreprotecció és una negligència
1:04:27i que és la negligència dels nostres dies,
1:04:31i que, a més, fa que els nostres fills creixin sense la salut mental suficient.
1:04:36Per què criem els nostres fills amb salut mental?
1:04:40Perquè puguin desenvolupar aquestes forteses
1:04:43que els ajudaran a estar integrats al món.
1:04:45I això es desenvolupa amb una criança equilibrada,
1:04:48on hi ha límits i on hi ha amor.
1:04:51Aquí és on ajudarem els nostres fills, no que siguin feliços,
1:04:55sinó que creixin amb salut mental.
1:04:57I per això nosaltres hem de poder tenir una salut mental suficient.
1:05:02Per això és important revisar en quin món vivim,
1:05:05a què ens hem sumat, quin estil de vida portem,
1:05:07si nosaltres som cuidats, si ens cuida també algú,
1:05:11si la nostra parella és el nostre competidor o el nostre acusador,
1:05:15o el nostre company o companya
1:05:17que ens ajuda a poder-nos sentir cuidats,
1:05:19quina relació tenim amb la família,
1:05:21si el nostre jo infantil ha madurat prou i podem assumir
1:05:25aquestes responsabilitats.
1:05:26I tot això són coses que podem treballar com a adults,
1:05:30que podem treballar en companyia, en família o, si no, en una teràpia.
1:05:34Però les hem de treballar per poder criar amb salut mental
1:05:37i ajudar els nostres fills a créixer amb la suficient salut mental.
1:05:42Maria, moltíssimes gràcies per aquesta meravellosa entrevista.
1:05:46Estic segura que serà de gran ajuda
1:05:48per als pares i mares que l'escolten.
1:05:50Ha estat un plaer enorme xerrar amb tu.
1:05:53El plaer és meu de poder parlar i explicar
1:05:56el que tants anys d'experiència m'han ensenyat
1:05:59i que això pugui ajudar a tantes famílies.
1:06:03Gràcies.

About this transcript

This page contains the full transcript of Criar con salud mental | María Velasco, psiquiatra infantojuvenil by AprendemosJuntos, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 10,005 words across 1,247 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to choose a caption track available on the video.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, caption language selection, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.