YT YouTube2Text

YouTube2Text → Transcripts → Conferència inaugural CJ 2025-2026 - Mar Griera - El desig de sentit

Conferència inaugural CJ 2025-2026 - Mar Griera - El desig de sentit — Transcript

by Cristianisme i Justícia · 13,116 words · 1,384 segments · language en · Watch on YouTube

Open in transcriber Summarize with AI Download SRT/VTT

Full transcript

0:45Bona tarda a tothom.
0:48Comencem aquest nou curs, 2025-2026.
0:56I ho fem, com ja és tradició, amb una conferència inaugural que s'inscriu
1:02en el marc del curs dels dijous.
1:06És una mica el nostre curs de referència, el que marca el ritme de cada any.
1:12A Cristianisme i Justícia escollim cada any un tema, que considerem important,
1:17i al seu voltant organitzem un curs en diverses sessions.
1:22Procurem, a més, que la primera d'aquestes sessions sigui també
1:25la lliçó inaugural.
1:27I això és, precisament, el que estem celebrant aquesta tarda.
1:32Amb la professora Mar Giera i la seva conferència, "El desig de sentit:
1:37què vol dir creure en temps de crisi?"
1:40Però de tot això s'encarregarà de seguida el Pau.
1:44Jo només vull robar-vos uns minuts per donar-vos la benvinguda i mirar
1:50breuement enrere, el curs que acabem de tancar. I endavant, el
1:54que tenim al davant.
1:57El curs passat va ser, sens dubte, intens.
2:03Com a motor del centre, com sempre, vam tenir els nostres
2:08seminaris: EIDES-Espiritualitat, el seminari teològic i el seminari social.
2:14Un agraïment de tot cor als qui vau participar-hi.
2:20Com és habitual, vam publicar quatre Quaderns CJ: "Del Sínode al Jubileu".
2:29Quan arribeu a casa, si no els teniu, veniu a demanar-los.
2:32"Del Sínode al Jubileu".
2:36"Donar raó de la esperança en temps d'incertesa".
2:39"Del Sínode al Jubileu", de Cristina Inogés.
2:42"Donar raó de la esperança en temps d'incertesa",
2:46de Javier Vitoria.
2:50"Cap al poscapitalisme", de Rafael Díaz-Salazar.
2:55I "Testimonis d'un Déu que no estranya", elaborat per la equip d'aquí,
3:00de Cristianisme i Justícia.
3:04Dos quaderns d'EIDES.
3:08"Comprensió del camí espiritual ignasià", d'Alicia Ruiz López de Soria.
3:14I en el marc dels 500 anys de la arribada d'Ignasi de Loiola a Barcelona,
3:20"Barcelona a la vida d'Ignasi de Loiola".
3:24Aquest quadern el vam presentar a l'Església de Santa Maria del Mar.
3:29A més, vam a publicar l'anuari "Mirada", dedicat a l'economia alliberadora,
3:34amb una entrevista a Imanol Zubero, una conversa sobre el cristianisme
3:40d'alliberament, amb Michael Löwy, i un text preciós sobre una "mestra de
3:45resiliència", dedicat a Madeleine Delbrël.
3:50També vam organitzar una tertúlia en línia amb membres de Kairós Palestina,
3:55una associació de cristians a Palestina, just enmig de tant patiment
4:00infringit per part d'Israel.
4:03I per descomptat, tota l'activitat constant del blog, les xarxes socials i la nostra
4:08presència en xarxes eclesials i de la societat civil.
4:14Fa uns dies, vam enviar un nou butlletí de contingut.
4:18Així ho anomenem.
4:20No és un butlletí de simples notícies, sinó una manera de mantenir una conversa
4:25més estable amb el que podríem anomenar la comunitat de Cristianisme i Justícia.
4:31Aquests butlletins ens permeten recuperar materials
4:35ja publicats, una mena de dossier sobre aquell tema, i oferir noves
4:41perspectives sobre els temes que tractem.
4:44Però bé, d'això ja en parlarem l'any que ve quan puguem avaluar com ens
4:49ha anat aquesta experiència.
4:53Hoy quería comentar algo que surgió precisamente con este último boletín o
4:56primer boletín, diría, dedicado a la crisis de Gaza.
5:00A este genocidio retransmitido casi en directo, a esta locura de
5:04violencia tan arrogante.
5:07Como era de esperar, recibimos distintos comentarios,
5:10algunos agradeciendo la publicación, otros mostrando su desacuerdo.
5:14Todo razonable, todo parte del diálogo.
5:18Entre los comentarios negativos hubo uno que me ha hecho pensar estos días.
5:23Este lector se quejaba de que habláramos de idolatría.
5:28Creo que entiendo su punto de vista.
5:30Probablemente piensa que en un análisis político o social,
5:34la reflexión teológica no tiene cabida.
5:37Pero sinceramente creo que es justo al revés.
5:40En lugares como este, sí debemos preguntarnos si el nombre
5:44de Dios se está usando en vano.
5:47No porque seamos mejores o más sabios o más santos, sino porque buscar a Dios en
5:53medio de la historia es precisamente nuestra razón de ser.
5:58La manipulación religiosa es antigua como la propia religión.
6:02Caín no solo mató a Abel, también desafió a Dios.
6:06Los israelitas, desamparados en el desierto, no dudaron en fabricarse un Dios
6:10más cómodo que aquel, Yahvé, que insistía en sacarlos de las esclavitud.
6:16A lo largo de la historia, religión e intereses humanos se han
6:21entrelazado una y otra vez, como esa cuerda de tres hilos
6:25que describe el Eclesiastés y que la hace precisamente
6:29tan difícil de romper.
6:32Utilizar la religión para justificar causas políticas, regímenes autoritarios o
6:37incluso para suavizar la convivencia cotidiana, como aprendimos con don
6:41Camilo y Peppone, es algo bien conocido.
6:45Y siendo sinceros, también el interés religioso
6:48ha usado esa cuerda para asegurarse a veces su expansión o
6:52a veces su influencia.
6:56Lo sorprendente es que cuando creíamos que la secularización
6:59había relegado la religión al ámbito privado, esta reaparece con fuerza.
7:06Y hoy la religión vuelve a ser un elemento crucial.
7:10En una guerra cultural contra el pensamiento moderno y la libertad
7:14individual que este trajo consigo.
7:17En una guerra de religiones donde la libertad religiosa
7:20parece incompatible con "mi país primero".
7:24En ese ecumenismo del odio, del que hablaba el padre Spadaro, que estuvo
7:28hace pocos días aquí en Barcelona.
7:30Esa alianza sorprendente entre un rígido conservadurismo protestante y el
7:36conservadurismo católico, que se han encontrado en este ecumenismo del odio.
7:43En un tiempo donde algunos líderes se presentan no solo como elegidos por la
7:47gracia de Dios, sino como quienes hablan en nombre de Dios.
7:51Y oponerse a ellos sería, supuestamente, oponerse a Dios.
7:58Así que Si no hablamos de idolatría ahora, ¿cuándo lo vamos a hacer?
8:04Y si no hablamos nosotros, ¿quién lo va a hacer?
8:08Creo que es el momento de recordar a Chalo, a José Ignacio González Faus.
8:14En su libro, "Después de Dios", del año 2019, decía:
8:19"Vivimos una época de ausencia de Dios, no de inexistencia, sino de ausencia.
8:25Una ausencia provocada por la idolatría de quienes creen en un Dios
8:30falso o creen falsamente en Dios.
8:33Redescubrir la presencia de Dios en medio de tantos temas candentes es profundamente
8:38transformador para cualquier persona, especialmente para un creyente.
8:44Ahí empieza nuestra tarea".
8:46Fin de la cita.
8:48Por eso creo que sí, nos toca hablar de Dios, y precisamente ahora.
8:54Porque el riesgo no es solo creer un Dios falso, sino también
8:57creer falsamente en Dios.
9:02Comencem un curs apasionant en que parlarem de pau, pero també
9:06lamentablement de guerra.
9:08Seguirem amb "MiradaCJ", l'antic "Anuari", que canvia de
9:12nom i ja té el número 4.
9:15Publicat i disponible.
9:17Ho deuen haver vist quan heu entrat a la sala d'actes.
9:20Vole avançar una mica més la publicació en el futur, a la primavera.
9:25Nos persiguen.
9:31També el malestar bo, la crisi de les promeses continuaran estant
9:35presents a les nostres converses.
9:37I sobretot parlarem de la fe i de què vol dir creure avui.
9:43Així que, sense més, comencem el curs acadèmic, el curs del dijous.
9:49Escoltarem a la doctora Mar Griera, de qui, sans dubte, aprendrem molt.
9:54La presentarà el Pau Cuadern, qui també moderarà la sessió.
9:57Moltes gràcies.
10:27Bona tarda.
10:28Gràcies a tothom per ser aquí.
10:30Gràcies també a les persones que estan des de casa connectades.
10:34Avui inaugurem el curs amb una ponència que de fet tindrà continuïtat.
10:40Com deia el Jose Ignacio, després d'aquesta sessió hi haurà
10:44un curs que porta per títol "Què vol dir creure avui", i de ben segur que la
10:50ponència d'avui donarà lloc a altres reflexions que acabarem
10:53plasmant en publicacions.
10:55D'alguna manera, aquest tema d'avui neix d'una certa inquietud.
11:00Una certa inquietud que feia temps que ens perseguia a l'equip de
11:03Cristinisme i Justícia.
11:05I té a veure amb aquella qüestió tan essencial, tan fonamental, però que alhora
11:11s'expressa sempre culturalment, històricament, biogràficament en contextos
11:15determinats, que és la qüestió del sentit.
11:18I el sentit és evidentment una qüestió que les religions s'hi han aproximat.
11:23No només les religions, també l'art, també la poesia ha intentat aproximar-se a les
11:27qüestions relacionades amb el sentit. Forma part d'aquelles grans preguntes que
11:33a vegades les hem etiquetat i les hem anomenat "les grans preguntes
11:37fundacionals de l'ésser humà".
11:40Qui soc jo?
11:41Quin sentit té la meva vida (si es que en té)?
11:43Per què la vida? Per què la mort?
11:45Per què el mal? Tot aquest tipus de qüestions.
11:47Són preguntes que evidentment no es resolen mai perquè no s'articulen a partir
11:52d'un discurs, un llenguatge merament científic o racional
11:56sinó que tenen més a veure amb la intuïció, amb l'experiència.
11:59I de totaixò en parlarem avui.
12:02De fet, la Mar Griera, a qui ara presentaré, si la investigueu una mica,
12:07veureu en articles o en entrevistes que ella explica
12:13que la seva aproximació a la religió o a la sociologia de la religió
12:20es deu a la pregunta: "per què ens llevem cada matí?"
12:24És a dir, per què amb el grau de duresa de la vida ens llevem cada matí i
12:28intentem dotar de sentit la vida.
12:30Mar Griera és catedràtica de Sociologia de la Religió a l'Autònoma, és directora
12:35de l'ISOR, que és l'equip d'investigació en Sociologia de la Religió.
12:39Particularment, s'ha interessat per la temàtica de les noves espiritualitats,
12:44també per la identitat europea i quin paper juga aquí la religió i
12:49l'espiritualitat. Últimament també s'ha interessat sobre el tema del cos i de l'emoció, és a dir,
12:54com aquests dos elements també articulen la manera com ens aproximem avui dia
12:58a la religió i a l'espiritualitat.
13:01Abans de cedir-li la paraula, dir que si anem bé de temps, al final farem un
13:05torn tancat de preguntes, d'acord?
13:07Aixecarem la mà i qui tingui preguntes les podrà formular i la Mar respondrà.
13:12Gràcies, Mar, per acceptar la invitació i per estar aquí amb nosaltres.
13:21Li preguntava a quina hora volia que acabés.
13:27Bona tarda a tothom.
13:29Moltíssimes gràcies per la presentació.
13:31Moltíssimes gràcies per la invitació.
13:33La veritat és que és un honor, un privilegi i em genera neguit parlar
13:39davant de persones tan il·lustres.
13:40És a dir, jo crec que Cristinisme i Justícia teniu un nucli de pensament i
13:46constitueix avui dia a Barcelona un espai privilegiat de reflexions sobre la religió.
13:50Venir-vos a parlar és un honor i espero poder explicar alguna cosa.
13:56De què parlo jo quan parlo de de religió?
14:01Clar, jo soc sociòloga, no soc teòloga ni soc filòsofa, i llavors la meva reflexió
14:05sempre és una reflexió molt basada en l'estudi empíric de la religió.
14:10M'he passat la vida entrevistant a persones, fent grups de discusió, anant
14:14amunt i avall pel país, coneixent comunitats evangèliques,
14:19musulmanes, budistes, meditant en tot tipus d'espais, fent ioga
14:24a la presó, als hospitals.
14:26És a dir, és una experiència viscuda des d'aquest sentit i una mica és el que
14:32intentaré portar avui. Començaré amb aquestes dues cites
14:35perquè sempre m'agrada.
14:36Elíade ens diu: Aquí el que no sabem
14:40és com mirar.
14:41Hem perdut la capacitat de trobar el sagrat, però continua allà existent.
14:46I l'altre, el Vázquez Montalbán, que a més Barcelona impossible, que ens avisa o ens
14:50conecta a com el capitalisme, diu ell, s'ha carregat el futur com a esperança i com
14:56això genera un creixement del mercat religiós.
14:58Però aquests dos començaments tan abstractes per
15:02tornar una cosa molt arrelada.
15:05Quan pregunto com creure avui, jo no puc deixar de pensar amb la meva
15:09àvia i una cosa molt bàsica.
15:11Quan jo li preguntava a la meva àvia: "Tu per què creus amb Déu?"
15:15Em deia: "perquè sí, Maria del Mar".
15:18I em deia que aquesta pregunta és molt absurda.
15:20"Crec amb Déu perquè sí, perquè Déu existeix, perquè sí".
15:24I una mica m'aviava ràpid, com dient: "aquesta està volent indagar amb una cosa
15:29que no té més indagació".
15:31Clar, aquest punt de partida ens mostra una diferència entre
15:35un passat i un present.
15:36Avui dia, si jo a qualsevol dels meus estudiants que creuen en Déu o que es
15:41declaren membres d'una religió els dic: "per què creieu?"
15:44Cap d'ells em dirà perquè sí.
15:46La majoria d'ells es veuran obligats a generar una resposta reflexiva.
15:50"Crec perquè he tingut aquesta experiencia", "crec perquè amb la meva família
15:54m'han educat", "crec perquè..."
15:56És a dir, i com diu Anthony Guiddens, vivim en un món on el jo reflexiu és
16:01gairebé una imposició, una obligació.
16:03El món donat per descomptat, aquell món que era natural, el ritme de les...
16:09Deixeu-me tornar als meus apunts, però...
16:11L'ordre perdut de les coses que varien una darrera a l'altra.
16:16Vivíem en un món on, en certa manera, una cosa venia darrera l'altra.
16:20El ritme quotidià, el ritme setmanal, la missa diumenge, el que després venia, hi
16:26havia una malaltia, sabies com l'afrontaves, com es...
16:30Davant el morir, el ritual del morir tenia un ordre i un sentit.
16:34Això és el que, en certa manera, era el món donat per descomptat i era el
16:39que també Peter Berger ens diu: aquest món donat per descontat ha desaparegut i avui
16:43dia ens trobem davant l'imperatiu herètic.
16:46Estem obligats a escollir.
16:47Escollir si creiem o no creiem, si creiem com creiem i de quina manera
16:51vehiculem la nostra fe.
16:53Aquell món natural ja no existeix.
16:55I el fet d'estar obligats a escollir dona unes condicions de possibilitat i una
17:00manera diferent a la creença en si mateixa.
17:03Perquè, en primer lloc, ja ens veiem obligats, en
17:07certa manera, a justificar-les.
17:10Partint d'aquí, jo volia preguntar això, què és allò que identifiquem
17:15com a creure avui dia?
17:16Què vol dir creure en un moment de crisi, quan la creència no és
17:19donada per descomptat?
17:21I ho faré una mica amb aquesta estructura de presentació.
17:24Primer, d'on venim?
17:26Claus per pensar el canvi d'època, com ens hem traslladat en aquest context.
17:30Després, on som?
17:31Aquesta radiografia d'un procés de transformació.
17:34Què vol dir creure avui a Catalunya? Qui creu?
17:37Qui no creu? De quina manera?
17:39Quan parlem de religió, de què estem parlant en aquest tercer espai.
17:44I després, què ha canviat?
17:45Què ha canviat en el nostre món que ens obliga a interpelar-nos?
17:48Què és l'experiència religiosa avui?
17:51Quin és aquest món que ens rodeja?
17:54Què ha canviat?
17:55I finalment, algunes pistes per aquesta recerca del sentit en un món trasbalsat.
18:00Algunes pistes perquè jo crec que aquí hi ha persones dins Cristianisme i Justícia
18:04que hi han pensat d'una forma més ferma i que potser us poden
18:08venir, us poden donar més idees. D'on venim?
18:14Quin és el nostre punt de partida?
18:18Venim d'un món que ens va declarar o ens van declarar que anava
18:22directe a la secularització.
18:24Si jo, des de la sociologia, si intento veure els orígens dels sociòlegs, era els
18:29que deien "La mort de Déu és imminent".
18:33La religió desapareixerà.
18:35El progrés porta a la
18:39secularització inevitable.
18:43Ha sigut així? Hem viscut d'aquesta manera?
18:46Clar, el que veiem és...
18:48Ui, se m'ha passat.
18:49El que veiem aquí és Marcel Gauchet, que segurament molts de
18:52vosaltres coneixeu, no?
18:53El pensador francès ens deia: primer de tot hem d'entendre que el cristianisme és
18:57la religió de la sortida de la religió. I per què ens diu que el cristianisme?
19:01Perquè clar, el que és molt important és entendre que aquesta lectura de la
19:04secularització és una lectura fonamentalment europea i occidental.
19:08No la trobem a l'Àfrica, no la trobem a l'Índia, no la trobem a l'Àsia.
19:13És una lectura molt arrelada en un cristianisme occidental.
19:16Per què?
19:17Marcel Gauchet, el filòsofe francès, ens diu: "És la sortida
19:22de la religió perquè en el cristianisme el diví es retira del món per
19:26interioritzar-se en l'home.
19:27I ell ens dirà que en certa manera, (perdo els apunts, com sempre em
19:31passa quan començo a parlar).
19:32En certa manera, traiem el déu del món de la natura, l'ubiquem en l'home i aquesta
19:39responsabilitat de l'ésser humà d'escollir és la que que dona a peu
19:43després a l'ésser secular.
19:44Jo no sé si us sona també Charles Taylor.
19:47Hi ha un filòsof canadenc que es diu Charles Taylor, que ell diu que
19:50vivim en l'era secular.
19:51I diu: "Per què vivim amb l'era secular?"
19:54Tots nosaltres, fins i tot el qui creu viu amb l'era secular.
19:58I diu: "L'era secular és aquella en el qual l'individu s'obica al centre
20:03del món contemporani".
20:04L'individu passa a ser la mesura de totes les coses i el creure o no
20:07creure ja depèn de l'individu.
20:09Ja no ve d'una força externa, ja no ve d'una autoritat externa.
20:13Això genera una forma de creença en un món desencantat.
20:18També, per exemple, Max Weber.
20:20Max Weber ens diu: "El destí de la nostra època es caracteritza per la racionalització
20:25i la intel·lectualització, i sobretot pel desencantament del món".
20:28És un món en de certa manera, desencantat, on ell ens dona pistes per
20:33pensar el que veurem després.
20:34Diu: "El regne de la vida mística se'n va cap a les relacions humanes i personals".
20:39O Anthony Giddens, que ja us el citava abans, que diu: "El jo esdevé també
20:42un projecte reflexiu del qual l'individu n'és responsable.
20:46No som allò que som sinó allò que fem de nosaltres mateixos".
20:50No sé si estic sent molt abstracta o s'entén, però bàsicament: d'on venim?
20:55Venim d'una lectura que ens deia que la modernitat portava a la
21:00la secularització, i la secularització portava a la desaparició de les religions.
21:04I a més a més, una lectura que ens deia que això estava molt encurat en el
21:08cristianisme, perquè era el cristianisme el que havia atribuït a l'ésser humà
21:11la responsabilitat sobre el món.
21:17Venim d'aquí, venim d'aquestes lectures.
21:19S'han complert aquestes lectures?
21:21Com s'ubiquen en l'actualitat?
21:23Quin món ens trobem en el moment contemporani?
21:27Doncs per una banda, com deia ja abans, bàsicament ens trobem en
21:32un context en el qual sabem que la secularització, si s'ha fet evident, només
21:36s'ha fet evident en el món occidental i en regions molt concretes del món occidental.
21:40Per tant, estem parlant des d'una excepcionalitat.
21:42Ens estem preguntant què vol dir creure avui a Catalunya, que és una de les
21:46regions més secularitzades del món contemporani.
21:49Per tant, aquesta lectura que la modernitat portava la secularització és
21:53una lectura que potser és certa, però si ho és, ho és només a casa nostra.
21:58I ara la desxifrarem una mica més, perquè el món contemporani continua sent tant o
22:04més religiós que ho era dècades enrere.
22:07És més, la lectura que ens deia que la secularització era un procés irreversible...
22:12Teníem aquesta mirada que la secularització era gairebé com una mena
22:18d'element que a la que ja eres secular ja no podies tornar enrere.
22:22S'ha fet errònia quan mirem, per exemple, els països d'Europa de l'Est.
22:28La secularització va fer estralls en un moment determinat a Europa de l'Est.
22:32Avui dia, l'església ortodoxa creix i s'expandeix d'una forma molt important.
22:38Per tant, aquest diagnòstic de la secularització no es compleix en el món
22:42contemporani i a casa nostra és difícil.
22:46Per què a casa nostra?
22:47Doncs perquè a casa nostra ens trobem amb quatre elements
22:52que són importants posar en consideració.
22:55Per una banda ens trobem amb una ruptura de la transmissió generacional.
22:59Si ens fixem amb les dades que tenim sobre
23:02la taula, avui dia el percentatge de
23:06catòlics ha descendit d'una forma molt important.
23:09Per tant, hi ha hagut una ruptura de transmissió
23:13generacional que és inevitable.
23:15En aquest sentit, sembla que ens reforça aquesta tesi de la secularització.
23:20La major part dels joves catalans avui dia no són o no s'identifiquen
23:24amb cap confessió religiosa.
23:27Per altra banda, ens trobem amb una desritualització de la societat.
23:31Els ritmes, els rituals, en certa manera, han davallat d'una forma
23:37molt important i a més a més, amb molt poques dècades.
23:39Ara, per exemple, tenim unes dades que encara no són públiques, però d'una
23:43enquesta a nivell estatal, que quan preguntem, per exemple, pels funerals
23:47religiosos, només un 20% de la població diu que vol un funeral.
23:51Un 20% de la població diu que vol un funeral religiós.
23:54És molt poc aquest percentatge, si comparem només amb dues dècades enrere, on
23:58la majoria de la població es decantava per un ritual religiós.
24:03La majoria de persones que els preguntem si avui dia educarien els
24:07seus fills en la fe o batejarien els seus fills, també
24:10desendeix d'una forma molt important.
24:13Per tant, els dos primers elements clarament ens mostren
24:16una certa secularització.
24:18La tercera també, i aquí a Catalunya, és una excepció també respecte a
24:23la majoria de països europeus.
24:25L'església no només viu un retrocés sinó que també viu una crisi reputacional.
24:29Si comparem, per exemple, amb Anglaterra, Anglaterra, l'església
24:33té o està tant o més secularitzada que Catalunya, però no té la crisi
24:37de reputació que té a casa nostra.
24:39Si nosaltres preguntem quines són les professions menys valorades,
24:45ser sacerdot és una de les professions menys valorades avui dia,
24:48en el nivell de l'exèrcit.
24:50És a dir, res a veure, per exemple, amb científics, metges, etcètera.
24:55Si preguntem per la reputació de l'església com a institució,
24:59també té una reputació molt baixa.
25:01La qual cosa altra vegada, si comparem amb Anglaterra, si comparem amb els països
25:05nòrdics, aquí hi ha una diferència fonamental.
25:09Aquests països del Nord, els dos primers passos, la crisi de transmissió i la de
25:14ritualització, també han succeït, però la crisi reputacional no.
25:18L'església continua sent un actor rellevant a l'espai públic, la
25:22qual cosa no passa a casa nostra.
25:24Ara bé, vol dir això que la religió desapareix?
25:28Vol dir que en certa manera avui dia ja no tenim cap forma de religió?
25:33No, no és veritat. Continua present.
25:35I continua present de diferents maneres.
25:37Per una banda, encara hi ha un 46% de la població que s'identifica com a catòlic.
25:42A mi quan em diuen allò de "la secularització s'ha estès, avui dia ja no
25:47creu ningú", dic: atenció: és a dir, hi ha un 46%, és una xifra important.
25:51És més, un 10,3% de la població assisteix setmanalment al culte.
25:56I aquí sempre faig la broma.
25:57Sempre diem que el Club Super 3 és el club més gran de a Catalunya, que el Barça és
26:01més que un club, però no hi ha cap club que aconsegueixi que un 10% de la població
26:05assisteixi regularment en els seus espais.
26:08Per tant, malgrat el canvi, i el canvi és molt important perquè en unes dècades hem
26:13passat d'un un 60%, 70% a un 46%
26:19de població que es declara catòlica,
26:21encara és molt rellevant aquesta xifra.
26:23Però a més a més, tenim un 8% de la població que es declara membre
26:27de les minories religioses.
26:28Deixeu-me fer un breu apunt.
26:30Les xifres aquí ballen moltíssim.
26:32Si us dediqueu algun dia a la sociologia, veureu que és una mica
26:39alarmant, gairebé, com aquest 8% de les minories religioses, a vegades es tradueix
26:43en un 15 i a vegades es tradueix en un 7, perquè les formes de
26:48medició són molt precàries.
26:50Però el que sí que intuïm és que, per una banda, continua havent aquesta
26:56presència i també que continua havent un percentatge un percentatge
27:00de no creients important.
27:02Però aquest percentatge de no creients també és més complex del que ens semblava.
27:06Als anys 70, 80, es deia que la secularització aniria avançant, que
27:11disminuiria el nombre de creients i que hi haurien molts ateus.
27:14Era gairebé com si fos una mena de suma zero.
27:17O eres catòlic o eres ateu.
27:20Avui dia veiem que la no-creença té molts matisos.
27:22La gama de grisos és extensíssima.
27:25I veiem, per exemple, els agnòstics i els indiferents, que no sabem exactament què
27:30vol dir això d'indiferent, però és la gent que quan li pregunten diu:
27:33"a mi això no m'interessa, no sé, em declaro indiferent".
27:37Creixen i creixen d'una forma important.
27:40L'ateisme polític-militant es manté, però es manté d'una forma bastant estable.
27:45No creix d'una forma molt rellevant com pensàvem que creurien.
27:51Hi ha algunes dades més per la reflexió.
27:54Aquest, per exemple, l'altre dia sortia un estudi, la setmana passada presentaven un
27:59estudi sobre religiositat entre els joves.
28:01Hi ha un 13,7% dels joves que practiquen un cop per setmana o més.
28:05Són molts, són moltíssims, més que la població general.
28:08Hi ha un conjunt de joves que són molt practicants.
28:10La no-creença no es tradueix en manca d'espiritualitat.
28:14Els espirituals però no religiosos, són un perfil que van creixent.
28:18Els que una enquesta diuen: "Jo no soc religiós, però em puc
28:22definir com espiritual".
28:24Una data també rellevant, que forma part de l'enquesta espanyola, que
28:28us deia que encara no està publicada.
28:29Un 35% dels homes afirmen no pertànyer a cap religió i només un 25% de les dones.
28:35Les dones representa que continuen sent més creients, però alhora,
28:39diu: "entre els 18 i els 24 anys, la creença en un déu únic és de 38% en el cas
28:44dels homes i 18% en el cas de les dones".
28:47És una xifra que mareja una mica.
28:50És a dir, entre els joves de 18 a 24 anys, hi ha un 38 que diu: "Crec amb un Déu".
28:55Quan li fan la pregunta: "Vostè creu un déu únic, amb més d'un déu
29:01o en una força espiritual o una realitat superior o creu en la força de la
29:05natura? És una opció d'aquest tipus.
29:07Els homes, els nois joves, tendeixen a dir en major proporció que
29:11creuen en un Déu únic.
29:12Les dones, en un 18%, és 20% de diferència.
29:15Però les dones no vol dir que no creguin, perquè com us deia abans, hi ha més dones
29:20que diuen que creuen, però les dones acostumen a dir que creuen més en una
29:24realitat espiritual o en la força de la naturalesa i en la mare Terra.
29:28És a dir, veiem com hi ha una mena de transposició curiosa en aquest sentit.
29:36Què més?
29:37Una altra dada que també no encaixa.
29:39I permeteu-me que ho faci aquesta mena de complexitat. És per veure que tot
29:44plegat és més relliscós del que podria semblar.
29:49De la població que s'identifica com a catòlica, un 23,4% diu que no
29:53creu en Déu o no sap si existeix.
29:55La qual cosa, a mi això em té fascinada.
29:58I alhora, un 42% de gent considera que no té creences religioses,
30:02però quan li pregunten tu què ets, ell diu que és catòlica o catòlica.
30:06La qual cosa és...
30:07A veure, aquí això ens demostra dues coses.
30:11Que les enquestes sempre ens les hem d'agafar amb pinces, que llavors hi ha
30:15tota una investigació qualitativa per entendre el què, però també ens posa sobre
30:19la taula l'element que és molt més complex de la realitat.
30:22També, per exemple, per la reflexió, la majoria de població catòlica
30:26s'ubica ideològicament a l'esquerra.
30:30A primera vista, a Catalunya, ja ho parlàvem abans amb el Pau, a primera
30:32vista, sembla que el catolicisme s'identifiqui amb la dreta.
30:36Parlava abans d'aquest ecumenisme de l'odi, que està present als mitjans
30:41de comunicació constantment.
30:43Aquesta Aliança Catalana també que parla en termes cristians, entre cometes,
30:48que vol identificar-se amb aquesta...
30:51I que s'ubica a l'extrema dreta.
30:53Però, en canvi, quan mirem les enquestes, la majoria de catòlics estan a l'esquerra.
30:58També perquè a Catalunya s'ubica a l'esquerra.
31:00És a dir, aquí és un efecte país.
31:02A Catalunya hi ha molta més població que s'identifica d'esquerres
31:05que no pas de dretes.
31:07Però amb una paradoxa, gairebé totes les persones que s'ubiquen a
31:10la dreta són catòliques.
31:12És a dir, clar, si mirem la majoria de catòlits, hi ha majoria
31:18d'esquerres, però què passa?
31:20Que les que són de dretes, gàirbé tots, hi ha molt poca població que es digui
31:24de dretes i que no sigui catòlica.
31:27La qual cosa genera unes tensions particulars.
31:30I alhora, aquí ja passo ràpid perquè ja s'ha dit i ja ho sabeu, aquesta
31:35espiritualitat no institucional, que també...
31:38Ups, se'm passa molt ràpid.
31:40Aquesta espiritualitat no institucional que va creixent.
31:43Per exemple, aquest 28% de població catalana que es diu
31:46espiritual però no religiós.
31:48Què vol dir ser espiritual però no religiós?
31:50Com la persona que diu amb una enquesta soc espiritual però no
31:53religiós s'identifica? Com ho entén?
31:56Què hi ha sobre la taula?
31:57I aquí us posava tot de fotos per veure una mica aquest guirigall en el
32:02que ens trobem la sociologia actual.
32:04Una sociologia que diem gairebé que hem perdut la capacitat d'explicar perquè les
32:09pistes no ens encaixen, perquè són paradoxes del present.
32:12Què us posava aquí?
32:13Doncs des del Rosario Nacional, que el més d'uns de vosaltres ho veu, com
32:18la ritualitat catòlica es fa servir com un exercici de mobilització política en temps
32:24de més secularització que mai, aquesta ritualitat guanya pes.
32:27Però alhora, per exemple, aquesta foto és una foto de la recerca que feia de ioga a
32:33les presons quan, per exemple, es fa ioga en una presó, en un gimnàs secular, però
32:38es comença cantant un mantra profundament religiós i amb una vessant
32:42profundament espiritual.
32:44Això és religiós? Espiritual?
32:46La noia que va a ioga i després se'n va a missa, com combina els dos
32:50elements? O els budes de jardí.
32:53A mi sempre m'han tingut fascinada els budes de jardí.
32:56Per què avui en qualsevol garden... jo no no trobo els nans de jardí,
33:02els hem substituït per budes.
33:04I algú em pot dir: "Això és una tonteria, no té cap sentit".
33:09Sí, però són budes.
33:11No són barrufets ni són Son Gokus. Són budes.
33:15Per què un buda?
33:16Per què no un Jesucrist?
33:18Què passa?
33:21Què hi ha al darrere d'aquest consum?
33:23Potser no vol dir res, però no és circunstancial.
33:26I ens hem de preguntar què hi ha al darrere.
33:28I després, per exemple, les marxes silencioses Thich Nhat Hanh, amb tota una
33:31espiritualitat (això d'aquí a Barcelona) o la meditació
33:35davant el Parlament. Aquests dos contrastos.
33:38Això era la meditació que es va organitzar davant el parlament després de l'1 d'octubre.
33:41No sé si us en recordeu, una meditació que durava temps.
33:45Aquesta sensació que la meditació també pot ser un exercici d'acció política.
33:51I abans ho parlàvem, com moltes vegades entenem només la mobilització política com
33:55una manifestació cridant, però com també a vegades l'espiritualitat pot esdevenir...
34:01Però l'altra, la fotografia de la manifestació.
34:04Com entenem tot això?
34:06Com ens hi ubiquem?
34:07I una mica, perdoneu-me, tot aquest desgavell de dades, però és per
34:12posar sobre la taula que tenim un escenari que no acabem
34:15d'entendre, i que ens veiem obligats, en certa manera, a
34:20repensar la religió avui i que quan parlem de secularització, hem d'anar més enllà
34:25dels relats teleològics, d'aquesta idea d'aquest món lineal que també anava molt unit amb
34:30aquesta idea del progrés, la linealitat, un món que es fa secular, un món que a
34:35través de l'educació ja oblida els déus.
34:38Però també hem d'anar més enllà del relat binari, ja no és
34:42ser religiós o no ser religiós.
34:44Aquí hi ha molts matisos i la complexitat és molt gran i, per tant, ens obliguem una
34:49mica a explorar de què parlem quan parlem de religió.
34:56Això m'ho salto perquè... Us deixo la Maria Zambrano per un altre dia,
35:00però des de la sociologia diríem que si
35:03intentem entendre aquest guirigall, totes aquestes dades paradoxals que he posat
35:08sobre la taula, és per entendre que segurament ens trobem en un moment
35:11de desdoblament de la religió.
35:14La religió desdoblada en tant que identitat cultural i la religió com a
35:18experiència de transcendència.
35:20Històricament, la religió com a identitat cultural i la religió com a experiència de
35:25transcendència es vivien de forma conjunta, de forma combinada, articulada. Avui dia,
35:30les dues formes se separen i deixeu-me explicar-vos una mica més bé.
35:34Per una banda, la religió, en tant que religió, pot ser una comunitat imaginada,
35:39un nosaltres col·lectiu, que té un passat i té un futur i que es vincula a
35:43una història o un patrimoni.
35:45Les institucions emergeixen aquí com a guardianes de la tradició.
35:49I és un catolicisme que emergeix.
35:52El catolicisme que diu: "jo soc catòlic enfront de l'altre".
35:55El que diu: "jo soc musulmà".
35:56"Jo soc catòlica".
35:58El catolicisme que emergeix com una identitat cultural i que
36:02en certa manera reclama a la institució que existeixi, que existeixi l'església
36:07catòlica, però que potser no hi posarà els peus.
36:09Aquests que dèiem que es declaren com a catòlics, però diuen que no tenen
36:12vida espiritual i religiosa. Clar, des de fora és...
36:16I com a sociòloga, com pot dir algú que és catòlic...
36:19però llavors no anar mai a missa?
36:21S'entén des d'aquesta perspectiva.
36:23La identitat catòlica és una identitat cultural, política, patrimonial
36:29i és la que entén...
36:31És la que també mobilitza, per exemple, el partit d'extrema dreta quan
36:35diu: "Nosaltres som catòlics".
36:37Hi havia fa temps un documental antic, de quan hi havia
36:41moltes manifestacions contra les mesquites.
36:43No sé si era el documental...
36:46No sé si era el de Cornellà...
36:47Bé, que li preguntaven a algú: "i vostè per què està contra la mesquita?"
36:50Deia: "perquè som catòlics aquí".
36:52Diu: "ai, vostè va a missa, etc.?"
36:54"No, no hi anava mai, no tenia cap vincle".
36:57Però aquest "som catòlics" era un element de comunitat històrica.
37:02I després, la religió com a forma de trascendència, com aquesta recerca del
37:07sentit, de l'espiritualitat, i parlàvem abans, la Cova Sant Ignasi i els
37:11Exercicis, la cerca de qui va a fer meditació un dia amb aquesta recerca
37:17de la interioritat, qui va a la natura.
37:22El que amb sociologia diem aquesta búsqueda de l'àmbit finit de significació,
37:26que és l'espai d'interioritat, de construcció d'intimitat amb l'experiència
37:31corporal, amb el jo, amb el...
37:35No cal que us expliqui, amb aquesta connexió crec que és òbvia.
37:39El que ens trobem en la nostra societat és que...
37:43Aquí us tenia una altra cita, però me la salto.
37:45A la nostra societat el que ens trobem és que aquesta recerca de transcendència i la
37:50recerca d'identitat, no sempre van juntes.
37:53I aquí us he fet una taula. Però podríem dividir
38:01Les formes de creure en la nostra societat amb quatre formes.
38:05Per una banda, hi ha els qui fan anar la identitat i la transcendència de
38:09forma conjunta, de forma articulada, i diuen: "soc creient devot i, a més a més,
38:14l'experiència de transcendència la busco
38:17dintre de la institución".
38:19Però hi ha també tots aquells que busquen la espiritualitat fora de la religió.
38:24El que diu: "Jo soc espiritual, però no soc d'església, la institució...".
38:28Segur que coneixeu molt de gent.
38:29La crisi institucional i reputacional de l'església ha generat encara més
38:35aquesta espiritualitat fora de la institució.
38:38Però també hi ha els creients identitaris que mantenen la religió com una herència
38:42cultural, com a espai d'alteritat respecte l'altre, com a espai, a vegades, defensiu.
38:48I, finalment, els postreligiosos, els que viuen sense religió. Abans recordàvem,
38:52per exemple, el Manuel Delgado, que sempre em diu: "Mar, no cal ser religiós.
38:56Hi ha gent que no la necessita, la religió".
38:57Hi ha aquest percentatge d'ateus que tampoc busquen l'espiritualitat, que dèiem, aquest
39:02són un 10, entre un 10% i un 15% de la població.
39:05Però, per tant, quan parlem de creure avui, segurament veiem com ens
39:10trobem amb aquest desdoblament.
39:11És possible buscar l'espiritualitat fora la religió i alhora és possible
39:15declarar-te religió sense buscar l'espiritualitat.
39:20I per què?
39:22Què ha canviat?
39:23I vaig a aquesta quarta part.
39:26Què ha canviat d'aquest món?
39:28Per què aquest desdoblament?
39:29Què ha trencat la forma de la meva àvia que em
39:36deia: "Jo crec perquè sí, perquè és natural, perquè Déu existeix, perquè
39:42forma part de la meva vida domèstica".
39:44Què és diferent de la nostra de la nostra quotidianitat?.
39:48I aquí vull remarcar cinc coses diferents que jo crec que passaré una mica per sobre
39:52perquè sempre m'enrottlo com una persiana, i ja és tard, però cinc elements que jo crec
39:56que ens ajuden a entendre com ha canviat la societat i com això ubica la forma de
40:02creure i d'experimentar el sagrat en una altra dimensió.
40:05La primera part és aquesta globalització cultural i la lliure circulació de
40:10béns culturals i de consum massiu.
40:13Ens trobem en un moment, en certa manera, que s'ha democratitzat
40:17l'accés als béns espirituals.
40:19La contracultura dels 70, segurament molts de vosaltres vau viure la
40:25contracultura dels 70, on la meditació, el que venia de la Índia, el que que venia
40:31de tants altres indrets del món, es va posar en circulació i van créixer tots
40:38aquests béns, aquest mercat espiritual, que ha permès una globalització cultural.
40:45Això què va fer?
40:46Per una banda, va deixar l'Església una mica fora de joc en principi, perquè no era
40:51capaç d'oferir aquests béns espirituals en un mercat i, alhora una població que ho
40:57anava buscant en aquest mercat: qui paga una classe de meditació,
41:00qui paga per anar a prendre ayahuasca en un retir,...
41:05És a dir, entra en el nivell de consum.
41:07Això democratitza, perquè el que els anys 70 era una pràctica elitista,
41:12doncs, per exemple, qui podria anar a l'Índia els anys 70?
41:15O qui podia llegir la filosofia dels Vedes?
41:20O qui podria llegir...
41:21Clar, avui dia tot aquest món esotèric, espiritual, s'ha democratitzat.
41:28Però clar, això també genera una descontextualització i una
41:31banalització d'aquest món espiritual.
41:34Avui dia, un vint i pico per cent de la població diu que creu en la reencarnació.
41:39A mi em fascina.
41:40Penso: què vol dir creure amb la reencarnació?
41:46Clar, és un bé descontextualitzat i banalitzat en certa manera.
41:51Què vol dir meditar avui dia?
41:53Vol dir moltes coses i poques a la vegada.
41:56Clar, jo crec que és important posar de manifest que la democratització
42:01té una part positiva.
42:02Tots aquests béns espirituals passen a l'abast de tothom, per altra vegada es
42:07banalitzen i en certa manera es descontextualitzen.
42:10I us posava aquí una foto d'un llibre molt interessant d'una sociòloga
42:14que ara viu a...
42:15Bé, ara és professora a l'Universet de Belfast, de la Queens University, que ella
42:18parla molt d'aquest bricolatge religiós i analitza sobretot com es construeix aquest
42:24bricolatge, que a vegades es parlava de consum religiós, i a vegades també...
42:29I ella en parla d'una de una forma, des del respecte, també dient que la
42:31hibriditat a vegades pot ser interessant, no té per què sempre ser banalitzadora.
42:36El segon element, per una banda, s'expandeix la globalització cultural i
42:40genera tots aquests elements espiritual.
42:43L'altra banda, jo no sé si us sona Hartmut Rosa, algú abans em parlava de la
42:47teoria crítica...
42:48Ell parla de l'acceleració social.
42:50Vivim en un món accelerat.
42:52S'excelera el temps exterior i el temps interior.
42:56Hartmut Rosa sempre explica que ell es va estudiar l'exteleració quan va veure que
43:01sempre arribava tard a tot i mai tenia la sensació d'arribar a lloc.
43:04L'any passat parlava aquí Remedios Zafra, que la seva anàlisi de
43:08l'esgotament contemporani és brillant i meravellós en aquest sentit.
43:13Aquesta acceleració, què genera en el món religiós? Com canvia la forma?
43:18Doncs com deia abans, es trenca l'articulació d'aquest món litúrgic de
43:23setmana en setmana, del ritual repetit, i cada vegada més ens trobem amb
43:28experiències efímeres i discontínues.
43:31Vivem en un món on hi ha molt poca gent que vagi a missa de
43:34forma regular, però hi ha molta gent que potser va a les trobades de joventut o que
43:39se'n va a abraçar el Lama quan ve a Barcelona.
43:42Si ho heu sentit...
43:44El Lama ve molt sovint.
43:47I un dia algú va a abraçar el Lama i el següent a una experiència espiritual.
43:50Cada vegada en un món accelerat les formes de viure el temps també canvien i les
43:55formes de viure el temps religiós també canvien.
43:58I això genera vincles molt més efímers i molt més discontinus, que es trenca
44:03la linealitat del món religiós.
44:08La tercera cosa, que jo crec que és fonamental per entendre com canvia la
44:12creença: vivim en un món capitalista i parlàveu abans del Díaz-Salazar, qui
44:17parlava d'aquest postcapitalisme.
44:19No he llegit aquest llibre i m'interessarà llegir-lo.
44:21A mi qui crec que és molt important per entendre com canvia la creença avui és
44:25Eva Illouz, una autora que ens parla del capitalisme emocional i ens diu: estem
44:29en una una etapa del capitalisme
44:34que ens ha entrat a regular les nostres emocions.
44:39Vivim sotmesos a l'imperatiu moral de la
44:44felicitat. Gairebé és una obligació ser
44:46feliços avui en dia, mostrar-nos feliços.
44:49Les vocacions, si teniu xarxes socials, els Instagrams, ella parla, per exemple,
44:54de la necessitat de reproduir utopies emocionals.
44:58Què vol dir una utopia emocional?
44:59Doncs ella diu, per exemple, avui dia sembla que estem obligats
45:03a tenir cases tipus IKEA.
45:06Aquestes imatges, si mireu, si algú de vosaltres...
45:09Jo no tinc Instagram, però de tant en tant, xafardejo el dels altres.
45:13Si algú té aquestes imatges d'Instagram, construïm amb aquesta utopia emocional,
45:19amb aquesta idea que hem de
45:23viure amb aquesta pressió de ser feliços,
45:26aquest imperatiu de la felicitat, l'imperatiu de la vocació,
45:29en parlàvem abans.
45:31Obliguem els joves avui dia, gairebé, a tenir una vocació, sentir una vocació,
45:36és que el treball ha de ser una passió.
45:38Això és molt bonic, per una banda, però l'Eva Illouz ens dirà: "Però això ens obliga a
45:42estar permanentment en el treball sobre nosaltres mateixos". I aquesta
45:46terapització del jo i aquest jo que sembla que haguem d'estar
45:49constantment buscant-lo.
45:51I també, ho comentam abans amb el Pau,
45:54aquesta idea que tenim un jo autèntic
45:58aquí dintre, que sembla que haguem d'anar protegint i treballant.
46:02Aquest treball emocional pot ser també molt desgastant.
46:07No sé si m'explico o no...
46:09Si no m'explico, m'ho podeu dir, eh?
46:13Avui porto moltes hores de classe i arriba un punt que ja no saps si
46:17t'expliques o no t'expliques.
46:19Però jo crec que la idea aquesta del capitalisme emocional és molt interessant
46:22per entendre que el que ens exigeix avui el nostre món capitalista ja no és només
46:26treballar sinó a sobre ser feliços, semblar que som feliços, treballar pel
46:31creixement personal, treballar per la vocació, treballar...
46:33Sembla que haguem d'estar permanentment amb una mena de treball constant.
46:38I aquí això va molt vinculat també a la idea de l'autoritat, la mediació
46:43i la desinstitucionalització.
46:44Vivim també en un món que, a més a més, ja no ens creiem l'autoritat
46:49externa, les figures...
46:51El que els politòlegs diuen "viure en una crisi de les mediacions".
46:55Què vol dir una crisi de les mediacions?
46:57Cada vegada més dubtem de les institucions.
47:00Per això també dubtem de l'església catòlica, però també dubtem de la ciència,
47:04però també dubtem dels grans diaris.
47:06Els periodistes ho saben millor que ningú.
47:08Avui dia, la informació...
47:10El mediador ha perdut capacitat.
47:13Jo quan els explico als alumnes i els intento explicar que hi ha una crisi de
47:16mediacions en termes religiosos, els dic també en termes polítics.
47:20Jo no sé si coneixeu l'Alvise i Se Acabó La Fiesta.
47:23Us en recordeu, d'aquest?
47:25Per què va tenir tants vots aquest individu?
47:29Per què va tenir tants vots?
47:30És la màxim de la crisi de les mediacions.
47:32Un individu que diu: "els partits estan podrits, la institució no val la
47:38pena, l'autoritat no té sentit, creieu-me a mi".
47:41I a partir de tot unes xarxes socials es converteix o és capaç
47:46d'arrossegar molta gent.
47:47En el camp religiós també ens trobem el mateix.
47:50La idea de l'autoritat es desplaça de les figures tradicionals a nosaltres mateixos.
47:55I anem pel que se'n diu cada vegada més una "epistemologia de l'experiència".
47:59"Jo ja no crec perquè m'ho diguis tu.
48:01Crec perquè he de sentir".
48:02Això, per exemple, en el meu treball de camp amb el ioga, vaig estar molts anys...
48:08Clar, la frase més important és: "ho has de sentir".
48:11Jo me'n recordo que al principi em preguntava: "però què he de sentir?"
48:14Si tu sents, és veritat.
48:17Però també avui dia la majoria de nosaltres diem: "Si ho sents,
48:21és que hi ha alguna cosa".
48:22Però fins i tot portat a l'extrem, en el terreny mèdic, és: "has de sentir el teu
48:27cos, la teva malaltia va vinculada a una emoció reprimida".
48:31Hi ha tot un nou paradigma que ubica el cos al centre de la validació de sentit i
48:37que canvia les formes d'autoritat tradicional.
48:39Això té coses bones i positives, òbviament.
48:41Desplaça la jerarquia vertical en l'autoritat i és una autoritat més
48:46tradicional, però alhora ens genera l'autoritat en la nostra emocionalitat, la
48:51ubiquem en el nostre cos, en el nostre sentir.
48:54Si jo sento que està bé, "si tu sents que està bé, tot estarà bé".
48:57Home, potser no. Potser no sempre.
49:00Però el cos acaba sent la frontera de la validació de l'experiència.
49:05I aquí ens trobem això.
49:08Dic: "jo ho sento així", substitueix el "Déu ho vol així".
49:12L'emoció acaba esdevenint un element fonamental.
49:18I deixeu-me com a cinquè element, per entendre com canvia la creança, citar
49:22aquest filòsof alemany, Slotertdijk, que ell, vinculant també amb el que diu: "La
49:27modernitat és un gimnàs de creixement personal".
49:29Què vol vol dir això?
49:30I això va molt vinculat amb el que us deia de l'Eva Illouz sobre el capitalisme emocional,
49:34i també d'aquesta idea que som nosaltres qui som font de veritat.
49:39Ja no és l'altre, l'autoritat no la vaig a buscar fora, la busco per mi mateix.
49:43El buscador, El que cerca, el que experimenta, el que sent, com a
49:49paradigma màxim de la recerca de la veritat en el nostre món.
49:53Ell diu "vivim arrelats amb l'antropotècnica", que és una paraula una
49:56mica complicada, però que bàsicament el que diu és que vivim en un món en què
50:01estem en constant optimització.
50:03I ell diu: "El subjecte modern oscil·la entre la productivitat i l'esgotament,
50:06entre la voluntat d'ascendir i la por a caure".
50:09I això, en el món del treball, és evident.
50:11Estem constantment en reciclatge, actualització, posar-nos al
50:16dia perquè si no et quedes fora.
50:18I això és el missatge principal que ens transmeten.
50:22Si no estàs constantment actualitzant, et quedes fora, passes a ser
50:26exclòs de la societat.
50:27Però això s'ha traduït també a l'esfera personal i del creixement personal.
50:31Has d'estar constantment les aplicacions per meditar, 10 minuts al matí.
50:36Les aplicacions, ara, si ets dona i tens més de 40 anys, hem de fer
50:40molt exercici de força.
50:41Doncs ara has de cronometrar la teva força.
50:44Després, has d'estar la dieta, si has de menjar...
50:47És a dir, vivim sotemsos a un règim de treball sobre el subjecte permanent.
50:53I a més a més, és que vivim en una societat que és que creu
50:56que això és molt important.
50:57Aquesta enquesta que us deia, que em sap greu que no us puc portar totes les
51:00dades perquè encara no són públiques.
51:02Ho seran a mitjans de novembre.
51:05Però a mi em va fascinar una pregunta que pregunta...
51:08La pregunta és: a què dones importància a la teva vida o què és el que
51:11dona sentit a la teva vida?
51:14Hi havia opcions tancades.
51:17La primera és força òbvia, és la família.
51:20La segona també, és els amics.
51:22Però és que la tercera és el creixement personal.
51:24Clar, a mi em va fascinar que el creixement personal arrela com a
51:28tercer element d'importància a la vida.
51:31Clar, això té un element positiu, la idea que la gent considera que pot treballar
51:36sobre si mateix, pot millorar, pot tal, però alhora és una exigència constant
51:41d'estar en aquesta, el que en diuen, autooptimització, estar
51:45constantment allà.
51:46La quarta era la naturalesa.
51:48I el que és molt interessant és que entre els joves el que puja
51:51molt són les mascotes.
51:52Entre els joves, les mascotes, que també és interessant perquè la religió queda
52:00dels últims, al costat del món del treball i el món de la política, el qual també ens
52:05dona pistes de com vivim o construïm el sentit cada vegada més a través de les
52:11relacions afectives i a través de la naturalesa i els animals, com canvia
52:16una mica aquest ordre de coses.
52:19Per tant, i per anar ja enllestint,
52:24el creure amb aquests cinc elements que us
52:27he intentat explicar: l'acceleració, el capitalisme emocional, aquest
52:32gimnàs espiritual, canvia les formes.
52:36Què vol dir creure?
52:37Què podem entendre que és creure en aquest món trasbalsat o en aquest brogit?
52:44Clar, i dèiem, ens trobem, jo ho deia abans... a la recerca desesperada del sentit.
52:51Quan ubiquem que el creixement personal té aquesta rellevància, veiem que la demanda
52:56de sentit és una demanda fonamental i molt molt evident en la societat
53:02contemporània i, especialment, a vegades entre la gent jove.
53:06Ara bé, com es busca?
53:08I dic: hi ha una saturació de proveïdors.
53:10L'oferta és immensa, però és una oferta fragmentada, que passa pel mercat,
53:16que és molt difícil generar jerarquies de validesa perquè
53:23clar, com que ja no ens creiem les autoritats, com que els mediedors perden
53:26capacitat, els que mediaven aquest coneixement,
53:30perden prestigi i capacitat. Què fa algú
53:34davant una llibreria?
53:35Si qualsevol de vosaltres se'n va a la Central, a qualsevol llibreria i se'n va a
53:39la part de creixement personal,
53:42la sensació de pèrdua és total i absoluta.
53:49Com ubicar-nos en aquest context?
53:52Jo deia pistes per pensar la recerca del sentit avui i altra vegada.
53:56Jo crec que avui dia aquí, Cristinisme i Justícia, hi ha gent que pot
54:00donar moltes més pistes que jo.
54:02Però dues idees de dos pensadors que a mi
54:06em donen una mica d'eines per pensar-hi.
54:10Per una banda, Hartmut Rosa, que l'he citat abans amb l'acceleració. Hartmut Rosa
54:15és el que fa l'anàlisi del temps.
54:17El capitalisme avançat és el que accelera.
54:20I ell, hi ha un moment determinat de la seva vida que diu: D'acord, i què?
54:25Què fem davant això?
54:26I ell es fa una pregunta que és interessant perquè molts dels pensadors
54:29marxistes han posat molt èmfasi en l'alienació, no?
54:32L'alienació com vivim en un món alienat, vivim...
54:35I ell diu: "què seria el contrari de l'alienació?"
54:38"Què és la bona vida?"
54:40"Què ens imaginem?"
54:41I tu deies abans que la meva sociologia, la meva pregunta de fons
54:45sempre ha sigut: "per què es lleva la gent al matí?"
54:48Quan la gent se't mor, la gent està malalta,
54:52hi ha molta precarietat, el capitalisme és brutal, però la gent es continua llevant.
54:57I no es lleva, és que a vegades la gent està contenta.
55:00I no només això.
55:02Jo no sé si vosaltres també ho veieu.
55:04Ara me'n vaig una mica, però tinc una recerca al cap. Perquè jo no sé què
55:09estaveu fent el dia que hi va haver la grana apagada de l'any
55:12passat, no sé si era març, abril.
55:15Jo estava donant una classe, curiosament sobre
55:18el debat "ciència" i "religió" i l'esoterisme i es va
55:20apagar la llum, la qualcosa. Va ser tot molt…
55:22Però després, vam anar caminant de l'Autònoma a Sabadell, ens vam trobar a
55:27professorat, alumnes, vam acabar dinant plegats... Una alegria, una mera joia.
55:31I no tothom ho va viure així, evidentment, que hi ha gent que va patir-ho moltíssim.
55:36Però per què ho poso sobre la taula?
55:38Per dir: com hem d'entendre, com podem imaginar, com podem vehicular
55:44què pot ser una bona vida avui?
55:47Què és allò que no és l'alienació?
55:49Tenim molt clar què és la mala vida i la sabem explicar molt bé.
55:53Què és l'ecumnisme del mal, la precarietat que genera
56:00el capitalisme salvatge...
56:02Tenim moltes paraules, tenim moltes idees per expressar-lo, tenim moltes
56:05imatges que ho representen.
56:07Si jo els demano: "Representeu-vos el mal", avui dia, en moments de genocidi, és que
56:13és molt fàcil.
56:15Si dic: "Representeu-vos el què és una bona vida", el sentit de creure què volem
56:22desitjar, què volem inspirar, què és la
56:26joia de viure, que sona molt ingenu,
56:29potser, però és que si no ho preguntem i no ho transmetem...
56:34I aquí, Harmut Rosa parla de ressonància.
56:36I ell ens diu que és la ressonància aquesta joia de vida.
56:39I què diu?
56:40I ell intenta dir: potser la salvació és un relat que, avui dia, en termes de salvació, la salvació, la
56:44salvació, la salvació, la salvació, la salvació, la salvació, la salvació, la
56:45salvació, la salvació, la salvació, la Potser és un relat que avui dia,
56:46especialment entre la gent jove, costa molt.
56:49Però la ressonància és molt més palesa. Què és ressonància?
56:53És deixar-te...
56:54Deixar...
56:56Interpel·lar-te pel món.
56:57Permetre't escoltar el món, permetre't sentir aquest món, permetre't
57:02en certa manera formar part d'aquest món.
57:04I altra vegada, jo crec que abans parlava...
57:07Que no me'n recordo com es diu...
57:10Sí, l'Anna. Que parlàvem de la importància de les trobades ignasianes i
57:14com aquesta cerca, no?
57:16Però jo crec que és important que ens fem aquesta pregunta.
57:20Sabem descriure molt bé què és el que no volem, però què volem?
57:24I què podem trobar?
57:25I com la ressonància, com aquesta interpel·lació del món pot generar altres
57:29formes de creença en el món contemporani?
57:31I l'altra és un autora que ha mort i ha mort molt jove, Svetlana Boym,
57:35que ho fa d'una altra manera.
57:37Ella parla de nostàlgia.
57:38Quan parlem de nostàlgia, la majoria ho associem a l'extrema dreta,
57:44La nostàlgia per un món que ha marxat, la idea de la
57:47restauració d'un món passat.
57:51Però alhora, ella demana recuperar una nostàlgia reflexiva i crítica i creativa.
57:58Per què?
57:59El que diu ella és: "La nostàlgia no té perquè ser un element
58:04que ens porti al passat".
58:05Perquè si només deixem la nostàlgia a la
58:07dreta, la dret el que fa és voler restaurar
58:13un món i presentar-nos-el com l'únic món que val la pena, que
58:17hem perdut i que ells poden restaurar.
58:19Svetlana Boym diu: "No, hi ha un món, hi ha una nostàlgia que pot ser
58:24creativa, que pot ser fundadora, que és anar a buscar allò que enyorem".
58:28El Joan Prat, antropòleg de Tarragona, parla de la
58:31nostàlgia dels orígens, la nostàlgia de la connexió, de la connexió amb els altres,
58:36de la connexió amb la naturalesa.
58:37Intentar convertir-la en un espai de reflexió per una nostàlgia que sigui
58:41creativa, que sigui productiva, que pugui mirar el passat, però
58:45perquè ens inspiri cap a un futur.
58:47I altra vegada, com us deia, no tinc la recepta màgica per pensar el sentit
58:54d'avui, però sí que m'agradaria acabar amb una mica unes preguntes
59:00obertes a mode de conclusió.
59:04La primera, i la primera que potser ens hem de fer, jo crec que vivim
59:09dient, o el diagnòstic des de la sociologia ha sigut que vivim en un món
59:14individualista, que el problema és l'individualisme, que el problema
59:16és que la gent va a la seva.
59:20La gent no va tan a la seva.
59:21En un món de xarxes socials on la gent està constantment buscant "likes"
59:26i buscant aprovació i buscant...
59:28La gent necessita comunitat, necessita els altres.
59:31El problema és com
59:32vivim en moments d'intensitat relacional.
59:35La gent es relaciona més que mai.
59:37La gent penja a les xarxes el matí amb qui ha anat a esmorzar, a la
59:43tarda amb qui ha anat a sopar i jo avui dia sé què fan els meus amics d'Itàlia,
59:48dels Estats Units, gairebé molt sovint.
59:52Estem molt més relacionats que tres dècades enrere.
59:55No estem ni més sols ni som més individualistes.
59:59El que passa que aquesta intensitat relacional
1:00:04sí que s'ha convertit en una individualització de la culpa
1:00:08i de la responsabilitat.
1:00:09Vivim buscant aquesta relació permanent, però no sabem construir comunitats
1:00:14de cura i d'acompanyament.
1:00:16És a dir, en certa manera hem oblidat com construir aquesta comunitat.
1:00:21I la pregunta és: com podem fer que aquesta intensitat relacional
1:00:25sigui també una intensitat que t'acompanyi, que et permeti construir?
1:00:31La segona pregunta és, ja veieu que tinc una certa obsessió
1:00:34amb això dels budes de jardí,
1:00:37Però, més enllà dels budes de jardí, com podem evitar la banalització i
1:00:42construir espais d'interioritat espiritual?
1:00:45Que la gent busqui en el budisme?
1:00:48No hem de criticar-ho.
1:00:49I a mi, a vegades, em molesten aquests discursos des d'una espècie de
1:00:53superioritat intel·lectual com: "Ai, mira, va aquí a meditar com si…"
1:00:59Bé, hi ha una recerca.
1:01:01Potser qui s'està posant un Buda és perquè no sap construir-se...
1:01:06Vol crear un espai de ressonància, de trobada, d'interioritat.
1:01:11Com fer-ho?
1:01:12Quines eines podem generar perquè aquesta interioritat pugui tenir un sentit?
1:01:17Com la podem construir que vagi més enllà de la banalització?
1:01:21Com podem tenir present l'experiència individual i el relat col·lectiu?
1:01:27Com podem fer que aquesta necessitat d'espiritualitat, d'interioritat, el que
1:01:30em fa anar un dia a meditar, l'altre dia a ioga, l'altre dia a buscar en un llibre de
1:01:37creixement personal sobre, per exemple, Pablo d'Ors i la "Biografia del silenci" ha
1:01:41sigut un èxit de vendes.
1:01:43Però com connectem aquesta recerca del silenci amb un relat
1:01:48col·lectiu públic i polític?
1:01:50Com fem que aquesta recerca de l'experiència de trascendència no sigui
1:01:54només una mirada autoreferencial i narcisista?
1:01:57Com podem fer perquè aquesta experiència generi un relat col·lectiu que permeti
1:02:03orientar el present i orientar el futur?
1:02:05Jo crec que creure avui dia implica fer-se aquestes preguntes.
1:02:10No tenim la resposta,
1:02:12però si jo em pregunto què és creure avui, és habitar aquesta tensió entre el desig de
1:02:17sentit i la consciència de la precarietat, i fer-ho des d'un espai que ens permeti
1:02:23dir que allò que sento, allò que jo visc interiorment, pot tenir o ha de poder
1:02:29tenir una translació pública i política.
1:02:31Perquè sinó, sí que continuarem sent éssers aïllats.
1:02:34Però si continuem fent els discursos polítics separats d'aquesta interioritat,
1:02:39també acabem separant els ordres.
1:02:41I és aquí on, sobretot tots els discursos d'extrema dreta, els discursos de la
1:02:45restauració nostàlgica, sempre guanyen la partida perquè apel·len a una emocionalitat
1:02:50que moltes vegades, des de l'esquerra, hem negat.
1:02:53O a vegades no hem sabut vincular aquesta interioritat, aquest desig de sentit,
1:02:58aquest desig de sentit corporal amb un discurs polític emancipador i que
1:03:03aconsegueixi generar aquesta joia de viure, aquesta joia pel futur.
1:03:08I moltíssimes gràcies per la vostra atenció i la vostra paciència.
1:03:18Moltes gràcies, Mar.
1:03:26A mi m'ha fet gràcia perquè a vegades penses
1:03:28que més o menys vas resistint als embats del nou capitalisme contemporani,
1:03:33però anaves resseguint punt per punt i dius: "crec que estic caient
1:03:36de quatre grapes
1:03:37en tot el que anaves descrivint.
1:03:38Crec que ens has ofert un mapa molt complex i molt ric, més enllà
1:03:42del que a vegades podríem pensar.
1:03:45Serà una xerrada de tornar a veure, que sapigueu que ja està disponible a YouTube,
1:03:50per poder anar paint la quantitat de dades i d'informació que
1:03:52la Mar ens ha anat dient.
1:03:55Fem això que dèiem, fem un torn tancat de preguntes, aixequeu la mà i el
1:03:59Santi anirà passant amb el micro.
1:04:13Podeu estar en desacord.
1:04:15Estaría encantada.
1:04:25Hola, buenas tardes.
1:04:26Me llamo Adriana.
1:04:28Soy pastoralista franciscana, básicamente, y médico de familia.
1:04:33Entonces, pues yo, desde el franciscanismo,
1:04:38el hecho de los agnósticos,
1:04:40hablamos más bien de buscadores.
1:04:45O sea, son los que más, yo creo, se plantean las cuestiones de sentido
1:04:49o cuestiones existenciales.
1:04:51O sea, no a nivel psicológico, no a nivel espiritual, porque aún no han
1:04:56llegado a ese paso, pero sí a nivel existencial.
1:05:00Y yo diría que desde ese punto de vista son claves los accesos, el
1:05:05poder llegar a esas personas.
1:05:07Muchas jóvenes.
1:05:09Y bueno, en el mundo franciscano hay bastante escrito al respecto y se hace
1:05:14mucha pastoral, en toda España en realidad, es para la gente que está en lo
1:05:20que llamamos "previos a la fe" o momento de búsqueda.
1:05:28Vale.
1:05:33Gràcies per la teva xerrada, m'ha resultat molt interessant.
1:05:37Jo volia preguntar-te, dins de l'univers
1:05:41de situacions que has descrit, el tema
1:05:46del patiment causat per l'home a l'home.
1:05:50Hem tingut la desgràcia o la sort o l'experiència de viure una massacre
1:05:57per televisió.
1:05:59Això té a veure, des de el punt de vista de la religió,
1:06:03amb els nuclis fonamentals del fet creient, cristià segur,
1:06:08però també té altres dimensions.
1:06:12No sé com ho veus això.
1:06:13Diríem la relació
1:06:39en realitat, entre la fe i la justícia, el compromís social amb els pobres.
1:06:41Gràcies.
1:06:41Moltes gràcies, Mar, per la teva dissertació.
1:06:43L'he trobar fantàstica.
1:06:45Jo volia fer una pregunta molt concreta, en aquest cas, relacionada amb tot el
1:06:50mercat, entre cometes, evangelista americà, la teologia de la
1:06:55prosperitat i aquest tsunami que ens està arribant.
1:07:00Per què ve d'allà. I ens vindrà.
1:07:03És que ja hi és.
1:07:04A la cantonada de casa meva han obert un centre de culte
1:07:09en el que hi va, bàsicament, població nouvinguda sud-americana,
1:07:14que he tingut la curiositat de parlar amb ells, ni idea de qui és
1:07:21Cardenal, ni Hélder Câmara, ni ningú d'aquests, ni la teologia de
1:07:24l'alliberament, per suposat, però en canvi sí que han captat perfectament
1:07:29el missatge que ve del Nord.
1:07:46Soc Àngels Fàbregas.
1:07:47Jo no sé com es fan aquestes enquestes perquè surtien aquestes respostes tan
1:07:52contradictòries com ser catòlic i no creient, per exemple, o coses per l'estil.
1:07:58No sé si se li pregunta què entenen per això que diuen, perquè realment
1:08:03són unes contradiccions molt grans.
1:08:06Entre altres, vull dir, aquestes. Sí, sí, sí, totalment.
1:08:09Jo recordo el sentit de la vida, el Sumaq kawsay, no sé si n'has sentit a parlar.
1:08:14Això era l'Equador, que hi ha estat.
1:08:16Sí, el Sumaq kawsay.
1:08:18Vaig ser-hi l'Alberto Acosta.
1:08:21Busquen el sentit, el sentit del bon viure, el viure bé.
1:08:25Sí, sí.
1:08:26De fet, és a l'Equador i amb les teoritzacions d'Alberto Acosta i el
1:08:31bon viure, etc., on vaig començar a pensar més amb aquests temes.
1:08:34Sí, sí, m'ha apassionat.
1:08:37Molt interessant la xerrada.
1:08:40Quan a vegades, per exemple, Parsons diu que la religió està més vinculada a
1:08:46donar legitimitat a les regles, les creences, les certeses.
1:08:50Però a vegades,
1:08:54Casper diu: "Quan hi ha crisi
1:08:57surt la religió perquè tot s'enfonsa.
1:09:00Aleshores, és com ens podem transformar, que és una miqueta la idea aquesta de
1:09:05no acceleració sinó ressonància o no intenció de com solucionar els problemes.
1:09:11Hi ha crisi, com solucionar els problemes.
1:09:12Deixar que la crisi ens transformi a nosaltres.
1:09:15Jo crec que el moment de la religió no és intentar en un món d'incertesa tornar a la
1:09:22certesa, sinó com deixar que la crisi ens transformi i faci sortir altres certeses.
1:09:28O elimini les certeses...
1:09:34Allà la reconec.
1:09:35Bueno, muchísimas, muchísimas gracias.
1:09:47Se me ocurren muchísimas preguntas a raíz de todo lo que has explicado hoy, pero
1:09:52quizá me gustaría saber un poco lo que opinas en relación a quizá dos cosas.
1:09:58Has hablado de emocionalidad, de cómo el
1:10:03cuerpo, de alguna manera, está articulando la espiritualidad a día de hoy, y sin
1:10:08embargo, me ha sorprendido que quizá no hayamos abordado más el tema de la
1:10:12supuesta racionalidad, o explicar cómo convive a día de hoy en
1:10:18una agrupación tan heterogénea,
1:10:20al mismo tiempo, la necesidad de evidencias, establecer un relato cuando no
1:10:25somos capaces de conceptualizar muy bien las diferencias entre lo que es religión o
1:10:29lo que quizá esoterismo, por ejemplo, o ciencia y pseudociencia.
1:10:33Y al final se acaba metiendo todo en una especie de cajón de sastre en la
1:10:36que al final no va a ningún lado.
1:10:39Bueno, hay gente que tiene dudas.
1:10:43Y al mismo tiempo esta espiritualidad más emocional y demás.
1:10:47Que sin embargo, en relación a lo segundo que te quiero preguntar, es paradójico
1:10:52porque yo pensaba que era la racionalidad lo que de alguna manera había
1:10:55promovido la secularización.
1:10:56Tú has dicho muy bien que no.
1:10:58Y un estudio que vi hace tiempo comentaba que
1:11:01era quizá más el tipo de sociedad, ¿no?
1:11:04Cómo vivía la gente, la religiosidad en la sociedad, lo que realmente hacía que
1:11:09una persona realmente quisiera creer la forma de vivir.
1:11:12Que no, no sé si esto es realmente así o no, pero me gustaría saber qué opinas,
1:11:17porque creo que dice mucho también de nosotros como religiosos, en realidad, de
1:11:21lo que estamos haciendo bien, lo que tenemos que hacer.
1:11:26Bé, moltes gràcies per les preguntes. És difícil.
1:11:31Intentaré respondre.
1:11:34Primer, les enquestes.
1:11:38Vostè té raó.
1:11:39Jo mateixa, per això els posava les dades.
1:11:41Quan miro les dades, però és que el paradoxal del tema és que no
1:11:43és una enquesta ni dos ni tres.
1:11:45Aquestes incongruències surten a diverses enquestes.
1:11:48Jo crec que les incongruències ens donen pistes.
1:11:52No ens donen una realitat, però ens donen pistes.
1:11:54I ens donen pistes de com...
1:11:56I és clau com es pregunta.
1:11:57El tema de la incongruència, per exemple, amb el catolicismo és perquè li pregunten a
1:12:00algú: "Vostè amb què s'identifica?"
1:12:03I hi ha unes creuetes.
1:12:05Catòlic, ateu…
1:12:07I aquí molta gent diu: "Jo soc catòlic".
1:12:10Però després a una altra pregunta li diuen: "Vostè té creences religioses?"
1:12:13Diu: "Crec que no". Posa que no.
1:12:16Per què? Justament pel que dèiem abans.
1:12:18Perquè avui dia la nostra societat pot ser catòlic unint l'experiència de
1:12:24trascendència i la d'identitat o pot ser-ne només perquè dius: "jo no soc allò
1:12:27altre: no soc ni ateu ni soc musulmà. Soc això".
1:12:31Però les incongruències a vegades són importants per després
1:12:34analitzar-les més a fons.
1:12:35I aquí és quan hi entra tota la sociologia qualitativa, etcètera.
1:12:40I vinculat amb això, hi ha el tema de...
1:12:46Bé, no del tot,
1:12:47però sí: el tema dels agnòstics.
1:12:50Clar, els agnòstics és molt interessant perquè és que aquí la sociologia va
1:12:53començar preguntant la gent si creia o no i després si era ateu o no.
1:12:58I de cop es van adonar que no funcionaven les categories, que hi
1:13:03havia molta gent que no podia posar la creueta "ateu" ni la volia posar a "catòlic",
1:13:08sinó que la volia posar a un altre lloc.
1:13:10I ara estem en aquest moment en què les creuetes, és a dir, la majoria
1:13:13d'enquestes, l'enquesta europea... És clar, s'estandaritzen per
1:13:17prendre una mica les mateixes dades.
1:13:19I permet dir: "catòlic", la religió que
1:13:24sigui, i després: "ateu", "agnòstic" i "indiferent".
1:13:28Que també és molt interessant, l'indiferent.
1:13:30A mi, per exemple, en aquesta enquesta espanyola
1:13:34que encara no ha sortit, hi ha un 25% que diuen que els és indiferent
1:13:38el tipus de cerimònia de mort que tinguin.
1:13:44És a dir, també hi ha tot un element d'indiferència rellevant.
1:13:48Però els agnòstics sí que, com tu deies, és tota aquesta població que potser viu,
1:13:53i aquí ho enllaço amb la secularització.
1:13:55Com explicaríem la secularització?
1:13:57El debat sobre què és el que fa que un país sigui més o menys secularitzat
1:14:00és etern i la biografia és immensa.
1:14:04Hi ha tres grans línies d'explicacions.
1:14:08Hi ha l'explicació que fan més els nord-americans, que és
1:14:11l'explicació en termes de mercat.
1:14:13Per exemple, ells intentaven explicar per què Europa és molt més secular
1:14:17que no pas Estats Units?
1:14:18I deien: Europa és molt més secular perquè a Europa el mercat religiós ha estat
1:14:22monopolitzat per les esglésies.
1:14:25I el fet que hi hagués un monopoli i no hi hagués lliure mercat religiós ha fet que
1:14:28quan la gent ja no trobés el que buscava dintre de la institució
1:14:32eclesiàstica, deixés de creure.
1:14:34Si jo no crec amb l'església, doncs deixo de creure.
1:14:37I deien: en el cas dels Estats Units, com que no hi ha una església monopolitzada
1:14:42que estigui finançada per l'Estat sinó que les esglésies, per sobreviure, necessiten
1:14:46la comunitat, si la comunitat no paga una quota, aquella església es tanca.
1:14:50A mi sempre m'ha fascinat això dels Estats Units.
1:14:52"Aquesta església ha tancat", "ara aquesta ha obert".
1:14:54Clar, deien: això genera una competició en el mercat que fa que la gent, en certa
1:14:59manera, va creant productes religiosos més especialitzats.
1:15:04Aquí és quan analitzem, per exemple, el creixement de ciència cristiana.
1:15:09És a dir, tota la multiplicitat de diversitat religiosa que té els Estats
1:15:13Units, molt més que aquí, que funciona.
1:15:16Això és la teoria del mercat religiós.
1:15:18Hi ha gent que ho explica per aquí.
1:15:20Hi ha altres autors que posen més l'accent en l'element històric i
1:15:25diuen que la secularització i les formes de secularització s'explica per com
1:15:29s'ha produït la història a cada país.
1:15:31Per exemple, i aquí es diferencia molt dels països de majoria catòlica
1:15:35als països de majoria protestant.
1:15:37Per exemple, els països de majoria catòlica es diu que
1:15:41la secularització s'imposa de forma violenta i normalment
1:15:45implica anticlericalisme.
1:15:46A França, a Espanya, a Bèlgica.
1:15:51Bèlgica té una estructura una mica diferent, però la majoria genera aquesta
1:15:55oposició perquè hi ha la lluita aquesta clàssica entre lliure
1:16:01pensadors i església que s'oposen...
1:16:04Que jo aquí sempre intento explicar, per exemple, que el cas català és
1:16:07molt més complex del que pensem.
1:16:08Per exemple, si anem a mirar a principis de segle XX, és apassionant
1:16:12entendre el paper de lliure d'espiritistes, de teosofia, de
1:16:16protestantisme, que a vegades ho pintem com una lluita de clericalisme i
1:16:19anticlericalisme, i això va ser un moment molt concret, però no és com es produeix tot el procés.
1:16:25Però els europeus dirien que és un procés històric que es construeix com a oposició,
1:16:30en aquest cas, de l'església, en certa manera defensora d'un antic
1:16:37règim i la modernitat com a opositora.
1:16:40I aquí hi hauria aquesta idea,
1:16:45que també és la que, per exemple, 1222 01:16:47,440 --> 01:16:51,614 pensava que això era irreversible, que això a tots els
1:16:51països que passava anava així.
1:16:53Es deia Europa de l'Est, també hi ha hagut una secularització i serà irreversible.
1:16:57És el que jo us deia abans, aquest tipus d'explicació s'ha demostrat
1:17:02que és molt frágil. A Sèrbia, per exemple,
1:17:06l'església ortodoxa ha fet
1:17:09un creixement i una expansió molt important.
1:17:12Per tant, aquesta secularització històrica no és irreversible.
1:17:16Ningú ens diu que d'aquí 30 anys, l'església pugui tornar
1:17:21a tenir un altre paper molt més rellevant.
1:17:24Per tant, altra vegada aquest debat.
1:17:28Ara bé, el tema racionalitat, no racionalitat, com establim formes
1:17:33de demarcació en definitiva..
1:17:35Com posem la frontera entre què és espiritualitat i què és religió?
1:17:40Què és ciència, què és pseudosciència?
1:17:41Clar, jo com a sociòloga jo sempre dic que estudio les negociacions, com es negocia
1:17:46en aquesta frontera, que si en tot cas ha de ser un teòleg el qui posi la
1:17:49frontera, perquè jo no la puc posar.
1:17:51Clar, el que jo estudio és com, per exemple, en la frontera entre
1:17:55espiritualitat i religió, i abans ho parlàvem,
1:17:58és una frontera que a vegades es construeix de forma èmica,
1:18:01diríem, perquè la gent creu que
1:18:03la institució es veu com a garant de la religiositat i, per tant, com que no vols
1:18:08anar amb la institució, dius que tu tens espiritualitat.
1:18:10Però a vegades no hi ha una diferència substantiva, no?
1:18:13No sé si s'entén, Però diríem que una cosa és des de la
1:18:17teologia o des de la filosofia normativa, que posaran unes normes, i l'altra, jo com
1:18:22a sociòloga, el que analitzo és com això està en permanent negociació,
1:18:26què és pseudociència i què no.
1:18:28Perquè aquestes fronteres són molt poroses.
1:18:31Ara fèiem una recerca, per exemple, comparant entre Argentina i l'estat
1:18:34espanyol, què es considerava en un espai com a pseudociència i què no a l'altre.
1:18:38És molt diferent.
1:18:39Aquí, per exemple, el Ministeri té una política molt més dura de la que té
1:18:43Argentina quan Argentina, per exemple, molts hospitals incorporen reiki.
1:18:46És a dir, hi ha tot un element discontinu.
1:18:51I les dues últimes.
1:18:53El tema del món evangèlic.
1:18:55Clar, el món evangèlic és interessant perquè jo crec que el món evangèlic, i
1:19:00especialment de tarannà pantecostal, i jo no sé si esteu familiaritzats.
1:19:04El pentecostalisme és el moviment que créix o neix, sobretot es diu que té els
1:19:07seus orígens a Los Ángeles... Es parla del "revival de la
1:19:11Azusa Street", que és un
1:19:13"revival" evangèlic en el
1:19:17qual, a més a més, en el seu moment va ser molt trencador, molt
1:19:21rupturista, molt revolucionari.
1:19:22Les primeres esglésies, tot i ser el 1906 a Los Ángeles, no estaven segregades.
1:19:27Un dels primers pastors era un pastor negre.
1:19:30I què trencaven?
1:19:32Parlaven del bateig de l'Esperit Sant.
1:19:34El gran canvi és que posen l'èmfasi en la idea del bateig de l'Esperit Sant, que és
1:19:40el bateig que et corporitza i, per tant, és una experiència corporal on es parla
1:19:45molt de la glossolàlia, del parlar amb llengues.
1:19:48Si hi heu vist imatges, heu anat mai a un culte evangèlic
1:19:51pentecostal, què és el que fa la gent?
1:19:53Això és el meu primer tema d'estudi.
1:19:55Vaig començar per aquí perquè m'apassionava.
1:19:57I anava als cultes pentecostals.
1:19:59Si, per exemple, primer anava a una església a Sants nigeriana.
1:20:03Clar, la gent arribava al culte, primer que durava tres hores els diumenges
1:20:08i després, la gent què feia?
1:20:10Cridava, plorava, cantava, queia.
1:20:16Jo, al principi, clar, com a socióloga pensaba: "Es tiren".
1:20:19"Es tiren a terra". No, no, la gent cau.
1:20:21És a dir, després d'anar amb molts cultes, és suggestió…
1:20:26No ho sé. Jo no ho sé.
1:20:27Però allà, el cos pren una una preeminència fonamental que genera unes
1:20:32catarsis emocionales corporitzades.
1:20:35En certa manera, el pentecostalisme arrassa a Amèrica llatina i
1:20:41en moltes ocasions, davant de la teologia de l'allimerament
1:20:47perquè entra pel cos i l'experiència emocional.
1:20:50També per la flexibilitat doctrinal.
1:20:52És a dir, qualsevol, el protestantisme en aquest sentit té
1:20:57una avantatge comparativa al catolicisme
1:21:01fonamental. El catolicisme, jo explico d'una manera una mica vasta, però
1:21:04el catolicisme és com si fos una administració pública.
1:21:07Jo no puc anar a la Universitat Autònoma i obrir una església catòlica a la Plaça
1:21:11Cívica, que és la plaça de la universitat.
1:21:13No puc fer-ho.
1:21:14L'administració pública, per exemple, i tampoc ho puc
1:21:19obrir una delegació del govern.
1:21:21Necessito, per obrir una església catòlica, ja ho sabeu aquí, i això ho
1:21:26explica als meus estudiants, ho he d'explicar amb molts detalls.
1:21:28Aquí no cal.
1:21:30Però si jo aquesta nit Déu em parla, m'inspiro i demà me'n vaig a l'Autònoma i
1:21:35dic: "vull llogar un local a la plaça cívica", llogo un local i dic que allò és
1:21:40una església evangèlica i Déu és amor i que vingui tothom i la
1:21:45comunitat em reconeix com a pastora, allò serà una església evangèlica.
1:21:50Clar, el creixement és molt més ràpid perquè qualsevol persona en qualsevol lloc
1:21:57del món pot obrir una església I a l'església qui la
1:22:01reconeix és la comunitat.
1:22:02Perquè el pastor és un pastor, no és un representant de Déu a la Terra, com en el
1:22:07cas del catolicisme i que, per tant, té una estructura regular.
1:22:10Si la comunitat em reconeix, estic reconegut.
1:22:12Clar, això ha fet, especialment en Amèrica llatina i a l'Àfrica.
1:22:16Parlàvem abans de Nigèria, però també Ghana.
1:22:19Ha fet una expansió molt més ràpida.
1:22:21En certa manera funciona amb lògiques molt més capitalistes.
1:22:24En canvi, el catolicisme es mou més en lògiques d'administració pública.
1:22:28Té uns protocols regulats.
1:22:30És una mica... Però és per entendre la lògica.
1:22:34I a més a més, aquest pantecostalisme, clar, no és només que pot créixer
1:22:38d'aquesta manera sinó que apel·la a l'emoció i apel·la també a una salvació
1:22:46molt vinculada al que deies tu, a la teologia de la prosperitat.
1:22:51No tot. Després, dintre del món evangèlic, altra vegada, la heterogeneïtat
1:22:56interna és immensa.
1:22:59Jo me'n recordo, per exemple, a Veneçuela fent treball de camp
1:23:02entre evangèlics en el seu moment.
1:23:04Hi havia els evangèlics super pro chavistes, els altres molt anti…
1:23:08Era un panorama fascinant.
1:23:10Per tant, és més complex del que sembla a primera vista.
1:23:13Però el que sí que està clar és que tan en termes organitzatius com en termes
1:23:17emocionals, tenen les de guanyar. Sona fatal, però
1:23:23s'expandeixen de forma molt més ràpida perquè tenen aquesta capacitat.
1:23:29També la forma comunitària d'organització.
1:23:31Clar, jo quan vaig estar això, un any i pico, anava en aquesta església a Sants.
1:23:37Clar, les formes són d'autogestió comunitària.
1:23:40Tothom té una tasca, tothom té una funció a la comunitat, tothom té... La qual cosa et
1:23:46genera un sentiment de pertinença i de participació molt més important.
1:23:50Hi ha fins i tot el que en aquell moment jo citava una antropòloga sevillana, la
1:23:55Manuela Cantón Delgado, que ella parla de càlida vigilància.
1:23:58Clar, hi ha una vigilància.
1:23:59Jo quan deixava d'anar al culte un diumenge em deien: "Bé, Mar,
1:24:03què ha passat?. Què tal?
1:24:05Per què no has vingut?"
1:24:06I jo que havia dit clarament que jo estava investigant.
1:24:10Però la vigilància és constant.
1:24:13Però aquesta vigilància que pot ser vista com una forma de control autoritari, per
1:24:18exemple, en contextos de fragmentació, d'anomia, de quan tu estàs aquí sol,
1:24:23precari, és una càlida vigilància.
1:24:25És càlida perquè et protegeix.
1:24:27Una dona m'ho deia, diu: "Jo sé que si a mi em passava algú, jo no em quedaré morta al
1:24:31meu pis durant tres setmanes, perquè algú de la comunitat ho sabrà i
1:24:34que em vindrà a buscar".
1:24:36Clar, això canvia les normes d'això.
1:24:38I ja per acabar, perquè m'estic allargant molt, el tema de la justícia.
1:24:43Per mi és el gran tema i el que no sé,
1:24:46encara... Jo confesso la
1:24:51meva ignorància absoluta.
1:24:53I alhora la sensació que és el tema clau i fonamental al qual ens enfrontem.
1:24:59Com vincular l'experiència d'interioritat, el no menysprear el cos com a vehicle
1:25:05d'espiritualitat, perquè moltes vegades, jo ho deia abans, potser per la meva
1:25:10pròpria experiència de catequesi, amb tot el carinyo del món, però era una catequesi
1:25:14feta des de la intel·lectualitat, des del conèixer l'altre, però des d'un conèixer...
1:25:19Clar, com construir una espiritualitat que doni sortida a aquesta necessitat,
1:25:26aquesta experiència d'interioritat, aquesta fenomenologia del jo, i alhora
1:25:31generi un relat polític emancipador.
1:25:33Que construeixi...
1:25:35Que ens pugui acompanyar amb allò que deia sobre la nostàlgia dels orígens, aquesta
1:25:39nostàlgia de la connexió del vincle, però que no sigui retrògrada, que sigui una
1:25:44nostàlgia que et porti a un futur emancipador, amb un
1:25:48futur de justícia social.
1:25:49Clar, per mi, i aquí, acabaria una mica amb la reflexió ja molt
1:25:55clàssica, que fa algú com el Díaz-Salazar, però també feia el Fernández Liria des de
1:25:59Madrid, és a dir, com l'esquerra ha regalat el cristianisme a la dreta i com
1:26:04es pot fer perquè des de l'esquerra es pugui fer un relat que convini aquesta
1:26:11potència que té el món evangèlic, el fet d'apel·lar
1:26:16al jo, amb un jo contemporani que està
1:26:18perdut, que necessita, i alhora pugui fer un discurs polític.
1:26:22Per mi, la tensió entre aquests dos nivells és el repte fonamental que
1:26:28ens enfrontem avui dia.
1:26:30Gràcies a tothom per venir.
1:26:39Moltíssimes gràcies, Mar, per acompanyar-nos.
1:26:43Recordeu que tenim el curs "Què vol dir Creure avui?"
1:26:46Si avui hem abordat aquesta qüestió des de la sociologia, allà ho farem des de
1:26:50l'antropologia, des de la pastoral, des del compromís social, etcètera.
1:26:53Gràcies.

About this transcript

This page contains the full transcript of Conferència inaugural CJ 2025-2026 - Mar Griera - El desig de sentit by Cristianisme i Justícia, generated from the public captions YouTube serves with the video. The transcript has 13,116 words across 1,384 segments, with the original timestamps preserved so you can click any line to jump to that moment in the embedded player.

What you can do with it

Use the transcript to take notes, quote the speaker, build a study guide, generate a summary with ChatGPT or Claude via the YouTube Summary tool, or export it as a timed subtitle file with YouTube to SRT. You can also re-open it in the transcriber to translate the transcript into 100+ languages.

Free YouTube transcript tool

YouTube2Text is a free YouTube transcript generator — no signup, no daily limit. Paste any YouTube link and get the full transcript instantly, with timestamps, click-to-jump, translation to 100+ languages, AI prompts for ChatGPT, Claude, and Gemini, and exports to TXT, SRT, VTT, or Markdown.